dimarts, 25 de gener del 2011

Sàpiens 100


Han passat més de 8 anys i la revista Sàpiens arriba al número 100 consolidant-se com una revista de referència en la història del nostre país. Cent números en què ens ha apropat al nostre passat des del més immediat fins al més allunyat temporalment, però també geogràficament, des de casa nostra fins a la història universal. I no únicament explicant què ha passat i com ha passat, sinó també el perquè ha passat.
Sàpiens ha sabut anar adaptant-se i evolucionant malgrat la relativa joventut de la publicació apostant per noves seccions, amb signatures de professionals de prestigi, amb novetats, amb propostes literàries, cinematogràfiques, sortides per viure la història, l'agenda...
Els cent números són un exemple de feina ben feta i d'haver estat capaços de reclutar uns lectors fidels que esperem mes rere mes el nou exemplar de la revista Sàpiens.
En el número de febrer, el corresponent al número 100, han incorporat una compilació dels millors reportatges publicats al llarg de la seva breu però fructífera trajectòria, alguns exemples són: destapar la xarxa d'agents nazis a Catalunya, trobar a Veneçuela l'advocat defensor de Lluís Companys, descobrir a Nàpols l'immens arxiu de Carles VI, cercar la tomba clandestina del president del Barça Josep Sunyol juntament amb altres històries de la guerra civil i la batalla de l'Ebre, peripècies d'espies o donar a conèixer la gesta de la infermera d'Elna.

diumenge, 23 de gener del 2011

23-G: Terrassa decideix

Continuen les consultes sobiranistes als pobles i ciutats de Catalunya, en aquest cas s'hi suma Terrassa, al Vallès Occidental, la quarta ciutat més poblada del Principat amb més de 200.000 habitants, i de moment la ciutat més gran on s'haurà "decidit". Les consultes culminaran a l'abril a la capital, Barcelona.

dissabte, 22 de gener del 2011

Suport a la demanda d'Estrasburg

Dos ciutadans han demandat l'Estat espanyol al Tribunal Europeu de Drets Humans per la sentència de l'Estatut ja que al·leguen imparcialitat i anomalies en el procés.
Aquesta iniciativa ha estat a títol individual ja que el reglament del Tribunal Europeu només permet personar-se a ciutadans o organitzacions no governamentals que creguin que se'ls ha violat algun dret fonamental.
Hi ha un grup de suport a aquesta iniciativa que s'expressa amb aquest argumentari, al qual m'adhereixo.

Perquè creiem que durant la tramitació del recurs del PP al Tribunal Constitucional sobre el nou Estatut es va vulnerar reiteradament el nostre dret a un judici equitatiu com a ciutadans europeus que som.

Perquè hem assistit durant mesos i anys a la politització d'un tribunal, filtracions, recusacions interessades, entrevistes concedides a mitjans informatius pels propis magistrats, caducitat dels càrrecs prorrogats sense cap justificació legal, allargament del termini raonable per decidir.

Perquè creiem que valia la pena, fins i tot en cas que no s'accepti a tràmit, deixar testimoni de totes les infraccions i vexacions jurídiques comeses.

Perquè cada català té el deure de servir al seu país com millor pugui i sàpiga.

Perquè no volem salvar cap Estatut, sinó exercir la nostra llibertat.

dijous, 20 de gener del 2011

Malpàs 69

Fa uns dies que ja està disponible el número 69 de la revista Malpàs, corresponent a desembre de 2010. La portada recull la foto de família dels participants a la Festa de la Gent Gran.
Entre altres, la revista recull el calendari de Malpàs que cada any dissenya Jaume Ferrús Serra, en aquesta ocasió amb el lema "Cura el món, salvem el planeta". A més hi podem trobar les notícies referides a la II Jornada Carmel Biarnés i la memòria d'activitats de l'any de l'Associació Cultural Lo Llaüt.
Altres articles que s'hi poden llegir són la comunicació sobre l'ofici de venedor de Glòria Ferrús, les propostes literàries de la llibreria Can Solfa, els articles d'opinió, l'actualitat del poble i de la comarca o l'editorial que en aquesta ocasió reflexiona sobre la primera dècada del segle XXI.

Sant Antoni, patrimoni festiu de Catalunya

La passada festa de Sant Antoni d'Ascó ha estat la primera que s'ha celebrat amb la declaració de festa patrimonial d'interès nacional que va fer el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya el mes de maig de 2010 després d'un procés que va iniciar-se anys enrere. Primerament aplegant documentació per esdevenir festa d'interès etnològic de la comarca de la Ribera d'Ebre (gener de 2005), essent la primera de la comarca en aconseguir aquest reconeixement. En paral·lel va treballar-se per tenir la mateixa distinció a nivell nacional tot seguint els tràmits de la normativa vigent.
Em queda la satisfacció d'haver pogut participar en aquesta consecució en tant que interlocutor per part de la festa amb el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
Del Facebook de Pau D. Serrano us adjunto el document que es va lliurar per fer efectiva la inclusió de Sant Antoni d'Ascó dins del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.



ACORD
GOV/105/2010, de 25 de maig, pel qual es declara festa patrimonial d’interès nacional la Festa de Sant Antoni d’Ascó.
http://www.elpunt.cat/elements/dogcasco.pdf

dimecres, 19 de gener del 2011

El mapa impossible

Aquest és el titular que avui es podia llegir al diari Avui d'un article del periodista Lluís Bou i que anava acompanyat amb aquest mapa de l'Espanya de 1854.Aquest mapa es pot consultar a la Biblioteca Nacional de Madrid i diferencia entre l'Espanya de matriu espanyola ("puramente constitucional"), l'antiga corona catalana ("España incorporada o asimilada"), els territoris forals a més de l'Espanya colonial -territoris que l'Estat acabaria perdent a finals del segle XIX-.
Resulta que tornem a tenir el pati autonòmic distret. D'una banda aprofitant la crisi econòmica alguns líders de masses com Aznar ja han trobat el seu boc expiatori: les autonomies. D'una altra banda, la notícia d'ahir de l'ús de les diverses llengües oficials al Senat ha generat un nou debat sobre els excessos autonomistes.
Al final encara tindran raó i potser sí que 17 autonomies són massa. No deu ser que se'ls va escapar de les mans tanta autonomia inventada? Llàstima que com sempre, al moment de passar la factura, de nou l'acabarà pagant Catalunya.
Aquest matí el filòsof Terricabras a una tertúlia radiofònica proposava una solució. Si marxem, ja només en seran 16. Un maldecap menys per ells... i per nosaltres.

dilluns, 10 de gener del 2011

dimecres, 5 de gener del 2011

Ja arriben els Reis

Il·lustració de Mauro Evangelista

Els Reis ja deuen ser de camí per arribar aquest vespre a tots els pobles i ciutats disposats a repartir cabassos d’il·lusió a petits i grans. A Ascó ho fan damunt d'unes carrosses tot seguint el camí que els hi marca l'estel de Betlem, una carrossa amb les Pubilles i els Hereus així com el Patge Reial.
Fa uns quants anys, durant la meva infantesa, recordo com arribaven muntats en cavalls. És per això que en una data com avui era ineludible deixar preparada al balcó una cabasseta amb garrofes, faves, figues o palla per als animals. I després de la cavalcada, tornar a casa amb la sorpresa de trobar la cabasseta buida i això sí, amb una estesa de regals al balcó.
Que llarg es feia aquest dia fins que començava a enfosquir-se i de lluny ja senties els coets que anunciaven que el Reis ja s’apropaven. Era un dia de pessigolleig a la panxa, d'inquietud, de llarga espera, de córrer amunt i avall per casa.

Esta nit és nit de Reis,
baixaran pel fumeral,
i mos portaran rosquetes

i una ampolla de vinblanc.

El somni de Farringdon Road



El somni de Farringdon Road, aquesta és una novel·la escrita per Antoni Vives i editada per La Magrana. Està ambienta al període de la guerra civil, situant-nos primer a la Barcelona dels mesos previs a l’esclat del conflicte, també al poble de Vilalba dels Arcs on l’advocat Pau Capdevila, el protagonista, hi va a passar la convalescència d’una tuberculosi així com als diferents fronts de la guerra on va acabar participant al costat dels brigadistes internacionals en una reivindicació d’aquelles persones compromeses amb els seus ideals, “els somnis de llibertat i de justícia d’una generació de lluitadors
Pau Capdevila ho viu amb contradiccions perquè els anarquistes a qui ell ha ajudat en la seva tasca d’advocat són els mateixos que acaben matant el seu oncle que tenia una modesta fusteria. O la persona de qui s’enamora és una pubilla de Vilalba dels Arcs amb la família arrecerada al bàndol colpista.
Antoni Vives introdueix en la trama personatges com Durruti, Hemingway, Joan Sales o Josep M. de Sagarra.
Aquesta epopeia de la guerra barreja acció i aventura, però també té un fil conductor amorós on s’hi entrellacen debats polítics en motiu de la guerra, els conflictes ideològics dels propis personatges.
La novel·la fa un autèntic exercici de memòria històrica.

“El nostre somni és el somni de la dignitat, el somni que vam tocar de tan a prop a la riba de l’Ebre”.

dilluns, 3 de gener del 2011

Ratafia

El grup Ratafia, del qual hi forma part l'amic Bartolomé García-Plata, ha editat la seva primera maqueta. Ratafia és un grup de música tradicional basca i catalana per cercavila, ball o concert. El formen Pere Romaní (acordió diatònic i trikitixa), Bartolomé García-Plata (clarinet i clarinet baix) i Víctor Pedrol (panderetes i postisses eivissenques).

En aquesta primera maqueta hi podem trobar les següents sis peces:

- Gran cercle a l'Agnès

- Rumbes

- la Jota d'Ascó

- Kalejirak

- Fandango Egizu su

- Arin-arin cajun


Buscar más artistas como Ratafia en Myspace Music

diumenge, 2 de gener del 2011

Xifres del Rogle el 2010

Durant l’any 2010 Lo Rogle ha sumat un total de 6.569 internautes únics (usuaris diferents que l’han consultat). A més, s’han registrat 7.753 visites i un total de 11.597 pàgines vistes.
La mitjana anual ha estat de 21,24 visites diàries. Gràcies a tots!
D’altra banda, al llarg d’aquest any que hem acabat s’han publicat un total de 193 apunts.

Dades del lloc web www.ecoestadistica.com

dissabte, 1 de gener del 2011