Marea verda a les Illes Balears

El curs ha començat, però no a ses Illes Balears.

A ses Illes Balears es nins no van a s'escola per sa vaga indefinida des docents. Una vaga per s'escola pública, de qualitat i en català. Una vaga per sa dignitat.



Jo don suport a aquesta lluita dels docents balears que, amb el seu coratge, han galvanitzat la societat illenca en una revolta contra la intolerància. I han recordat als seus compatriotes que ells no són súbdits. Que són ciutadans lliures. Que es volen lliures. Que volen que els seus fills siguin ciutadans  lliures i cultes.

No seran els balears els conillets d'Índies dels experiments espanyolitzadors del ministre Wert i del seu còmplice Bauzá.

Educació de qualitat és el que es demana, no espanyolització. Més despesa en escola pública, més formació pels mestres, grups més reduïts.

Millor conciliació familiar per facilitar l'acompanyament dels pares a la formació dels seus fills.

Sí, també millor formació en idiomes, anglès, francès o alemany. Però no contraposant les llengües. No transmetent aquest missatge perniciós de que una part de la identitat individual dels nins, la balear, la identitat lingüística que parla català, és quelcom dolent que cal reduir, minimitzat, ocultar o destruir.

Ens estan dient que part de la nostra identitat personal és quelcom dolent! Com es pot pretendre fer una educació de qualitat quan es comença per negar la identitat dels nins? Es pot ser més maldestre?

Els governants ho són per representació del poble, i el poble, a les Illes Balears cada cop està menys representat per uns polítics que, de fet, si representen a algú és a Gènova o a Ferraz. És una de les pegues dels partits "nacionals" espanyols: Que les delegacions "regionals" només són això, delegacions de Madrid. No representants del territori.

A Balears marea verda, un parell de setmanes després de la cadena groga a Catalunya.

M'agrada.

M'agrada molt veure com els colors estan tornant. Som a la tardor. Tot just estrenada. Però els colors anuncien la primavera: La Primavera Balear i la Primavera Catalana.

Cal mantenir la lluita. La vaga serà llarga. Hi ha una caixa de resistència de l'assemblea de docents per si voleu fer aportacions. La lluita dels docents balears és una lluita justa, per un ensenyament públic, de qualitat i en català. Per la dignitat.

Jo don suport a la vaga de docents a les Illes Balears.

CAIXA DE RESISTÈNCIA
2056-0009-74-4102003418
Caixa Colonya (a nom de l'Obra Cultural Balear)
per ingressos des de l'estranger:
ES54 2056-0009-74-4102003418 (IBAN)
swift/BIC: CECAESMM056





"Manifest de la manifestació 29-S en defensa de l'educació pública"

Enhorabona als mestres i professors, als alumnes i a les famílies! Hem tenyit de verd els centres docents, els carrers i les places, i hem cridat ben fort contra les pitjors polítiques en matèria educativa que es recorden en democràcia!

Gràcies als vaguistes. El seu esforç és un exemple per a tota la societat.

Gràcies a les famílies i als infants i joves, que s'hi han compromès.

Gràcies a totes les persones i col·lectius de les Illes Balears, i de fora, que han donat suport a la lluita.

La gent de Mallorca, de Menorca, d'Eivissa, de Formentera, la majoria, la silenciosa i la cridanera, tots, més junts que mai, som aquí per defensar a ultrança l'educació de les retallades, de la purga ideològica, dels atacs a la llengua catalana.

Som aquí per defensar una educació de qualitat i amb coherència pedagògica.

Però també per defensar els nostres drets socials i individuals. Perquè no només està en perill l'educació.

La llista és llarga, llarguíssima...

-Des de la conselleria d'educació s'han obert expedients disciplinaris a tres directors, per unes instruccions suspeses pel Tribunal Superior de Justícia.

-El govern Bauzá ataca sense pietat tots els serveis públics: l'educació, la sanitat, l'atenció a la dependència, els serveis socials, l'administració pública, els serveis d'extinció d'incendis, etcètera.

-El govern Bauzá atropella totes les institucions de les Illes Balears: no acata les decisions del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, amenaça el Consell Consultiu amb l'eliminació o menysprea la mà estesa del rector de la Universitat.

-Bauzá i els seus acòlits usen els mitjans públics de ràdio i televisió per manipular la informació i atacar els qui no són de la seva corda.

-Bauzá i els seus insulten, coaccionen i, sobretot, menteixen. Des del primer moment han intentat deslegitimar aquesta vaga amb una guerra bruta impresentable.

-El diputat Antoni Camps ha anunciat l'elaboració de llistes negres dels vaguistes i n'Ana Aguiló amenaça els pares amb la retirada de la custòdia dels fills.

-S'han produït retencions arbitràries d'estudiants per part de la policia, amb insults, vexacions i agressions.

-S'ha prohibit la lliure circulació a persones amb camiseta verda.

-S'han depurat inspectors.

-Han redactat la llei de símbols i el decret de convivència, propis dels règims totalitaris.

-Preparen una normativa per controlar el contingut dels llibres de text.

La tropa d'opinadors del PP acusa els docents de tenir els infants com a ostatges. Aquí els únics segrestadors que hi ha són ells, que tenen segrestada la voluntat de tot un poble amb la coartada d'una majoria absoluta que obtingueren gràcies a prometre una sortida de la crisi. Ja basta senyor Bauzá!

Rectifiquin o se'n vagin!

-Llevin immediatament els expedients als tres directors de Menorca.

-Retirin el TIL.

-Respectin la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, la cultura i la història.

-Tornin enrere les retallades.

-Recuperin el professorat de suport.

-Baixin les ràtios d'alumnes per aula.

-Dotin els ajuts als menjadors, al transport escolar, als llibres de text i les beques.

-Posin recursos als programes d'ensenyament en anglès que han tengut èxit.

-Escoltin els professionals de la Universitat.

-Substitueixin els professors de baixa.

-Respectin el dret fonamental de participació dels pares i mares a les escoles.

-No insultin, coaccionin, ataquin o menyspreïn.

-No tudin els doblers en autopistes i atenguin les més de 12.000 famílies de les Illes que viuen sota el llindar de la pobresa.

En són capaços? Sí o no? Perquè si no estan disposats a respectar i a escoltar el poble que diuen que representen, ens tendran davant, com una paret seca, pedra a pedra, infranquejable. Ni la tomaran ni la botaran.

Avui, companyes i companys, amics i amigues, ha estat un gran dia, un dia de lluita social, un dia més en aquesta lluita que no cessarem fins que aconseguim que el govern faci marxa enrere en el despropòsit de voler destruir el poble que hauria de governar.

I demà tota la societat s'ha de sumar a la lluita. Hi estau tots cridats!

Coratge i endavant!

Inici de curs.

El darrer post es titulava "Esperant resposta", el cas és que la resposta va arribar un parell d'hores més tard de publicar-lo i en la direcció que es preveia més plausible: Un cop de porta.

Per mi la qüestió ha arribat al seu punt final. L'estat espanyol mai permetrà la consulta, i si es va a plebiscitàries, també provarà d'impedir-les. Com? tenen opcions: per exemple il·legalitzant CiU, ERC, ICV i la CUP; o també suspenent l'autonomia; o destituint a Artur Mas... Accions per a les que només hi haurà una resposta possible: un acte de rebel·lia formal amb la Declaració Unilateral d'Independència (DUI).

Estem en aquesta via. No hi ha ningú al PPSOE que estigui disposat a tolerar cap consulta. L'estat és un instrument al seu servei i el dels seus interessos. La independència de Catalunya es veu com un cop molt dur a aquests interessos. El simple reconeixement de la capacitat del poble català a decidir és un precedent inacceptable que esberlaria la seva posició omnímoda i omnipotent sobre la societat espanyola. En conseqüència, l'estat sempre dirà que no a tot.

Sospito que els polítics del Parc de la Ciutadella ho tenen clar que això anirà així i que, molt probablement, el més assenyat sigui precipitar el final. per mi l'únic dubte està en que cal disposar a temps d'una agència financera capaç de proporcionar la liquiditat que es deixarà de rebre de l'estat espanyol. Liquiditat que, de totes formes, porta temps reduint-se, i més que ho farà: avui s'ha anunciat que les inversions de l'estat espanyol a Catalunya es reduiran un 25% enguany.

Amb aquest panorama d'hostilitat entre els governs català i espanyol és il·lusori esperar diàlegs. Més aviat convé anar per feina. La disponibilitat d'una agència financera que garanteixi la transició cap a la independència de la forma menys traumàtica possible és, al meu entendre, la clau del procés i, per descomptat, el punt on es rebran més atacs. Articular aquesta agència és la clau, i sospito que alguna cosa hi tenen a veure els viatges d'Artur Mas a la UE. En definitiva, el reconeixement dels estats és el que formalitza la independència política, però el reconeixement dels mercats internacionals de crèdit és el que formalitza la independència de fet. Si s'obté aquesta, aquella vindrà donada.

Menys d'un any i DUI. N'estic convençut. Això sí, aquest any serà intens.

Comença el curs 2013-2014.

Esperant resposta

Rajoy enviarà la resposta a la petició d'una convocatòria de consulta de forma imminent. Aquest cap de setmana.

Puc equivocar-me i segurament seria el millor, sobretot pels partidaris del no, que m'equivoqués, però estic bastant segur que la resposta serà un nou cop de porta.

Per què ho crec? perquè autoritzar una consulta seria el mateix que reconèixer al poble de Catalunya el dret a autodeterminar-se. La porta el reconeixement de la plurinacionalitat de l'estat. És dir, una cosa que no està recollida a la constitució i que, per tant i en la seva lògica, no existeix, no ha existit i no existirà mai.

Encara més, i segurament molt més greu: seria reconèixer a la ciutadania de Catalunya la maduresa suficient per triar. Més enllà dels conceptes de nació i estat, la consulta prèvia sobre una qüestió fonamental d'organització territorial de l'estat seria un precedent absolut.

Un precedent. La constitució va ser obra d'un grup de "savis" i referendada, no consultada. Els estatuts d'autonomia han estat referendats, no consultats (i algun, posteriorment retallat i esmenat per un tribunal). La constitució europea va ser referendada, no consultada (i finalment menystinguda). La consulta al poble de Catalunya seria prèvia a una reorganització. Se li demanaria primer al poble què vol, i després s'obraria en conseqüència. No és una diferència menor. Al contrari.

Justament, per l'empoderament que significa per part del poble, prou que se n'estaran de permetre-ho.

No. Rajoy i el PP diran que no. Massa democràcia per a un cap de setmana.

En el seu esquema mental, i en general en el del PPSOE, els espanyols són súbdits, no ciutadans. Els espanyols han de ser tutelats. En el fons el que hi ha és una grandissima desconfiança i menysteniment envers els ciutadans de l'estat.

Diran que no. No em plantejo cap altre escenari. Els considero incapaços.

La conseqüència, al meu parer és que el govern de Catalunya es veurà abocat, en breu, a la Declaració Unilateral d'Inependència. No hi haurà cap més sortida. El raonament és que si es vol convocar una consulta, ja sigui en forma de consulta pròpiament dita, o en forma d'eleccions plebiscitàries, aquesta comptarà amb l'oposició legal de l'estat. Primer s'impugnarà la llei de consultes, i després s'impugnarà les eleccions plebiscitàries o, simplement, es suspendrà l'autonomia. Legalment l'estat pot fer-ho.

Aleshores què es pot fer? no reconèixer la legalitat estatal. És dir, només es possible des de la independència. Perquè el que no tindria sentit és convocar una consulta en rebel·lia i, després, sotmetre's de nou a la disciplina estatal per a iniciar un procés legal per a la independència... amb les regles d'aquest mateix estat. És absurd. Una negociació així només pot ser entre iguals.

Si Rajoy dona un cop de porta, serà l'anunci de la Independència de Catalunya. Al govern de Catalunya no li en quedarà una altre que declarar la Independència abans d'un any, i la consulta no serà una consulta, si no el referendament, la ratificació, de la Declaració d'Independència.

Una llàstima, sobretot pels ciutadans de la resta de l'estat espanyol que veuran com, tancant la porta a una consulta, també es tanca la porta civilitzada cap a l'empoderament ciutadà i a encetar el debat, imprescindible per als espanyols, sobre l'organització del seu estat. Però aquest ja no serà el nostre problema.

A menys, és clar, que el que hagin estat parlant Mas i Rajoy hagi estat, justament, de tolerar unes plebiscitàries. D'aquesta forma Rajoy no es veuria en el penós tràngol d'haver d'explicar als espanyols la diferència entre igualtat i uniformitat; o la diferència entre formes d'organització diferents i privilegis.

Un tràngol penós, sobretot després d'haver estat durant anys, durant dècades, confonent de forma interessada aquests termes. Confonent igualtat amb uniformitat, diferències amb privilegis, tolerant i aprofitant-se del discurs de la suposada insolidaritat als catalans; fent una política supremacista del nacionalisme espanyol sobre els "nacionalismes perifèrics" que ha consistit en confondre identitat nacional amb nacionalisme, i en virtut d'aquesta confusió blasmar i negar la identitat nacional catalana. Anys de dir-nos als catalans que part de la identitat personal de molts de nosaltres era una cosa equivocada, quan no dolenta. Realment, seria un tràngol penós haver de corregir aquest discurs d'anys que ha anat tan bé per obtenir majories absolutes al congrés.

Jo crec, però, que haurien d'intentar-ho. Potser els sorprendria descobrir que el poble espanyol és de mires més altes que no es pensen, que potser són ciutadans lliures i no súbdits. O potser ja els hi està bé ser súbdits, però tot i això, haurien d'intentar d'explicar-ho al poble. Però no ho faran. Desconfien massa del seu poble, el menystenen. Només són els seus súbdits. No volen comptar amb el poble ni trencar amb un vell discurs d'anys. Per tant, qualsevol canvi ha de fer-se dirigint al poble. No representen al poble. El dirigeixen. Potser això explicaria les declaracions de Mas abans de la Diada parlant del 2016. La hipotètica "negociació" hauria anat en la línia de convocar les eleccions tard, cap al 2016, havent donat temps al No per organitzar una campanya amb cara i ulls per debatre la independència de forma raonada i amb un govern de concentració PPSOE nou -les eleccions espanyoles són el 2015- capaç de dirigir la cada cop més necessària, i no només pels conflictes territorials, reforma constitucional. Una segona "transició", mantenint el control i pilotant el procés.

Però, ai las! va i resulta que un munt de catalans organitzen una performance brutal que fa saltar pels aires aquests plans tan ben traçats. El poble tocant els nassos, com sempre.

IEl poble diu que la consulta ha de ser el 2014. El "no" ha perdut el temps i no només no ha bastit un argumentari en condicions si no que, a més, ha de carregar amb una amenaça de bomba el mateix 11 de setembre a Gran Via amb Passeig de Gràcia; ha de carregar amb la imatge de l'agressió a la delegació de la Generalitat a Madrid per part de feixistes; que en sortir de comissaria són rebuts per una altre munt de feixistes amb el braç en alt cridant "Cataluña es España"; i ha de carregar amb la imatge de militars espanyols retirats que proposen ni més ni menys, posar un filat que parteixi Catalunya i separar amics i famílies en una deportació massiva.

Ja ho saben aquests troglodites que ells no són ningú per dir-li a ningú on ha de viure? Ja ho saben que les deportacions massives són un delicte contra la humanitat? Val a dir, però, que alguna cosa hem millorat: ara ja no parlen bombardejar Catalunya i que Déu triï als seus. Ara, amb la deportació n'hi hauria prou. Impressionant. Jo no ho hauria fet millor. Són indepes infiltrats, segur.

En fi. Puc equivocar-me, però avui estic molt convençut que abans d'un any, potser aquest mateix any, viurem la Declaració d'Independència.

Via Catalana a la Independència

Però que ningú s'equivoqui.

Encara que als mitjans internacionals es parla de que hi han contactes per mirar de trobar una via negociada això no passarà. No hi haurà una sortida negociada.

Si es fa el referèndum d'autodeterminació el proper any, si és que pren aquesta forma, o unes plebiscitàries seguides d'una Declaració Unilateral d'Independència, serà una consulta en rebel·lia.

El govern d'Espanya mai, mai, acceptarà fer una consulta a Catalunya. No ho farà el PP ni ho farà, o ho faria el PSOE. Seria el mateix que acceptar que el poble català és un ens sobirà amb capacitat per decidir el seu futur, i això no ho acceptaran mai. No és a la seva constitució, ni entra en el seu esquema mental.

És igual que la Via Catalana hagi estat una mobilització cívica de primera magnitud al món. Això no importa per ells.

No. No escoltaran. No hi ha pitjor cec que el que no vol veure i aquests no han vist res. No volen comprendre res. La seva explicació i la seva resposta sonarà a surrealista i absurda. El que sigui per dir que aquí no ha passat res.

El PP no negociarà res perquè és un partit nacionalista i supremacista espanyol, i ho és perquè una base important dels seus votants ho és. Una base que també alimenta al PSOE. El falangisme, el franquisme, estan en la base del PPSOE. I aquesta base ni vol veure, ni escoltar ni canviar res. I el PPSOE es deu als seus votants, que segueixen donant-lis una majoria absoluta al "Congreso", segons diuen les darreres enquestes. Per què canviar res, doncs?

Però no té importància.

El missatge d'avui tenia dos destinataris: els mitjans internacionals i els representants polítics del poble de Catalunya.

Al món se li ha dit clarament que estem aquí, que volem votar i que, de forma majoritària, volem votar independència. Hi ha un poble pacífic i decidit, unit, alegre i combatiu que ha presentat avui la seva candidatura a nou estat d'Europa.

Als nostres representants: que volem votar aviat, i ens és igual què digui el govern d'Espanya. No compta. No té importància.

El que de debò té importància és que l'independentisme està mobilitzat i és majoritari. Que ha fet un pas endavant i ara toca als polítics, de nou, com ara fa un any, posar-se a l'alçada. Això vol dir que cal fixar data per la consulta i una pregunta directa i senzilla, amb una resposta que no ofereixi dubtes: "Vol la independència de Catalunya?" Sí o No.

Jo no tinc cap dubte del que vull.

Espero que al Parlament ho hagin entès, i que la data i la pregunta seran fixades en breu. No treu cap a res esperar gaire més.

Crec que la reacció de l'estat a una pregunta i una data per la consulta fixades pot ser tan estúpida, tan absurda, tan llastimosament surrealista que no us estranyi si la Declaració d'Independència és aquest mateix any. Estem a setembre i resten encara tres mesos per acabar 2013. Jo no ho descarto.

Anem pas a pas, tenim pressa però fem-ho bé. El que sí dic és que el proper any l'onze de setembre serà una Diada, a la fi, de celebració, i ja no només de commemoració.

Avui hem fet Via per que així sigui.

Via catalana a la blogsfera

La via catalana està tenint rèpliques per tot el país i també a la blogsfera catalana.

Això de la blogsfera és un bonic neologisme que vol referir-se a l'espai virtual del conjunt dels blogs. La blogsfera catalana és el subconjunt de la catosfera que, a la seva vegada és l'espai virtual de totes les pàgines en català.

El paràgraf anterior sembla tret d'un malson algebraic, veritat?

Com ha arribat la Via Catalana a aquest lloc tan singular? ho ha fet mercès la iniciativa dels autors del blog Blog-via cap a la independència. Al mateix blog expliquen en què consisteix:

"Aquest 11 de setembre de 2013 farem la Via Catalana!!!

La catosfera també es vol afegir a aquesta iniciativa i fer al mateix temps que fem la Via Catalana per la Independència, una altra via virtual.

La Blog-Via cap a la Independència, vol respondre a la crida d'aquest 11 de setembre del 2013, i fer una cadena de blogs, que tots quedin enllaçats fent cadena, aquest dia, per afegir-nos a la via que entre tots farem als carrers i al territori de nord a sud.

Es tracta de fer un post al vostre blog, entre els dies 9 i 15 de setembre, adient a la jornada i a l'objectiu que ens belluga (pot ser text, imatge, poema, humor, recepta...) i en el mateix post enllaçar el post del blog que us segueix a la llista.

La llista és a dalt en una pestanya sota la capçalera.

Podrem començar a enllaçar els primers blogs apuntats el dia 9 de setembre i es podrà anar enllaçant blogs fins al dia 15. Tota la setmana.

Us podeu apuntar, ja des d'ara, si voleu participar-hi.

Us endueu el nostre logo al vostre blog???

SOM-HI?"

Bé, doncs dit i fet. "El Blog d'Albert Baranguer" està apuntat a la cadena virtual en el lloc 189, segueixo a "Israel a Catalunya" i precedeixo al blog de "Rosa Mary".

Aquest d'avui és, doncs, el post que fa de baula de la cadena. Així que espero que "http://israelacatalunya.blogspot.com/" enllaci aquest post, i estaré atent al que publica la "Rosa Mary" per enllaçar al seu.

Des de la catosfera, des de la blogsfera en català, una cadena virtual que enllaça blogs diferents, però que tenen, almenys, l'objectiu de la independència en comú. Ben semblant a la vida mateixa.

L'11 de setembre sortirem al carrer. La via catalana serà ben real i ben tangible. Rotunda, alegre i combativa. Prendrem el carrer, un cop més. Un cop més cridarem Visca Catalunya Lliure! un cop més cridarem: Independència! Cridarem ben fort i ben clar perquè hi ha qui ha d'escoltar. El món ha d'escoltar. Els nostres representants han d'escoltar.

11 de setembre. Diada nacional de Catalunya. Fem via cap a la Independència!

Editat: enllaço amb aquest post de Rosa Mary

plebiscitàries 2016? Independència! Tenim pressa, fem-ho bé.

S'apropa l'onze de setembre i per casualitat, o segurament no, creixen rumors i especulacions de tota mena sobre el procés d'independència de Catalunya.

Rumors i especulacions, i també declaracions, com les que va fer Artur Mas el passat dijous al Matí de Catalunya Ràdio, a l'entrevista que li va fer Mònica Terribas


Parèntesi abans de seguir: El retorn de Mònica Terribas als mitjans públics. En aquesta ocasió per a posar-se davant dels micros del Matí de Catalunya Ràdio. Per mi és una molt bona notícia. En el meu cas es tradueix en un petit canvi als meus hàbits matinals que recuperen l'editorial del dia, la tertúlia i els enigmàrius. Des dels temps de "La Nit al Dia" que soc molt fan de Mònica Terribas. Als Matins de Catalunya Ràdio es recupera la Terribas de sempre, però afegint el to distès adequat a l'esperit del magazín. Molt bona notícia. Tanco parèntesi.

Estava parlant d'aquesta entrevista:



Bé. Marcs legals i, si al final falla tot, sempre quedarà fer plebiscitàries al 2016.

Un dubte: cal entendre que, suposant que es facin plebiscitàries el 2016 i que es guanyen, estem parlant que hi haurà na Declaració Unilateral d'Independència (DUI) després, oi? O no? Perquè, de fet, de la DUI només en parla Terribas; Que el concepte no surt de la boca de Mas.

Més dubtes: Per què buscar una solució dins de la legalitat espanyola? Entenc que dins de la legalitat espanyola tot seria més fàcil però, evidentment -no cal ser gaire espavilats per adonar-se'n- dins la legalitat espanyola mai es permetrà una consulta. Per què? perquè la legalitat espanyola és un instrument en mans del govern d'Espanya i, per tant, de les elits que representa el PPSOE.

La legalitat espanyola no és un marc imparcial. La constitució no ho és. La constitució i la legalitat espanyola són eines. Més ben dit, armes, que estan en mans de les elits que s'oposen no ja a la Independència de Catalunya, si no al simple reconeixement de la identitat nacional catalana. De fet, estan en mans d'elits que consideren que (tots) els espanyols són (els seus) súbdits abans que ciutadans lliures.

De veritat, en aquesta "legalitat" cal confiar?

Fer la consulta es molt important. La consulta té data, no precisada, pel 2014. Aquest és el compromís i entenc que el que cal és honorar-lo.

La convocatòria de la consulta no ha de dependre de permisos que vinguin de Madrid. Primer de tot, perquè, legítimament, no calen: El passat 23 de gener de 2013, el Parlament de Catalunya va declarar de forma solemne que "El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà". Sobirà vol dir, planerament, que no cal demanar permís a ningú.

No cal demanar permís. El que cal és poder organitzar-lo i el que cal és honorar també els compromisos i les responsabilitats de la Generalitat amb el país: serveis, sous de funcionaris, inversions, subvencions... És dir, planerament, que han d'haver calés per complir amb aquest compromisos.

Ja és molt dur haver d'acceptar les retallades que ho són, precisament, dels compromisos i de la missió que té la Generalitat. Mas pot al·legar que ell va anunciar a la campanya electoral de fa un anys que les retallades continuarien i que els votants que li van donar la majoria relativa al Parlament sabien el que feien. En aquest sentit Mas pot dir que no ha enganyat a ningú. D'acord. Però una cosa és "acceptar" una desgràcia que et vindrà i l'altre viure enmig d'aquesta desgràcia. Viure en desgràcia no és el que jo vull, i crec que ningú. Ni allargar l'experiència més del que sigui lamentablement necessari.

Opino que "fer bé les coses" seria convocar la consulta tan aviat com es disposi de finançament, o de promesa fefaent de finançament, per a poder honorar els compromisos contrets. Abans seria un error. Trigar més seria un patiment inútil i incomprensible.

En quin punt està el procés? jo crec que tot depèn de la caixa (en minúscules). Només sota aquest prisma puc arribar a trobar un sentit en parlar de més enllà del 2014, o d'unes hipotètiques plebiscitàries.

No es pot allargar i el que cal és garantir el finançament dels compromisos concrets. Tan bon punt estigui garantit, tirar pel dret: convocar la consulta i guanyar-la; i tal dia farà un any.

Aquesta és l'altre que volia dir: Estic segur que no hi ha cap possibilitat de consulta pactada. Aquests que parlen d'una consulta amb tres preguntes simplement venen fum. No m'ho crec. No hi haurà una consulta pactada. El govern espanyol mai, mai, ni tan sols quan Catalunya ja sigui independent, reconeixerà la identitat nacional catalana. No almenys en un parell de generacions. Potser quan gent que encara no ha nascut ocupin el seu govern. Com que això no passarà ni ara ni aviat, no hi haurà cap consulta pactada. Una consulta pactada significaria reconèixer, primer de tot, que el poble de Catalunya és sobirà i pot decidir el seu futur. No ho faran mai. El seu punt de vista és que els catalans som els seus súbdits. Súbdits, que és molt diferent de "ciutadans lliures".

Per tant, si el procés es dilata en el temps, cosa indesitjable, que ho sigui per un bon motiu, però no per "esperar" ofertes de Madrid, que no vindran o que si venen seran totalment insuficients.

No es pot trigar. un argument que he escoltat més d'un cop des de l'inici de tot aquest procés és que "si hem esperat 300 anys, no ens ve de dos més". És totalment fals. És mentida. Perquè ningú ha esperat 300 anys. Ningú viu 300 anys. Jo vull veure i viure la independència. En la meva vida. No perquè tingui un compromís amb la gent que va viure i morir fa 300 anys, si no perquè vull el millor per mi avui, el millor pels que m'envolten i estimo avui. El millor pel meu fill avui i demà. I això passa per que pugui construir i viure la seva identitat, també la nacional, la cultural, la lingüística, lliurement. Sense veure negada la seva identitat nacional, sense veure menystinguda la seva identitat cultural i lingüística pel nacionalisme supremacista espanyol que domina l'estat; passa per que sigui un ciutadà lliure i no un súbdit; passa per un estat que li garanteixi els drets i que li ofereixi serveis públics de qualitat. Per aquestes qüestions cal la independència i cal ara. Aviat. Per descomptat en vida nostra. Dos anys és molt temps. Per això tinc pressa. #tenimpressa.

I fem-ho bé. #femhobe. Pas a pas. D'acord, però no facin el badoc. No s'encantin.

No s'encanti, President.