dijous, 31 de desembre del 2009
dimecres, 30 de desembre del 2009
Afers exteriors
La setmana passada es va posar fi a la cinquena temporada –i sembla ser que última- del programa Afers exteriors, que ha conduït i dirigit Miquel Calçada (Mikimoto).
L’objectiu del programa quan va començar, cap allà el 2003, era innovador quant a mostrar les vivències de catalans arreu del món. Miquel Calçada ha aconseguit apropar-nos les històries dels protagonistes de l’espai amb el seu toc tan personal, amb certa ironia a vegades revestida d’ingenuïtat. I ho ha fet amb la seua visió del món desacomplexadament catalana. Ha estat un tipus de programa que ha aconseguit interessar l’audiència a partir del dia a dia, de la quotidianeïtat de les persones que viuen lluny del seu país d’origen, de les dificultats o no en adaptar-se a la terra d’acollida, de les curiositats, de les diferències en la forma de vida o en els aspectes culturals...
No sé quants països ha degut visitar però n’han degut ser una bona colla, i pel que s’ha vist segons les dades d’audiència de TV3, l’acollida ha estat molt positiva.
L’objectiu del programa quan va començar, cap allà el 2003, era innovador quant a mostrar les vivències de catalans arreu del món. Miquel Calçada ha aconseguit apropar-nos les històries dels protagonistes de l’espai amb el seu toc tan personal, amb certa ironia a vegades revestida d’ingenuïtat. I ho ha fet amb la seua visió del món desacomplexadament catalana. Ha estat un tipus de programa que ha aconseguit interessar l’audiència a partir del dia a dia, de la quotidianeïtat de les persones que viuen lluny del seu país d’origen, de les dificultats o no en adaptar-se a la terra d’acollida, de les curiositats, de les diferències en la forma de vida o en els aspectes culturals...
No sé quants països ha degut visitar però n’han degut ser una bona colla, i pel que s’ha vist segons les dades d’audiència de TV3, l’acollida ha estat molt positiva.
Premsa de Japó
Montse m’ha fet arribar de la seua estada al Japó un exemplar del diari The Japan Times, que amplia la col·lecció de premsa estrangera. Aquesta capçalera està escrita en anglès, i té una antiguitat de 113 anys. El preu de cost és de 180 iens. Gràcies Montse!
dimarts, 29 de desembre del 2009
Padró d'Habitants 2009
Recentment s’han publicat les dades del Padró d’Habitants a 1 de gener de 2009. A nivell comarcal suposen un nou increment. La Ribera d'Ebre assoleix la xifra de 24.004 habitants –amb un augment de 160 ciutadans-.
Per municipis, la distribució ha quedat de la següent manera:
Ascó - 1.608 (+7)
Per municipis, la distribució ha quedat de la següent manera:
Ascó - 1.608 (+7)
Benissanet - 1.250 (-18)
Flix - 4.098 (+44)
Garcia – 602 (-4)
Ginestar - 1.066 (-32)
Miravet – 814 (+15)
Móra d’Ebre - 5.695 (+195)
Móra la Nova - 3.179 (-33)
La Palma d’Ebre – 413 (-3)
Rasquera – 955 (+3)
Riba-roja d'Ebre - 1.348 (+20)
Tivissa - 1.815 (-26)
La Torre de l’Espanyol – 678 (+5)
Vinebre – 483 (-13)
Flix - 4.098 (+44)
Garcia – 602 (-4)
Ginestar - 1.066 (-32)
Miravet – 814 (+15)
Móra d’Ebre - 5.695 (+195)
Móra la Nova - 3.179 (-33)
La Palma d’Ebre – 413 (-3)
Rasquera – 955 (+3)
Riba-roja d'Ebre - 1.348 (+20)
Tivissa - 1.815 (-26)
La Torre de l’Espanyol – 678 (+5)
Vinebre – 483 (-13)
Ribera d’Ebre – 24.004 (+160)
(Entre parèntesi, la xifra de diferència respecte les dades oficials de l'any anterior)
Si fem una anàlisi de cadascun dels municipis de la comarca, cal dir que en la meitat dels municipis hi ha hagut un augment de població respecte la dada de 2008: Ascó, Flix, Miravet, Móra d’Ebre, Rasquera, Riba-roja d’Ebre i la Torre de l’Espanyol.
Per altra banda, hi ha set municipis on hi ha hagut una minva de població al llarg del 2008, entre els quals s’hi troba Benissanet, Garcia, Ginestar, Móra la Nova, la Palma d’Ebre, Tivissa i Vinebre.
Móra d’Ebre cada any va augmentant el padró assolint índexs de població històrics –a la vora dels 5.700 habitants- i també són remarcables els increments de Flix i Riba-roja d’Ebre. En la banda contrària, Ginestar i Móra la Nova són els que acusen una davallada més pronunciada –amb 32 i 33 habitants menys, respectivament-.
De totes maneres, en el conjunt de la comarca, la Ribera d’Ebre segueix la línia ascendent dels darrers anys i ja se situa per sobre de la barrera dels 24.000 habitants.
(Entre parèntesi, la xifra de diferència respecte les dades oficials de l'any anterior)
Si fem una anàlisi de cadascun dels municipis de la comarca, cal dir que en la meitat dels municipis hi ha hagut un augment de població respecte la dada de 2008: Ascó, Flix, Miravet, Móra d’Ebre, Rasquera, Riba-roja d’Ebre i la Torre de l’Espanyol.
Per altra banda, hi ha set municipis on hi ha hagut una minva de població al llarg del 2008, entre els quals s’hi troba Benissanet, Garcia, Ginestar, Móra la Nova, la Palma d’Ebre, Tivissa i Vinebre.
Móra d’Ebre cada any va augmentant el padró assolint índexs de població històrics –a la vora dels 5.700 habitants- i també són remarcables els increments de Flix i Riba-roja d’Ebre. En la banda contrària, Ginestar i Móra la Nova són els que acusen una davallada més pronunciada –amb 32 i 33 habitants menys, respectivament-.
De totes maneres, en el conjunt de la comarca, la Ribera d’Ebre segueix la línia ascendent dels darrers anys i ja se situa per sobre de la barrera dels 24.000 habitants.
Etiquetes de comentaris:
demografia,
Ribera d'Ebre
L'Agulla 54
Amb el final del primer trimestre, va aparèixer un nou número de la revista de l’Escola Enric Grau de Flix, L’Agulla 54. Sens dubte una bona ocasió per conèixer els treballs dels alumnes, les reflexions de l’editorial, les notícies de la comunitat educativa... Així hem conegut els més petits de l’escola, els projectes de P-4 (el conill), P-5 (fem titelles), 1r CI (fabuloses petjades: els dinosaures) i 2n CI (les papallones), així com els treballs de descripcions a 1r CM, notícies de les sortides de 2n CM, el nou bloc de CS i les descripcions a 1r CS i les enquestes de 2n CS. A més d’altres activitats realitzades a les àrees d’educació física, llengua estrangera i música. També un recull fotogràfic de les ben diverses activitats que s’han fet en aquests primers compassos del curs que han passat com un sospir. I de contraportada les tres postals de Nadal guanyadores del concurs.
dijous, 24 de desembre del 2009
Bon Nadal!
Ja se sent de nou el bategar del temps de Nadal. Pels carrers es respira una atmosfera particular que malgrat es repeteixi any rere any... ens convida a despertar sentiments, ens retorna a uns records que es mantenen ben desats, ens il·lusiona amb l’esdevenidor, possibilita el retrobament amb la gent que ens estimem.
Amics i visitants del Rogle, visqueu aquestes festes de Nadal amb la mirada innocent dels infants i que tot plegat sigui el preludi d’un venturós any 2010.
Amics i visitants del Rogle, visqueu aquestes festes de Nadal amb la mirada innocent dels infants i que tot plegat sigui el preludi d’un venturós any 2010.
BONES FESTES!
diumenge, 20 de desembre del 2009
Preparant el Nadal a classe
A classe hem estat preparant una manualitat per emportar-nos a casa en aquestes dates nadalenques: un arbre fet de cartolina que hem decorat amb els elements identificatius amb el Nadal i que utilitzem per guarnir els arbres de casa (boles, cintes, estrelles, àngels...). Com sempre passa, han quedat prou bé i fan força patxoca. Bones festes nois i noies!!
La llei de llengües d’Aragó
El que semblava que hauria hagut de ser una bona notícia, un reconeixement a la diversitat lingüística de la comunitat autònoma d’Aragó, sembla que ha acabat esdevenint un bon nyap.
Després de tants anys d’autonomia, cap govern d’Aragó havia arribat a tenir en consideració l’aragonès i el català, les altres dues llengües que es parlen en aquest territori a part de l’espanyol. I quan semblava que amb un president catalanoparlant com Marcelino Iglesias, presumiblement una persona sensible a la realitat lingüística, havia de ser possible que el català –i l’aragonès- accedissin com a mínim a la categoria de normalitat... resulta que tot no pot ser. Així veiem que el català és reconegut, sí, però amb prou feines com una simple “raresa” del territori, que a més, segons el parer dels ajuntaments, podrà ser denominat com “fragatí”, “ribagorçà”...; es crea una Acadèmia Aragonesa del Català, menystenint la tasca que desenvolupa un ens científic com és l’Institut d’Estudis Catalans; i el català es podrà ensenyar a les escoles com una matèria optativa i per tant, apareix al currículum escolar com d’aprenentatge voluntari a les zones catalanoparlants.
En definitiva, no sé si és un pas endavant o no. Està clar que la dreta espanyola (PP) i aragonesa (PAR) han influït en una llei descafeïnada que de ben poc servirà... tot i que fins i tot així han acabat votant en contra. Els vots afirmatius del PSOE i de la CHA han fet possible tirar endavant la llei. I només IU s’hi ha oposat per trobar-la insuficient i ha mantingut una mínima dignitat davant d’aquest tema.
Després de tants anys d’autonomia, cap govern d’Aragó havia arribat a tenir en consideració l’aragonès i el català, les altres dues llengües que es parlen en aquest territori a part de l’espanyol. I quan semblava que amb un president catalanoparlant com Marcelino Iglesias, presumiblement una persona sensible a la realitat lingüística, havia de ser possible que el català –i l’aragonès- accedissin com a mínim a la categoria de normalitat... resulta que tot no pot ser. Així veiem que el català és reconegut, sí, però amb prou feines com una simple “raresa” del territori, que a més, segons el parer dels ajuntaments, podrà ser denominat com “fragatí”, “ribagorçà”...; es crea una Acadèmia Aragonesa del Català, menystenint la tasca que desenvolupa un ens científic com és l’Institut d’Estudis Catalans; i el català es podrà ensenyar a les escoles com una matèria optativa i per tant, apareix al currículum escolar com d’aprenentatge voluntari a les zones catalanoparlants.
En definitiva, no sé si és un pas endavant o no. Està clar que la dreta espanyola (PP) i aragonesa (PAR) han influït en una llei descafeïnada que de ben poc servirà... tot i que fins i tot així han acabat votant en contra. Els vots afirmatius del PSOE i de la CHA han fet possible tirar endavant la llei. I només IU s’hi ha oposat per trobar-la insuficient i ha mantingut una mínima dignitat davant d’aquest tema.
Premsa britànica
Un alumne que fa poc va passar uns dies per la Gran Bretanya em va portar un diari per a la col·lecció de premsa. Gràcies Lewis! Es tracta d’un exemplar del Sunday Mirror.
dissabte, 19 de desembre del 2009
650 anys de la Generalitat de Catalunya
El 19 de desembre de 1359 la Cort General de Catalunya, reunida a Cervera pel rei Pere el Cerimoniós, creava la Diputació del General, que va donar origen a l’actual Generalitat de Catalunya. Per tant avui es compleix el 650 aniversari de la institució d’autogovern de Catalunya i de la qual en va sortir elegit com a primer president el bisbe de Girona Berenguer de Cruïlles.
L’efemèride ha passat una mica desapercebuda tot i que avui hi ha hagut un acte de commemoració al Palau de la Generalitat que ha encapçalat l’actual president, José Montilla, i al qual també hi ha assistit un dels seus antecessors, Jordi Pujol.
El recordatori ens hauria de servir per prendre consciència que aquesta dèria tan nostra de l’autogovern té un substrat històric que val la pena no oblidar. Una espècie de fil roig de la història del nostre país que malgrat les dificultats i les adversitats, ha anat superant els entrebancs fins arribar a dia d’avui. S’han succeït un total de 128 presidents.
Em temo que a l’Espanya plural costaria trobar una història tan dilatada en altres òrgans de govern autonòmics.
L’efemèride ha passat una mica desapercebuda tot i que avui hi ha hagut un acte de commemoració al Palau de la Generalitat que ha encapçalat l’actual president, José Montilla, i al qual també hi ha assistit un dels seus antecessors, Jordi Pujol.
El recordatori ens hauria de servir per prendre consciència que aquesta dèria tan nostra de l’autogovern té un substrat històric que val la pena no oblidar. Una espècie de fil roig de la història del nostre país que malgrat les dificultats i les adversitats, ha anat superant els entrebancs fins arribar a dia d’avui. S’han succeït un total de 128 presidents.
Em temo que a l’Espanya plural costaria trobar una història tan dilatada en altres òrgans de govern autonòmics.
dilluns, 14 de desembre del 2009
XII Plantada del Pessebre al Calvari
El proper dissabte 19 de desembre de 2009, i per dotzè any consecutiu, l'Associació Cultural Lo Llaüt d'Ascó organitza una petita excursió fins al Calvari per anar a renovar el Pessebre de Muntanya.
La trobada dels excursionistes tindrà lloc al pla de l’església, a les 11 del matí, i a continuació es sortirà cap al pla de Vallxiqué per pujar al Calvari.
La trobada dels excursionistes tindrà lloc al pla de l’església, a les 11 del matí, i a continuació es sortirà cap al pla de Vallxiqué per pujar al Calvari.
Si teniu ganes de caminar una estoneta i passar-ho bé gaudint del paisatge d’Ascó, ja ho sabeu…
diumenge, 13 de desembre del 2009
13-D: 167 municipis decideixen
Alcanó, Alcarràs, Alfés, Almoster, Alp, Alpens, Arbeca, Arbúcies, Arenys de Mar, Argelaguer, Argentona, Artesa de Lleida, Artesa de Segre, Banyoles, Berga, Besalú, Beuda, Bolvir, Bordils, Calders, Calldetenes, Callús, Camós, Campllong, Canet de Mar, Cardedeu, Cassà de la Selva, Castellar del Vallès, Castellbell i el Vilar, Castellbisbal, Castellfollit de la Roca, Castellserà, Celrà, Centelles, Cervià de les Garrigues, Cervià de Ter, Clariana de Cardener, Collsuspina, Constantí, Corbins, Cornellà de Terri, Crespià, El Brull, El Masnou, El Palau d´Anglesola, El Papiol, Els Hostalets de Pierola, Els Prats de Rei, Esponellà, Flaçà, Folgueroles, Fontcoberta, Fulleda, Gallifa, Golmés, Gurb, Ivars d´Urgell, Jafre, Juneda, L'Albagés, L'Albi, L'Arboç, l'Estany, La Cellera de Ter, La Floresta, La Granadella, La Jonquera, Les Borges Blanques, Les Franqueses del Vallès, Les Masies de Roda, Les Masies de Voltregà, Les Piles, Les Planes d'Hostoles, Les Preses, Linyola, Llagostera, Llambilles, Llardecans, Maià de Montcal, Malla, Manlleu, Marganell, Maspujols, Mieres, Montagut i Oix, Montbrió del Camp, Montesquiu, Navàs, Olvan, Orís, Palau de Santa Eulàlia, Palol de Revardit, Pardines, Pau, Pedret i Marzà, Perafita, Pinell del Solsonès, Planoles, Ponts, Porqueres, Prats de Lluçanès, Premià de Dalt, Premià de Mar, Puig-Reig, Ribes de Freser, Ridaura, Ripoll, Roda de Ter, Roses, Sallent, Sant Aniol de Finestres, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Celoni, Sant Cugat del Vallès, Sant Esteve de Palautordera, Sant Ferriol, Sant Gregori, Sant Hilari Sacalm, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Jaume de Llierca, Sant Jordi Desvalls, Sant Julià de Vilatorta, Sant Miquel de Campmajor, Sant Pere de Torelló, Sant Pere de Vilamajor, Sant Pol de Mar, Sant Quirze de Besora, Sant Sadurní d´Anoia, Sant Salvador de Guardiola, Sant Vicenç de Torelló, Santa Cecília de Voltregà, Santa Coloma de Farners, Santa Eugènia de Berga, Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Maria de Besora, Santa Maria de Corcó, Santa Pau, Sentmenat, Serinyà, Seva, Sils, Solsona, Sora, Sunyer, Tagamanent, Taradell, Tàrrega, Tavèrnoles, Tiana, Tona, Torelló, Torrebesses, Torroella de Montgrí, Tortellà, Toses, Ullastrell, Vall de Boí, Vallfogona de Ripollès, Verges, Vic, Vidrà, Viladamat, Vilademuls, Viladrau, Vilafranca del Penedès, Vilajuïga, Vilanova i la Geltrú, Vilassar de Dalt.
dissabte, 12 de desembre del 2009
Miscel·lània del CERE 19: Flix
Ahir es presentava a la Sala de Ca Don Ventura la Flix la Miscel·lània del CERE 19 que és dedicada a n'aquesta població. Us adjunto els materials que conformen la publicació, una bona part dels quals estan dedicats a treballs referits a Flix:
“Presentació” a cura de l’expresident del CERE J.F. Moragrega
“Memòria d’activitats de l’entitat el 2007” per la Junta Directiva del CERE
“Cronologia del CERE” de J.A. Collazos, M. Anguera i V. Casadó
Articles sobre Flix:
“Flix” de M. Anguera i V. Casadó
“Una comarca de contrastos. Els espais naturals de la Ribera d’Ebre i la Xarxa Natura 2000” de V. Casadó i M. Anguera
“Nivells de metalls al riu Ebre en la comarca de la Ribera d’Ebre” de N. Ferré-Huguet i J.L. Domingo
“El conjunt arqueològic de Sebes (Flix, Ribera d’Ebre)” de M.C. Belarte, F. Cervelló, J. Noguera i P. Olmos
“El patrimoni geològic i arqueològic del flexus a Flix: una síntesi de les darreres recerques a les vores del riu” de M. Genera
“Josep Agramunt, Lo Capellà de Flix, i la tercera carlinada” de P. Muñoz
“El conjunt industrial de la Fàbrica i la Colònia Química de Flix” de F. Cervelló i C. Forn
“La crisi industrial i la decadència de la Colònia Química de Flix (1972-2008)” de F. Cervelló
“Contes a la vora del foc (I): Flix” de N. Grau i À. Pérez
Altres articles:
“Estudi aproximatiu a la hidrologia subterrània de la zona de Tivissa” de J. Roset
“El terratrèmol de Tivissa de l’any 1845” de J. Roset
“Ramon Jardí: un tivissà a l’observatori Fabra i al Servei Meteorològic de Catalunya” d’Ò. Saladié i M. Garcia-Figueras
“La dona pagesa de la Ribera d’Ebre des de la Guerra Civil fins al desarrollisme dels anys 60” de M.T. Castelló
“Aproximació a la toponímia vinebrana” de S. Veà
“Misèria de poesia i l’estada de Bladé a la Tortosa republicana” d’E. Subirats
“Presentació” a cura de l’expresident del CERE J.F. Moragrega
“Memòria d’activitats de l’entitat el 2007” per la Junta Directiva del CERE
“Cronologia del CERE” de J.A. Collazos, M. Anguera i V. Casadó
Articles sobre Flix:
“Flix” de M. Anguera i V. Casadó
“Una comarca de contrastos. Els espais naturals de la Ribera d’Ebre i la Xarxa Natura 2000” de V. Casadó i M. Anguera
“Nivells de metalls al riu Ebre en la comarca de la Ribera d’Ebre” de N. Ferré-Huguet i J.L. Domingo
“El conjunt arqueològic de Sebes (Flix, Ribera d’Ebre)” de M.C. Belarte, F. Cervelló, J. Noguera i P. Olmos
“El patrimoni geològic i arqueològic del flexus a Flix: una síntesi de les darreres recerques a les vores del riu” de M. Genera
“Josep Agramunt, Lo Capellà de Flix, i la tercera carlinada” de P. Muñoz
“El conjunt industrial de la Fàbrica i la Colònia Química de Flix” de F. Cervelló i C. Forn
“La crisi industrial i la decadència de la Colònia Química de Flix (1972-2008)” de F. Cervelló
“Contes a la vora del foc (I): Flix” de N. Grau i À. Pérez
Altres articles:
“Estudi aproximatiu a la hidrologia subterrània de la zona de Tivissa” de J. Roset
“El terratrèmol de Tivissa de l’any 1845” de J. Roset
“Ramon Jardí: un tivissà a l’observatori Fabra i al Servei Meteorològic de Catalunya” d’Ò. Saladié i M. Garcia-Figueras
“La dona pagesa de la Ribera d’Ebre des de la Guerra Civil fins al desarrollisme dels anys 60” de M.T. Castelló
“Aproximació a la toponímia vinebrana” de S. Veà
“Misèria de poesia i l’estada de Bladé a la Tortosa republicana” d’E. Subirats
“Normes de publicació” de la Miscel·lània del CERE
dijous, 10 de desembre del 2009
Presentació de la Miscel·lània de Flix
El divendres 11 de desembre, a les 20 h, a Ca Don Ventura de Flix es farà la presentació del número 19 de la Miscel·lània del CERE que està dedicada a Flix. Una bona part dels articles que hi apareixen fan referència a temes vinculats a n’aquesta població.
A l’acte hi intervindran Vicent Casadó, cap de publicacions del CERE, Albert Pujol, president del CERE i Òscar Bosch, alcalde de Flix.
Els socis que hi assisteixen ja podran recollir un exemplar de la publicació, la resta, i tal com és habitual, rebrà la Miscel·lània per correu postal.
A l’acte hi intervindran Vicent Casadó, cap de publicacions del CERE, Albert Pujol, president del CERE i Òscar Bosch, alcalde de Flix.
Els socis que hi assisteixen ja podran recollir un exemplar de la publicació, la resta, i tal com és habitual, rebrà la Miscel·lània per correu postal.
Sopar del Premi d’Assaig Artur Bladé
El dissabte 19 de desembre, a la Sala d’Actes del Casal Municipal de la Palma d’Ebre, tindrà lloc una nova edició del lliurament del Premi d’Assaig sobre la Ribera d’Ebre Artur Bladé i Desumvila, que arriba ja a la catorzena edició.
L’acte consistirà en el tradicional sopar, el lliurament del Premi i la intervenció de Sam Abrams, qui farà una dissertació sobre la importància de l’assaig.
La gent pot inscriure’s al sopar enviant les dades personals i el telèfon de contacte a través del correu electrònic a cere@riberadebre.org o trucant al 977 410 521 (dimarts de 10 a 13 h, dimecres de 16 a 18 h i dijous de 10 a 13 h) abans del 16 de desembre.
El preu del sopar és de 20€ per persona.
L’acte consistirà en el tradicional sopar, el lliurament del Premi i la intervenció de Sam Abrams, qui farà una dissertació sobre la importància de l’assaig.
La gent pot inscriure’s al sopar enviant les dades personals i el telèfon de contacte a través del correu electrònic a cere@riberadebre.org o trucant al 977 410 521 (dimarts de 10 a 13 h, dimecres de 16 a 18 h i dijous de 10 a 13 h) abans del 16 de desembre.
El preu del sopar és de 20€ per persona.
Etiquetes de comentaris:
Artur Bladé,
CERE,
la Palma d'Ebre
dijous, 3 de desembre del 2009
Imatges del Delta
Coincidint amb la primera edició de la Fira de Nadal d'Ascó, s’inaugurarà l’exposició Imatges del Delta, de fotografies de Mariano Cebolla i Ferran Aguilar. És una mostra organitzada per la Fundació de Caixa Tarragona amb imatges que deixen constància del patrimoni natural i econòmic del Delta de l’Ebre (paisatge, vegetació, fauna, activitats humanes)
Es podrà visitar des del 5 al 13 de desembre al Centre Neuràlgic en el següent horari:
Es podrà visitar des del 5 al 13 de desembre al Centre Neuràlgic en el següent horari:
5 de desembre: de 17 a 21h
6 de desembre: de 10 a 13h i de 16 a 21h
Del 7 al 13 de desembre: de 16 a 19h
Fira de Nadal d’Ascó
El cap de setmana del 5 i 6 de desembre s’ha organitzat la primera edició de la Fira de Nadal d'Ascó amb el següent programa d’activitats:
5 de desembre
16h Obertura de la fira
De 16 a 21h pista de gel artificial i parc infantil a la plaça del Casal
17h Inauguració de la fira per les autoritats
Venda de productes nadalencs i de regal durant tota la tarda.
Tallers: de terrissa, de braçalets, art amb les mans, de cuina de dolços nadalencs, de manualitats de Nadal.
19h al Casal Municipal concert de la banda la “Lira Ampostina”
A les 20.30h Tast de Brou de Nadal
A les 24h Ball de Quintos amb l’Orquestra Himalaya i disco mòbil
16h Obertura de la fira
De 16 a 21h pista de gel artificial i parc infantil a la plaça del Casal
17h Inauguració de la fira per les autoritats
Venda de productes nadalencs i de regal durant tota la tarda.
Tallers: de terrissa, de braçalets, art amb les mans, de cuina de dolços nadalencs, de manualitats de Nadal.
19h al Casal Municipal concert de la banda la “Lira Ampostina”
A les 20.30h Tast de Brou de Nadal
A les 24h Ball de Quintos amb l’Orquestra Himalaya i disco mòbil
6 de desembre
Venda de productes nadalencs i de regal durant tot el dia.
Horari de la fira: de 10h 1 13h i de 16 a 21 h.
De 10 a 13h i de 16 a 21h pista de gel artificial i parc infantil a la plaça del Casal
Tallers: infantil de cuir, de reciclatge, de manualitats, de terrissa, de cuina de dolços nadalencs.
A les 19.30h Concert de la Soul Machine amb l’espectacle Soul.Cat
Exposicions:
Diorames del Pessebre, d’Ignasi Biarnés, a Cal Cavaller.
Imatges del Delta, al Centre Neuràlgic.
Venda de productes nadalencs i de regal durant tot el dia.
Horari de la fira: de 10h 1 13h i de 16 a 21 h.
De 10 a 13h i de 16 a 21h pista de gel artificial i parc infantil a la plaça del Casal
Tallers: infantil de cuir, de reciclatge, de manualitats, de terrissa, de cuina de dolços nadalencs.
A les 19.30h Concert de la Soul Machine amb l’espectacle Soul.Cat
Exposicions:
Diorames del Pessebre, d’Ignasi Biarnés, a Cal Cavaller.
Imatges del Delta, al Centre Neuràlgic.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)