Coses bones, i altres no tant, del 28A

5 coses que m'han semblat bé, i 5  que no tant, de les eleccions d'ahir.

El que no m'ha semblat bé (primer, les males notícies) :

1 - L'independentisme s'ha quedat, clarament, per sota del 50% dels vots. Aquest objectiu, certament, era molt ambiciós i no s'ha assolit.

2 - Front Republicà no ha entrat. Tot i l'esforç fet en un temps rècord, FR s'ha quedat a uns 9000 vots d'entrar. per mi era una veu molt necessària. La veu que  ens recorda que sense mobilització intensa i persistent al carrer, no farem la independència. Sí, els llaços grocs són mobilització, però no, no és del mateix grau ni intensitat que, per exemple, el que estan fent els gilets jaunes a França. S'entén? A més, ara ho puc, dir, ahir els vaig votar. Crec que ahir FR s'apropava més que ningú la meva opinió sobre què cal fer. En fi.

3 - Anava a posar que Vox, i per tant, l'ultra-dreta ha obtingut un escó, però en realitat el que cal dir és que  Vox, PP i C's i, per tant, l'ultra-dreta, han obtingut 7 escons.

Sí, ultra-dreta : estaven disposats a anar junts, per tant, són la mateixa merda feixista. Doncs bé, la merda feixista rep prop del 20% dels vots a Catalunya. Tenim un molt greu problema. No són residuals. Els que avui han votat a Vox i PP demà poden votar a C's.

4 - El bloc del 155 ha guanyat en vots.

5 - No només això : El bloc unionista ha guanyat clarament en vots 

Els resultats són clars. Les següents dades estan preses  de la web de la CCMA :

partit	escons	% de vot	vots
ERC	15	24,59%	1.015.355
PSC	12	23,21%	958.343
COMÚ PODEM	7	14,89%	614.738
JxCAT	7	12,05%	497.638
Cs	5	11,55%	477.096
PP	1	4,50%	200.209
VOX	1	3,60%	148.481
FRONT	0	2,74%	113.008
PACMA	0	1,54%	63.713
CERO-GV	0	0,16%	6.632
PCPC	0	0,08%	3.373
IZQP	0	0,06%	2.673
PCTC	0	0,06%	2.419
CNV	0	0,06%	2.406
PUM+J	0	0,01%	413

Amb els resultats anteriors

bloc	%	vots
Bloc Indy	39,38%	1.626.001
Bloc 155	42,86%	1.784.129
Bloc unionista	57,75%	2.398.867

Bloc indy : ERC + JxCAT + FR
Bloc 155 : PSC + Cs + PP + VOX
Bloc unionista :  Bloc 155 + COMÚ PODEM

Sí. Sumo COMÚ PODEM al bloc unionista. Pablo Iglesias ja ho ha dit ben clar : en un referèndum COMÚ PODEM farà campanya contra la independència i això, nens i nenes, amics i amigues, és unionisme, exactament.





Les coses bones d'ahir (Alegra aquesta cara, coi!)

1 - La participació d'ahir va ser altíssima. Això, sempre i a tot arreu, és una molt bona notícia.

Consideració 1 : Les eleccions d'ahir eren al congrés espanyol, és dir, es triaven diputats a Madrid. En aquestes eleccions es mobilitza un electorat diferent que el de les eleccions autonòmiques i també es vota amb criteris diferents. A Catalunya, en particular, sempre ha estat notori el fenomen del canvi del sentit de vot, o el vot dual que també es diu. O sigui, que a les catalanes es vota en clau catalanista, i a les espanyoles en clau espanyolista.

Consideració 2 : A més, els anàlisis ens diuen que els canvis de sentit de vot entre eleccions comparables (catalanes amb catalanes, espanyoles amb espanyoles, municipals amb municipals, europees amb europees) poques vegades són radicals i més aviat són canvis progressius ( a menys que es donin situacions imprevistes i extremes en dates properes a les eleccions. Com va passar, per exemple, amb els atemptats de l'11M ).

Tenint en compte les dues consideracions anteriors val a dir que:

2 - Per primera vegada un partit independentista guanya en unes eleccions espanyoles a Catalunya. Superant, a més, el milió de vots. És un gran èxit d'ERC i diria que també un gran èxit personal d'Oriol Junqueras. Un gran èxit que cal posar en valor perquè el president d'ERC és avui un pres polític i víctima del segrest per part de l'estat espanyol.

3 - Si comptem tot el vot independentista, sumo JxCat i FR, la xifra s'enfila fins 1.626.001 persones que és una xifra extraordinària. A més, aquest no és el sostre del vot independentista. Al 21D de 2017 es van obtenir més de 2 milions de vots independentistes. Per tant, cal suposar que ahir una part (no gens menyspreable) de vot independentista no es va mobilitzar, o bé va optar per votar partits unionistes. Vet aquí una conclusió important : cal corregir aquest vot dual, i cal mobilitzar l'independentisme que es queda a casa a les espanyoles.

He dubtat si posat el següent com a punt positiu. Al final he decidit que no ho és.

Ho poso, si de cas com a curiositat :

El bloc Pro Referèndum, és dir, els que demanen un (impossible) referèndum pactat : Bloc Indy + COMÚ PODEM representen el 54,27% dels vots emesos ahir i un total de 2.240.739 vots. Només és una curiositat. Com tothom sap, mai hi haurà un referèndum pactat. El « referèndum pactat » no existeix ni se l'espera. Si hi ha un nou referèndum, o bé serà unilateral (i esperem que sense piolins) , o bé serà imposat per alguna força externa, i no veig quina, per tant el considero encara més improbable que un nou referèndum unilateral (i llavors caldria demanar-se el perquè de repetir un referèndum  que ja es va fer i que va guanyar l'independentisme).

4 - La Montapollos i la Marquesa han obtingut resultats dolents. Nefastos. Abandonen la política catalana amb la cua entre cames. Bon vent. No torneu. Un consell : feu-vos ho mirar. Tanta toxicitat, tant d'odi i tanta ràbia no poden ser bons.

Un altre consell, vigileu les vostres esquenes. C's i PP han fracassat a nivell estatal i es buscaran caps de turc. No cal ser un geni per veure que una part ben important d'aquest fracàs té el seu origen a Catalunya. Això vol dir que Arrimadas i Cayetana són responsables directes dels mals resultats dels seus partits i, per tant, tenen molts números per encapçalar les llistes de possibles víctimes de sacrifici. Tindria gràcia, la veritat.

5 - Raül Romeva, al senat per Barcelona, amb més de 900.000 vots! La tria de Raül Romeva al senat cal explicar-la. a Barcelona ERC obté 700.000 vots i Romeva en rep 900.000. Aquest vots de més que treu Romeva són de votants que van optar per fer el vot repartit entre opcions independentistes. Jo mateix, que vaig votar a FR pel congrés, en canvi vaig votar a Romeva pel senat. Per  mi és una gran notícia. Vol dir que la gent independentista sap que l'enemic està enfront, no al costat.


Ja està. No hi ha temps pel descans. El 26 de maig -menys d'un mes- són les eleccions municipals i europees.

Cal aconseguir que els votants independentistes siguem més del 50%. És l'objectiu principal. Ho ha de ser a cada elecció.

Hem de fer que Barcelona tingui un alcalde independentista

Hem de fer els presos i els exiliats siguin eurodiputats.

Però encara hem de fer més.

Aquesta tarda, en una decisió escandalosa, autoritària i antidemocràtica. la Junta Electoral Central ha vetat Carles Puigdemont, Toni Comin i Clara Ponsatí a les llistes de JxCat!  És una nova cacicada feixista d'aquest estat autoritari i fallit que és Espanya. Avui ja tinc clar que votaré JxCat a les europees però espero amb candeletes els recursos, la denuncia i la condemna de l'estat espanyol. Quines ganes de perdre'ls de vista.

De tot plegat, una lliçó : Espanya sempre jugarà brut i seguint les seves regles sempre perdrem. Només podem guanyar si les regles les posem nosaltres o són regles acceptades i auditades internacionalment. Només podrem guanyar si  de forma contundent, persistent i decidida ens mobilitzem.  No hi ha una altre via. Amb votar no n'hi ha prou. Juguen tan brut que si veuen que van a perdre a les urnes, aleshores prohibeixen votar, o et peguen per fer-ho, o manipulen la llista dient a qui es pot o no es pot votar. No és democràcia. És una farsa autoritària.  Els drets es defensen al carrer. El vot es defensa votant. La República es defensa amb control del territori i amb acció no violenta, segur, però acció. Com fan els gilets jaunes.  Prou lliris.

Necessitem la independència, amb urgència, per deslliurar-nos d'aquesta vergonya d'estat i de tota la seva immundícia feixista. Hem d'alliberar la República, amb els vots,  està clar que hem de ser més del 50%, però sobretot al carrer, amb la mobilització. No hem de d'aturar-nos fins aconseguir-ho.

#DonecPerficiam

#LlibertatPresesIPresosPolítics #RetornExiliadesIExiliats #UsVolemLiures #UsVolemACasa #Llibertat #Independència #ProcésConstituent #RepúblicaCatalana #1Oct #26M    

28A. Consciència.

Dia d'eleccions. La « festa de la democràcia » que diuen... Sospito que ho diuen més aviat els que voldrien que la gent només s'apropés a votar cada quatre anys per triar a qui mana i no a qui els representa. No, no crec que el d'avui sigui una festa, més aviat sembla una concessió i, per tant, crec que cal convertir-ho en una batalla.

En tot cas, avui votem, o no votem. No votar és un dret. No votar també és una forma de fer política. Jo només demano que si no voteu sigui amb plena consciència. Que sigui per fer política avui, i que demà, i l'altre, i l'altre, seguiu fent política. Us demano que us fixeu en com els anarquistes afronten aquestes « festes de la democràcia » i preneu exemple de la seva militància diària, del seu fer política de cada dia.

La política és massa seriosa i té massa importància com per restringir-ne el seu exercici a unes eleccions de tant en tant. A més que no és cert. Política es fa cada dia, i si no la fas, te la fan, i casi segur, te la fan en contra.

Si vas a votar, fes-ho també amb consciència. Jo et diria, vota a qui millor et representa. Tingues clar que votes representants i, per tant, ets el responsable últim de les accions d'aquests representants. No tries a qui mana. La classe política no mana, la classe política ens representa, encara que uns i altres se n'oblidin sovint. Els governs que trien els parlaments estan, pe tant, sotmesos i poden ser canviats per aquesta mateixos parlaments, i els parlaments tenen aquesta capacitat en tant que representants del poble escollits d'acord amb principis democràtics. La cadena és aquesta i la baula principal és la primera : els principis democràtics. Si no es respecten aquest principis, el sistema no és legítim. Tindrà forma de legalitat, però no serà legítim.

El problema és que no tothom està d'acord en quins són aquests principis i la seva importància, i hi ha la tendència en confondre democràcia amb sistema democràtic i amb implementació d'aquest sistema. La democràcia no és que qui té més escons i pot fer govern, mana. Malgrat que tot sovint sembla que aquesta és la norma.

Tot aquesta discussió és prèvia a l'exercici del vot i la tria d'uns representants. Hi ha política en la implementació del sistema democràtic i en la forma com es fa us d'aquesta implementació. Com veieu, abans d'entrar en el fons, cal tenir en compte la forma.

Però, malgrat tot, si decidiu votar, us diré que feu-ho, fem-ho, en consciència. Us diria, trieu a qui millor us representa. Avui, però,  el nostre país està intervingut i ocupat policialment, se'ns volen retallar drets en tant que catalanes i catalans, en tant que treballadores i treballadors, en tant que dones, se'ns nega el dret a decidir, que no és més que un sinònim del dret a l'autodeterminació individual i col·lectiva. Avui, ho sento així,  votar no és una « festa de la democràcia ». Avui, molt  més que en d'altres ocasions, votar és una batalla pels drets, en particular pel mateix  dret a votar.

Per guanyar les batalles cal estratègia i tàctiques, a més d'una voluntat de victòria fèrria. Per això avui diré que, si aneu a votar, feu-ho amb consciència. Feu, si aquesta és la vostra decisió triant a qui millor us representa, però feu un vot tàctic si creieu que serà útil. Feu el que en consciència creieu que heu de fer.

A tots us diré que demà, passi el que passi i sigui quin sigui el resultat, seguiu fent política, no us desentengueu. És la nostra responsabilitat. És el nostre dret i, sobretot, és la nostra força.

Si ets independentista com jo : des del meu punt de vista, l'objectiu d'avui és que el vot independentista superi el 50% dels vots emesos. Hi han tres partits per a que no es perdi cap vot independentista : ERC, JxCat i Front Republicà. Aquest seria el primer objectiu. S'aconseguirà, o no, perquè a Catalunya es dona, de forma important, el fenomen del canvi de vot depenent de l'elecció. Si no es pot assolir aquest primer objectiu, estaria bé que, almenys, el partit més votat fos independentista (ERC sembla ser qui té millors opcions). Per una qüestió de pluralitat de veus, un tercer objectiu seria l'entrada del Front Republicà al congrés.

Sigui quin sigui el resultat, demà sortirà el sol, ens haurem de llevar i tornar a la feina. Demà també haurem de fer política, i l'altre, i l'altre. Els independentistes volem la Independència, volem alliberar la República Catalana. Volem una República de justícia, llibertat i solidaritat. Neta i culta. Som més del 50% i tenim el dret i el deure de guanyar. No hem d'aturar-nos fins a aconseguir-ho.

#DonecPerficiam

#28A #SomMésDel50PerCent #1Oct #LlibertatPresesIPresosPolítics #RetornExiliadesIExiliats #UsVolemLliures #UsVolemACasa #Llibertat  #Independència #ProcésConstituent #RepúblcaCatalana       

Missatge urgent del Front Republicà als 500.000 sobiranistes indecisos

Eecara no saps a qui votar?

Hi ha una cosa que està clara : els independentistes som més del 50%. És necessari que quedi reflectit a les urnes. És necessari demostrar que som més del 50%. Aquest és el primer objectiu. Per tant, cal anar a votar, i votar indepe.

Però, certament, poden haver motius per triar una opció o una altre. No totes les estratègies indepes semblen anar tan a l'hora com caldria. Fin i tot, des de l'independentisme es poden tenir dubtes sobre les estratègies dels uns o dels altres.

Però no es pot perdre cap vot. Hem de ser més del 50%.

Tens dubtes? Vet aquí el missatge del Front Republicà als indecisos, en boca d'Albano Dante-Fachín.

Bé, no se si et servirà per decidir-te. Jo crec que diu coses molt sensates. Comparteixo completament que no n'hi ha prou amb votar. Guanyar en vots és imprescindible, és necessari. Però no és suficient. Cal la mobilització, persistent i massiva. Només des del carrer guanyarem aquesta revolució. Només amb la mobilització al carrer, podrem fer efectiva la República. Des de la unilateralitat.

Hem de mobilitzar-nos i recuperar els carrers. Som la majoria i ho hem de demostrar a les urnes. Tenim el dret i el deure de fer efectiva la República i ho hem de fer des del carrer.

Autodeterminar-nos és molt més que un dret col·lectiu. És el més bàsic dels drets individuals. El que ens fa humans. És més que un dret. És un deure. És el deure d'exercir i defensar la llibertat. És el deure de ser cada dia la millor versió d'un mateix. És el compromís de triar, cada dia, allò que ens fa ser millors persones, un país millor per viure-hi, un planeta més net i més lliure per a tothom.

Com! que encara no saps què és el Front Republicà? Visita el seu lloc web i llegeix el seu manifest :

Manifest

Poble Lliure, Som Alternativa i Pirates de Catalunya, com a organitzacions republicanes, que tenen com a objectiu la defensa dels interessos populars, profundament compromeses en la lluita actual pel dret d’autodeterminació i contra la repressió, hem decidit articular una candidatura que permeti presentar batalla també en aquesta convocatòria d’eleccions.
Les tres organitzacions considerem que en el moment present tenim l’obligació de combatre públicament i arreu la situació d’opressió i abús que patim, i que cal bastir un front comú al 28A que no cedeixi davant de qualsevol xantatge i es comprometi fermament i clara a no donar suport a cap organització sense el compromís irrenunciable de defensar el dret d’autodeterminació i els drets socials.
La candidatura que construïm presentarà batalla a partir dels compromisos següents:

1. Defensarà la legitimitat democràtica de la lluita per la Independència i de la construcció d’una República catalana, sense caure en renúncies ni dilacions que pretenen portar el poble català cap al corral de l’autonomisme i la perpetuació del règim del 78.
2. El vot a aquesta candidatura serà un vot frontal contra el règim monàrquic espanyol i contra les seves pretensions de mantenir el seu domini despòtic sobre la nació catalana.
3. El vot a aquesta candidatura serà un vot que servirà per denunciar públicament i amb fermesa el caràcter autoritari de l’estat espanyol, que emmordassa la democràcia arreu; i farà del reconeixement del dret a l’autodeterminació, de la fi de la repressió i de la defensa dels drets socials i la igualtat, els elements centrals de la seva acció política.

En conseqüència:

• La llista serà formada per persones representatives de l’esquerra rupturista i de la defensa dels interessos populars, que han donat mostres de valentia i d’integritat moral, per tal de garantir el compliment fins a les darreres conseqüències d’aquest compromís polític i de la denúncia permanent de la situació actual de repressió i d’ocupació.
• Aquesta candidatura neix amb el compromís explícit de no votar cap força espanyola o catalana que no defensi explícitament el dret del poble català a l’autodeterminació, la llibertat dels presos i preses polítiques, i el retorn de les persones exiliades, la defensa dels drets socials i la derogació dels articles 155 i 135.

Es tracta, doncs, d’una opció útil i segura que no serà mai utilitzada per a donar suport a cap partit contrari als interessos del nostre poble.

El testimoni de David Fernàndez

Avui, al « judici del procés » ha declarat David Fernàndez com a testimoni de la defensa.

Vet aquí la seva intervenció.

Gràcies David.

No acabaré sense recordar que l'objectiu a les eleccions del proper diumenge és que més del 50% dels vots emesos siguin independentistes. No ens podem quedar a casa. Els independentistes som la majoria i ho hem de demostrat.

Hem de demostrar-ho a cada elecció que es convoqui a Catalunya d'aquí a l'alliberament de la República. No en tenim una altre. Guanyar a les eleccions és necessari i imprescindible.

Val a dir, també, que no és suficient.  A més, caldrà mobilització contínua perquè només hi ha una via, que és la unilateral, i la nostra força, que és molt gran, que és immensa, ha de manifestar-se i fer-se efectiva al carrer, que és on es guanyen totes les revolucions.

"Antifa. The Antifascist Handbook"

Enguany m'han regalat dos llibre :  « Homenatge a Catalunya » de George Orwell i « Antifa. El manual antifascista » de Mark Bray.

El llibre d'Orwell l'hauré llegit un parell de cops, sempre tret de biblioteques, i em venia de gust tenir una còpia en paper. Fa uns dies vaig veure una edició de butxaca que finalment ha arribat a casa.

« Homenatge a Catalunya » és un llibre amb les memòries com a brigadista de George Orwell. És un llibre que ens parla, entre d'altres qüestions, de la lluita contra el feixisme i es connecta, per tant, amb l'altre llibre m'han regalat.

De moment, però, haurà d'esperar. Aquests dies estic amb la lectura de « Homo Deus » de Yuval Noah Harari, continuació de « Sapiens ». Trobo que  « Homo Deus » gaudeix de les mateixes virtuts  que « Sapiens », i els recomano tots dos.

Però tan bon punt acabi aquesta lectura encetaré la de « Antifa ».  Vivim dies obscurs en que els autoritarismes, el feixisme, el franquisme, el nazisme, reviscolen i s'enforteixen. Hem de plantar-lis cara. « No es pot ser tolerant amb la intolerància », com deia Popper i, encara més, « amb el feixisme no es discuteix. Se'l destrueix » com deia Durruti.

Al feixisme se'l combat i se'l destrueix. El moviment antifeixista ho té ben clar, i « Antifa» ens mostra exemples de com reconèixer el feixisme i de com combatre'l.

El llibre es pot trobar en línia per a descàrrega lliure, en anglès, al Internet Archive  (archive.org) dins de la categoria d'open source.

Vet aquí l'enllaç (en epub i pdf).

Bona lectura.

Rosa groga

Per Sant Jordi, roses i llibres.

I primavera, i sol, i falciots, i llum.

i Llibertat. Llibertat per les nostres amigues i  amics segrestats. Per les nostres amigues i amics exiliats.

Enguany, la rosa torna a ser groga.

Espero que la d'avui hagi estat una diada reivindicativa i també feliç.

« No podran res davant d'un poble. unit, alegre i combatiu ».

Ho podem tot. Ho volem tot.

Intervenció telemàtica d'Oriol Junqueras i Raül Romeva al míting d'ERC a Cambrils.

Objectiu: 50%. Aquest és l'objectiu, la fita, el mantra que hem de repetir constantment.

El proper 28A l'independentisme i la república ha de guanyar amb més del 50% dels vots emesos a Catalunya.

Això vols dir, primer de tot, que cal mobilitzar-se. Cal votar. Cal que tots els independentistes votem per la Independència.Més enllà de les estratègies particulars de cadascun dels partits independentistes i republicans, el conjunt del volt independentista ha de guanyar. Hem de ser més del 50%. Aquest és l'objectiu principal i més important.

No es pot perdre ni un sol vot independentista. Tothom que va votar independentista i republicà el 21 de desembre de 2017 ha de tornar a votar el 28A, sense dubtes i tractant d'ampliar i convèncer  nous votants a favor de la República.

Arribats a aquest punt hi ha tres possibles vots independentistes i republicans : Esquerra Republicana de Catalunya, Junts per Catalunya i Front Republicà. Per a que no  es perdi cap vot, per a guanyar nous cors, només tenim aquestes tres opcions.

Jo tinc les meves pròpies idees i estic acabant de rumiar el meu vot, que serà a algun d'aquests tres.

Crec que, sigui com sigui, és important escoltar les veus dels diferents candidats.


Fa un parell de dies, Raül Romeva i Oriol Junqueras van participar telemàticament  al mítimg d'ERC a Cambrils.

Veient aquesta intervenció, com les anteriors de Jordi Sànchez, Jordi Turull o Josep Rull, el que tinc clar és que no penso tolerar a ningú que em digui que tots els polítics són iguals o que si estan en política és per interès.

No. No tots són iguals. Segur que n'hi han d'indignes, però els presos i preses, els exiliats i les exiliades, ens parlen de dignitat i de sacrifici, ens parlen de resistència, de perseverança, de lluita i de voluntat de victòria.

Per elles i ells, per tots nosaltres i per tots els que ens seguiran, hem de votar i guanyar. L'objectiu ha de ser claríssim. Més del 50% dels vots independentistes, més del 50% de vots republicans. Que no es perdi cap vot republicà.

I ser ben conscients que només amb votar no n'hi ha prou. És imprescindible, és necessari, guanyar per més del 50%, però després caldrà que també siguem més del 50% al carrer, de forma persistent. No serà fàcil. Però podem guanyar. Podem alliberar la República. Podem Guanyar. Hem de guanyar.

El 28 d'abril, hem de votar independentista. Que ningú es quedi a casa.

Objectiu: l'independentisme ha de sumar més del 50% dels vots emesos.

Gràcies, Oriol. Gràcies, Raül.

Intervenció telemàtica de Josep Rull al míting de JxCat a Reus

Objectiu: 50%. Aquest és l'objectiu, la fita, el mantra que hem de repetir constantment.

El proper 28A l'independentisme i la república ha de guanyar amb més del 50% dels vots emesos a Catalunya.

Això vols dir, primer de tot, que cal mobilitzar-se. Cal votar. Cal que tots els independentistes votem per la Independència.Més enllà de les estratègies particulars de cadascun dels partits independentistes i republicans, el conjunt del volt independentista ha de guanyar. Hem de ser més del 50%. Aquest és l'objectiu principal i més important.

No es pot perdre ni un sol vot independentista. Tothom que va votar independentista i republicà el 21 de desembre de 2017 ha de tornar a votar el 28A, sense dubtes i tractant d'ampliar i convèncer  nous votants a favor de la República.

Arribats a aquest punt hi ha tres possibles vots independentistes i republicans : Esquerra Republicana de Catalunya, Junts per Catalunya i Front Republicà. Per a que no  es perdi cap vot, per a guanyar nous cors, només tenim aquestes tres opcions.

Jo tinc les meves pròpies idees i estic acabant de rumiar el meu vot, que serà a algun d'aquests tres.

Crec que, sigui com sigui, és important escoltar les veus dels diferents candidats.


Aquest matí, Josep Rull, candidat per Tarragona per Junts per Catalunya, s'ha adreçat al públic per mitjans telemàtics, al míting que aquesta formació ha realitzat a Reus.

Veient aquesta intervenció, com la de Jordi Sànchez, Oriol Junqueras o Jordi Turull, el que tinc clar és que no penso tolerar a ningú que em digui que tots els polítics són iguals o que si estan en política és per interès.

No. No tots són iguals. Segur que n'hi han d'indignes, però els presos i preses, els exiliats i les exiliades, ens parlen de dignitat i de sacrifici, ens parlen de resistència, de perseverança, de lluita i de voluntat de victòria.

Per elles i ells, per tots nosaltres i per tots els que ens seguiran, hem de votar i guanyar. L'objectiu ha de ser claríssim. Més del 50% dels vots independentistes, més del 50% de vots republicans. Que no es perdi cap vot republicà.

I ser ben conscients que només amb votar no n'hi ha prou. És imprescindible, és necessari, guanyar per més del 50%, però després caldrà que també siguem més del 50% al carrer, de forma persistent. No serà fàcil. Però podem guanyar. Podem alliberar la República. Podem Guanyar. Hem de guanyar.

El 28 d'abril, hem de votar independentista. Que ningú es quedi a casa.

Objectiu: l'independentisme ha de sumar més del 50% dels vots emesos.

Gràcies, Josep Rull.

Intervenció telemàtica de Jordi Turull al míting de JxCat a La Seu

Objectiu: 50%. Aquest és l'objectiu, la fita, el mantra que hem de repetir constantment.

El proper 28A l'independentisme i la república ha de guanyar amb més del 50% dels vots emesos a Catalunya.

Això vols dir, primer de tot, que cal mobilitzar-se. Cal votar. Cal que tots els independentistes votem per la Independència.Més enllà de les estratègies particulars de cadascun dels partits independentistes i republicans, el conjunt del volt independentista ha de guanyar. Hem de ser més del 50%. Aquest és l'objectiu principal i més important.

No es pot perdre ni un sol vot independentista. Tothom que va votar independentista i republicà el 21 de desembre de 2017 ha de tornar a votar el 28A, sense dubtes i tractant d'ampliar i convèncer  nous votants a favor de la República.

Arribats a aquest punt hi ha tres possibles vots independentistes i republicans : Esquerra Republicana de Catalunya, Junts per Catalunya i Front Republicà. Per a que no  es perdi cap vot, per a guanyar nous cors, només tenim aquestes tres opcions.

Jo tinc les meves pròpies idees i estic acabant de rumiar el meu vot, que serà a algun d'aquests tres.

Crec que, sigui com sigui, és important escoltar les veus dels diferents candidats.


Avui, Jordi Turull, candidat per Lleida per Junts per Catalunya, s'ha adreçat al públic per mitjans telemàtics, al míting que aquesta formació ha realitzat a la Seu d'Urgell.

Veient aquesta intervenció, com la de Jordi Sànchez o Oriol Junqueras, el que tinc clar és que no penso tolerar a ningú que em digui que tots els polítics són iguals o que estan en política hi són per interès.

No. No tots són iguals. Segur que n'hi han d'indignes, però els presos i preses, els exiliats i les exiliades, ens parlen de dignitat i de sacrifici, ens parlen de resistència, de perseverança, de lluita i de voluntat de victòria.

Per elles i ells, per tots nosaltres i per tots els que ens seguiran, hem de votar i guanyar. L'objectiu ha de ser claríssim. Més del 50% dels vots independentistes, més del 50% de vots republicans. Que no es perdi cap vot republicà.

I ser ben conscients que només amb votar no n'hi ha prou. És imprescindible, és necessari, guanyar per més del 50%, però després caldrà que també siguem més del 50% al carrer, de forma persistent. No serà fàcil. Però podem guanyar. Podem alliberar la República. Podem Guanyar. Hem de guanyar.

El 28 d'abril, hem de votar independentista. Que ningú es quedi a casa.

Objectiu: l'independentisme ha de sumar més del 50% dels vots emesos.

Gràcies, Jordi Turull.

Comunicat del Front Republicà sobre les paraules de Jordi Sànchez i Oriol Junqueras

Objectiu: 50%. Aquest és l'objectiu, el mantra, la fita.

El proper 28A l'independentisme i la república ha de guanyar amb més del 50% dels vots emesos a Catalunya.

Això vols dir, primer de tot, que cal mobilitzar-se. Cal votar. Cal que tots els independentistes votem per la Independència.Més enllà de les estratègies particulars de cadascun dels partits independentistes i republicans, el conjunt del volt independentista ha de guanyar. Hem de ser més del 50%. Aquest és l'objectiu principal i més important.

No es pot perdre ni un sol vot independentista. Tothom que va votar independentista i republicà el 21 de desembre de 2017 ha de tornar a votar el 28A, sense dubtes i tractant d'ampliar i convèncer nous votants a favor de la República.

Arribats a aquest punt hi ha tres possibles vots independentistes i republicans : Esquerra Republicana de Catalunya, Junts per Catalunya i Front Republicà. Per a que no es perdi cap vot, per a guanyar nous cors, només tenim aquestes tres opcions.

Jo tinc les meves pròpies idees i estic acabant de rumiar el meu vot, que serà a algun d'aquests tres.

Crec que, sigui com sigui, és important escoltar les veus dels diferents candidats. Vet aquí el comunicat del Front Republicà sobre les rodes de premsa de Junqueras i Sànchez des de Soto del Real.

El missatge del FR és, molt en resum, que no n'hi ha prou amb guanyar a les eleccions. És necessari, és imprescindible, però no suficient. A més, cal que aquesta majoria estigui recolzada per la  mobilització al carrer, als centres de treball, a tot arreu. Com es va fer els dies 1 i 3 d'octubre de 2017.

És el poble mobilitzat, empoderat i fent política i activisme molt més enllà de les urnes oficials el que farà efectiva la República. La democràcia i l'acció han de ser directes.


Comunicat del Front Republicà sobre les paraules de Jordi Sànchez i Oriol Junqueras

El dijous 18 d’abril i el divendres 19 d’abril hem tingut l’oportunitat de poder escoltar les rodes de premsa oferides per Jordi Sànchez i Oriol Junqueras, caps de llista de JxC i ERC respectivament.

En primer lloc, encara que l’escàndol del seu empresonament ens colpeja des de fa més d’un any, no podem normalitzar-ho i cal denunciar-ho sempre.

Que dos demòcrates, que dues persones pacífiques com Jordi i Oriol hagin de fer política des de la presó, que l’Estat els vulgui humiliar posant els seus símbols caducs (inclosa la fotografia d’un senyor de la guerra corrupte com és Felip de Borbó) ens confirma l’enormitat del precipici antidemocràtic pel que ha caigut l’Estat espanyol. En aquest sentit, enviem la màxima força a Jordi i Oriol per poder aguantar la ignomínia a la que es veuen sotmesos.

A la vegada volem fer una valoració política de les seves paraules. Jordi i Oriol són presos polítics i la millor manera de respectar aquesta condició és valorar políticament les seves paraules.

L’Estat voldria que fossin víctimes però ells, amb el seu discurs polític, deixen clar que són molt més, que són líders polítics d’un moviment polític que representen a milions de persones. Per tant, per respecte a la seva condició de presos polítics i líders polítics, des del Front Republicà creiem que el millor que podem fer és tractar-los com el que son: líders d’un moviment que compartim i pel qual lluitem milions de persones.

El dia 1-O la política i la societat catalana va canviar per sempre més. Aquell dia milions de persones van llançar-se als carrers desobeint les ordres dels que sempre ens han manat. Aquell dia milions de persones van desobeir el Gobierno, el Tribunal Constitucional i el Borbó. I el més important: van derrotar-los a tots. Aquella victòria va ser possible gràcies a que el Govern, els partits i la gent van tenir clar que davant la imposició, l’única resposta possible era la desobediència civil, pacífica i massiva. Aquest connexió és la que va permetre una victòria que va ser vista en directe per centenars de milions de persones arreu del món. Aquesta connexió que va permetre la desobediència massiva va posar l’Estat contra les cordes com mai al llarg dels últims quaranta anys. Aquesta connexió va permetre avançar en un dia més del que s’havia avançat en quaranta anys. Més enllà de les direccions dels partits, més enllà de les declaracions dels polítics, més enllà del Parlament i el Congrés, milions de persones a cada barri i ciutat vam derrotar l’Estat.

Insistim: això va ser possible gràcies a que les institucions, el Govern i els partit van crear una aliança amb la gent i van confiar en el poble com a única manera de trencar les cadenes que semblaven indestructibles. La gent i el seu Govern compromès i treballant de la mà per destruir la imposició de l’Estat. Ho deia clarament Jordi Sànchez abans del referèndum: « L’Estat no té instruments per impedir una desobediència massiva » i afegia: « No és imaginable que aquest procés sigui un èxit [per a l'independentisme] sense una mobilització. És imprescindible que les institucions i els nostres representants desenvolupin la seva funció, però no poden finalitzar sols aquest procés ».

ERC va cridar a desobeir i anar a votar. En aquest mateix sentit es pronunciava Jordi Cuixart: « No podran empresonar tot un poble ».

Aquesta ferm convicció compartida pels dirigents i líders del moviment independentista van permetre que més de 2 milions de persones al carrer derrotéssim l’Estat. És per això que el Front Republicà al llarg del que portem de campanya ens hem posicionat clarament a favor de reconstruir les condicions necessàries per seguir fent camí i seguir guanyant batalles a un Estat que l’única resposta que ha donat és una repressió cada cop major. És per això que des del Front Republicà hem instat a la resta de forces independentistes a abandonar el bloqueig que hem viscut al llarg dels últims mesos i tornar a construir l’eina contra la que l’Estat sempre perdrà: l’acció coordinada entre govern, partits i gent i tornar a posar-nos dempeus com ho vam fer l’1-O i el 3-O. Les respostes que hem rebut per part dels dos grans partits han estat, en el millor dels casos evasives.

Ahir i avui, però, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras han estat molt clars. Això és d’agrair però, com dèiem al principi, el respecte que ens mereixen com a líders polítics ens porta a analitzar políticament les seves paraules. En Jordi Sànchez ha dit: « Nosaltres no tenim línies vermelles, tenim conviccions. No estem exigint un referèndum perquè pugui ser investit el president Pedro Sánchez abans de la investidura. Volem un president de govern que sigui o que tingui un suport fort i estable, però el volem per poder concretar solucions al principal problema que la majoria de ciutadans de Catalunya tenen. I això passa per la proposta del referèndum pugui ser concretat al llarg dels propers anys ». Oriol Junqueras ha dit: « Nosotros no aplicaremos ninguna línea roja que se convierta en un cheque en blanco para la extrema derecha. De la misma forma que tampoco daremos ningún cheque en blanco que se convierta en una línia roja para nuestras aspiraciones democráticas a construir la república. Y en este ámbito, entre estos cheques en blanco y estas líneas rojas, seguro que hay un espacio fantástico de diálogo, de conversación, de intercambio de opiniones ».

Des del Front Republicà creiem que d’aquestes paraules tenen una enorme trascendència política i per això volem reflexionar-hi. En primer lloc entenem que l’absència total de propostes encaminades a tornar a posar la gent al centre de l’acció política ens allunya del que com a societat vam fer l’1-O. Entenem que renunciar a reconstruir l’acció conjunta al carrer és renunciar a fer servir l’única eina veritablement poderosa que tenim: la força de la gent mobilitzada massivament. L’Estat no té por a uns quants diputats. De fet l’Estat ha aconseguit que el fet de tenir majoria independentista no serveixi per avançar ni un mil·límetre. Per això justament, creiem que l’única manera de tirar endavant és tornant a fer el que vam fer l’1O totes les vegades que faci falta. I per això creiem que les declaracions de Jordi Sànchez i Oriol Junqueras apostant-ho tot a una negociació amb l’Estat espanyol només ens pot portar a l’escenari pre-1-O, a negociacions estèrils, a taules que mai arriben i a promeses que mai es compleixen.

Des del Front Republicà no ens neguem a negociar, òbviament. Però sabem que l’única manera de negociar és sent forts. I l’única fortalesa que tenim és la gent. Apostar pel diàleg sense 2,5 milions de persones al carrer és, per a nosaltres, la fi del que es va obrir l’1-O. Jordi Sànchez deia: « Tard o d’hora el PSOE acceptarà un referèndum pactat ». Des del Front Republicà entenem que això només passarà si 2,5 milions de persones sortim als carrers i obliguem l’Estat.

Per una altra banda Oriol Junqueras va dir que la prioritat és aturar l’ultra-dreta i que si per fer-ho cal investir el Pedro Sànchez que ja ha anunciat que mai seurà a parlar de referèndum, ho faran. Estem totalment d’acord que és absolutament necessari aturar l’extrema dreta, però des de Front Republicà creiem que l’única manera de fer-ho és persistint en les nostres conviccions i no investint un PSOE que ja ha dit que si cal, tornarà a reprimir violentament els catalans. Creiem que no podem sucumbir al xantatge que només ens deixa triar entre « o accepteu el PSOE del 155 o ve l’ultra-dreta”. No podem sucumbir al xantatge que diu que per aturar l’ultra-dreta, un cop més, hem de renunciar als nostres objectius. Creiem que justament aquesta seria la millor manera de donar la victòria a l’ultra-dreta. La història ens ho diu: a la Transició ens van espantar amb el « ruido de sables » i ens van fer renunciar als nostres objectius nacionals i socials. El resultat ja el coneixem: el franquisme segueix instal·lat a les nostres vides, a la judicatura, a l’exercit, a a la policia i a la « Jefatura del Estado ».

Sense cap mena de dubta el Front Republicà té com a prioritat lluitar contra l’extrema dreta i justament per això apostem per la mobilització de l’1-O, desobedient i coordinada amb el Govern. I sobre això una reflexió: si dels nostres diputats i diputades han de triar entre el PSOE de Borrell i Vox ho tenim clar: cap dels dos. Cal donar la volta a aquest xantatge! És el PSOE qui ha de triar: o donar la veu als catalans o deixar que governi l’extrema dreta. Prou xantatges!

Per acabar, una reflexió sobre la desobediència civil: al llarg de la història tots els moviment polítics que l’han fet servir com eina de progrés van tenir clar el seu funcionament: la desobediència de lleis injustes té com a reacció la repressió. I van tenir clar que davant la repressió l’única sortida és més desobediència i davant la següent onada de repressió, més desobediència encara. És només així com s’aconsegueix enderrocar les lleis injustes. Per això, perquè ens comprometem amb els que avui estan patint la repressió, creiem que políticament estem obligats a organitzar les següents onades de desobediència. I és per això que el Front Republicà diu que no investirem ningú que no reconegui una Catalunya autodeterminada, no investirem ningú mentre no s’alliberin tots els presos, retornin tots els exiliats i es deixi de perseguir tots els encausats.

Per això ens presentem a les eleccions. Perquè creiem que uns grans resultats del Front Republicà el 28A poden ser útils per reconnectar amb l’única eina que tenim: la força i el poder de l’1-O.

Creiem que cada vot al FR és una manera d’abandonar el bloqueig, abandonar la rendició i preparar l’únic atac possible: el que ja vam fer l’1-O i el 3-O, el que va fer tremolar al Borbó corrupte i lladre, l’atac que va fer que tot el planeta contingués la respiració mirant un poble pacífic aixecat sense por...

I creiem que cada vot al Front Republicà enviarà un missatge clar i contundent: cada vot al FR servirà per dir-li a ERC, JxC que ja n’hi ha prou de taules de diàleg, tot i cada un dels vots al FR servirà per dir-li al Govern que ja n’hi ha prou de relators, ja n’hi ha prou d’esperar a convèncer al PSOE! Cada vot al FR servirà per recordar-li a ERC i a JxC que fora del Palau de la Generalitat hi ha un poble digne, un poble valent que no té por i que creu en la seva força, en la seva capacitat d’organització i que no té por.

Un poble que ja va derrotar l’Estat i que ho farà les vegades que facin falta... Un vot a favor del FR és un missatge clar a favor de tornar a ser forts com l’1-O, a ser capaços de que les escoles siguin nostres, de que els carrers siguin nostres. Cada vot al FR envia un missatge molt clar: senyors del Govern: la gent de l’1-O seguim aquí i no ens rendim, i si cal tornar a ocupar escoltes, ho tornarem a fer, si cal tornar a desobeir el Borbó, ho tornarem a fer i si cal acampar a totes les autopistes del país fins que guanyem, ho tornarem a fer... Cada vot al Front Republicà és una crida als dos grans partits del Govern: no tingueu por, no afluixeu, sigueu dignes del que vam fer l’1-O i fem-ho totes les vegades que facin falta!

Algunes ens acusen de voler un « bloqueig ». Ahir el nostre company Antonio Baños ens deia a l’acte central del Front Republicà: « L’acte de bloqueig que el Front Republicà anem a fer a Madrid és un acte d’intel·ligència i de futur. Si no aturem ara les suposades negociacions que ens volen vendre no hi haurà República. Quan us diguin que bloquejar no és anar a fer política podeu dir ben alt i ben fort que anar a rendir-se és no anar a fer política perquè després de la rendició no hi ha res, només queda la imposició del guanyador. El bloqueig és l’arma que tenim a partir del 28 d’abril amb la resta de companys republicans perquè Espanya entengui que hi ha dret que es conquereixen i que nosaltres en sabem perquè els drets no es regalen. Nosaltres el dia 1 i el 3 d’octubre vam conquerir el nostre dret i aquell dret el volem portar a Madrid fins a les últimes conseqüències i si hem de fer caure a un govern que caigui i si viene el trifaxito que vingui que l’esperarem al carrer, on nosaltres rebem als feixistes ».

I per acabar: 3 línies de Cuixart al Suprem on deia que cal tornar a fer-ho... « L’única manera de demostrar disconformitat és exercir el dret a la manifestació assumint, com assumeixo jo avui, les conseqüències de la desobediència civil ».

Roda de premsa d'Oriol Junqueras des de Soto del Real

Objectiu: 50%. Aquest és l'objectiu, el mantra, la fita.

El proper 28A l'independentisme i la república ha de guanyar amb més del 50% dels vots emesos a Catalunya.

Això vols dir, primer de tot, que cal mobilitzar-se. Cal votar. Cal que tots els independentistes votem per la Independència.Més enllà de les estratègies particulars de cadascun dels partits independentistes i republicans, el conjunt del volt independentista ha de guanyar. Hem de ser més del 50%. Aquest és l'objectiu principal i més important.

No es pot perdre ni un sol vot independentista. Tothom que va votar independentista i republicà el 21 de desembre de 2017 ha de tornar a votar el 28A, sense dubtes i tractant d'ampliar i convèncer  nous votants a favor de la República.

Arribats a aquest punt hi ha tres possibles vots independentistes i republicans : Esquerra Republicana de Catalunya, Junts per Catalunya i Front Republicà. Per a que no  es perdi cap vot, per a guanyar nous cors, només tenim aquestes tres opcions.

Jo tinc les meves pròpies idees i estic acabant de rumiar el meu vot, que serà a algun d'aquests tres.

Crec que, sigui com sigui, és important escoltar les veus dels diferents candidats.

Oriol Junqueras pres polític i cap de llista d'Esquerra Republicana de Catalunya ha ofert, aquest matí, una roda de premsa des de la presó de Soto del Real en la que es troba segrestat.

Crec que és important escoltar-lo amb atenció.

Roda de premsa de Jordi Sánchez des de Soto del Real

EL proper 28A l'independeNtisme i la República hem de guanyar amb més del 50% dels vots emesos a Catalunya.

Això vols dir, primer de tot, que cal mobilitzar-se. Cal votar. Cal que tots els independentistes votem per la Independència.Més enllà de les estratègies particulars de cadascun dels partits independentistes i republicans, el conjunt del volt independentista ha de guanyar. Hem de ser més del 50%. Aquest és l'objectiu principal i més important.

No es pot perdre ni un sol vot independentista. Tothom que va votar independentista i republicà el 21 de desembre de 2017 ha de tornar a votar el 28A, sense dubtes i tractant d'ampliar i convèncer  nous votants a favor de la República.

Arribats a aquest punt hi ha tres possibles vots independentistes i republicans : Esquerra Republicana de Catalunya, Junts per Catalunya i Front Republicà. Per a que no  es perdi cap vot, per a guanyar nous cors, només tenim aquestes tres opcions.

Jo tinc les meves pròpies idees i estic acabant de rumiar el meu vot, que serà a algun d'aquests tres.

Crec que, sigui com sigui, és important escoltar les veus dels diferents candidats.

Jordi Sànchez, pres polític i cap de llista de Junts per Catalunya va oferir una roda de premsa des de la presó de Soto del Real en la que es troba segrestat.

Crec que és important escoltar-lo amb atenció (la intervenció de Jordi Sànchez comença a  25' 30'' )

Entrevistes i documentals sobre Neus Català.

Algú ho deia per Twitter : Neus Català mereixia un enterrament d'estat.

A Internet es poden trobar vídeos que ajuden a comprendre la importància de  la figura de Neus Català.

Faig un petit recull en aquest post.

Potser el document més interessant i important és l'entrevista que Montserrat Roig va fer a Neus Català, al circuit català de TVE l'any 1978.

Neus Català

També cal tenir en compte el vídeo del retorn de Neus Català al camp d'extermini de Ravensbrück.

 

Més personal, la visita que Albert Om va fer a Neus Català.

I aquesta conferència « Homenaje a Neus Català. La lucha de las mujeres contra el fascismo » al Centre Cultrural Blanquerna de la Generalitat a Madrid, el 2015, amb motiu de l'any Neus Català.

Albirament de falciot negre.

El passat diumenge va ser 14 d'abril, que es commemora la proclamació de la República Catalana per part de Francesc Macià al 1931.

Una efemèride que,  trobo que sorprenentment, va passar sense pena ni glòria.

Suposo que aquesta data i el que representa fa molta nosa a algunes forces.

De fet, des de l'unionisme es fa, cada cop més, professó de fe monàrquica i, lluny d'avergonyir-se, al contrari, es celebra la continuïtat del franquisme que representa.

No es va parlar gaire de República el passat diumenge. Jo tampoc ho faré. La República que m'interessa no és la de 1931, si no la que vam proclamar el 2017 i que encara no està desplegada.

En canvi, parlaré d'una altre cosa que va passar el passat diumenge: tornant cap a casa, per la tarda, vaig sentir els inconfusibles xisclets els falciots. Vaig mirar al tros de cel del que gaudim els veïns a la Rambla de Badal i, efectivament, tres falciots eren ben visibles exhibint el seu vol potent.

Val a dir que l'endemà no vaig poder confirmar l'albirament. Avui  sí que ho he pogut fer, i de nou des de la Rambla Badal. Es tracta, doncs, d'un primer escamot d'exploradors, o qui sap si només estan de pas. El gruix de la migració encara ha d'arribar.

Cada any saludo l'arribada dels falciots i enguany també. Per mi marquen l'inici de la primavera « de veritat ».  Però és més. També són records de la meva infantesa, marcats pels xisclets d'aquests ocells estimats.

Benvinguts a Barcelona.

Quan florirà el gessamí d'estrella, a la Rambla de Sants, i perfumarà el barri, serà quan la primavera serà plena.

Un any més, doncs, gràcies per la vida. Pels xiscles dels falciots i el perfum del fals gessamí.

Objectiu, més del 50%

Ja ha començat la campanya electoral i els partits es dediquen a omplir les bústies amb la seva propaganda.

Val a dir que aquest cop tinc dubtes seriosos sobre a qui votar. Veig coses bones, i no tan bones, en les tres candidatures independentistes: ERC, JxCat i Front Republicà.

Al final em decidiré per aquell que cregui que em representa millor, el que s'assembli més al meu pensament.

 L'únic vot útil és, en la meva opinió, aquell que et representa més bé. Aquell que, un cop al Parlament, veus que proposa allò que creus,  que denuncia allò que rebutges, que té el discurs que més s'assembla al teu, o que voldries que fos el teu. Seguiré aquest criteri. 

per contra, em sembla impossible, a més d'injust, decidir el vot  a partir d'una tria entre entre Oriol Junqueras, Gabriel Rufian,  Raül Romeva, Jordi Sànchez, Laura Borràs, Lluís Puig, Albano Dante-Fachin o Mabel Rodríguez  

Jo els vull a totes i tots. Vull que obtinguin representació. Però només puc votar una llista. Problemes evidents d'un sistema de democràcia representativa força imperfecte (a afegir al ja de per sí imperfecte sistema de democràcia representativa!)

Sigui com sigui, l'objectiu es que les forces independentistes obtinguin més del 50% dels vots. És l'objectiu. Crec que d'ara endavant, l'objectiu de qualsevol contesa electoral a Catalunya és que l'independentisme obtingui més del 50% dels vots, que aquest guarisme augmenti progressivament mentre la Independència i la República no siguin efectives. Dit això, el repartiment d'escons per mi no és tan important.

Hem de guanyar, i a l'enemic - i dic enemic, i dic ocupant. És l'únic tracte que es mereixen- no li podem donar cap respir. Si volem alliberar la República i fer efectiva la independència cal guanyar aquestes batalles. Hem de ser més del 50% dels vots.

Coses senzilles que podeu fer. Transformar la propaganda de l'enemic en arma llancívola: retorneu-la.
Quan rebeu la propaganda dels partits unionistes :
1. No obriu els sobres.
2. Escriviu ben gran a la part de davant del sobre, on surt la vostra adreça, la paraula « RETORNAT ».
3. A la part de darrera del sobre, poseu « REBUTJADA ».
4. Deixeu el sobre a la bústia de devolucions o, si a casa vostra no n'hi ha, deixeu-la ben a la vista per a que el carter - i tothom que passi - pugui veure-la.

Fem campanya, doncs.

Objectiu, més del 50%. 

Neus Català.

Ha mort Neus Català.

« Neus Català i Pallejà, va ser membre de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya durant la Guerra Civil espanyola. Va ser la darrera supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Ravensbrück (de  Viquipèdia) »

Neus Català representava la dignitat humana que supera que supera l'horror i els crims del nazisme. Neus Català era la memòria, i la dignitat.

Al nazisme se'l va derrotar, però no se'l va eradicar. En aquests temps que estem vivint, l'ultra-dreta creix i la serp nazi es belluga de nou en els seus llots. Els autoritarismes s'obren pas i la democràcia i la llibertat estan, de nou, amenaçades.

Tenim la responsabilitat de defensar la democràcia i la llibertat. Tenim la responsabilitat de combatre i esclafar el nazismes i els autoritarismes, prenguin la forma que prenguin.
 
A Catalunya, la lluita per la independència de la República s'incardina en aquest combat i, no en tinc cap dubte, el record de Neus Català ens ha d'inspirar i donar forces en aquest objectiu. Aconseguir-lo en serà el millor homenatge. Una República Catalana lliure d'autoritarismes i intolerància. Una República Catalana activa en la denúncia i la lluita de qualsevol forma i expressió de feixisme, nazisme o franquisme.

Gràcies per haver-nos salvat la memòria. Per fer-nos recordar.  Gràcies. Honorarem el teu record i el record dels que representes.

Un altre cop, gràcies, Neus Català.

Adéu-siau, camarada. Que la terra et sigui lleu.