dissabte, 31 d’octubre del 2009
diumenge, 25 d’octubre del 2009
Els reptes de la globalització per Arcadi Oliveres
Dijous passat Arcadi Oliveres va ser a Flix per pronunciar la xerrada Els reptes de la globalització.
Va començar fent-nos entendre que ja som ciutadans plenament globalitzats des del moment en què ens llevem: el despertador fabricat a Taiwan, l’aigua de la dutxa escalfada a través del gas o del petroli provinent del nord d’Àfrica o del Pròxim Orient, vestir-nos amb la roba de qualsevol marca ben occidental però feta a qualsevol país del sud-est asiàtic amb probable treball infantil, el primer cafè del matí produït per exemple a Colòmbia, etc.
Va traslladar-nos tota una sèrie de dades que realment fan esgarrifar.
Va centrar els efectes de la globalització en tres aspectes:
Va començar fent-nos entendre que ja som ciutadans plenament globalitzats des del moment en què ens llevem: el despertador fabricat a Taiwan, l’aigua de la dutxa escalfada a través del gas o del petroli provinent del nord d’Àfrica o del Pròxim Orient, vestir-nos amb la roba de qualsevol marca ben occidental però feta a qualsevol país del sud-est asiàtic amb probable treball infantil, el primer cafè del matí produït per exemple a Colòmbia, etc.
Va traslladar-nos tota una sèrie de dades que realment fan esgarrifar.
Va centrar els efectes de la globalització en tres aspectes:
- la fam que afecta a una quantitat important de gent i la desigualtat creixent entre rics i pobles, en què l’abisme és cada cop més immens. Si no recordo malament va dir que el salari d’un canadenc és vuitanta vegades el d’un africà.
- la salut i les empreses farmacèutiques, en aquesta ocasió aportant dades a partir de la malaltia de la SIDA. Mentre a Occident s’ha convertit gairebé en una malaltia crònica, a l’Àfrica continua morint gent per la manca de medicines.
- la guerra, on el Nord dissenya i exporta l’armament que és consumit al sud, tot el contrari de la droga, que el sud exporta per ser consumida al nord.
En tot el seu discurs va vincular la relació, a vegades viciada, que existeix entre els governants (el cas del clan Bush és paradigmàtic) amb les grans fortunes.
De totes maneres, malgrat aquest panorama salvatge, considera que hi ha coses a fer, els petits gestos, fent un consum responsable, no adquirint productes de multinacionals poc respectuoses amb els drets dels infants... De tot plegat va donar una possible via de solució en un moment com l’actual, en què calen iniciatives que engresquin i que permetin superar la situació i evitar tornar a caure-hi: les cooperatives. L’exemple que va posar va ser la Cooperativa de Mondragón, a Euskadi, que dóna feina a milers i milers de persones i que ja abasta a tres sectors: l’industrial, el de distribució (on destaca Eroski) i el financer (Caja Laboral)
I un darrer toc d’atenció. Cal que les generacions actuals sapiguem deixar un món endreçat pel futur. Doncs bé, hi ha dades que no hi ajuden com el fet que l’any 1986 produíem el mateix que gastàvem, en canvi, avui en dia, el nostre consum ha crescut de tal manera que ja no som capaços de reposar el que consumim, i només produïm el que gastem fins el 23 de setembre.
Vam sortir informats i probablement sensibilitzats.
De totes maneres, malgrat aquest panorama salvatge, considera que hi ha coses a fer, els petits gestos, fent un consum responsable, no adquirint productes de multinacionals poc respectuoses amb els drets dels infants... De tot plegat va donar una possible via de solució en un moment com l’actual, en què calen iniciatives que engresquin i que permetin superar la situació i evitar tornar a caure-hi: les cooperatives. L’exemple que va posar va ser la Cooperativa de Mondragón, a Euskadi, que dóna feina a milers i milers de persones i que ja abasta a tres sectors: l’industrial, el de distribució (on destaca Eroski) i el financer (Caja Laboral)
I un darrer toc d’atenció. Cal que les generacions actuals sapiguem deixar un món endreçat pel futur. Doncs bé, hi ha dades que no hi ajuden com el fet que l’any 1986 produíem el mateix que gastàvem, en canvi, avui en dia, el nostre consum ha crescut de tal manera que ja no som capaços de reposar el que consumim, i només produïm el que gastem fins el 23 de setembre.
Vam sortir informats i probablement sensibilitzats.
divendres, 23 d’octubre del 2009
Correllengua 2009
Nova edició del Correllengua amb la participació dels centres educatius de Flix, els alumnes dels quals s'han encarregat de dinamitzar l'acte. La jornada ha consistit en una cercavila pel carrer Escoles fins a la plaça de l'Església, la lectura del Manifest del Correllengua 2009 i de textos de l'escriptor Manuel de Pedrolo -a qui es dedica el Correllengua d'enguany- a càrrec d'alumnes de l'Escola Enric Grau i Fontseré i de l'IES Flix, i per acabar, jocs tradicionals i un berenar de coca i xocolata per tothom.
Aquest és el Manifest que en aquesta ocasió ha estat redactat per Víctor Alexandre.
Manifest del Correllengua 2009
Potser us sembli un contrasentit, però no ho és. No és cap contrasentit que la màxima aspiració del Correllengua sigui poder desaparèixer algun dia. No és cap contrasentit perquè, quan això s’esdevingui, voldrà dir que la llengua catalana ha recuperat la normalitat i que, per tant, ja no calen celebracions com aquesta per prendre consciència de la perillosa situació en què es troba. Franco va morir l’any 1975, però hi ha àmbits en què la llengua catalana pateix exactament la mateixa marginació que quan era viu. I aquesta marginació, en bona part, és culpa nostra, perquè, tot i que no disposem de les estructures polítiques i jurídiques per fer que la llengua catalana gaudeixi en el seu territori del mateix estatus que l’espanyol a Espanya o que el francès a França, hi ha molts àmbits que depenen exclusivament de nosaltres i que, això no obstant, hem abandonat.
Un d’aquests àmbits és el de l’ús de la llengua. Una llengua que s’usa poc acaba no tenint raó de ser i allò que no té raó de ser desapareix. No tenim cap dret a acusar els nouvinguts de no parlar català si nosaltres som els primers que els parlem en una altra llengua. Quin interès poden tenir-hi si amb el nostre comportament els estem dient que no cal que l’aprenguin? Hem de comprendre que el gran motor de la humanitat és la necessitat. No hi ha evolució sense necessitat. I la llengua catalana, per molts segles d’història que tingui al darrere, només sobreviurà si és útil i necessària per viure als Països Catalans.
Hi ha, tanmateix, un altre factor de risc, i és el de la degradació de la llengua. La llengua catalana, cada cop més, s’està convertint en un patuès, en un dialecte de l’espanyol. I això –cal denunciar-ho- s’està fent en connivència amb els llibres d’estil de molts mitjans de comunicació catalans que, amb l’excusa “d’arribar a tothom”, no sols naturalitzen els castellanismes, sinó que també arraconen sistemàticament les paraules i les expressions catalanes més genuïnes i utilitzen les que presenten menys diferències morfològiques i fonètiques amb l’espanyol. És a dir, que l’arquitectura de la llengua és cada cop més pobre, la sintaxi fa pena i creix per moments la ignorància dels referents culturals propis. Això fa que la major part dels catalans utilitzin dites populars i frases fetes espanyoles en lloc de les pròpies i que la llengua catalana s’estigui transformant en un dialecte anomenat catanyol.
El Correllengua ens ajuda a prendre consciència d’aquesta transformació i ens adverteix que el futur de la llengua és indestriable del futur del país. Si perdem la llengua, perdem el país. Assumim, per tant, la nostra responsabilitat i treballem, cadascú des del seu àmbit, per petit que sigui, per tal que la llengua i el país assoleixin l’únic estatus polític que els pot retornar la normalitat. Treballem, en definitiva, per normalitzar políticament el nostre poble, perquè normalitzant-lo normalitzarem també la nostra llengua i la nostra vida.
Endavant amb el Correllengua!
Llengua, Cultura i Llibertat!
Visca els Països Catalans lliures!
Potser us sembli un contrasentit, però no ho és. No és cap contrasentit que la màxima aspiració del Correllengua sigui poder desaparèixer algun dia. No és cap contrasentit perquè, quan això s’esdevingui, voldrà dir que la llengua catalana ha recuperat la normalitat i que, per tant, ja no calen celebracions com aquesta per prendre consciència de la perillosa situació en què es troba. Franco va morir l’any 1975, però hi ha àmbits en què la llengua catalana pateix exactament la mateixa marginació que quan era viu. I aquesta marginació, en bona part, és culpa nostra, perquè, tot i que no disposem de les estructures polítiques i jurídiques per fer que la llengua catalana gaudeixi en el seu territori del mateix estatus que l’espanyol a Espanya o que el francès a França, hi ha molts àmbits que depenen exclusivament de nosaltres i que, això no obstant, hem abandonat.
Un d’aquests àmbits és el de l’ús de la llengua. Una llengua que s’usa poc acaba no tenint raó de ser i allò que no té raó de ser desapareix. No tenim cap dret a acusar els nouvinguts de no parlar català si nosaltres som els primers que els parlem en una altra llengua. Quin interès poden tenir-hi si amb el nostre comportament els estem dient que no cal que l’aprenguin? Hem de comprendre que el gran motor de la humanitat és la necessitat. No hi ha evolució sense necessitat. I la llengua catalana, per molts segles d’història que tingui al darrere, només sobreviurà si és útil i necessària per viure als Països Catalans.
Hi ha, tanmateix, un altre factor de risc, i és el de la degradació de la llengua. La llengua catalana, cada cop més, s’està convertint en un patuès, en un dialecte de l’espanyol. I això –cal denunciar-ho- s’està fent en connivència amb els llibres d’estil de molts mitjans de comunicació catalans que, amb l’excusa “d’arribar a tothom”, no sols naturalitzen els castellanismes, sinó que també arraconen sistemàticament les paraules i les expressions catalanes més genuïnes i utilitzen les que presenten menys diferències morfològiques i fonètiques amb l’espanyol. És a dir, que l’arquitectura de la llengua és cada cop més pobre, la sintaxi fa pena i creix per moments la ignorància dels referents culturals propis. Això fa que la major part dels catalans utilitzin dites populars i frases fetes espanyoles en lloc de les pròpies i que la llengua catalana s’estigui transformant en un dialecte anomenat catanyol.
El Correllengua ens ajuda a prendre consciència d’aquesta transformació i ens adverteix que el futur de la llengua és indestriable del futur del país. Si perdem la llengua, perdem el país. Assumim, per tant, la nostra responsabilitat i treballem, cadascú des del seu àmbit, per petit que sigui, per tal que la llengua i el país assoleixin l’únic estatus polític que els pot retornar la normalitat. Treballem, en definitiva, per normalitzar políticament el nostre poble, perquè normalitzant-lo normalitzarem també la nostra llengua i la nostra vida.
Endavant amb el Correllengua!
Llengua, Cultura i Llibertat!
Visca els Països Catalans lliures!
Per un servei ferroviari digne
Dissabte passat es van manifestar membres de la Plataforma per la Defensa d'un Ferrocarril Públic i de Qualitat al Camp de Tarragona reclamant una millora dels serveis i de les infrastructures de les línies regionals de la demarcació de Tarragona. Podeu llegir la informació a:
El Punt
http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/13-serveis/93400-clam-popular-per-un-servei-ferroviari-millor.html
Diari de Tarragona
http://www.diaridetarragona.com/ebre/035536/plataforma/per/defensa/ferrocarril/critica/falta/serveis/estacions/priorat/ribera/debre
Avui
El Punt
http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/13-serveis/93400-clam-popular-per-un-servei-ferroviari-millor.html
Diari de Tarragona
http://www.diaridetarragona.com/ebre/035536/plataforma/per/defensa/ferrocarril/critica/falta/serveis/estacions/priorat/ribera/debre
Avui
http://paper.avui.cat/article/societat/177185/denuncien/la/deixadesa/renfe/lebre.html Foto d'un tren de mercaderies al seu pas per Ascó de la web http://www.trenscat.cat/(Bernat Borràs)
diumenge, 18 d’octubre del 2009
Premsa de Malta i Colòmbia
Les darreres incorporacions de premsa estrangera a la col·lecció han arribat des de Colòmbia i des de Malta i ho he d'agrair a dos alumnes que han visitat aquests països durant les vacances d'estiu.
Mostra de cant coral a Flix
Aquest diumenge Flix acull la XVI Mostra de Cant Coral de la Ribera d'Ebre. En la trobada hi prenen part l'Orfeó Tivissà, l'Orfeó d'Ascó, el Grup Coral de la Palma d'Ebre, el Cor l'Aubadera de Móra d'Ebre, la Coral de la Torre de l'Espanyol, les Veus de Riba-roja i l'Orfeó de Flix.
Clausurà la Mostra la interpretació conjunta d'El Cant de la Senyera a càrrec de tots els grups participants sota la direcció d'Alfons Guiu.
Etiquetes de comentaris:
Flix,
música,
Ribera d'Ebre
dimecres, 7 d’octubre del 2009
El cap de setmana, aiguardent a Prat de Comte
PROGRAMA D’ACTIVITATS
Dissabte 10 d’octubre de 2009
11:00 Destil·lació d’aiguardent i d'espígol (fins a les 14:00h)
11:00 Demostració de pela de l’arròs a càrrec del Molí de Rafalet (tot el dia)
11:00 Exposició de Ceràmica a la destil·leria d’espigol (Baixos de l’Abadia)
11:00 Cercavila a càrrec dels Grallers de Montblanc (Carrers i places)
11:00 Degustació de favada asturiana (Punt d’informació)
11:00 Passejades i recorreguts per la vila a cavall
12:30 Taller de destil·lació d’herbes dels Ports (destil·leria d’espigol baixos abadia)
13:00 Concert vermut a càrrec dels Grallers de Montblanc (Carrer de Xerta)
14:00 Inauguració del parc infantil del carrer de Xerta
16:00 Taller de destil·lació d’herbes dels Ports (destil·leria d’espigol baixos abadia)
16:30 Destil·lació d’aiguardent i d'espígol (fins a les 20:00h)
16:30 Cercavila a càrrec dels Grallers de Montblanc (Carrers i places)
17:00 Actuació de la Colla Castellera Matossers de Molins de Rei (Carrers i places)
18:30 Tast de vins i aiguardents de la Terra Alta
19:00 Actuació de la Bandarra Street Orkestra (carrers i places)
19:00 Taller de destil·lació d’herbes dels Ports (sala d’actes del Casal Municipal)
19:30 Mostra de les Curses Tradicionals de la Festa Major: Cursa de cresols (carrer major)
21:00 Sopar dels aiguardenters (carpa) (25€, reserva de tiquets al 977.42.82.84 fins el 8/10/09)
00:00 Queimada d’aiguardent. Conxuro galego (carpa)
00:30 Revetlla amb l’Orquestra Pensylvania. (carpa)
02:00 Actuació de la Bandarra Street Orkestra (carpa)
Dissabte 10 d’octubre de 2009
11:00 Destil·lació d’aiguardent i d'espígol (fins a les 14:00h)
11:00 Demostració de pela de l’arròs a càrrec del Molí de Rafalet (tot el dia)
11:00 Exposició de Ceràmica a la destil·leria d’espigol (Baixos de l’Abadia)
11:00 Cercavila a càrrec dels Grallers de Montblanc (Carrers i places)
11:00 Degustació de favada asturiana (Punt d’informació)
11:00 Passejades i recorreguts per la vila a cavall
12:30 Taller de destil·lació d’herbes dels Ports (destil·leria d’espigol baixos abadia)
13:00 Concert vermut a càrrec dels Grallers de Montblanc (Carrer de Xerta)
14:00 Inauguració del parc infantil del carrer de Xerta
16:00 Taller de destil·lació d’herbes dels Ports (destil·leria d’espigol baixos abadia)
16:30 Destil·lació d’aiguardent i d'espígol (fins a les 20:00h)
16:30 Cercavila a càrrec dels Grallers de Montblanc (Carrers i places)
17:00 Actuació de la Colla Castellera Matossers de Molins de Rei (Carrers i places)
18:30 Tast de vins i aiguardents de la Terra Alta
19:00 Actuació de la Bandarra Street Orkestra (carrers i places)
19:00 Taller de destil·lació d’herbes dels Ports (sala d’actes del Casal Municipal)
19:30 Mostra de les Curses Tradicionals de la Festa Major: Cursa de cresols (carrer major)
21:00 Sopar dels aiguardenters (carpa) (25€, reserva de tiquets al 977.42.82.84 fins el 8/10/09)
00:00 Queimada d’aiguardent. Conxuro galego (carpa)
00:30 Revetlla amb l’Orquestra Pensylvania. (carpa)
02:00 Actuació de la Bandarra Street Orkestra (carpa)
Diumenge 11 d’octubre de 2009
10:00 Inici del VI Concurs de pintura ràpida Joan Lahosa i Valimaña (inscripcions: 977.42.82.82 / pintura@aiguardent.com fins el 10/10/09)
11:00 Destil·lació d’aiguardent i d'espígol (fins a les 14:00h)
11:00 Exposició de Ceràmica a la destil·leria d’espigol (Baixos Abadia)
11:00 Cercavila a càrrec dels Grallers de Montblanc (Carrers i places)
14:30 Dinar de l’aiguardent (carpa) (15€, reserva de tiquets al 977.42.82.84 fins el 8/10/09)
16:30 Destil·lació d’aiguardent i d'espígol (fins a les 20:00h)
16:30 Cercavila a càrrec dels Grallers de Montblanc (Carrers i places)
17:00 Ballada de Jotes de les Terres de l’Ebre (carrer de Xerta)
18:00 Lliurament dels premis del concurs de pintura ràpida (sala polivalent del Casal Municipal)
19:00 Mostra de les Curses Tradicionals de la Festa Major: Cursa de cresols (carrer major)
23:00 Revetlla amb l’orquestra Tangara (Carpa)
dilluns, 5 d’octubre del 2009
Xeic! Paraules de l'Ebre
Al llarg de la setmana passada, a l'escola hem tingut l'exposició Xeic! Paraules de l'Ebre, organitzada pel Consorci per a la Normalització Lingüística. La mostra, que hem anat visitant les diferents classes, recull trenta mots que són habituals del parlar de les Terres de l'Ebre.
A més, s'ha donat opció als alumnes perquè preguntessin als pares i als iaios per paraules que siguin pròpies de casa nostra i proposar-les.
A finals de mes l'exposició tornarà a Flix, però en aquesta ocasió a les dependències de l'IES.
diumenge, 4 d’octubre del 2009
Els guardonats del I Premi Carmel Biarnés
En el transcurs de la Jornada Carmel Biarnés es va donar a conèixer el veredicte del I Premi de Periodisme que porta el nom de l’erudit d’Ascó. En aquesta primera edició hi va haver un total de 24 treballs presentats entre les tres categories (tretze en premsa escrita, tres en ràdio i televisió i vuit publicats a Internet).
Els guanyadors han estat els següents:
- Premsa escrita: l’article “Picasso fotògraf” de Toni Orensanz publicat a La Vanguardia el 26 de juny de 2009.
- Ràdio i televisió: el documental “Sota l’ombra dels arbres” presentat per la Cadena SER (Ràdio Móra d’Ebre - Ràdio Reus - SER Tarragona) i que va ser emès el 28 de novembre de 2008.
- Internet: l’apunt “L’Angela Jackson” publicat al bloc “De tard en tard” de Jordi Ferré el 25 d’abril de 2009.
El jurat va estar compost per Miquel Esteve, Aleandra Guerrero, Joan Launes, Àngels Pérez i Josep M. Raduà.
- Ràdio i televisió: el documental “Sota l’ombra dels arbres” presentat per la Cadena SER (Ràdio Móra d’Ebre - Ràdio Reus - SER Tarragona) i que va ser emès el 28 de novembre de 2008.
- Internet: l’apunt “L’Angela Jackson” publicat al bloc “De tard en tard” de Jordi Ferré el 25 d’abril de 2009.
El jurat va estar compost per Miquel Esteve, Aleandra Guerrero, Joan Launes, Àngels Pérez i Josep M. Raduà.
Etiquetes de comentaris:
Ascó,
Carmel Biarnés,
periodisme
dissabte, 3 d’octubre del 2009
La creu de la mitja lluna
Tot a punt perquè en poques hores comencin els actes de la I Jornada d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés: 400 anys de l'expulsió dels moriscos. Ahir per anar fent boca vam poder veure la pel·lícula Expulsados 1609, i per al dia d'avui, Lo Rogle recupera un poema que apareix a la novel·la La creu de la mitja lluna en la qual Carmel recorda aquell episodi de la nostra història.
Dels horts la maragda,
dels sembrats l’or vell,
per sanefa els àlbers
i el riu per serrell,
i les fruites madures
i les flors fragants
dibuixen figures de colors llampants:
catifa teixida
per l’amor sufí
als peus de la vila
móra perquè sí.
De genolls al terra
i amb les mans al cel
cinc vegades prega
cada dia a Déu,
que els fills li expulsaren
mals homes cristians
perquè a Déu pregaven
aixecant les mans.
No els valgué taqyya
ni la conversió,
i amb llàgrima viva
marxaren d’Ascó.
CARMEL BIARNÉS D’ASCÓ
dels sembrats l’or vell,
per sanefa els àlbers
i el riu per serrell,
i les fruites madures
i les flors fragants
dibuixen figures de colors llampants:
catifa teixida
per l’amor sufí
als peus de la vila
móra perquè sí.
De genolls al terra
i amb les mans al cel
cinc vegades prega
cada dia a Déu,
que els fills li expulsaren
mals homes cristians
perquè a Déu pregaven
aixecant les mans.
No els valgué taqyya
ni la conversió,
i amb llàgrima viva
marxaren d’Ascó.
CARMEL BIARNÉS D’ASCÓ
Etiquetes de comentaris:
Ascó,
Carmel Biarnés,
moriscos
dijous, 1 d’octubre del 2009
Nota de premsa de la Jornada Carmel Biarnés
ASCÓ I LA RIBERA D’EBRE HOMENATGEN EL SEU HOMENOT, CARMEL BIARNÉS
El dissabte 3 d’octubre es celebrarà a Ascó la I Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés sota el títol “400 anys de l’expulsió dels moriscos”.
La jornada naix amb la voluntat d’homenatjar Carmel Biarnés (Ascó 1928-1992), una d’aquelles figures que han estat cabdals en la cultura comarcal pel seu compromís amb el territori i amb la llengua catalana, i per la curiositat amb què es dedicava a recopliar informacions sobre Ascó i la comarca, així com la dèria amb què treballava per donar a conèixer tot allò es coïa a casa nostra. En definitiva, un activista cultural i que va tenir un paper destacadíssim en la constitució del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE).
Són múltiples les facetes en les quals Biarnés va deixar empremta: periodisme (escrivint al Diario Español de Tarragona, l’Avui, La Vanguardia, El Correo Catalán, La Antorcha i La Veu de Flix, així com col·laborant habitualment a Ràdio Flix i Ràdio Móra, o liderant el projecte de la revista local Castrum de Ascho 1148), història (els templers, els moriscos...), antropologia i etnologia, arqueologia, sardanisme, pessebrisme, fotografia...
Carmel Biarnés ens va llegar nou obres publicades: Moros i moriscos a la Ribera d’Ebre (1972), El Beat Pere Sans i Jordà d’Ascó. Vida, Martiri i Glorificació (1980), Els moriscos a Catalunya (1981), Guia d’Ascó (1983), en col·laboració amb Josep Cid, la Guia de la Ribera d’Ebre (1984), La implantació de l’Orde del Temple a la Ribera d’Ebre –guanyador del II Premi d’Assaig Artur Bladé i Desumvila (1985)-, El meu riu, l’Ebre. Pàgines viscudes (1985), La navegació fluvial per l’Ebre (1987) i la novel·la pòstuma La creu de la Mitja Lluna (1992).
Tot just aquesta primera jornada es dedica a una de les seues passions: el món dels moriscos coincidint en el quart centenari de l’expulsió (1609-1610). Aquest àmbit va ser probablement en el qual més va destacar sent un precursor a Catalunya gràcies a les seues recerques en arxius i les obres publicades o comunicacions presentades en congressos i jornades. Prendran part en la jornada els professors universitaris Jordi Ferrús, doctor en antropologia, amb la ponència Carmel Biarnés, el primer estudiós dels moriscos de i a Catalunya, i Josep Serrano Daura, doctor en Dret, amb la ponència Sarraïns i moriscos a la Ribera d’Ebre. El cas d’Ascó.
En aquesta primera edició es vol homenatjar la figura de Carmel Biarnés amb la inauguració d’un pou (que és com a Ascó es coneixen les sènies) que s’ha ubicat a la plaça del Riu. Aquest element commemoratiu durà la inscripció del vers d’una obra de Carmel que diu: “Us deixo a tots lo meu riu com a herència”.
Per aquesta jornada també s’ha convocat un Premi de Periodisme en tres categories: premsa escrita, ràdio i televisió i internet. L’objectiu és premiar aquells professionals del periodisme que siguin autors de treballs que difonguin a través de mitjans de comunicació els resultats de la tasca d’investigació i recerca duta a terme per tercers (centres d’estudis, entitats culturals, investigadors a títol individual) en matèria d’estudis locals i territorials. S’han presentat un total de 24 obres: tretze articles de premsa escrita, tres en la categoria de ràdio i televisió i vuit treballs publicats a Internet. El veredicte es donarà a conèixer durant el transcurs de la jornada el dissabte 3 d’octubre.
El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre s’afegeix a l’homenatge amb un reconeixement especial en el qual els presidents de l’entitat llegiran fragments de la seua obra amb un acompanyament de música de clarinet.
També Vídeo Ascó Televisió, ha realitzat un documental-homenatge que s’emetrà en el tram final de la jornada, en el qual s’hi ha inclòs intervencions que havia fet Carmel Biarnés a la televisió local.
Completarà la jornada dues activitats: la projecció de la pel·lícula Expulsados 1609. La tragedia de los moriscos (divendres 2 a les 22.30 hores) i l’actuació del grup de folc i ball de les Terres de l’Ebre Terrer Roig (dissabte 3 a les 23 hores).
La jornada ha estat organitzada per l’Ajuntament d’Ascó, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i l’Associació Cultural Lo Llaüt.
El dissabte 3 d’octubre es celebrarà a Ascó la I Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés sota el títol “400 anys de l’expulsió dels moriscos”.
La jornada naix amb la voluntat d’homenatjar Carmel Biarnés (Ascó 1928-1992), una d’aquelles figures que han estat cabdals en la cultura comarcal pel seu compromís amb el territori i amb la llengua catalana, i per la curiositat amb què es dedicava a recopliar informacions sobre Ascó i la comarca, així com la dèria amb què treballava per donar a conèixer tot allò es coïa a casa nostra. En definitiva, un activista cultural i que va tenir un paper destacadíssim en la constitució del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE).
Són múltiples les facetes en les quals Biarnés va deixar empremta: periodisme (escrivint al Diario Español de Tarragona, l’Avui, La Vanguardia, El Correo Catalán, La Antorcha i La Veu de Flix, així com col·laborant habitualment a Ràdio Flix i Ràdio Móra, o liderant el projecte de la revista local Castrum de Ascho 1148), història (els templers, els moriscos...), antropologia i etnologia, arqueologia, sardanisme, pessebrisme, fotografia...
Carmel Biarnés ens va llegar nou obres publicades: Moros i moriscos a la Ribera d’Ebre (1972), El Beat Pere Sans i Jordà d’Ascó. Vida, Martiri i Glorificació (1980), Els moriscos a Catalunya (1981), Guia d’Ascó (1983), en col·laboració amb Josep Cid, la Guia de la Ribera d’Ebre (1984), La implantació de l’Orde del Temple a la Ribera d’Ebre –guanyador del II Premi d’Assaig Artur Bladé i Desumvila (1985)-, El meu riu, l’Ebre. Pàgines viscudes (1985), La navegació fluvial per l’Ebre (1987) i la novel·la pòstuma La creu de la Mitja Lluna (1992).
Tot just aquesta primera jornada es dedica a una de les seues passions: el món dels moriscos coincidint en el quart centenari de l’expulsió (1609-1610). Aquest àmbit va ser probablement en el qual més va destacar sent un precursor a Catalunya gràcies a les seues recerques en arxius i les obres publicades o comunicacions presentades en congressos i jornades. Prendran part en la jornada els professors universitaris Jordi Ferrús, doctor en antropologia, amb la ponència Carmel Biarnés, el primer estudiós dels moriscos de i a Catalunya, i Josep Serrano Daura, doctor en Dret, amb la ponència Sarraïns i moriscos a la Ribera d’Ebre. El cas d’Ascó.
En aquesta primera edició es vol homenatjar la figura de Carmel Biarnés amb la inauguració d’un pou (que és com a Ascó es coneixen les sènies) que s’ha ubicat a la plaça del Riu. Aquest element commemoratiu durà la inscripció del vers d’una obra de Carmel que diu: “Us deixo a tots lo meu riu com a herència”.
Per aquesta jornada també s’ha convocat un Premi de Periodisme en tres categories: premsa escrita, ràdio i televisió i internet. L’objectiu és premiar aquells professionals del periodisme que siguin autors de treballs que difonguin a través de mitjans de comunicació els resultats de la tasca d’investigació i recerca duta a terme per tercers (centres d’estudis, entitats culturals, investigadors a títol individual) en matèria d’estudis locals i territorials. S’han presentat un total de 24 obres: tretze articles de premsa escrita, tres en la categoria de ràdio i televisió i vuit treballs publicats a Internet. El veredicte es donarà a conèixer durant el transcurs de la jornada el dissabte 3 d’octubre.
El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre s’afegeix a l’homenatge amb un reconeixement especial en el qual els presidents de l’entitat llegiran fragments de la seua obra amb un acompanyament de música de clarinet.
També Vídeo Ascó Televisió, ha realitzat un documental-homenatge que s’emetrà en el tram final de la jornada, en el qual s’hi ha inclòs intervencions que havia fet Carmel Biarnés a la televisió local.
Completarà la jornada dues activitats: la projecció de la pel·lícula Expulsados 1609. La tragedia de los moriscos (divendres 2 a les 22.30 hores) i l’actuació del grup de folc i ball de les Terres de l’Ebre Terrer Roig (dissabte 3 a les 23 hores).
La jornada ha estat organitzada per l’Ajuntament d’Ascó, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i l’Associació Cultural Lo Llaüt.
Etiquetes de comentaris:
Ascó,
Carmel Biarnés,
CERE,
Lo Llaüt,
moriscos
Subscriure's a:
Missatges (Atom)