Un petit exit personal

 

2022 també ha començat amb una satisfacció personal. He presentat el meu treball final de màster d'Enginyeria Informàtica a la UOC. A l'espera de la nota final (entenc que no han d'haver sorpreses) afegeixo el títol d'Enginyer Informàtic al d'Enginyer Tècnic de Telecomunicació, per la UPC, que vaig obtenir al 92, aviat farà 30 anys.

A aquestes alçades de la vida, però, aquest nou títol té molt més a veure amb la satisfacció personal i l'interès que tinc per la tecnologia que amb objectius professionals. Fa molts anys que faig d'informàtic. Per una banda, aquest títol aporta la certificació oficial a la meva experiència professional. Per altra, he pogut adquirir coneixements en àrees que, professionalment, no havia tocat mai. En particular, la simulació de processos, i la intel·ligència artificial m'han cridat l'atenció. El meu treball de final de màster ha anat precisament de classificació d'imatges fent servir tècniques de deep learning.

M'he quedat amb  ganes de més. Tinc ben viu el cuquet d'aprendre. No se si aquest mateix semestre que comença ja em matricularé d'un nou curs (un nou màster? idiomes?) o m'esperaré al setembre. El que és segur és que si tinc forces i les condicions acompanyen, aquests no seran els darrers estudis que faci amb la UOC. Des d'aquí el meu reconeixement i agraïment a la institució i al seu professorat. Aprofito per manifestar la meva valoració molt positiva del seu sistema d'ensenyament, pràctic i competitiu.

Un petit èxit personal. Estic satisfet. És clar que sí.  

 

Represa

 Represa. Ha encetat l'any amb la superació o si més no començant a superar, d'una difícil situació personal de salut de la meva parella. Tot el 2021 va ser un descens als inferns en el que el Covid només va ser una anècdota. Però 2022 ha començat amb aires de represa: una intervenció a temps i l'estada a l'hospital sembla que ens posen en el camí de recuperar la salut perduda. Així sigui.

Els desitjos i els propòsits són aquests: que tinguem salut i que sapiguem cuidar-nos. Si estem sans, si estem forts, podrem lluitar pels nostres somnis.

Us diré que el més important per mi -avui ho sento així- és que vull viure. Tinc il·lusions. Em sento fort. El temps ha passat i ja no sóc el jove que era fa 30 anys. El món és ben diferent. He viscut ja algunes vides: la vida del nen, del jove, de l'adult. Com adult, també he viscut, i visc, vides diferents. Marcades per esdeveniments crucials, com pot ser un canvi professional, una malaltia i la seva superació, o potser fites de l'aventura col·lectiva d'aquest país. Avui tinc més paciència, mètode, perseverança i experiència. M'han de servir per les vides que em resten per viure. Tant de bo que siguin moltes encara. No me n'he cansat de viure, i avui crec que no me'n cansaré mai.

Un món per viure. Un món que cal deixar net i endreçat per als que ens seguiran. Pel meu fill. Pels teus. Per a tu mateix  i tu mateixa, que tens vides per viure. Amic, amiga. Per a tu, que com jo, estimes la vida, i aquest món.

Vull tornar a caminar per les muntanyes. A nedar a la platja. Vull omplir d'aire els pulmons. Vull sorprendre una guineu al prat, un voltor al cel, un isard a les roques, un picot a l'arbre, un dofí al mar, un capgròs a l'estany, els falciots a la primavera. Vull omplir-me amb el perfum de jardins florits, de terra mullada per la pluja, de brases a un poble en festa major.

Tot això vull. Maldaré per aconseguir-ho. El meu bon desig per a vosaltres és que vosaltres també pugueu gaudir tot això que jo vull per mi. Que tingueu salut i força per aconseguir-ho, que les circumstàncies us siguin propícies. Que tingueu somnis i desigs, i que pugueu fer-los realitat. Que pugueu viure moltes vides.

I quan arribi el moment de tancar els ulls per sempre més, que ho feu satisfets.