Primer de tot, moltes gràcies per estar subscrit al meu bloc.
He de dir que darrerament el tinc una mica oblidat, però encara pago la subscripció del nom, per tant, en puc fer ús, i avui en faig. La veritat és que el dia a dia fa siguem consumidors més ràpids i menys compromesos. Ara per ara, Instagram és la meva eina per mostrar-me en públic i de tant en tant penjo alguna recepta per aquí.
La darrera, l'any passat. Per tant, ja tocava.
Escric aquesta entrada per tal d'explicar com es fan les ensaïmades, perquè els dos posts d'Instagram respecte a les ensaïmades, ho heu petat!!! Vosaltres, no jo!
I us dec la recepta. Es poden fer ensaïmades a casa i dono fe que són el millor que pots intentar fer si vols sorprendre els teus. A casa quan els vull fer feliços... Ensaïmades!
No us enganyaré dient que són ràpides de fer, no ho són, però val la pena el resultat.
RECEPTA 1
400 g farina de força
35 g de sagí
85 g de sucre
2 ous, mida L
10 g de llevat de forner
125 g d'aigua
175 g de sagí
Sucre glaç
Per a 8 ensaïmades d'uns 85 g
RECEPTA 2
400 g de farina de força
3 g de sal
72 g de sucre
1 ou gran (55 g)
16 g de llevat de forner
185 g d'aigua
sagí
Sucre glaç
I de receptes d'ensaïmades en podeu trobar moltes a la xarxa. Es tracta d'una massa de brioix, amb la peculiaritat que la majoria dels greixos els afegim en el procés de formació del producte que volem, en aquest cas ensaïmades.
No he posat cap ingredient de farciment, però podeu posar el que més us agradi.
L'elaboració és senzilla, farem servir un robot de cuina, amb l'accessori de ganxo. Al bol posarem tots els ingredients del primer bloc (l'aigua freda, la reservem i el sagí del segon bloc, és per a després del segon llevat).
Amassem a una velocitat lenta, l'objectiu és que ens quedi una massa arenosa, uns cinc minuts ho tindrem. Llavors comencem a tirar aigua, de mica en mica, la massa s'ha de formar amb temps (uns 30 minuts) ha de quedar lligada i brillant, és farina de força, per tant, necessitarà aigua per hidratar-se bé, hem de treballar-la bé per a desenvolupar el gluten. Ha de quedar ben elàstica.
El primer truc, ara és el millor moment (hivern) per a fer-les, la massa final no ha de passar els 26 graus per anar bé. (per això l'aigua millor que sigui freda)
Primer repòs en bloc, untem un bol amb oli i posem la massa, tapem amb film o un drap de cotó i la deixem uns 20 minuts. Posem un xic d'oli sobre el marbre i dividim la massa, ja sabeu de 80 a 90 g perquè surtin 8 ensaïmades de mida individual. Si les volem més petites, menys pes i si les volem més gran més. Obvi.
"Bolegem" ("frunyim"), te truco i és fàcil, no és fer una bola i llestos, l'has d'acompanyar perquè agafi una forma rodona, i amb els dos dits que queden sobre el marbre, ha de fer una mica de força com per fixar el tancament. Els forners és un "gesto" que fan amb molta traça.
Taparem la safata amb un drap de cotó i repòs 30 minuts.
Passat el temps, començarem a estirar les boles amb un corró. Ha de quedar ben llisa, que es trenqui el menys possible (sempre s'acaba foradant) i en aquest moment, agafem un bon gruix de sagí amb les mans i li posem una fina capa per tota la supefície. I enrotllarem sobre si mateixa.
En aquest punt podríem fer un altre llevat d'una hora i mitja, jo me'l salto aquest pas. No disposo d'un marbre quilomètric, ni una estanteria amb safates per posar totes les elaboracions que necessiten llevat.
Colpejo la massa caragolada sobre el marbre de la cuina (Instagram teniu les imatges) i després
faig un caragol sobre una safata que serà la que anirà al forn. La part més doble dins i la part més fineta fora.
Així amb totes, i les guardarem en dues safates tapades amb drap de cotó dins el forn, almenys 8 hores.
Ens despertem, i engegar el forn a 180 graus. Les tindrem de 8 a 12 minuts. Atenció amb els forns, calor a dalt i baix, sense aire. Quan surtin del forn, donarem un cop a la safata, i mentre són calentes posem sucre glaç per sobre (res de pintar amb ou)
I ja està, tota la casa farà aquella olor d'ensaïmada que atrapa, vaja almenys a mi m'atrapa... i si és farcida d'una bona sobrassada o de cabell d'àngel casolà, directament ja em puc morir del gust.
Si has arribat fins aquí i decideixes fer-les i tens dubtes ... Pregunta. Serà un plaer .
I si no estàs subscrit a la newsletter no rebràs les receptes que penjo-
Gràcies
Un llibre de recomenat "BRIOIXERIA" de Xavier Barriga Ed Grijalbo
Gràcies a tots els forners i pastissers que he tingut el gust d'aprendre al seu costat, tot això que tinc i es nota amb el que faig.
Si t'ha agradat deix un comentari, i segueix-me a Instagram @padenous