Feliç any 2010!

S'acaba l'any. Aquest any, tan dur per a tants, també tan sorprenent, també ens ha dut esperances. També hem vist néixer fills d'amics. Va per vosaltres, Leila i Luna.

L'any arriba a la fi. Però res no s'acaba. Seguim. Nosaltres seguim lluitant. Lluitarem l'any que ve. Per nosaltres. Pels nostres fills. Per les nostres esperances i somnis. Pels dels nostres fills. Seguirem perquè estimem. Ens estimem. Els estimem a ells. Aquesta és la nostra força.

Seguirem i amb la nostra força farem que el món sigui un lloc millor per nosaltres i per ells. No ens enganyem, enguany ha estat dur. El que ve ho serà més. L'any nou no serà pas més fàcil. Costarà. Caldrà serrar els dents, i empènyer, amb totes les nostres forces.

Haurem de ser més llestos, més tossuts, més imaginatius i més valents. Però podem ser-ho. Girarem la truita. Aquí estem i plantem cara.

I no tenim por ni deixarem de somriure, perquè som guanyadors. Mai com ara hem tingut l'oportunitat de canviar tantes coses. Tot està per fer i tot és possible.

No ho dubtéssiu pas: feliç any 2010!

Un altre món és possible!

Sant Nicolau Pistoler i les llums de Montserrat (conte de Nadal)

Que tingueu un Bon Nadal amb les vostres famílies i amics!

"En aquells temps Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles feren cap a la regió de les agulles de Montserrat.

El lloc, feréstec i solitari, convidava al recolliment i a l'oració. En arribar a un punt allunyat de pobles i camins concorreguts, el sant ordenà desmuntar i plantar el campament.

Els deixebles van obeir i ben aviat el campament era parat. En acabar, tots es reuniren al voltant de Sant Nicolau. Es feu el silenci. El sant mirà al cel estelat i assenyalà un punt. Els deixebles miraren primer el dit, i després el punt que assenyalava.

I vet aquí que un grup de llums en formació creuava l'espai. Un deixeble es posà a cridar "Miracle! miracle!" però el sant el feu callar etzibant-li un roc que li va esberlar un parell de dents.

Els llums es dirigien directament cap a on es trobava el campament. Sant Nicolau els mirava fixament. Els deixebles estaven inquiets. La formació de llums va arribar just a sobre d'ells i es va trencar. Tots els llums es van posar a girar sobre el campament. De cop es van aturar. Els llums es van apagar. Tot era fosc. Alguns deixebles van cridar. Un instant després, un potent llum projectat des del cel va envoltar al sant.

Sant Nicolau estava assegut, il·luminat, amb els ulls fixos sobre l'estany aparell que ara era visible i descendia del cel.

L'aparell va tocar terra i s'obrí una porta. Immediatament uns homenets petits i rabassuts, amb el cap gros i un dit encès van sortir-ne del seu interior.

Els deixebles, terroritzats, cridaven: "dimonis! monstres! diables! mestre, salveu-nos!"

Però Sant Nicolau no va dir res. Observava els petits éssers que se li acostaven, amb els dits encesos, aparentment de forma amistosa. Quan aquests el van voltar es van posar a cantar una cançó que feia: "A vint-i-cinc de desembre, fum, fum fum".

Sant Nicolau coneixia la cançó. Es va alçar i va donar la ma als petits cantaires. Es va dirigir als deixebles i els feu senyal que s'apropessin.

Els deixebles estaven molt espantats, però en veure que el sant els feia el senyal d'anar li feren cas i s'acostaren allà. Immediatament, els petits éssers els van envoltar mentre continuaven cantant la cançó "ha nascut un minyonet ros i blanquet, ros i blanquet...".

Un dels deixebles, en veure que no havia de témer, va dir "angelets! són angelets!"

Sant Nicolau es va girar cap on estava el deixeble esverat i li clava un calbot. Va mirar la resta dels deixebles i els cridà "Que no veieu que és Nadal! Canteu!"

Llavors els deixebles s'adonaren que aquella era la nit de Nadal, i es va posar a cantar junt amb els petits éssers: "Fill de la verge Maria, ha nascut a una establia, fum, fum, fum"

Van cantar aquesta nadala i moltes altres. Els petits éssers van treure torrons, vi dolç i ratafia. Sant Nicolau i els deixebles van menjar i veure, i els petits éssers també.

Poc a poc, la ratafia i el vi dolç van pesar en els ulls dels deixebles que es van anar a dormir al campament, i també en els petits éssers que van tornar a a l'interior de l'aparell volador.

Només van quedar Sant Nicolau i el cantaire que semblava ser el cap de colla. Asseguts, van fer un darrer brindis. Sant Nicolau li digué "bon Nadal" i l'homenet va desaparèixer a l'aparell volador mentre saludava amb la ma i el dit encès.

La màquina s'enlairà fins esdevenir un punt de llum, i tot de llums van aparèixer de cop. Van voltar sobre del campament i finalment, van marxar en formació perdent-se en direcció a Manresa.

Es feu el silenci i la foscor al campament. Sant Nicolau restava immòbil al mateix lloc on havia acomiadat l'homenet.

Es va posar de peu. Va mirar el cel i les fosques agulles montserratines que es contrastaven sobre el fons d'estels.

Va pensar en la mare de Déu negra i en el Nen i somrigué. "Feliç aniversari xaval!"

"...i bon Nadal per a tots!"

Cimera de Copenhaguen contra el canvi climàtic.

Avui també ha acabat la cimera de Copenhaguen contra el canvi climàtic.

La cimera ha tingut una forta contestació al carrer amb moltes protestes per part de grups ecologistes d'arreu del món que han denunciat que el que s'estava discutint a la cimera no era un acord just, ni suficient, ni vinculant. La repressió policial a Copenhaguen ha estat prou dura. Cal dir-ho també.

Pel que es veu, a la cimera s'ha acabat pactant un acord de mínims per poder fer una foto, però la realitat és que només es parla de la necessitat de reduir emissions, sense entrar en el detall de com fer-ho. Objectivament, doncs, la cimera que havia de superar els acords de Tòquio i posar les bases de la lluita internacional, coordinada i decidida contra el canvi climàtic ha servit de molt poca cosa. Ha fracassat, parlant en plata.

Però el clima mundial no entén de fracassos i està canviant. Els refugiats climàtics, la gent que fuig de l'avenç dels deserts a l'Àfrica, per exemple, són una realitat d'avui. Sabem que moltes zones deltaiques d'arreu del món, estan en perill imminent de salinització i destrucció de la seva capacitat productora d'aliments. Sabem que importants glaceres s'estan fonent i que, en conseqüència, deixaran d'abastir d'aigua a zones amb molt poblades. El canvi climàtic ha impactat, impacta i impactarà de forma directa i dramàtica en la vida de molts milions de persones, i indirectament en tota la població del món.

Però sabent això, els "líders" mundials són incapaços de posar-se d'acord. Per què? perquè hi han massa interessos econòmics en joc i ningú vol deixar de guanyar diners. Hi haurà qui guanyarà diners avui, i d'altres moriran de gana i de set demà, o hauran de fugir de les seves llars, o hauran de lluitar en guerres per recursos vitals.

Aleshores un s'adona que calen els petits gestos de tothom arreu per aturar el canvi climàtic, però amb això no n'hi ha prou, cal també fer un canvi polític cap a un sistema on, una vegada més, l'ètica sigui central.

La qüestió central, a Copenhaguen, o a la ILP, o amb les consultes sobiranistes sempre és la mateixa: ens creiem o no ens creiem que tots hem de ser responsables de tots? ens creiem o no ens creiem que som responsables de millorar el món que deixem als nostres fills? ens creiem o no ens creiem que som responsables de protegir la vida? ens creiem o no ens creiem que tots els homes neixen iguals en drets i deures? Ens creiem o no ens creiem que hi han coses més importants que els diners? Ens creiem o no ens creiem que podem canviar el món? Ens creiem o no ens creiem que tenim l'obligació de fer-lo més net, més just i més lliure?

Jo crec que sí. Un altre món és possible.

Acceptada a tràmit la ILP antitaurina

Finalment, avui s'enceta el camí que ha de dur a l'abolició de les "corridas de toros" a Catalunya. Si res no es torça, pel maig es prohibiran oficialment.

Compte que encara no s'han prohibit i que alguns dels mateixos diputats que avui han admès a tràmit la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) poden, arribat el dia decisiu, fer-se enrera. O també pot passar que en comissió es decideixi que no han de prohibir-se.

En tot cas, l'èxit que ja ha estat assolit és que el Parlament debatrà sobre la conveniència o no de les "corridas".

Jo crec que les "corridas" fa anys que haurien d'haver estat abolides. És molt senzill, per mi és èticament inacceptable fer un espectacle del patiment d'un animal. Les "corridas" śon èticament inacceptables. Igual com tampoc són èticament acceptables els bous embolats i els capllaçats.

Endavant, doncs, amb la ILP que ha d'acabar amb les "Corridas" però que no ha d'aturar-se amb elles. Hi han altres festes on també es fa espectacle del patiment dels animals. Cal fer un pas endavant. Les tradicions poden evolucionar i refer-se.

Un important pas endavant. Ara cal afermar-lo i no recular.

Comunicat públic GEAB N°40.

Fidel a la cita de cada mes, el comunicat públic de GEAB/LEAP de desembre. Traducció no oficial amb htp://traductor.gencat.cat i repassada manual posterior. Segons el LEAP, el crash de Santiago Niño Becerra es desfermarà el segon trimestre de l'any.

Comunicat públic GEAB N°40 (15 desembre de 2009)

GEAB N°40 disponible! Primavera 2010 - Nou punt d'inflexió de la crisi sistèmica global: Quan el nus corredís dels dèficits públics escanyarà els estats i els sistemes socials occidentals

Segons LEAP/E2020, la crisi sistèmica global coneixerà un nou punt d'inflexió a partir de la primavera de 2010. En efecte, en aquesta data, les finances públiques dels principals països occidentals es faran incontrolables perquè es farà de evident de manera simultània que caldran noves mesures de suport a l'economia a la vista del fracàs dels diferents estímuls de 2009 (1) i que l'amplitud dels dèficits pressupostaris prohibirà tota nova despesa significativa.

Aquest «nus corredís» dels dèficits públics que els governs han passat voluntàriament al voltant del coll el 2009, negant-se a fer assumir al sistema financer el preu de les seves faltes (2), pesarà molt sobre el conjunt de les despeses públiques, i afectarà particularment tot els sistemes socials dels països rics empobrint la classe mitjana i els jubilats, tot deixant els més desfavorits a la deriva (3).

Paral·lelament, en el context de suspensió de pagaments d'un nombre creixent d'estats i de col·lectivitats locals (regions, províncies, estats federats) comportarà un doble fenomen paradoxal de pujada de les taxes d'interessos i de fugida de divises en direcció a l'or. Davant l'absència d'una alternativa organitzada al Dòlar cada vegada feble i per tal de trobar una alternativa a la pèrdua de valors dels bons del tresor (en particular americans), els bancs centrals del món sencer s'hauran de reconvertir en part a l'or, el vell enemic de la Reserva federal americana, sense poder declarar-ho encara oficialment. A partir d'aquell moment, donant-se definitivament per perduda l'aposta per la recuperació pels governs i els bancs centrals (4), aquest punt d'inflexió de la Primavera 2010 representarà així el començament de la transferència massiva dels 20.000.000 milions de dòlars en «actius fantasmes» (5) cap als sistemes socials dels països que els han acumulat.

En aquest GEAB N°40, l'equip de LEAP/E2020 desenvolupa les seves anàlisis sobre aquests diferents assumptes tot presentant l'avaluació detallada de les seves anticipacions per a 2009 que han obtingut un resultat general de 72% (6). Finalment, els nostres analistes mostres les seves recomanacions, en aquest mes en particular per a: immobiliari comercial, divises i ingressos dels exiliats.



Emissió de nous deutes sobirans el 2009 (en mil milions USD) - Font: PhoenixProject, 07/2009



L'actualitat s'està apressant a confirmar l'anticipació del GEAB N°39 que indicava que 2010 seria un any marcat per tres tendències de les quals una seria la suspensió depagaments d'estats (7): de Dubaï a Grècia, passant pels discursos cada vegada més inquietants de les agències de valoració sobre els deutes americà i britànic, o pel pressupost draconià adoptat per Irlanda i les recomanacions de la zona Euro per al domini dels dèficits públics, la incapacitat creixent dels estats per fer front als seus deutes irromp als mitjans de comunicació. Tanmateix, al si d'aquesta agitació mediàtica, no totes les informacions tenen el mateix valor: algunes no són més que elucubracions sobre el «dit» del proverbi xinès (8), quan d'altres expliquen realment la Lluna.

Al capítol de les elucubracions sobre el «dit», aquest comunicat públic del GEAB N°40 presenta el cas d'anàlisi de Grècia.

Crisi del deute grec: Petit problema per a Frankfurt i severa advertència per a Washington i Londres

Arribem a Grècia. Allà, es troba una temàtica semblant a aquella que el nostre equip havia denunciat en el GEAB N°33, de març de 2009, en el moment on la premsa proclamava massivament la idea que Europa de l'Est anava a portar el sistema bancari europeu i l'Euro en una crisi major. Havíem explicat llavors que aquesta «informació» no reposava sobre res de creïble i que no era més que «una temptativa deliberada de part de Wall Street i de la City (2) de fer creure en una fractura de la UE i d'inocular la idea d'un risc «mortal» pesant sobre la zona Euro, difonent continuament falses informacions sobre el «risc bancari vingut d'Europa de l'Est» i intentant estigmatitzar una zona Euro «fredolica» enfront de les mesures «voluntaristes» americanes o britàniques. Un dels objectius era igualment d'intentar desviar l'atenció internacional de l'agreujament dels problemes financers a New-York i Londres, tot debilitant la posició europea en vigílies del cim del G20».

El cas grec és bastant similar. No és que no hi hagi crisi de les finances públiques gregues (és ben real), però les seves conseqüències suposades sobre la zona Euro estan sobreestimades en canvi aquesta crisi indica una tensió creixent al voltant dels deutes sobirans, taló d'Aquiles dels Estats Units i del Regne Unit(9).




Els deu primers països en termes de vulnerabilitat segons la ràtio Deute/P.I.B. (en blau : deute públic ; en taronja : deute privat) - Font : Crèdit Suis, 03/2009



Primer de Tot, cal recordar que Grècia continua sent el país per excel·lència que ha administrat malament la seva adhesió a la UE. Des de 1982, els diferents governs grecs no han fet més que utilitzar la UE com una font inesgotable de subvencions, sense aconseguir mai modernitzar les estructures econòmiques i socials del país. Amb prop de 3% del P.I.B. que prové directament de Brussel·les el 2008 (10), Grècia és, de fet un país subvencionat per europea des de fa prop de trenta anys. La degradació actual de les finances públiques del país no és doncs més que una etapa suplementària en una llarga evolució. Els responsables de la zona Euro saben des de fa molt de temps que el problema grec havia de sobrevenir algun dia.

Però pesant el país només el 2,5% del P.I.B. de la zona Euro (i 1,9% del de la UE), som lluny d'un greu perill sobre la moneda única europea i sobre la zona Euro. A tall d'exemple, la suspensió de pagaments de Califòrnia (12% del PNB dels EUA) és infinitament més desestabilitzadora per al Dòlar i per a l'economia americana. D'altra banda, ja que hom troba sovint sota les mateixes crítiques una llista exhaustiva de tots els països de la zona Euro que afronten una greu crisi de les seves finances públiques (Espanya, Irlanda, Portugal, als quals afegim França i Alemanya), cal ser complet i indicar que, als Estats Units, a més a més de l'estat federal tècnicament en fallida (11) si la FED no imprimís Dòlars en quantitat il·limitada per comprar directament i indirectament els Bons del Tresor emesos en proporcions idèntiques, a més a més de Califòrnia (l'estat més ric de la Unió fent equilibris a la vora de l'abisme des de fa mesos), altres 48 estats d'un total de 50 presenten dèficits pressupostaris creixents (12). Com ho resumeix el títol de l'editorial del 14 de Desembre de Stateline, el lloc web americà especialitzat en els estats i les administracions locals dels EUA, «Escenaris de malson turmenten els Estats», és el conjunt dels estats dels Estats Units que té por d'entrar en suspensió de pagaments el 2010/2011.

I la zona Euro, que té les més importants reserves d'or del planeta(13), reuneix igualment països que han acumulat excedents pressupostaris fins a aquest darrer any, un comerç exterior sempre excedent i un banc central que no ha transformat el seu balanç en reserva a actius «podrit o fantasmes» (com ho ha fet la FED des de fa 18 mesos). Per tant, si la crisi de les finances públiques gregues indica alguna cosa, no és tant la situació de Grècia o una problemàtica específica a la zona Euro, sinó un problema més general que s'agreujarà fortament el 2010: el fet que les obligacions dels Estats formen a hores d'ara una bombolla a punt d'explotar (més de 49.500.000 milions de dòlars EUA a nivell mundial, que ha seguit una alça del 45% en 2 anys) (14).

Les degradacions de valoració efectuades per les agències americanes de valoració fetes seguint la petjada de la crisi de Dubai indiquen que, com sempre, que aquestes agències no saben (o no poden) anticipar aquest tipus d'evolució. Recordem que no havien vist res a venir amb la crisi dels subprimes o a l'esfondrament de Lehman Brothers i AIG, ni d'altra banda en l'esfondrament de Dubai. Com són dependents del govern dels EUA (15), no poden, directament, és clar, qüestionar el duo del cor del sistema financer actual (Washington i Londres). Tanmateix, indiquen la direcció d'on vindrà el pròxim gran xoc: les obligacions dels Estats... i en aquest àmbit, els dos estats més exposats són els Estats Units i el Regne Unit.

D'altra banda és molt instructiu comprovar que el discurs d'aquestes agències evoluciona subtilment. En algunes setmanes s'ha passat de la sempiterna explicació que faria que la qualitat intrínseca de les economies i de la gestió d'aquests dos països (16) eliminaria tot risc de default de part dels seus governs respectius, a una crida que caldria des de 2010 demostrar aquesta qualitat i aquestes aptituds gestores per tal de conservar el famós Triple A que permet manllevar a cost menor (17). Si fins i tot les agències de notació comencen a demanar proves, és que les coses van, de debò, molt malament.

Per decidir sobre el cas grec, el nostre equip considera que la situació actual és triplement positiva per a la zona Euro :

. l'obliga a considerar de manera seriosa les mesures de solidaritat a posar en pràctica en aquest tipus de situació. Els observadors hauran de fer així una tria clara: o bé tracten Grècia com un país aïllat, o bé la tracten com un component de la zona Euro. Però no poden fer les dues coses a l'hora, sumant la feblesa de la Grècia aïllada amb una debilitació de la zona Euro a causa de Grècia.

. obliga finalment les autoritats gregues a fer una operació «veritat» sobre l'estat de les finances del seu país i permetrà a la UE impulsar les reformes necessàries sobretot per reduir fortament la corrupció i el clientelisme endèmics (18).

. hauria de servir d'exemple als governs europeus (i altres) que manipulen cada vegada més les estadístiques econòmiques i socials, demostrant que aquestes manipulacions no fan més que submergir els països en la crisi més de pressa. Per desgràcia, dubtem més d'aquesta idea de que altres dirigents seguirien l'exemple del Primer Ministre grec; en qualsevol cas no abans dels canvis de govern al Regne Unit, als Estats Units, a França o a Alemanya per exemple.

-----------
Notes:

(1) El consum continua sent àton als Estats Units i en Europa (malgrat les festes de fi d'any). El suposat creixement xinès (veure aquest vídeo d'Al Jazeera molt il·lustratiu sobre la realitat darrere les xifres xineses) no arriba a estimular ni que sigui una mica al seu veí nipó (el que seria un signe cert que hi ha en efecte un nou engegament de l'economia xinesa) obligat a ser el primer gran país a adoptar un segon pla d'estimulació econòmica en menys de dos anys (font: Asahi Shimbun, 09/12/2009). Per contra la manipulació de les estadístiques assoleix rècords d'activitat : baixada «radical» de l'atur als Estats Units alimentada per l'ús precari vinculat a les contractacions de les botigues abans de les festes i per un mode de càlcul sempre també «teòric» (font: Global Economic Trend Analysis, 04/12/2009), «Black Friday» del qual les vendes encara han abaixat en valor respecte a l'any últim (font : Reuters, 29/11/2009), atur que continua grimpant, i immobiliari d'empresa en caiguda lliure a Europa (font : Les echos, 10/12/2009, i un interessant passeig visual a través dels immobles de despatxos buits a Amsterdam realitzat per Taco Dankers, xifra de la producció industrial xinesa «tranquil·litzant» el Novembre de 2009 perquè comparat a la baixada radical de Novembre de 2008. Quins resultats fantàstics per als centenars de milers de milions dels plans de reactivació de l'any 2009!

(2) I en creient els bancs que els han dit què salvar-los, era salvar l'economia.

(3) Font : USAToday, 14/12/2009

(4) Font : CNBC, 08/12/2009 ; Yahoo/Reuters, 27/11/2009

(5) Els dos-terços del muntant global considerat per LEAP/E2020 fa més d'un any, que no s'han esvaït en fum sobre els diversos mercats financers o immobiliaris del planeta.

(6) és un resultat de baixa respecte al 80% de 2008 però qui continua sent molt elevat, en particular per a un any excepcional, sobretot pel grau d'intervenció dels actors públics i l'escala sense precedent de les seves intervencions que multipliquen els factors en joc.

(7) per al cartell «pressió fiscal», Londres i Dublín acaben d'obrir ja el ball (Fonts : Times, 06/12/2009 ; IrishTimes, 11/12/2009).

(8) «quan el savi assenyala la Lluna, l'idiota mira el dit».

(9) I del Japó en una menor mesura.

(10) Font: LaCroix, 05/10/2009

(11) Font: New York Times, 22/11/2009

(12) Font: CBPP, 19/12/2009

(13) Així, entre els bancs centrals nacionals i la BCE, la zona Euro posseeix 10.900 tones d'or i els Estats Units només 8.133 tones (font : FMI/Wikipedia, 11/2009). O, per ser més precís : el Tresor americà declara que els Estats Units posseeixen tal quantitat d'or, sabent que cap auditoria independent sobre el muntant exacte de les reserves d'or EUA no ha estat efectuada des de fa més de quaranta anys. Tornarem d'altra banda més en detall sobre l'assumpte del muntant real de les reserves d'or EUA en el proïsme GEAB (N°41) ja que el nostre equip considera que el 2010, de cara a l'explosió de la bombolla de les obligacions d'Estat, l'or tornarà a ser una necessitat ineludible per als bancs centrals.

(14) Fonts : DailyMarkets, 24/11/2009 ; Telegraph, 30/11/2009 ; Forbes, 24/11/2009

(15) Legalment i fins i tot financerament, veure GEABs precedents.

(16) es toca de vegades el surrealisme més absolut llegint les consideracions d'aquestes agències.

(17) Font : Wall Street Journal, 08/12/2009

(18) Font: Financial Times, 12/11/2009

Dimarts, 15 desembre de 2009

Lliçons del 13D

Amb les aigües més calmades (encara que sembla que no del tot) és un bon moment per a fer valoracions.

Insisteixo en que cal considerar els resultats d'ahir un gran èxit. La gent que va anar a votar ho va fer, de forma gairebé unànime, per la independència. En molts pobles petits això suposava que la majoria absoluta del cens del poble votava a favor. En d'altres pobles més grans significava una majoria relativa superior a les obtingudes en referèndums organitzats per l'administració.

I sí, també en d'altres pobles grans, com Vilanova, o Roses, això significava amb prou feines un 20% del cens del poble.

Que hi han hagut llocs amb resultats més bons que a d'altres és un fet. Ara bé, als llocs on els resultats no han estat tant bons no es pot parlar de fracàs, com crida ara determinada premsa madrilenya.

De fet, que parlin de fracàs independentista ens dona una idea de la por que tenen a aquestes consultes. I és per una raó: si la consulta hagués obtingut una participació alta, posem del 60%. I amb aquesta participació hagués guanyat el sí (posem que amb un ajustat 55% a favor) qui hauria dit que la consulta no era vinculant? Els organitzadors? segur que no. I a Madrid? a Madrid ho haurien dit cridant, del cert, però la Unió Europea, amb un resultat similar, va reconèixer la independència de Montenegro. Sèrbia en el seu moment tampoc reconeixia el referèndum d'autodeterminació Montenegrí, però va haver d'acceptar-ne el resultat. És el que té ser membre de la UE. Les coses es poden arreglar per vies democràtiques.

La consulta, per la pregunta que fa, és vinculant. No és legalment vinculant segons la legalitat espanyola, però és que justament la consulta el que fa és trencar aquesta legalitat i instaurar una de nova que pren com a font la legitimitat democràtica de la voluntat sobirana del poble expressada en un procés democràtic net.

Per això des de Madrid han respirat alleujats i parlen de ridícul independentista. Tenien molta por a una participació alta i a una victòria, ni que fos ajustada, del sí independentista.

El millor del cas és que la victòria del sí ha estat tan indiscutible, tant a la búlgara, que hauria permès visualitzar aquest resultat tan temut pels centres de poder madrilenys. Avui he vist aquest càlcul en uns quants llocs: suposant una participació del 55% i suposant que tots els vots que faltarien per passar del 30% al 55% fossin No, cosa que és molt suposar, el Sí independentista seguiria sent majoritari.

Però l'abstenció va ser del 70% i els contraris a les consultes no van trigar gaire a assimilar els blancs als NO.

Lliçó: Cal promoure la participació per sobre de tot. El que converteix les consultes en vinculats és la participació.

Cal que tothom vagi a votar. Per descomptat, cal mobilitzar tot el vot independentista perquè ara, també ho han descobert a Madrid, l'unionisme en té prou quedant-se a casa per desarmar la consulta. En refusar el combat, no es posa en joc el títol.

Això vol dir que és necessària una mobilització massiva del votant independentista. Si realment el vot independentista és més de la meitat de l'electorat, ha de demostrar-se fent que voti fins l'últim votant independentista. L'unionisme ha de sentir que quedar-se a casa no els garanteix la victòria.

L' independentisme ha d'entendre, a la seva vegada que consultes com la d'ahir sí que són, de fet, vinculants. Però és una participació majoritària el que les valida. Amb una mobilització massiva de l'independentisme, la carta del boicot unionista queda desactivada i, de retruc, la legitimitat de l'acte transcendeix les legalitats imposades.

Cal extreure més lliçons. Es veu que a poblacions més grans es fa necessari augmentar, de forma més geomètrica que lineal, la capacitat organitzativa i de recursos. Dit d'una altre forma, el conjunt de voluntaris que han participat en aquesta primera onada ha estat d'uns 15.000 voluntaris. Però atenció. només a Osona el nombre de voluntaris era d'uns 2.000 i els pressupost estava sobre els 60.000€. Em demano: Quants voluntaris i quants diners calen per poder fer consulta a Barcelona amb garanties? Són suficients els 10.000 voluntaris que demana la plataforma Barcelona Decideix? Ho dubto molt.

Ara mateix, les onades de febrer i abril han pres una nova dimensió: ja sabem el pa que s'hi dona. Cal marcar un objectiu de participació i assolir-lo. Cal una mobilització a fons del votant independentista i cal motivar-lo fent-li entendre que les consultes són vinculants de facto. Aquest mateix argument, la vinculació de facto també cal fer-lo arribar a l'unionisme. De fet, ells ja ho han entès. Per això han fet, i fan, una subtil campanya per l'abstenció sense ni tan sols esmentar-la.

La batalla de Barcelona és una cosa diferent. Pensem que la magnitud de la consulta de Barcelona és ella sola com un parell de cops la que vam viure el passat diumenge. Cal preparar-la amb molt de compte i amb molta intensitat. Aquestes són paraules majors. Hi ha molt a guanyar, però també es podria patir una greu derrota.

Tinguem seny i a veure que fem. Toca analitzar i debatre el que hem fet, amb calma. Potser hi han consultes del febrer que millor fer-les a l'abril. Potser cal que la consulta de Barcelona es faci més tard de l'abril per preparar-la amb la cura i els mitjans que reclama. A més hi ha la qüestió de que les eleccions al Parlament de Catalunya són l'any que ve. La consulta de Barcelona hauria de ser abans o després de les eleccions? Com poden influir els resultats del Parlament en la consulta si primer van les eleccions? o a l'inrevés, si és que primer es fa la consulta? No caldria esperar primer a saber quan seran les eleccions?

Vet aquí un important debat que cal resoldre urgentment. Només queden dos mesos pel febrer.

Un èxit indiscutible

A hores d'ara encara només se sap que la participació està a la vora dels 200.000 vots emesos d'uns 700.000 possibles.

Pel que es veu dels resultats parcial de diferents pobles, cal esperar que el resultat favorable a la independència serà esclatant. Aposto que estarà pels voltants del 95%.

És un èxit indiscutible.

Ha estat un èxit, primer de tot de l'organització, que ha tingut que generar tota la infraestructura que tenen unes votacions: cerca d'espais, persones, logística, sistema informàtic per controlar les votacions, telecomunicacions... Pensem que en unes votacions tot això està resolt pel vell sistema de "ordeno y mando": aquest local serà col·legi electoral, i res a dir, i vostè i vostè a les taules electorals i com no hi vagi, multa. En el cas de les consultes tot això s'ha pogut obtenir mercès a l'esforç de milers de voluntaris.

Ha estat un èxit de l'independentisme. Tots sabem que la força d'aquestes consultes és política. Tant els que n'estem a favor, com els que n'estan en contra. Per això, els que s'oposen a les consultes han provat de menystenir-les, de dir que això no serveix de res. Han repetit sense parar que no tenien validesa jurídica i han tactat de vendre-ho com una "performance" independentista. Han fet una campanya per l'abstenció sense esmentar-la. Està clar que la majoria dels votants dels partits contraris a les consultes s'han quedat a casa. I també és clar que molts votants dels partits favorables a la independència també. Però és lícit fer la següent lectura: d'un cens de 700.000 electors, un 10% de la població de Catalunya, en una consulta no vinculant, resulta que hi han prop de 200.000 independentistes prou actius i conscienciats com per a mobilitzar-se i anar a votar. És una força enorme. Avui sabem que podem comptar amb aquesta enorme força.

A més, feu el següent càlcul. Amb totes les matisacions que es vulguin i acceptant que no és directament extrapolable, d'acord. Però el cos electoral català a les darreres eleccions era d'aproximàdament 5.250.000 votants, per tant, estariem parlant, mantenint la proporció del vot independentista, d'un total de 1.500.000 vots independentistes. Això què representa? A les darreres eleccions al congrés, amb una participació del 70%, el PSC va obtenir 1.672.777 vots.Fa pensar, oi?

Penseu més, doncs. A la consulta per la independència de Montenegro, la UE demanava que la participació fos de més del 50% i el resultat favorable més del 55%. Segons això, suposant una participació del 50% parlaríem d'una participació mínima de 2.370.000 votants, El 55% haurien de votar sí a la independència, el 55% són 1.303.500.

Suposant una participació del 70% en un referèndum d'autodeterminació sota tutela de la UE, per a poder proclamar la Independència caldrien uns 2.000.000 de vots. Està clar que el que ha passat avui ens diu que això és possible. De fet, ens diu que potser avui ja és possible.

El missatge d'avui és aquest: la independència és possible. És a les nostres mans. Només depèn de nosaltres.

Que ningú no ho dubti. El d'avui ha estat un gran dia. Queda molta feina a fer i les properes onades al febrer i l'abril hauran de treballar-se a consciència. Cal analitzar molt bé el procés organitzatiu i els resultats d'avui i extreure'n conclusions de forma molt rigorosa. Però el resultat ha estat més que satisfactori. Tenim un objectiu i podem assolir-lo.

Felicitats als organitzadors i als votants. Sou molt grans!

Visca Catalunya Lliure! Estem en camí i ho aconseguirem!

13D. El posicionament dels partits.

Les consultes per la independència han provocat el posicionament envers elles dels partits catalans. És interessant repassar les diferents posicions oficials.

A favor del Sí a la independència estan, sense matisos, ERC, CUP i Reagrupament.

"a favor del dret a decidir": CDC i IC. Aquí cal dir, però, que a títol personal -nombrosos i de prohoms tan destacats com López Tena- des de CDC hi ha hagut posicionaments i intens activisme pel Sí. Però la postura "oficial" de CiU és que estan a favor "del dret a decidir". No es mullen pel sí, probablement per no xocar amb els socis d'UDC. Per ara, si més no.

La postura de CDC i la d'IC ve a ser la mateixa. Només que, matís important, a IC no hi han hagut posicionaments individuals de renom a favor del Sí.

Potser a CDC són mandrosos a l'hora d'actualitzar la seva web, però si es compara les notícies de portada als llocs web d'ERC i de CDC, aleshores es fa evident la diferència de posicionaments oficials (o que a CiU els informàtics de guàrdia estan de festa).

Ara bé, està clar que malgrat no haver-se posicionat oficialment a favor del Sí, molts militants de CDC estan sumant forces i voluntats per a l'èxit de les consultes. El cor de CDC està amb el sí. Ara bé, el cap no oblida el tacticisme.

Seguim: "no m'hi oposo, però això no va enlloc i perjudica la defensa de l'estatut". Aquesta és la posició del PSC.

El PSC juga a menystenir les consultes. El discurs oficial del PSC evita qualsevol menció al "dret a decidir" i redueix les consultes poc més que a una "performance" independentista.

Però és evident que les consultes no són una "performance". No són un acte de propaganda sinó un acte polític de molta potència. No són un referèndum d'autodeterminació, perquè no es referenda res, però sí una consulta d'autodeterminació. És quelcom de nou.

Tant de bo que els resultats de demà siguin tant indiscutibles que li rebentin al PSC (no només al PSC) la tàctica de menystenir-les o dels discursos ambigus.

Finalment, "Las consultas son ilegales", PP i Ciudadanos

Observi's que, curiosament, ningú demana obertament el No. Els partits espanyolistes menystenen la consulta en ella mateixa, és dir, neguen el dret d'autodeterminació.

Per mi, la incertesa de tot aquest moviment és que estar "a favor del dret a decidir" no està tant lluny del "no m'hi oposo, però això no va enlloc i perjudica la defensa de l'estatut". Per què? doncs perquè en aquest moment, com deia Vicent Partal en l'editorial del Vilaweb d'ahir, no estem discutint sobre el dret d'autodeterminació, sinó que l'estem exercint. Està superada la fase de "reclamar el dret a decidir".

Al no posicionar-se en el sí o en el no, sinó que es torna a voltar sobre el "dret a decidir" el que estan fent és posar el fre.

Aquesta situació només es podrà trencar si, com espero, el poble es posiciona de forma majoritària pel Sí.

En aquests moments, el poble va per davant dels partits. Sí els líders han de liderar, han de posar-se al davant, ser la punta de llança, recollir les aspiracions del poble i catalitzar les seves forces. En cap cas ser un llast. Ara bé, si els líders no donen la talla, pot passar una altre cosa extraordinària: que el poble s'auto-organitzi i els superi. I podria ser ben bé que estigués passant això.

En tot cas, també pot ser que el dia 14, l'endemà de les consultes, algunes coses hagin canviat. A més, les successives onades de consultes, al febrer i a l'abril marcaran el ritme i l'agenda política catalana. Si les consultes obtenen un gran èxit, aleshores CiU, ERC i IC, i potser també el PSC, hauríen de replantejar-se programes i aliances.

Tot depèn de que el dia diumenge s'obtingui una gran resultat pel sí amb una alta participació. És la clau.

Per això, si demà pots votar, no ho dubtis: Vota Sí!

Referèndum de llibertat (per Alfons López Tena)

A l'Avui d'avui, edició digital, podem trobar aquest article d'opinió d'Alfons López Tena, prohom de CDC, notari i director executiu d'Osona Decideix, la plataforma que promou les consultes populars en aquella comarca, la que, per cert, compta amb més pobles participants.

El subscric de dalt a baix. El reprodueixo a continuació:

Referèndum de llibertat

Demà, 13 de desembre de 2009, per primera vegada molts dels nostres conciutadans tindran l’oportunitat i el dret de votar si volen o no continuar a Espanya, si volen o no un Estat propi independent per a Catalunya. Mai ningú no ens ho ha preguntat, mai ho hem pogut decidir. A Osona, i gràcies a la iniciativa i el treball de més de 2.000 voluntaris, el cos de gestió electoral Osona Decideix organitza el referèndum de manera coordinada en 34 dels 51 municipis, un 95% de la població d’Osona, 117.932 persones que tenen dret a vot i són tots els empadronats en data 1 d’octubre de 2009, sigui quina sigui la seva nacionalitat. Catalunya som tots, no només els nascuts ací o els vinguts d’Espanya, també els vinguts d’altres països, des del moment que, empadronant-se, s’integren a la comunitat catalana. No hi ha raó per discriminar els immigrants segons el seu origen, que tinguin dret a vot els vinguts d’Espanya i, a les eleccions municipals i europees, els vinguts d’Estats membres de la Unió i aquells Estats amb qui el govern espanyol signa convenis, i no en tinguin els altres immigrants, igualment empadronats. També hem ampliat el dret de vot a les persones entre 16 i 18 anys, com ja s’ha fet en democràcies avançades europees i americanes. Serà més difícil assolir una alta participació, perquè uns i altres no poden votar a les eleccions i referèndums oficials i no tenen experiència prèvia, però sempre val la pena eixamplar els drets democràtics.

La pregunta sotmesa a referèndum és: “Està d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?”.

Més enllà del sentit del vot, perquè tan legítim i català és votar sí com votar no, o votar en blanc, és important decidir i votar. Davant de qüestions que afecten el present i el futur hem d’evitar, per sobre de tot, la indiferència. Per això és important votar, perquè ningú no pugui decidir per nosaltres. A un referèndum oficial, que pot fer-se sobre qualsevol qüestió, inclosa la independència de Catalunya, com va reconèixer el Tribunal Constitucional (STC 11-IX-2008), només li cal perquè el convoquin i l’organitzin les administracions públiques, el permís del govern espanyol, que no el dóna. Per això l’organitzem des de la societat, amb la força de la gent i el treball sacrificat de milers de voluntaris, amb molt pocs recursos econòmics, i no depenent de cap partit ni administració. Tothom és ben rebut, amb tothom en parlem, amb tothom comptem, però ningú ens mana ni ens mena. És plenament legal i constitucional, com ha reconegut el ministre de Justícia, i tot ho fem dins la més estricta legalitat, perquè som demòcrates i respectem i complim les lleis vigents.

En democràcia, les decisions es prenen votant. És la manera més educada, pacífica i cívica de fer sentir la pròpia veu. La pràctica de la votació és la forma assenyada de decidir quin ha de ser el nostre futur. Per això és important saber:

Que pot votar tothom que tingui 16 anys o més i estigui empadronat, sigui quina sigui la seva nacionalitat.
Cal votar amb el DNI i a la població que hi consta com a lloc de residència, i si es resideix en una altra cal acreditar-ho amb el volant d’empadronament. També es poden identificar les persones amb els documents oficials: passaport, carnet de conduir, targeta de residència.

No es recollirà cap dada dels votants, ni el nom ni l’adreça, només es registrarà a l’ordinador el número del DNI o el de la targeta sanitària (en el cas dels estrangers) per evitar la duplicació de vots. El número s’esborrarà quan finalitzi el recompte de vots. Ningú sabrà mai qui ha votat i qui no.

Es pot votar de manera secreta i amb plenes garanties anticipadament, mitjançant voluntaris que recolliran aquests vots anticipats, fent de correu, i amb una doble garantia superior a la del sistema oficial: s’ha de signar dues vegades, al llibre-registre i al sobre que conté el sobre amb el vot, per evitar manipulacions. Llibres i sobres es destruiran quan finalitzi el recompte de vots. És el sistema establert legalment per a iniciatives legislatives populars i per al vot anticipat als col·legis professionals.

Als municipis on hi hagi més d’un col·legi electoral es podrà votar indistintament en qualsevol d’ells, connectats en xarxa.

No era vinculant el referèndum sobre la Constitució Europea, ni el de l’OTAN, però no hi ha govern ni partit que gosi no acatar el vot no vinculant dels ciutadans, perquè qui no respecta el vot del poble perquè no és vinculant s’arrisca a ser castigat a les eleccions,on el vot és vinculant.

¿Per què ens convoca el govern espanyol a referèndums no vinculants per votar la Constitució Europea, o la integració a l’OTAN, i no per votar la continuïtat o no dels catalans a Espanya? Per què podem votar els Ajuntaments, el Parlament català, l’europeu, les Corts espanyoles, i no podem votar sí o no a la independència de Catalunya? Per què els governs espanyols ens deixen votar la Constitució i l’Estatut, i no si volem o no Estat propi independent? Per què no ens deixen votar que volem ser espanyols, si la majoria així ho decideix? En democràcia, tots els projectes es guanyen o perden votant, i la nostra societat és madura, assenyada i lliure, preparada per decidir. Demà molts ho faran, en pau, amb civisme i serenor, amb l’alegria que dóna la democràcia i el goig d’haver superat tots els obstacles que els governs espanyol i català, i alguns ajuntaments, han erigit per impedir i dissuadir que el poble voti. No se n’han sortit, perquè no és possible en democràcia posar un morrió a la boca de la gent ni atemorir tothom. Al Quebec van votar en referèndum oficial els anys 1980 i 1995, la majoria va votar no, i no son independents. A Montenegro ho feren l’any 2006, la majoria va votar sí, i són independents. Són dotzenes els referèndums oficials sobre la independència que s’han celebrat a Europa i arreu del món, de Noruega a Timor, d’Irlanda a Comores, i la voluntat de la majoria preval. És la democràcia, on mana el poble. Ara votem en referèndum no oficial, aviat ho farem en referèndum oficial, perquè el govern espanyol, del PP o del PSOE, no es podrà negar a donar-nos permís. Som a la Unió Europea, tenim una democràcia consolidada, volem votar, votarem i decidirem.

Giny de directe.cat per fer el seguiment al minut de les consultes

He afegit un gadget interessant al bloc: la caixa de dalt permet veure el canal de twitter que ha obert directe.cat per a fer el seguiment de les consultes. Podeu enviar missatges al canal des del vostre propi Twitter amb l'encapçalament #13-D.

En aquest enllaç ens ho expliquen millor.

Consultes del 13D. Compte enrere (2)

Ja queda menys. Demà mateix (12-D) Sant Jaume de Frontanyà, el poble més petit de Catalunya, farà la seva consulta popular sobre la independència.

A l'endemà, més de 160 municipis d'arreu del Principat seguiran al petit municipi del berguedà.

La primera cosa que es pot constatar és el canvi de tàctica de l'estat per a combatre la incidència de les consultes. Aquest cop no s'ha recorregut res als jutjats. Fins i tot sospito que alguna cosa té a veure l'estat amb el fet que ni Falange, ni Ciudadanos, ni el PP convoquin manifestacions, o que hagin desconvocat les que tenien previst fer.

Em fa l'efecte que els estrategs de l'estat es pensen que l'èxit de la consulta d'Arenys de Munt va ser per l'efecte de reacció popular a la pressió en contra que es va fer des de l'administració. Crec que es creuen que la gent va anar a votar justament perquè els hi ho havien prohibit.

Bé, no dic que més d'un vot independentista a Arenys de Munt estava motivat per aquesta reacció però, en la meva opinió, la consulta d'Arenys, com crec que passarà amb les diferents consultes populars, va tenir èxit per acció, no per reacció. Va tenir èxit perquè molta gent va veure que podia votar lliurement "sí, jo vull la independència de Catalunya".

L'estat és incapaç d'acceptar això. Com que no ho entenen, o potser sí que ho entenen, però estan atrapats en el seu discurs de que l'independentisme és quelcom de minoritari, actuen en conseqüència: mort el gos, morta la ràbia. És dir, si no es persegueix la celebració de les consultes, aleshores tampoc hi haurà participació.

L'estratègia de l'estat és no fer cas. Ignorar les consultes. Ara bé,també pot ser que estiguin desbordats: en definitiva, utilitzar forces, policials o militars, per impedir la celebració de les consultes equivaldria, de fet, a un estat d'excepció a mig Catalunya. Allò que no ha passat a Euskadi en anys amb ETA passaria a Catalunya per reprimir una mobilització ciutadana d'una puresa i qualitat democràtica inatacable.

Per si fos poc, mitjans internacionals es fixaran en el desenvolupament d'aquestes consultes populars. No seria molt bo per a la imatge internacional de l'estat veure vehicles i cossos anti-avalots tancant per la força els locals on es realitzaran aquests consultes pacífiques.

La realitat, però, és que les consultes tindran ressò internacional. Més com més alta sigui la participació. L'estat aquest cop no ens fa publicitat gratis, potser perquè han entès que va ser el seu error més gran en la consulta Arenyenca, o potser perquè creuen que si no posen pegues a la realització de les consultes el moviment es desactivarà tot sol. Tanmateix, aquest cop la magnitud de l'event i la seva extensió territorial fa que inevitablement sigui impossible ignorar-lo. La seva magnitud i extensió demostren que no estem parlant d'una reacció, sinó d'una acció positiva. És un moviment d'atac, no de defensa.

Seguint aquesta tàctica arriba el ZP i diu que "les consultes no van enlloc". L'estat no impedeix les consultes perquè, senzillament, segons ells no serveixen per res donat que no tenen "validesa jurídica".

Cert. Però és que mai han pretès tenir-la. Les consultes, el que tenen, és validesa política. I la validesa política pot fer saltar pels aires qualsevol ordenament jurídic. Justament el contrari del que ha passat amb l'estatutet. La legalitat espanyola -la validesa jurídica espanyola- està a punt de cometre l'aberració democràtica de que un grupet de "jutges" posats a dit pels partits del poder es passin per l'engonal un referèndum, legal, de ratificació d'una llei orgànica amb caràcter constituent, com és l'estatutet d'autonomia de Catalunya. En el "sistema legal" espanyol, en la seva trampa i mentida legal, l'opinió del poble no compta. Per dignitat, tots els pobles d'Espanya haurien de revoltar-se contra una perversió tan gran. Però pel que es veu, això ja els hi està bé.

Algú podria pensar que les consultes són una reacció al judici contra Catalunya, que no pas altra cosa són els recursos contra l'estatutet que estan al constitucional, però això tampoc seria correcte. El judici contra Catalunya és la gota que ha fet vessar el vas, cert, però l'esgotament de la via autonòmica s'ha fet palès des de fa temps. Estem més a la vora d'una involució autonòmica que no pas d'un moviment federalitzant de l'estat. De tot plegat avui en som conscients. És un punt crític.

Hem arribat on hem arribat després de molts anys en els que l'independentisme i el sentiment de pertinença a la nació catalana han anat creixent, a la vegada que a l'estat ha anat creixent la desconfiança envers el sistema autonòmic i s'ha fet servir l'anti-catalanisme com argument electoral de gran rendiment. De tot això avui també en som conscients.

Per tot plegat, ara estem a les portes d'unes consultes que han de marcar un abans i un després. El ZP i Madrid poden dir el que vulguin i apel·lar a les seves legalitats i ordenaments jurídics, però els partits polítics catalans, els nostres, els que suposadament ens representen, farien bé d'estar atents al que passarà diumenge, i també en les consultes de la properes onades del febrer i l'abril.

Encara no podré votar. Hauré d'esperar-me al 25 d'abril. Però demà a Sant Jaume de Frontanyà, i diumenge en els més de 160 municipis que votaran estaré amb el cor i amb l'esperit amb tots els compatriotes que aniran a votar. Diré amb ells que jo també vull Catalunya Lliure.

Serem molts i ho aconseguirem.

Consultes del 13D. Compte enrere.

Falten tres dies per la primera onada de consultes populars. Més de 160 municipis. Més de700.000 ciutadans que podran votar si volen. Només cal desitjar que la participació sigui alta. Que el sí guanyi arreu.

El primer de tot, doncs, és animar a anar a votar. Millor pel sí a la independència, és clar. El dia 13 ha de ser un gran dia. Ha de ser el següent pas ferm, després del pas endavant decidit, curt en magnitud numèrica però transcendental per la seva força moral, que es va donar a Arenys de Munt.

A més serà el moment d'observar i prendre bona nota de les coses que no funcionin per, en la segona onada de consultes del 25 d'abril, corregir els errors i assolir l'objectiu de la participació de 2.000.000 de votants. Barcelona serà clau. En un parell de dies ja s'han inscrit més de 1.000 voluntaris. Segur que en serem molts més. L'objectiu són 10.000 voluntaris.

L'objectiu dels 2.000.0000 de votants no és pas poca cosa. Es tracta d'una xifra que, per la seva magnitud, esdevé vinculant a tots els efectes. Reprodueixo aquí el comunicat que apareix a la web de Barcelona Decideix:

'Si el 25 d'abril voten dos milions de catalans, la consulta serà vinculant i definitiva'

La plataforma Barcelona Decideix vol que l'èxit de la consulta sobre la independència que organitzaran a Barcelona sigui incontestable, de manera que s'apleguin milions de vots i el 'sí' a la independència sigui 'vinculant' i 'definitiu'. A falta de ratificar-la en l'assemblea constituent, Barcelona Decideix treballa amb la data del 25 d'abril per consultar als barcelonins, de manera que la capital catalana s'uniria a la darrera onada de consultes, que podria convocar 3 milions de catalans a les urnes. En el primer grup de personalitats que donen suport a Barcelona Decideix hi figuren Alfons Godall, vicepresident primer del FC Barcelona i càrrec més important del club empadronat a Barcelona i Ramon Carner, president de Cercle Català de Negocis (CCN), la patronal independentista que està preparant el pla de finançament de la Plataforma.

Davant la Sagrada Família, un espai 'emblemàtic' i 'universal', s'ha presentat aquest dimecres la plataforma Barcelona Decideix, en un acte que ha comptat amb la presència de personalitats del món de les consultes, com els arenyencs Josep Manel Ximenis o l'alcalde Carles Móra.

Els membres del grup impulsor han avançat que treballen amb el 25 d'abril per celebrar la consulta, malgrat que la data s'ha de fixar en l'assemblea de la setmana vinent, on es presentarà el pla per tal d'aplegar suports i organitzar la consulta, la més ambiciosa que es celebrarà al Principat. En l'acte Roger Granados, de Catalunya Estat Lliure, ha volgut remarcar que si s'aconsegueix prou vot a la consulta de Barcelona els resultats seran 'vinculants' i 'definitius'. 'Ningú podrà contestar el pes de dos milions de vots', ha assegurat a directe!cat.

En el referèndum de Montenegro, estaven cridats a votar 484.000 ciutadans, i el 'sí' a la independència es va aconseguir amb tan sols 230.711 sufragis.

La CUP, amb la consulta

Per la seva banda, representants de la CUP de Barcelona presents a l'acte han reiterat el seu suport a la plataforma, 'tal com hem fet a la resta de pobles dels Països Catalans'. Tot i això, es mostren cautes a l'hora de valorar les possibilitats d'una consulta a Barcelona preparada en només cinc mesos. 'Caldrà esperar a l'assemblea constituent per veure amb quina previsió de voluntaris i de data es treballa', ha assegurat Xavier Monge.

Personalitats impulsores

El grup impulsor de Barcelona Decideix el formen Alfons Godall (Vicepresident primer del FC Barcelona i càrrec més important del club empadronat a Barcelona), Lluís Vila (President de l’Associació de Veïns Font d’en Fargues i Medalla d’Honor de Barcelona), Xavier Martínez (Sobirania i Progrés), Isabel Pallarès (Secretària General de la Intersindical-CSC), Ramon Carner (President del Cercle Català de Negocis), Jordi Sunyer (Societat esportiva Mercat Nou Magòria), Víctor Tarradellas (Impulsor de la Plataforma per la Sobirania-CDC), Josep Anton Martínez Llorach (deumil.cat), Roger Granados (Catalunya Estat Lliure), Bruno Díaz (Secretari d’Estudiants en Acció), Aitor Pérez (Secretari General de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya), Elisenda Laborda (Associació Referèndum d’Independència) i Josep Castany (Catalunya Acció).

La voluntat de Barcelona Decideix és situar l'independentisme al costat dels llocs més emblemàtics de la ciutat. D'aquesta manera, la presentació de la plataforma s'ha situat a la Sagrada Família, un dels paratges més universals de la ciutat, mentre que intentaran celebrar l'acte final de campanya al Palau Sant Jordi, un altre indret emblemàtic de la capital catalana.

Barcelona Decideix

Avui s'ha sabut que a Barcelona també es farà una consulta per la Independència, com al seu dia es va fer a Arenys, o com el proper diumenge es farà a tants i tants municipis de Catalunya.

Barcelona farà la seva consulta el 25 d'abril, coincidint amb la que s'anomena "segona onada" de consultes.

Demà es presentarà oficialment a la Sagrada Família la plataforma Barcelona Decideix. De moment no hi ha més informació. El que sí es pot assegurar és que caldran moltes mans i molts voluntaris per a dur a bon terme la consulta a la capital.

Barcelona és una incògnita. És incerta la participació i el resultat. Tanmateix, justament per aquest motiu, cal posar-s'hi. Només es pot millorar.

Jo vull votar, però ara veig que no n'hi ha prou. A més cal participar en l'organització, cal fer campanya per la participació, i cal fer campanya pel sí. Els independentistes a Barcelona tenim una bona feinada. Hi ha molta feina a fer i molt a guanyar. Fins i tot perdent la consulta.

En tot cas, els independentistes hem de posar-nos a la feina. Ja hi ha una plataforma que organitza, ara hem de posar el cap, el cor i els braços.

Som-hi!

dues enquestes

Aquesta setmana ens ha deixat dues enquestes que es complementen: la primera, l'enquesta de la UOC que diu que una majoria clara votaria Sí en un referèndum per la independència de Catalunya; la segona, el Baròmetre d'Opinió Política de desembre del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat que diu que l'independentisme puja fins el 21.6% dels enquestats i en mig any a augmentat el 2.6%.

El baròmetre del CEO és molt sucós: diu que tots els partits llevat del PP baixen en intenció de vot, en particular CiU (que seria primera força i obtindria el 21.8% dels vots) i PSC (15.7%), que el vot en blanc (10.2%) esdevindria la tercera força per davant d'ERC (8.1%), IC (5.0%) i PP (4.8%).

Sobre això del vot en blanc: per mi és el més significatiu. Què vol dir qui vota en blanc? l'aritmètica electoral fa que el vot en blanc dificulti l'entrada de noves forces al Parlament. El vot en blanc, en contra del vot nul o l'abstenció, compta com a vot emès. Per tant, apuja el llindar del 3% dels vots emesos que és el mínim per obtenir representació. Aleshores torno a preguntar: què vol dir qui vota en blanc? que ja li estan bé els partits actuals i que tant li fa qui guanyi? és aquest el missatge? crec que no.

Jo crec que durant molt de temps s'ha repetit continuament que calia anar a votar. No votar, l'abstenció, s'han considerat un pecat ciutadà. De la mateixa manera que el vot nul durant molt de temps ha estat considerat poc més que una bretolada. Aquestes idees han fet forat. Per mi això explica aquest creixement del vot en blanc. S'ha interioritzat que el vot en blanc és "de protesta". Però, en realitat, no ho és. El vot en blanc diu, literalment, "ja m'està bé el que surti".

Després de la il·legalització de Batasuna i que aquest partit demanés el vot nul, va quedar molt clar que el vot nul, el no-vot, també era una opció democràtica. Amb un significat molt clar. Avui, el vot nul organitzat és el vot anti-sistema més contundent de tots. Jo crec que, per exemple, śi la protesta contra la "llei d'economia sostenible" hagués coincidit amb el temps amb unes eleccions, hauria estat molt fàcil promoure una campanya pel vot nul amb paperetes amb el lema "en defensa dels drets fonamentals a Internet", per exemple. Junto aquí dues idees: l'ús del volt nul com a protesta promogut per campanyes a la Xarxa. El vot nul clama "feu veure que no escolteu, però jo protesto".

Tornant a les enquestes, però, el que està clar és que es detecta una descomposició general del sistema. Molta desconfiança que es visualitza en una abstenció (el primer no-partit en nombre de no-vots) i un vot blanc (el tercer partit en nombre de vots) creixents.

I enmig d'aquest marasme està l'independentisme que poc a poc també creix. ERC no capitzalitza el creixement de l'independetisme, tot i que sí sembla haver aturat la situació de reculada que ha viscut els darrers temps. En aquest sentit, no és impensable esperar una certa remuntada republicana. Tot dependrà d'aquest ultim any de legislatura. La situació, però, a dia d'avui, amb la crisi econòmica com a brutal realitat del dia a dia, és líquida i fluctuant. Malgrat les enquestes, crec que només podem parlar d'incertesa a l'hora d'imaginar l'escenari per a la propera legislatura. La legislatura que ens hauria de dur fins la data emblemàtica del 2014.

I part d'aquesta incertesa també està fonamentada en el moviment per les consultes populars del proper diumenge dia 13. La coordinadora aplega a hores d'ara 231 municipis on es farà la consulta. Més de 700.000 persones amb dret a vot. Tant de bo que se n'afegeixin molt més. Tant de bo que els participacions siguin altes i la victòria del Sí rotunda. Qui s'atrevirà a dir que no té valor polític? indubtablement l'éxit d'aquestes consultes tindrà conseqüències. Ara bé, quines?

Des d'aquí, suport incondicional a les consultes. Jo també vull votar. Però no només per independentisme. Aquestes consultes són d'una radicalitat democràtica inusual que escapa i trenca el sistema. Crec que el sistema, l'estat en particular però també un determinat model de societat i de formes de fer, està finint i és el moment de superar-lo.

Un altre món és possible.

Atur i "economia sostenible"

El passat dimecres es va conèixer la "Llei de l'economia sostenible", que incloïa el punt sobre la retirada de l'accés a Internet per protegir els "drets d'autor". La reacció de la Xarxa va ser automàtica i ahir mateix el ZP deia que "ningú anava a tallar res". No està mal, però serà un enze qui se'l cregui al flautista de Hamelin. O és que encara no ha dit prou mentides?

El dimecres mateix, però, també es publicava una altre notícia: les dades d'atur del mes de novembre. Més de 28.000 nous aturats al conjunt del país, del Vilaweb: "El nombre d'aturats al país ha tornat a augmentar considerablement el mes passat: se'n van registrar 28.393 més que no el mes d'octubre. A les Illes Balears és on hi ha hagut un increment més alt, del 10,12%: al Servei d'Ocupació de les Illes Balears hi ha ara registrats 89.952 aturats. A Catalunya, on hi ha actualment més de mig milió d'aturats, l'increment ha estat del 2,17% i al País Valencià, on ja hi ha 470.000 aturats, de l'1,17%."

Al conjunt de l'estat l'increment ha estat en més de 60.000 aturats. Actualment la xifra d'aturats (aturats segons el criteri de l'INEM que no compta als aturats fent cursos de formació, als aturats que ja han abandonat la recerca de feina; treballadors en ERO...) s'acosta als 3.900.000. Quin és l'atur real? L'usuari geekest_cat del Racó Català elabora estimacions de l'atur segons diversos criteris estadístics fent servir dades d'estudis oficials.

"Llei d'economia sostenible" per una banda, 3.900.000 aturats per l'altra. Serà una burla?

"Llei d'economia sostenible" com si l'estructura de l'economia pogués canviar-se amb una llei. El mateix dimecres, el catedràtic Santiago Niño Becerra va ser entrevistat pel Cuní i explicava la seva opinió sobre les mesures del govern i l '"economia sostenible"



Mentrestant, qui dia passa any empeny.

Per acabar. L'Alzheimer se l'ha endut. Cal dir adéu a un dels homes importants de la lluita antifranquista i de la transició. Amb respecte i amb admiració: Jordi Solé-Tura, descansi en pau.

En defensa dels drets fonamentals a Internet

En la "llei d'economia sostenible", el govern espanyol preveu tallar l'accés a Internet "per protegir els drets d'autor". No es podia esperar gran cosa més de la ministra Sinde, gran amiga de la SGAE. Ara ja veiem com el PSOE paga els serveis prestats al lobby "de la cultura". Una demostració més de que els estats fan lleis per defensar els interessos dels grups de pressió, no per defensar l'interès general.

És una agressió a la llibertat en tota regla. Jo tinc dret a compartir amb qui vulgui el que vulgui. Punt. Amenaçar-me amb que em tallaran l'accés a Internet si em descarrego pel·lícules, o si les intercanvio per xarxes P2P és una agressió.

Llei d'economia sostenible li diuen. A més de que és una agressió, resulta que la millor forma que tenen aquests cretins de fer "l'economia sostenible", que no es pot i menys per decret, és posant barreres al flux de la informació i dels continguts a la xarxa. Resulta que la millor forma, segons aquestes lluminàries és amenaçar amb que et tallaran l'accés. Aquests analfabets han navegat mai per Internet?

És una agressió, repeteixo. I cal parar-lis els peus. La comunitat internauta ja s'està mobilitzant (de moment mobilització virtual que caldrà en algun moment dur al carrer) i ha generat el següent manifest i té el següent grup de discussió al Twitter

Des del bloc, doncs, em solidaritzo amb la campanya contra aquesta llei. Vet aquí el manifest:



Manifest "En defensa dels drets fonamentals a Internet"

Davant de la inclusió en l'avantprojecte de llei d'economia sostenible de modificacions legislatives que afecten el lliure exercici de les llibertats d'expressió, informació i el dret d'accés a la cultura a través d'internet, els periodistes, bloguers, usuaris, professionals i creadors d'internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que...

1. - Els drets d'autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d'innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d'expressió.

2. - La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l'establert a l'article 20.5 de la Constitució, posa a les mans d'un òrgan no judicial -un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d'impedir als ciutadans espanyols l'accés a qualsevol pàgina web.

3. - La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector tecnològic espanyol i perjudicarà un dels pocs camps de desenvolupament i de futur de la nostra economia, entorpint la creació d'empreses, introduint barreres a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.

4. - La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s'ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5. - Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure de la seva feina amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i a internet això no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6. - Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s'adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.

7. - Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.

8. - Exigim que el govern garanteixi per llei la neutralitat de la xarxa a l'estat espanyol, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d'una economia sostenible i realista de cara al futur.

9. - Proposem una verdadera reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10. - En democràcia les lleis i les seves modificacions s'han d'aprovar després de l'oportú debat públic i havent consultat prèviament totes les parts implicades. No és acceptable que es facin canvis legislatius que afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

Tractat de Lisboa, o la llei de l'embut.

Avui ha entrat en vigor el Tractat de Lisboa (la notícia al Vilaweb).

El Tractat de Lisboa és al màxim que s'ha pogut arribar després del fracàs de la Constitució Europea.

EL Tractat de Lisboa és, al meu parer, en ell mateix la constatació d'un fracàs. I la via gens democràtica que han pres les elits dirigents per a esmenar-lo és tota una declaració del món feliç que ens estan preparant, si els deixem.

Les elits van fracassar en el seu intent de fer combregar als europeus amb un determinat model de societat que desballestava el que es coneix com "estat del benestar". Als països d'Europa on aquest "estat del benestar" funciona, la constitució europea mai va aixecar entusiasmes, o va ser , directament, rebutjada.

Al Principat de Catalunya, recordem-ho, va haver-hi una participació molt baixa en el referèndum, només el 40% de l'electorat va anar a votar, és dir, l'abstenció va estar sobre el 60% de l'electorat. Tanmateix, el 70% dels que van anar a votar van fer-ho afirmativament.

Però, en canvi, la majoria dels votants als Països Baixos i, aquest va ser el cop més dur, a França, van oposar-s'hi. L'amenaça de més països amb majories euroconstitució-escèptiques van avortar, finalment la constitució europea.

Vist que la ratificació democràtica no era possible es va canviar de tàctica: Ratificació per decret. No voleu constitució? no problem, li canviem el nom. La llei de l'embut.

Avui és un bon dia per a recordar el comunicat conjunt que la CGT, Baladre i Ecologistes en acció va emetre el 10 d'abril de 2008.

Comunicat conjunt de CGT, Baladre i Ecologistes en Acció

Unió Europea: injusta, militarista, antidemocràtica i insostenible

La UE, per a què?, per a qui?

Des del seu origen, la Unió Europea és un projecte econòmic que ha buscat un mercat europeu unificat i la projecció de les seves multinacionals i capitals cap a l’exterior. Ara el seu desafiament és convertir-se en una superpotència mundial.

El Tractat de Lisboa, que substitueïx a la difunta Constitució Europea, serveix a aquesta finalitat, ja que:

Blinda una UE neoliberal. El creixement econòmic i la competitivitat són els grans objectius de la UE (art. 3 i protocol nº6). La Unió treballarà per a eliminar els “obstacles” al lliure comerç mundial (art. 10 A i 188 B), garanteix la lliure circulació de capitals (art 56 i 57-3), i aposta per la liberalització i interconnexió del mercat energètic (art 1176A).

A més, la nova estratègia de la Unió (Europa Global: competint en el món) persegueix “mantenir la seva competitivitat en el mercat mundial intensificant els seus esforços per a crear oportunitats per a les seves empreses en tercers països. Per a construir empreses fortes, la UE també haurà de crear un entorn més favorable a les empreses dintre de les seves pròpies fronteres”.

Amb la Carta de Drets Fonamentals es retallen els drets ambientals i socials (com el del treball, salut o habitatge digne). També s’obre la porta al desmantellament dels serveis públics deixant-los subjectes a les normes de la competència (art. 86 i 87).

És clarament antidemocràtic: Els països més rics (Alemanya, França, Regne Unit) tindran més pes. S’aprofundeix la UE a diverses “velocitats”, on els menys poderosos tindran cada vegada menys capacitat de decisió. S’augmenten els àmbits en els quals les decisions es prendran en la UE i no a nivell estatal. El Consell i la Comissió mantenen la majoria del poder legislatiu i executiu, mentre que el Parlament segueix complint un paper subaltern. El Banc Central Europeu no té cap control democràtic.

Augmenta el poder militar de la Unió per a protegir l’euro: S’augmenten les despeses militars (art 27-3). També es potencien els euroexèrcits i la pertinença a l’OTAN (art 27-7). A més es donen suport els “atacs preventius” (doctrina Solana, art. 28).

Aquest Tractat està en la línia del procés de construcció de la UE, el que genera una dinàmica en la qual:

La UE destrueïx l’entorn, ja que la la seva construcció implica un distanciament cada vegada major entre els llocs de producció i consum, que són connectats a través de les grans infraestructures de transport i de connexió energètica. Això implica milers de km2 d’asfalt i formigó; l’increment de les emissions de CO2 a l’atmosfera (que produeïxen el canvi climàtic); o la segmentació del territori, el que amenaça encara més la biodiversitat. A més, la UE és la segona emissora de gasos d’efecte hivernacle del planeta en termes absoluts (el 24%) i per cápita.

La UE augmenta les desigualtats, ja que el control de la inflació i el dèficit són objectius de la UE, però no així eliminar l’atur i la precarietat. La Unió no recull el dret a una renda bàsica universal o el de poder viure en un habitatge digne. A més a les persones immigrants no se’ls reconeix drets tan bàsics com el lloc de residència o el vot.

Això queda reflectit en xifres, ja que en el si de la UE més d’un terç de la població activa està en situació precària: 19 milions de desocupats, 21 milions de contractes precaris, 33 milions a temps parcial i un nombre creixent d’assalariats sense papers (immigrants i nadius). A més, la diferència salarial de les dones respecte als homes és del 28%, i la UE deporta o rebutja a 500.000 persones cada any.

La UE retalla les llibertats, ja que a Brussel·les hi ha 15.000 lobbistes que es dediquen a pressionar perquè les legislacions que emanin de la Unió serveixin als interessos dels gran capital. A més la participació popular està limitada per a permetre que les decisions es prenguin de forma més àgil. Finalment, amb al coartada del terrorisme, la UE i els seus estats membres estan retallant les llibertats de la població.

La UE té un caràcter creixentment militarista a l’aparèixer tropes de la Unió en diferents llocs del planeta (Líban, Kosova, Haití, Sudan, Bòsnia…), s’està creant un sistema de posicionament via satèl·lit en tot el globus que tindrà aplicació militar (el Galileu), els euroexèrcits cada vegada estan més dotats i tenen major capacitat d’intervenció exterior, i s’ha aprovat la “Doctrina Solana”, per la qual la Unió pot intervenir militarment en qualsevol lloc del globus en defensa dels seus interessos

Confederació General del Treball (CGT)

Baladre, coordinadora estatal de lluites contra l’atur, la precarietat i l’exclusió social

Ecologistes en Acció