Es lliura el 30è Premi de Narrativa Ribera d'Ebre

Amb l'arribada de la festa major de Vinebre, es lliura el Premi de Narrativa Ribera d'Ebre que aquest any 2012 ha assolit la trentena edició. Novament Vinebre inicia la festa major en un marc cultural incomparable i que ha situat el seu premi literari en un dels guardons prestigiosos de la demarcació.

En la present edició, on s'hi han presentat un total de nou originals, el premi ha recaigut en Inès Vidal amb el treball El metge i el gos d'atura.

Cada any es compta amb algun convidat vinculat al món cultural i de les lletres, o bé polític. Aquesta vegada hi ha participat l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, l'esposa del qual té vincles familiars amb la població, en concret, amb sant Enric d'Ossó.

L'edició digital de La Veu de l'Ebre s'ha fet ressò de la notícia, que tot seguit adjunto.

Inès Vidal torna a guanyar el premi de narrativa Ribera d'Ebre amb una novel·la negra

La novel·la negra El metge i un gos d’atura ha sigut la guanyadora de la trentena edició del Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre. L’autora de l’obra, Inés Vidal Farré, la defineix com una readaptació de la història de contes populars com ara el del Patufet. “En un conte sempre hi ha un substrat de realitats, de pors, d’inquietuds... i és la vessant més oculta dels contes el que he volgut recollir en aquesta obra”, assegura. La mateixa autora ja va guanyar el Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre l’any 2004 amb Història del llop.

L’acte de lliurament de premis es va celebrar a Vinebre dimecres 30 d’agost en el marc de les festes majors del municipi. L’acte, que com cada any va presidir l’alcaldessa de Vinebre, Gemma Carim, va comptar amb l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, com a convidat d’honor.

Després d’assistir al lliurament del premi, Trias va assegurar que “Vinebre es consolida com un exemple per a tots els altres municipis de Catalunya per l’atreviment i capacitat d’innovació que demostra fent una aposta per un certamen cultural de prestigi”.

Per la seua banda, l’alcaldessa de Vinebre va deixar clar que aquesta població vol posar el seu “granet d’arena per defensar la llengua catalana” i destaca també que el premi de narrativa “molts cops serveix per impulsar l’obra d’uns autors que més endavant es consoliden guanyant altres premis de renom en l’àmbit nacional”.

El Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre està reconegut amb 3.000 euros per a l’obra guanyadora i la publicació a càrrec de l’editorial Cossetània.

Amb els Amics de les Arts a Ascó

La festa major és l'excusa per fer gresca amb els amics, per omplir els carrers i les places, per retrobar-te amb gent de pobles veïns que no veus habitualment, per fer de l'estiu més estiu... Això és la festa major i en el fons és el que ens engresca quan hi entrem de ple. Això no treu que cada any hi hagi algun element que li dóna un toc particular. Que recordem la festa d'aquell any per tal o qual motiu. Ara ja hem posat el punt i final a la festa d'Ascó. És possible que en el temps la recordem, entre d'altres, pel concert d'Els Amics de les Arts a la plaça de l'estació dins de la gira que els està duent arreu del país presentant el seu darrer treball Espècies per catalogar.

Des de que van aparèixer a l'escenari  Dani, Eduard, Joan Enric i Ferran cantant "Carnaval", van posar-se el públic a la butxaca, fent vibrar la gent de la plaça. No únicament els seguidors, alguns d'ells arribats de ben lluny -són un clar exemple del fenomen fan i en tenen cura atenent-los tant abans com després del concert amb signatures, fotos o amb una simple conversa-. Van connectar amb el públic i van despertar les coses més màgiques que comencen a partir de la mitjanit (en paraules de l'Eduard). I també amb paraules seves, van fer de l'actuació un "concert energètic". Van saber captivar el miler llarg de persones que hi devia haver conjugant les cançons de l'últim treball amb aquelles que ja són un clàssic com "Jean Luc", "4-3-3", "Les meves ex i tu" i tantes altres amb les quals han creat una banda sonora amb un estil reconeixible de pop-folk.

Per cert, que l'actuació a Ascó va coincidir amb l'aniversari del Joan Enric, que els companys van aprofitar per fer-li bufar les espelmes en un pastís de xurros de xocolata.

El bon rotllo que transmetien va durar fins que va sonar "El matrimoni Arnolfini" que posava el punt i final del concert cantant que "tornar és la millor part de l'aventura".

Ascó per la independència

L’Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó organitza pel proper dimarts 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, una sortida a Barcelona per tal d'assistir a la Marxa per la Independència.

L'autocar sortirà a les 8.30h del matí des de la Rambla Catalunya d'Ascó i la idea és passar la Diada per la capital catalana i retrobar-nos tots abans de la manifestació, que començarà a les 18h. Un cop finalitzada, tornarem en autocar cap al poble.

Preu de la sortida: 5 € (desplaçament d'anada i tornada a Barcelona)

Interessats: inscripcions i pagament a Comercial Ortiz (carrer Creu Nova, 11 d'Ascó) abans del dissabte 1 de setembre. Les places són limitades.

Pedra de tartera

Pedra de tartera va ser l'obra que va donar a conèixer l'autora Maria Barbal ara fa uns trenta anys i amb la qual va guanyar els premis Joaquim Ruyra i Crexells.

Inevitable fer referència al fragment de la novel·la que conté el títol de l'obra. Són paraules dites per la Conxa, la protagonista: "Em sento com una pedra amuntegada en una tartera. Si algú o alguna cosa encerta a moure-la, cauré amb les altres rodolant cap avall; si res no s'atansa, m'estaré quieta aquí dies i dies...".

És una novel·la que clarament s'engloba en el desvetllament de la memòria històrica dels anys previs de la guerra civil fins al tràgic desenllaç que va anar més enllà del propi camp de batalla.

Ens explica la història de la Conxa, una nena que ha de deixar casa seva i la porten a viure amb els seus oncles en un poble del Pallars per tal d'ajudar-los. Allí coneix el Jaume, el noi de qui s'enamora, amb qui s'acaba casant i amb qui tindrà tres fills. Però les coses no sempre surten com un vol o desitja, i les circumstàncies polítiques i socials de l'època influeixen en l'esdevenir de la Conxa i de la seva família.

Avui, de festa major amb Bongo Botrako

 

Plaça de l'estació d'Ascó

02.30h

Entrada lliure

L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra

L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra va ser un dels èxits editorials de l'últim Sant Jordi. Una novel·la de l'escriptor suec Jonas Jonasson que en general va ser molt ben acollida per la crítica literària i especialment pels lectors per l'estrambòtica peripècia vital que protagonitza un avi que acaba de complir els 100 anys, Allan Karlsson.

La novel·la comença, com indica el títol, amb l'avi escapant-se per la finestra de la seva residència el dia que compleix els 100 anys, poc abans de la festa que li estan organitzant. En la seva fugida, de forma casual, s'emporta una maleta plena de diners que li provoca més d'un maldecap quan el persegueixen tant els "propietaris" de la maleta -un grupet de delinqüents- com la mateixa policia. Ara bé, el seu tarannà fa que ell i el grup de persones que l'acaben envoltant, vagin superant els obstacles, a vegades amb un exagerat grau de surrealisme.

Però si la història no resulta prou estrambòtica, aquesta s'alterna amb seqüències de la vida del vell Allan que li han fet voltar per mig món i ser espectador, o fins i tot protagonista, d'episodis crucials de la història del segle XX com la guerra civil espanyola, la Segona Guerra Mundial o la guerra freda entre els blocs comunista i capitalista. Tot això havent fet coneixença amb els protagonistes del segle com Churchill, Stalin, Truman, Franco, Mao o De Gaulle.
Tot plegat resulta una lectura amena i entretinguda, amb un toc d'humor, més o menys sarcàstic, i una visió particular del segle XX.

Espais de la Batalla de l'Ebre

Espais de la Batalla de l'Ebre. Terra Alta i Ribera d'Ebre, 13 itineraris a peu. Aquesta és una guia que va publicar l'editorial Piolet a finals de 2011 on el seu autor, Juan Carlos Borrego Pérez, ens presenta un seguit de rutes que es poden fer pels espais on va tenir lloc un dels episodis més tràgics de casa nostra.

El llibre està encapçalat per textos de Josep Maria Solé i Sabaté i de Josep Gironès Descarrega, els quals fan una presentació de les comarques esmentades. A més, abans d'entrar pròpiament en les rutes, Àlex Cervelló posa en context la Batalla de l'Ebre mentre que David Tormo presenta els espais de la Batalla de l'Ebre (els centres d'interpretació i els espais històrics).

Finalment trobem els 13 itineraris a peu acompanyats amb mapes per ajudar a localitzar-nos. Aquestes són les rutes proposades:

- La Punta del Duc

- D'Ascó al Pas de l'Ase

- Pel camí de sirga

- Per la Via Verda i l'ermita de la Fontcalda

- El Puig Cavaller des de Gandesa

- Per la Serra de Pàndols

- La Vallclosa i la Brigada Internacional

- Per la Serra de Cavalls

- Per la Serra de la Vall de la Torre

- De Corbera als Quatre Camins

- La Gaeta des de Vilalba dels Arcs

- De Camposines a les Devees

- Per la serra fortificada de la Fatarella
Cada ruta compta amb una fitxa tècnica (desnivell, dificultat, temps, distància...) i una aproximació a la Batalla en aquell indret. El conjunt de les rutes permet gaudir tant del paisatge de la vora del riu com del paisatge de les serres (Pàndols, Cavalls...)

Catalunya 2014

Premsa d'Etiòpia

En aquesta ocasió, i gràcies a Biel i Lourdes, he rebut un exemplar de premsa des d'Etiòpia, aquest estat de l'Àfrica oriental que compta amb uns noranta milions d'habitants. Es tracta del The Ethiopian Herald, que segons ens indica el diari, és una capçalera localitzada a la capital, Addis Abeba, que es va fundar l'any 1943 i que es publica tots els dies de la setmana excepte els dilluns. També ens informa que l'edita l'Ethiopia Press Agency, desconec si es tracta d'una agència d'informació pública o oficial, com per exemple l'ACN a Catalunya o EFE a Espanya.

L'exemplar està escrit en anglès, que és llengua oficial al país, juntament amb l'amhàric i el tigrigna.

Com a curiositat, el diari ens indica la data en el calendari gregorià (en aquest cas 29 de juliol de 2012), però també en el calendari de l'Església ortodoxa copta, oficial al país, i que porta uns set/vuit anys de retard respecte l'utilitzat a Occident (Hamle 22, 2004)

Fent-li l'ullet a la història

Un any més, en el llibre que recull el programa d'actes de la festa major, he tingut l'oportunitat de participar juntament amb Biel Pubill en un apartat monogràfic que es reserva per ressenyar algun esdeveniment destacat, la commemoració d'alguna efemèride, la glossa d'alguna entitat o persona... en definitiva, copsar algun aspecte que per la seva oportunitat es decideix donar-hi èmfasi.

Enguany parlem de templers aprofitant que al llarg d'aquest 2012 es commemora la fi de l’orde del Temple, i amb la seva extinció, la fi d'una etapa de la història d'Ascó de més de cent anys, des que els templers van fer-se càrrec progressivament de les possessions del castell i la vila d’Ascó (segle XII) fins la seva desfeta a les primeries del segle XIV.

Amb aquest treball, proposem donar un cop d’ull a aquest moment de la història d’Ascó i alhora del conjunt de la comanda sota l’influx dels templers. També esdevé una bona ocasió per comprovar si resten evidències de les empremtes templeres en el nostre entorn set-cents anys després del seu domini.

La història dels templers, potser a causa dels seus costums i preceptes o potser per raó del seu dramàtic i fatídic final, ha generat secularment un gran interès per part d’historiadors i entre àmplies capes de població que s’ha acabat traduint en l’aparició de novel·les històriques –de ficció o no-, en llegendes de tresors i enigmes diversos, en pel·lícules... Nosaltres us convidem a apropar-nos-hi, en aquest cas, a partir de les investigacions i treballs de diferents estudiosos que han tractat com de rellevant va ser el paper que va jugar l’Orde del Temple a la Corona d’Aragó entre els segles XII i XIII.

Aquests són els apartats del monogràfic:
- De quan el Temple senyorejava Ascó

- La comanda templera d'Ascó, de com es va crear i com vivien

- L'enveja pel poder: la rivalitat amb els Entença

- La caiguda dels templers

- 700 anys després, què en queda?

San Telmo Museoa

Donostia és una ciutat que permet gaudir de tota una sèrie d'atractius culturals de primer ordre. D'entre aquests, podem fer esment al San Telmo Museoa, que després d'uns anys de rehabilitació, des de l'any 2011 torna a ser visitable. Es tracta d'un museu que va ser inaugurat l'any 1902 i que concentra tot un reguitzell de mostres multidisciplinars (tant de forma permanent com d'exposicions temporals).

És un museu que tot i que en principi pugui semblar que està inserit en una òptica local, va molt més enllà amb la voluntat de divulgar el coneixement, vetllar per la memòria i crear el pensament amb una mirada al passat però projectant-se al futur. En bona part de les mostres s'hi ofereix l'evolució de la societat basca.

San Telmo Museoa està ubicat en un antic convent, que durant bona part del segle XIX també va convertir-se en quarter militar. Precisament un passeig pel claustre de l'edifici és altament gratificant, especialment per esbargir-se de l'àmplia quantitat de materials que es pot contemplar al museu.

A la planta baixa hi ha els espais dedicats a les empremtes de la memòria, des de la prehistòria fins el segle XVIII. A la primera planta trobem una completíssima mostra anomenada "Despertar de la modernitat" en què es fa un repàs exhaustiu a les transformacions patides per la societat basca en els segles XIX i XX, el pas d'una societat rural a una industrial, amb importants referències al paper de les famílies, les activitats econòmiques, les tradicions, també la ideologia i les reivindicacions (els "pares" del basquisme contemporani).

 És a la segona planta on trobem una col·lecció històrica d'art que fa un recorregut des del segle XV amb peces elaborades per figures com el Greco, Tintoretto, Ribera, Rubens, Marià Fortuny...

També mereixen atenció els llenços que es troben a l'església de San Telmo i que es van encarregar al pintor català Josep M. Sert quan es va restaurar l'any 1929 i que representen diferents efemèrides del poble basc. Precisament en aquest espai de l'església ens conviden a conèixer l'evolució històrica de l'edifici que acull les dependències del museu amb un àudiovisual innovador, que en paraules del propi museu, "recalca la capacitat de l'individu d'intervenir en el món que l'envolta i participar així en la construcció del seu futur (...) mitjançant el debat i la reflexió".

Programa de Festa Major Ascó 2012





Premsa d'Euskadi

Des d'Euskadi, un nou exemplar per a la col·lecció de premsa escrita. No és el primer exemplar d'aquest petit país. Es tracta d'El Diario Vasco, i s'edita al territori foral de Gipuzkoa i té la seu a Donostia. És de tendència conservadora i probablement dels menys basquistes dels que s'editen.

Va ser fundat l'any 1934, ha viscut les viscissituds històriques del país i tot i ser teòricament bilingüe en castellà i en èuscar, la major part dels seus continguts estan escrits en castellà.

Miravet i el Temple

Aquest any 2012, en què es commemora el 700 aniversari de l'extinció de l'orde del Temple, són diversos els pobles que han organitzat activitats per recordar l'efemèride, comptant entre d'altres, amb la coordinació i la col·laboració de l'Institut Ramon Muntaner i del Museu d'Història de Catalunya.

Fa unes setmanes es publicaven al Rogle els actes que s'havien preparat a Ginestar a primers de juliol. Aquest mes d'agost és Miravet qui té propostes atractives que a més tindran lloc al castell.

Diumenge 12 d'agost

A les 12h

Presentació del llibre Els Templers, Guerrers de Déu. Entre Orient i Occident, de Joan Fuguet i Sans i Carme Plaza Arqué, a càrrec de Joan Fuguet i Sans.

Dissabte 18 d'agost

A les 21.30h

Cinefòrum Els Templers al Cinema. Projecció de la pel·lícula Templario (Ironclad), de Jonathan English. La presentació anirà a càrrec de l'historiador Ramon Sarobe.

Els Amics de les Arts, a la festa major d'Ascó

La nit del dissabte 25 d'agost a la plaça de l'estació d'Ascó concert gratuït d'Els Amics de les Arts. Presentaran el seu darrer treball discogràfic "Espècies per catalogar" sense descuidar aquells temes que els han permès ocupar un lloc destacat en l'actual panorama musical català.

Tarragona: Casa de la Festa

Des de fa uns quatre anys, Tarragona disposa d'un espai visitable anomenat la Casa de la Festa i que acull la imatgeria festiva que participa en el Seguici Popular de la festa de Santa Tecla. Així hi podem contemplar els elements més tradicionals, alguns d'ells recuperats en els darrers anys o dècades, però que en alguns casos se'n té constància des de fa molts segles enrere.

Del bestiari hi trobem el Drac de Sant Roc, el Bou, la Víbria, l'Àliga, la Mulassa, la Cucafera i el Lleó. També hi són els altres elements emblemàtics del Seguici com són els Gegants i els Nanos.

Abans de res, però, pots visionar un àudiovisual d'uns deu minuts que et posa en context en la festa de Santa Tecla i el Seguici, sense oblidar un altre dels vessants patrimonials de la festa com són els Castells, o el Ball de Dames i Vells recuperat a principis dels anys vuitanta.

Finalment hi ha un altre espai on es pot escoltar la música que et transporta directament a la festa, des del mític Amparito Roca, passant per les músiques que acompanyen els bastoners o altres balls com el de Pastorets, de Gitanes o de Valencians, entre d'altres. També els tocs que acompanyen el transcurs d'una actuació castellera.

Informació de la Casa de la Festa:
Via Augusta, 4
Horari:
- divendres, de 17 a 21 hores
- dissabte de 10 a 14 hores i de 17 a 21 hores
- diumenge de 10 a 14 hores
Per cert, l'entrada és gratuïta.

Casa_festa_TGN

View more presentations or Upload your own.

El pas de Sònia Franquet per Londres 2012

Per segona ocasió consecutiva, la tiradora d'Ascó Sònia Franquet ha tingut l'oportunitat de participar en uns Jocs Olímpics. Aquests han estat els resultats que ha aconseguit en les dues modalitats en les quals ha competit:

- 29 de juliol

PISTOLA D'AIRE COMPRIMIT DES DE 10 METRES

378 punts - 26a posició (a Pequín, fa quatre anys va situar-se en 14a posició)

- 1 d'agost

PISTOLA ESPORTIVA DE 25 METRES
579 punts - 22a posició (la prova té dos parts, en el segment de precisió ha quedat setena, però malauradament en el de pistola ràpida s'ha despenjat de la classificació)

Una vegada més cal felicitar-se per la trajectòria d'aquesta esportista, amb la seva participació exitosa en campionats internacionals i sens dubte el fet de poder ser present en uns Jocs Olímpics. Ha passat per Pequín i per Londres, per què no a Rio el 2016?

Enhorabona Sònia!