El convidat I - Iniesta (4a temporada)

En primer lloc vull agrair a l'equip que fa possible el programa "El convidat" perquè sempre és una font d'inspiració per un post setmanal d'aquest bloc :-)
Per inaugurar la temporada, van triar la visita a ca l'Iniesta, en un lugar de la Mancha anomenat Fuentealbilla (algun expert en etimologia m'hauria d'explicar perquè s'escriu en "b" i no "v"). Una de les primeres imatges que es poden veure és el carrer amb el nom del futbolista i seguidament la façana de la seva casa amb un gran gravat on llegim "INIESTA 8". Això, de bones a primeres, ja ho trobo d'un gust si més no qüestionable. Ara, el que ja és hortera total són les finestres amb vitralls diversos: semarreta del Barça, escut del Barça i el primer de tots: escut d'Espanya. I sincerament, suposo que no han fet servir un interiorista (si nó seria per retirar-li el títol), perquè la decoració de la casa de la familia Iniesta no millora gaire: us vau fixar en el quadre de la posta de sol al menjador???
Enfi, com diuen per aquelles terres, Sarna con gusto no pica o com dirien aquí: Smaken är som baken, delad (="el gust és com el cul, dividit").
Reconec que el futbol no m'interessa gaire i mai escolto ni miro les rodes de premsa dels jugadors. Ja fa temps que em vaig cansar de sentir frases sense solta ni volta com "el futbol és així" o altres tòpics que ja es van mencionar en el programa. El que vull dir és que no estic acostumada a sentir ni l'Iniesta ni altres jugadors. Però per favor, quin home més insípid!!! Fa servir el mateix to de veu parli d'alguna cosa positiva o d'una negativa!
Haig de confessar que el programa em va avorrir sobiranament, però va ser una mostra de com és el nostre país i l'Estat al que pertany on es venera a jugadors de futbol que cobren milionades i es deixa escapar a cervells valuosos cap a altres països.
No estic d'acord en que l'Iniesta sigui una persona humil, en tot cas és senzill, simple i potser una mica agarrat (amb els diners que guanya ja podria fer-se una piscina una miqueta més gran, no?) Però per mi, una persona a qui li agrada anar ensenyant com el seu poble l'idolatra, no és precisament humil, com tampoc ho és qui omple la casa de fotografies pròpies. Ep! Molt respectable, però no no equiparable amb la humilitat. Afegitó: el santuari que li ha dedicat l'avi ja és quasi malaltís.
La seva dona em va caure força bé, i ella sí que em va semblar humil i planera. Em va fer ràbia que l'Om no li preguntés més detalls d'ella com a persona. Ja va dir que el futbol no li agradava, ocasió perfecte per preguntar-li quins eren els seus interessos. També m'hagués agradat saber si treballava i en aquest cas, de què?
Una cosa que em va semblar curiosa (tenint en comte la pasta que cobra cada mes) és que no vam veure cap persona de servei domèstic. No sé si no en ténen o simplement no ho van ensenyar...
El que em va agradar, va ser la intervenció del pare dient que havia après del seu fill i de que si podien viure com ho feien era gràcies a ell. Suposo que a la mare no li agrada sortir a la televisió perquè a part de quan la va presentar no la vam veure més.
Per últim, llegeixo en el blog del programa que de nou, es repeteixen els personatges masculins i que dels tretze protagonistes només tres són dones. Au vinga, va! Tant costa trobar dones que vulguin convidar l'Albert a casa seva? No m'ho crec!

sanitat, peatges i futbol

Ahir la premsa catalana es feia ressò de les "noves retallades" en qüestió de salut pública. Avui però, impera el tema d'interès principal: l'eliminació del Barça de la Champions i la renovació d'en Pep.
Sigui com sigui, i de la mateixa manera que fa dos posts us comentava com funcionava el sistema de co-pagament dels medicaments a Suècia, avui comparo sistema suec i espanyol en quant a les esmentades retallades.
Abans que res, torno a recordar que a Suècia es paguen MOLTS impostos, entre els quals, el de l'IRPF és dels més alts del món.
Aquí, l'inmigrant irregular no ha tingut MAI accés gratuït a la sanitat pública (que no gratuïta), ni tan sols en temes urgents. És més, hi ha una organització de metges i inferemeres, que a nivell privat, voluntari i clandestí, ajuden aquesta gent "no registrada". I creieu-me que qui es trobi un suec cap-quadrat a la recepció d'un hospital, ho tindrà molt difícil per passar si no pot legitimar-se com a pagador d'impostos.
Explicaré ara el sistema de co-pagament de les visites mèdiques. Tot major d'edat (jubilats, aturats i estudiants inclosos) ha de pagar de la seva butxaca fins a 1100 kr (124 eur) en un període de 12 mesos. Cada visita al metge de familia costa 200 kr (22,5 eur), a l'especialista 350 kr (38,30 eur) i a urgències 400 kr (45 eur). Els menors de 18 anys, només paguen les visites d'urgència a un preu de 120 kr (13,5 eur). Les visites a llevadora són gratuïtes, però aquí es fa, per exemple, una única ecografia en tot l'embaràs.
En quant a "ajudes ortopèdiques" (crosses, cadira de rodes, collaret cervical, etc), t'has de pagar fins a 2000 kr (225 eur) de la teva butxaca. També en un període de 12 mesos.
Total, que si un any tens mala sort, pots arribar a pagar fins a 5300 kr (quasi 600 eur) en despeses de metges, medicaments i ajudes ortopoèdiques. No és d'extranyar que els jubilats suecs marxin cap a Espanya, on a més del sol, gaudeixen (o gaudien) de sanitat i medicaments gratuïts.
El meu pare, metge i home de seny, ja fa molts anys que deia que el sistema de salut pública espanyol (i català) havia de petar, però que cap polític s'atrevia a fer pagar als pacients per la impopularitat que suposaria la reforma. I és que és molt difícil treure un caramel quan ja l'has posat a la boca.
El que trobo més curiós, però, és que molts dels que es queixen per haver de pagar a cal metge, es gasten diners en altres coses que són totalment innecessàries quan no perjudicials (els més evidents són el tabac i l'alcohol). Tampoc els he sentit mai queixar-se dels sous que guanyen els jugadors de futbol, que són -al meu entendre- vergonyosos, en un país amb tants ni-mileuristes.
Ah! M'oblidava d'una cosa: les autopistes a Suècia sí que són gratuïtes, tot i que n'hi ha moltes (per exemple el tram entre Estocolm i Goteborg) que deixen molt a desitjar: en alguns llocs hi ha un sol carril en cada direcció. Però l'asfaltat és bo.

El convidat (3a part)

No sóc massa amant del futbol i per això no vaig tenir pressa en mirar-me El convidat d'aquesta setmana, però us haig de dir que em va sorprendre gratament.
Si bé és cert el que diu en Salvador (sempre surten els mateixos "famosos" a tots els programes), penso que aquest programa té la gràcia de donar una altra perspectiva, potser més humana, de la que s'acostuma a donar des d'un plató. Si més no, pels tafaners com jo, és interessant veure les cases on viu la gent.
Al Carles Rexach jo només l'havia sentit parlar en les típiques rodes de premsa post-partit.
D'aquí la meva sorpresa en positiu, perquè vaig veure aquesta altra cara del personatge, que no coneixia. Òbviament hi van haver detalls que no em van agradar, però en general, ha estat, per mi, el més interessant de tots Els convidats de la temporada. Per cert, des d'aquí enviar l'enhorabona a tot l'equip pel premi Ondas (em pregunto si hi ha alguna dona...?). Passo a el.laborar la llista dels pros i contres del programa de dilluns.

Aspectes positius

• El que més em va agradar va ser la filosofia de vida d'en Rexach, amb algunes frases dites amb espontànietat però que contenen certa profunditat, com per exemple: "quan més penses, més costa ser feliç", "un ha de saber aburrir-se, no s'han d'estar fent coses tot el dia", "per ser feliç un no pot demanar massa coses" (en l'aspecte material, entenc), el "no passa res" que diu la filla que és el que més sentia dir de petita al seu pare. Aquesta mena de layback -que dirien els anglesos- em va encantar i el vaig envejar. Tan de bo ens ho puguessim aplicar molts de nosaltres.
• La senzillesa de l'interior d'una casa (aquest punt es repetirà també en els aspectes negatius, ja veureu perquè) que podria ser la dels caps de setmana de qualsevol de nosaltres.
• L'aperitiu amb olivetes pres al jardí (quina enveja!!!), d'aquestes que no es troben a Estocolm i que haig de carregar a la maleta quan tornem de Catalunya.
• L'humor d'en Rexach en admetre sense vergonya, que ell mai ha canviat un bolquer i que el dia que se li va cagar el nen quan la dona no hi era, el va rentar amb la manguera (per què no? sempre i quan fés calor, és clar). Més d'un de l'edat del Rexach ha actuat de la mateixa manera, amb els fills i amb els néts (ara mateix penso en un en concret que se sentirà aludit).
• La humilitat i la manera "campetxana" de parlar, amb el seu llenguatge de la gent del carrer
• L'escena on l'Om esbufega en la pujada en bicicleta, mentre el de 65 anys li passa davant, perquè demostra que l'Albert cumpleix la seva idea de programa amb totes les seves conseqüències, de manera que el programa guanya en ser realista i l'espectador se sent més proper.
• Que els fills (i les nétes, moníssimes) parlessin català, tot i tenir una mare castellanoparlant.
• Mostrar com n'és d'important fer esport.

Aspectes negatius

• Tornar a veure, per enèssima vegada, el fracàs de la inmersió lingüística a Catalunya, quan la Sílvia parla castellar, tot i haver viscut tota la vida al nostre país.
• La senzillesa de l'interior de la casa, els mobles del jardí (plàstic) i la làmpara penjada d'un pal en plan cutre. Em va fer pensar que si bé pot reflexar la falta d'interès en el consumisme, també pot indicar certa garraperia catalana. Les rajoles de la cuina deuen ser les mateixes de quan van comprar la casa l'any 75. És clar que en Rexach va deixar clar que ell no hi posa els peus, a la cuina... És obvi que a la seva època els jugadors no cobraben les quantitats inmorals que reben ara els futbolistes, però tenint en compte que també va treballar d'entrenador, no crec que li faltin els calés. L'altra explicació que hi puc donar és que en Rexach vol donar aquesta imatge (en plan Ingmar Kamprad, fundador d'Ikea) de persona senzilla. Suposo que també deu tenir pis a Pedralbes i no ens el van pas ensenyar.
• Quan pica de mans i diu "Tú, ya podemos cenar", dirigit a la seva dona.
• Haver aconsellat al seu fill que no es casés fins als 40 anys i no haver dit res a la filla que es va casar als 24 (!). 
• Haver-li posat al fill el nom de Carles, tal i com els seus pares li van posar a ell, i venir a dir que així és com s'ha de fer.

Ufff! Com m'he enrollat, no? Espero ansiosa els vostres comentaris!

va de futbol

No sé si les notícies del futbol suec solen arribar a Catalunya, però aquesta vegada és molt possible que sí. I si no, ja us informo jo: el Malmö ha guanyat la lliga sueca. Això no tindria cap repercussió per Catalunya si no fos que el segon entrenador de l'equip es un català: Josep Clotet Ruiz, que si no m'equivoco ve de l'Espanyol.
Com que aquí la gent només té un cognom, quan en tens dos, sempre t'anomenen pel segon, ja que s'entén que el primer és com un segon nom, o sigui que a en Pep els diaris li diuen Ruiz.
M'alegro de veure que hagin canviat el dia del Barca-Madrid, tot i que em costi creure que algú deixa d'anar a votar pel partit, tenint en compte que els col.legis el.lectorals estan oberts des de bona hora... Al que interessa votar, vota hi hagi partit o no.
I si no és així, la situació està pitjor del que em pensava.