divendres, 29 d’octubre del 2010

Malpàs 68

Ja tenim al carrer el número 68 de la revista Malpàs corresponent al tercer trimestre de l'any i amb les seves seccions habituals.
A destacar l'article "Set anys de mestre a Ascó (1974-1981)" d'Alfons Argilaga i Masip i el pregó de la festa major de 2010 a càrrec de Josep Maria Sabaté Guasch, aleshores director del Servei Català de la Salut.
La portada està dedicada al grup d'Ascó que es va desplaçar a la I Festa de la Jota de la Ribera d'Ebre celebrada l'últim Onze de Setembre a Miravet.

diumenge, 24 d’octubre del 2010

La comanda templera d'Ascó

Ahir recordàvem la commemoració de l’efemèride pels 800 anys de la donació de Pere I a l’orde del Temple de la vila i el castell d’Ascó, que venia a confirmar la cessió que n’havia fet el seu pare el rei Alfons el Cast l’any 1182.
Veiem quins eren els indrets o els dominis que configuraven l’antiga comanda templera: les Camposines, Vilalba dels Arcs –tot i que primer estava integrat a Miravet-, Gorrapte, la Fatarella, Vinebre i Berrús. Riba-roja va esdevenir sotscomanda d’Ascó.
Dissolta l’orde del Temple l’any 1312 la comanda va passar a ser hospitalera, en aquest cas depenent de la castellania d’Amposta.

Fonts: Catalunya Romànica XXVI, d’Enciclopèdia Catalana (Barcelona, 1997)

dissabte, 23 d’octubre del 2010

Ascó, 23 d'octubre de 1210

Avui fa 800 anys de la donació per part del rei Pere I el Catòlic a l’Orde del Temple del castell i la vila d’Ascó, tot i que més que de donació caldria parlar de venda ja que els templers van pagar la quantitat de “5.000 masmudines, a més de 200 morabatins de renda anuals sobre la lleuda i el peatge d’Ascó”.
Tot i que cal dir que amb el document de donació del rei Pere no es feia més que confirmar el domini que els templers tenien del territori des de ja feia anys. El principal empenyorament va ser el 1182 després que Alfons el Cast hagués entregat el 1174 a la seva muller, Sança de Castella, la vila d’Ascó com a esponsalici.
Després d’un moment de conflicte i col•lisió de jurisdiccions entre Pere el Catòlic i la seva mare, la reina Sança, va provocar que s’acabés produint la donació.
Els templers tenien interès pel lloc d’Ascó a causa de l’important paper que exercia sobre la comunicació fluvial entre les ciutats de Lleida i Tortosa per la seva posició estratègia de control de pas sobre el riu. Els templers el 1153 ja havien rebut béns d’Ascó de part del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Fonts: Catalunya Romànica XXVI, d’Enciclopèdia Catalana (Barcelona, 1997)

divendres, 22 d’octubre del 2010

diumenge, 17 d’octubre del 2010

17-O: 6 municipis decideixen

Nova onada de consultes per a la independència a 6 municipis del Principat: La Bisbal del Penedès, Gòsol, Olesa de Bonesvalls, Rubí, Tarragona i Vilallonga del Camp.

En total, avui són cridats a les urnes uns 200.000 ciutadans. En aquest onada destaca la capital de la nostra demarcació, Tarragona. A veure què tal la participació... ja que sembla un repte difícil.
Les anteriors onades van ser el 13 de desembre de 2009, i el 28 de febrer, 25 d’abril i 20 de juny de 2010. De moment han votat 580.000 ciutadans que suposa un 20% del cens de població convocada.

dissabte, 16 d’octubre del 2010

Manifest del Correllengua 2010

“Les llengües han de créixer i viure fora dels Manifestos. Si cal aturar-se a reflexionar estem al marge de la normalitat. No és que no sigui natural la llengua, és que no és normal la circumstància. El català és la llengua que aquest poble ha elaborat durant segles, enriquint-la, transformant-la, compartint-la; el català va néixer a Catalunya i viu a Catalunya i en totes les terres tocades per la cultura i per la humanitat catalanes. Aquest fet és tan normal que no cal ni plantejar-s’ho. Per què, doncs, ens aturem a reflexionar sobre el català?

Perquè el català no té, a Catalunya, l’estatus que altres llengües tenen als estats plurilingües d’Europa; està legalment una miqueta per sota quant a drets, a protecció i a la llei implacable del mercat. Aquest desequilibri, que es tradueix en desenes de situacions corrents en la vida quotidiana, només es pot compensar amb una actitud ferma i conscient dels parlants. Però reclamar aquesta actitud és demanar massa: la llengua és, sobretot, un fet natural. Parlem una llengua perquè som “això” com a persones i perquè és la llengua del país, a la qual se sumen sense ni adonar-se’n els nouvinguts: la identitat col·lectiva és això. I amb la llengua que parlem i compartim contribuïm a la riquesa cultural de la humanitat, a la diversitat de les persones i de les terres. Per què els catalans hauríem de ser més conscients, més batalladors, més esforçats que no ho són, posem per cas, els castellano-parlants a casa nostra? Perquè no estem en una situació de normalitat. Els catalans, doncs, hem de construir un espai de normalitat per la nostra llengua; un espai que es diu Catalunya. Un espai que té una estructura política, social i humana, i cap de les tres coses no es pot separar de les altres.
Políticament estem sotmesos a “sentències” adverses: lluitem contra això. Socialment som diversos: aprofitem la diversitat per compartir la llengua que ens vertebra. I humanament? Humanament fem pinya, tots iguals i diferents, perquè la identitat col·lectiva es fa amb el concurs de tothom, però amb una història i una tradició que fa de Catalunya una parcel·la peculiar de la humanitat.

Som una nació de portes obertes, però som una nació. S’hi parlen mil llengües, però només una la definim com a llengua pròpia. Treballem junts, per tant, conscients, batalladors i esforçats, per poder tenir en el futur la normalitat que avui se’ns regateja”.

Patrícia Gabancho (escriptora i periodista)

divendres, 15 d’octubre del 2010

Dossier Companys

En el record del 70 aniversari de l'afusellament del president de Catalunya Lluís Companys us suggereixo la lectura del darrer número de la revista Sàpiens.
Coincidint amb aquest aniversari i amb els vuit anys de trajectòria d'aquesta revista, ens ofereixen un dossier especial dedicat a la figura de Companys i a la seua trajectòria: la gestació del seu ideari en una família benestant de l'Urgell, la seva vinculació amb els rabassaires, els fets de la República, els esdeveniments arran de la guerra civil i la repressió contra els vençuts.
A més inclou un reportatge, "El compte enrere", realitzat a través d'un manuscrit de la seva segona dona, Carme Ballester, i que explica els successos des de la detenció del president a La Baule-les-Pins, a la Bretanya, fins a l'execució al castell de Montjuïc de Barcelona el 15 d'octubre de 1940.

dijous, 14 d’octubre del 2010

Programa Correllengua 2010 a Flix

17h
Sortida dels centres educatius.
Baixada i plantada de la flama.

17.30h
Salutació.
Lectura del manifest.
Lectura de poemes a càrrec d’alumnat de l’Intitut de Flix.

17.45h
Passi d’audiovisual elaborat per l’alumnat de l’escola.
Lliurament de premi a l’autor del cartell guanyador.

18h
Jocs tradicionals dirigits per l’alumnat de l’Institut de Flix.
Confecció del mural amb les frases de l’alumnat de l’escola.

18.30h
Coca i xocolata a càrrec de l’Associació de dones de Flix.

Mostra de Collages de Josep M. Pros


En el marc de la II Jornada Carmel Biarnés es va inaugurar l'exposició de Collages del vinebrà Josep M. Pros que es podrà visitar a l'antic Hospital d'Ascó fins el 24 d'octubre.
Josep M. Pros ha publicat cal·ligrames, dibuixos i acudits a La Caragolera, revista local de Vinebre, i a les primeres Miscel·lànies del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre. La seua obra està estructurada bàsicament amb materials diversos encolats, recuperats dels contenidors, papereres i de la via pública. Més que l’estètica decorativa, l’autor busca provocar emocionalment, proposant una reflexió sobre la condició humana, des del més tendre sentiment a la més crua realitat.

En el cartell de la mostra hi ha el collage que Pros ha realitzat en homenatge a Carmel Biarnés i el qual va ser lliurat a la seva família.

diumenge, 10 d’octubre del 2010

Els guardonats del II Premi Carmel Biarnés

En el transcurs de la Jornada Carmel Biarnés es va donar a conèixer el veredicte del II Premi de Periodisme que porta el nom de l’erudit d’Ascó. En aquesta segona edició hi va haver un total de 9 treballs presentats entre les quatre categories (quatre en premsa escrita, tres en televisió, un de ràdio i un de publicat a Internet).
Els guanyadors han estat els següents:

- Premsa escrita: l’article “Història que viatja en rails” de Marc Soler publicat a La Vanguardia el 27 d’agost de 2010.

- Televisió: “Documental en commemoració del IV Centenari de l’expulsió dels moriscos” elaborat per Vídeo Ascó Televisió i que va ser emès els dies 16 i 17 d’abril de 2010.

- Ràdio: declarat desert.

- Internet: l’apunt ”Homenatge als moriscos en el quart centenari de la seva expulsió: l'expedició ebrenca visita el poble morisc d'Ascó” de Jordi Grau Pi, publicat al blog de la llibreria Can Solfa d’Ascó el 9 de juny de 2010.

El jurat va fer menció especial al treball “Els rentadors públics a la Terra Alta” de Loreto Meix pel treball de recerca realitzat i el rigor històric (premsa escrita) i al treball presentat pel realitzador Santi Valldepérez per l’originalitat de les imatges i el dinamisme del muntatge (televisió)

El jurat va estar compost per Miquel Esteve, Aleandra Guerrero, Joan Launes, Àngels Pérez i Aurora Serrano.

divendres, 8 d’octubre del 2010

Ibers a l'Ebre


La II Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés vol fer una aproximació a una altra de les facetes de Carmel Biarnés: les recerques arqueològiques a redòs de l'Ebre. La manera com s’apassionava amb tot allò que tingués a veure amb el seu poble i la seva comarca el van convertir en un curiós capaç d’endinsar-se en qualsevol àmbit d’estudi.
En la jornada hi ha previstes dos ponències: una de Jaume Noguera, arqueòleg i professor a la Universitat de Barcelona. Precisament va resultar guanyador del X Premi d’Assaig Artur Bladé i Desumvila amb el treball Ibers a l’Ebre, una obra que tracta dels ilercavons, el poble ibèric que ocupava el sud de l’actual Catalunya fa uns 2.500 anys. En el llibre que en va resultar editat s’hi recullen les necròpolis, els poblats, els sistemes defensius... documentats des d’una perspectiva arqueològica.
Del nostre entorn més immediat deixa constància dels següents jaciments ja ocupats durant l’ibèric ple:
- Ascó: la Roca de l’Ortiga com a punt de guaita i els poblats de Castellons i Forn Teuler.
- Flix: els poblats de Sebes, Castellons i el barranc de Musselló.
- Riba-roja d’Ebre: la necròpolis de Santa Madrona.
- Garcia: el poblat de la Roca del Sol.

Una altra ponència anirà a càrrec de la doctora en Arqueologia i prehistoriadora Margarida Genera, amiga de Carmel Biarnés i una habitual en aquesta zona de l’Ebre on ha fet importants aportacions. En la seva pàgina web http://www.ebresiuranaprehistoria.com/ recull els següents jaciments de l’entorn més proper:
- Flix: paratge dels Castellons, Teuleria i Boca Bovera
- Vinebre: Prehistòrics: Canelles, Plans, Quadre-Vuitenes-Rengs, Gorraptes, Cepiello, Rabadans, Planes, Obagues, Sant Antoni, Racó de les Ànimes, Mallols i Roca de la Bruixeta o Cap del Pla; Iberoromans: Aixalella, Tossals d’Andisc, Sant Miquel, Racó d’Aixerí (Racó de Sant Miquel), Pedruscalls, Sebiques, Aumedines, Fontjoana i Reboses de la Capitana; Romans: l’estela de Vinebre
- Ascó: Mugrons, Roca de l’Ortiga, Barber Medina, Forn Teuler, Asclines, Castellons, Andisc, Pont del Llop i el Castell

dijous, 7 d’octubre del 2010

Cens electoral pel 28-N a la Ribera d’Ebre

El president de la Generalitat va convocar dilluns passat les eleccions al Parlament de Catalunya per elegir els representants per la novena legislatura. Tal com ja s’havia anunciat unes setmanes enrere, això serà el diumenge 28 de novembre. Amb la signatura del decret de convocatòria per part del President Montilla es posa en marxa la maquinària pel procés electoral que inclou l’exposició del cens electoral.
A la comarca de la Ribera d’Ebre hi ha 17.666 ciutadans amb dret a vots, distribuïts per municipis de la següent manera:

Ascó – 1.353
Benissanet – 839
Flix – 3.216
Garcia – 468
Ginestar – 649
Miravet – 588
Móra d’Ebre – 3.983
Móra la Nova – 2.235
La Palma d’Ebre – 356
Rasquera – 676
Riba-roja d’Ebre – 1.024
Tivissa – 1.361
La Torre de l’Espanyol – 484
Vinebre – 334
RIBERA D’EBRE – 17.666

Cal dir que d’aquest total d’electors de la Ribera d’Ebre cridats a les urnes, 415 resideixen a l’estranger.

Font: Oficina del Censo Electoral, INE

dimarts, 5 d’octubre del 2010

Actes de la Festa de l'aiguardent 2010

Prat de Comte ja té enllestits els actes amb què el proper cap de setmana, 9 i 10 d'octubre, celebrarà la novena edició de la Festa de l'Aiguardent. Per llegir el programa, cliqueu sobre el cartell.

diumenge, 3 d’octubre del 2010

XVII Convocatòria de beques de recerca sobre la Ribera d'Ebre 2010

Amb l’objectiu de promoure el desenvolupament, la divulgació i el foment dels valors culturals, científics i artístics de la Ribera d’Ebre, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE), amb el suport del Consell Comarcal, publica la XVII convocatòria de bases per a la concessió de beques per a l’any 2010.
El CERE podrà concedir fins a un màxim de 10 beques per a projectes de treball que tinguin com a objectiu central de referència la comarca de la Ribera d’Ebre. La quantia de les beques serà de 350 € per als socis del CERE i de 200 € per als no socis. La Comissió de Beques del CERE podrà modificar en funció de les sol·licituds l’import de les assignacions.

Es pot descarregar el tríptic amb les bases clicant el següent enllaç: http://www.riberadebre.org/triptic_beques2010.pdf

dissabte, 2 d’octubre del 2010

Jornada Carmel Biarnés 2010


9 D’OCTUBRE DE 2010
17.00 A la plaça del riu i davant el pou en homenatge a Carmel Biarnés, es llegiran textos de la seva obra escollits pel vinebrà i amic Josep M. Pros Tarragó. A continuació, el clarinetista Bartolomé García-Plata Gironès ens interpretarà uns homenatges del compositor Béla Kóvacs.

17.45 Inauguració de la mostra Collages de Josep M. Pros, a l’antic Hospital. L’exposició es podrà visitar fins el 24 d’octubre, de 18:00 a 20:00.

II Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés: LA RECERCA ARQUEOLÒGICA A REDÒS DE L’EBRE

18.15 Inauguració de la jornada a càrrec de l’alcalde d’Ascó, el president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, el president del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i la presidenta de l’Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó.
18.30 Ponència a càrrec de la doctora en Arqueologia del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya Margarida Genera Monells: La figura de Carmel Biarnés, pioner de l’arqueologia asconenca. De l’erudició a l’academicisme
19.15 Pausa-cafè
19.45 Ponència a càrrec del professor d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona Jaume Noguera: Els campaments militars d'inicis de la conquesta romana a la vall de l'Ebre
20:30 Lliurament del II Premi de Periodisme Carmel Biarnés. Amb la col·laboració de la Cadena SER.

Actes d’homenatge
20.45 Emissió del documental Darrera les petges arqueològiques de la mà de Carmel Biarnés elaborat per Vídeo Ascó Televisió
21.00 Cloenda de la II Jornada Carmel Biarnés

divendres, 1 d’octubre del 2010

Sant Pere Màrtir, 10 anys


Fa 10 anys de la canonització al Vaticà de Pere Màrtir Sans i Jordà d’Ascó. Us adjunto el text que va publicar el web de notícies de Televisió de Catalunya així com els titulars d’alguns diaris en aquelles jornades.

TVC ON LINE NOTÍCIES:
En un acte celebrat aquest matí a la plaça de Sant Pere del Vaticà, Joan Pau II ha canonitzat 120 missioners que van ser ajusticiats a la Xina a partir del segle XVII. Però les autoritats xineses han criticat el Vaticà per haver volgut humiliar el seu poble, ja que, en el seu moment, els ara màrtirs van ser acusats de traïdors a la pàtria. Entre els canonitzats hi ha 33 missioners estrangers, 6 dels quals eren religiosos espanyols, un d'ells català: Pere Sans i Jordà. Nascut a Ascó el 1680, Pere Màrtir, com és conegut al seu poble, va predicar clandestinament a la Xina i va morir decapitat. A més, l'Església ha canonitzat la beata basca María Josefa del Corazón de Jesús Sancho, fundadora de la congregació de les Serventes de Jesús de la Caritat. El papa, parlant en euskera, ha demanat la intercessió de la nova santa perquè el País Basc sigui una "terra de pau". (1 octubre 2000)

LA VANGUARDIA: San Petolo de Ascó, mártir. El Papa canoniza hoy, junto a otros religiosos españoles, a un misionero catalán decapitado en China en 1747, 1 octubre 2000

AVUI: Joan Pau II canonitza un bisbe català entre 120 màrtirs de la Xina. Un missioner dominic natural d'Ascó, Pere Màrtir Sants, proclamat nou sant, 2 octubre 2000

EL PERIÓDICO: El català Pere Sans, entre els sis missioners espanyols santificats, 2 octubre 2000

RIBERA ON LINE: El beat Pere Sans, d'Ascó, ja és sant de l'Església universal, 2 octubre 2000

LA VANGUARDIA: Ascó se engalana para celebrar la canonización de Pere Màrtir, 15 octubre 2000