dia de luxe

Ahir vam gaudir, el Tomas i jo d'un dia de luxe. Pels que no teniu fills serà una mica difícil d'entendre perquè ho dic...

De bon matí vaig anar a deixar les nenes a casa els sogres, on la meva cunyada ha vingut a passar uns dies, amb la bossa preparada per passar el dia i la nit allà. Després vaig tornar a casa des d'on el Tomas ahir va treballar unes horetes i jo vaig estudiar. Un cop dinat vam marxar cap un lloc de botigues on no hi haviem estat abans, ubicat en una antiga zona industrial restaurada. Vam comprar alguns articles de roba i vam visitar moltes botigues d'interiorisme i disseny. Després vam anar al cine, a veure "Julia & Julie" on la Streep fa un paper molt bo però lleugerament enervant (pel to de veu que ha d'utilitzar). No m'explaiaré sobre el film, però si us diré que mentre el mires et va entrant la gana.
La idea era anar a sopar després del cine. Però ai làs! Aquest país no deixa de sorprendre'm! Eren les nou del vespre i tots els restaurants tancaven!!! Evidentment, no erem al centre de la ciutat (ja seria el colmo), però en una zona on la gent ha anat a comprar (les botigues tanquen a les 20:00h) i on hi ha un cinema amb 6 sales, seria bastant lògic que els restaurants estiguessin oberts fins una mica més tard la nit de divendres, no? Doncs nanai. Ens vam quedar amb les ganes i com que vam perdre el temps anant a diferents llocs per veure si ens servien sopar, vam haver de tornar cap a casa amb la cua entre cames (és aquesta l'equivalència a "mi gozo en un pozo"?).
Però tant era, perquè ens esperava tot el vespre per nosaltres sols i tota la nit amb la garantia de no ser despertats, cosa que no passava des de que la Júlia era filla única i dormia a ca'ls sogres ;-)!
Per cert, gràcies pels comentaris de l'anterior post! Vaig recordar que teniem el fantàstic llibre que la Mireia i l'Erik van regalar a l'Elna "I ara què mengem?" i tot i la dificultat que ha suposat trobar ametlles (seran sense pelar), avui o demà farem panellets!!!

una hora menys

Canvi d’hora; el dia s’escurça. La fi de la tardor s’acosta, la foscor es fa cada dia més pal.lesa, plugim constant que remulla les fulles esteses per terra, cada vegada més desfetes, més marrons, més podrides.
Aquí no hi ha festes, ni castanyes, ni panallets. Com a molt s’importa el rotllo americà de les carabasses, els monstres i les telaranyes. Sinó, es va al cementiri a posar maca la tomba d’algun ser estimat.
Els alumnes tenen vacances tota la setmana. Els mestres a partir de dijous.
La Júlia malalta des de dissabte, i jo sentint enyorança.

aclariments i altres

Abans que res dir-li al Sergi (vegeu el seu comentari a l'anterior post) que malhauradament TV4 no televisa gratuitament els partits del Barça en directe. És la cadena de pagament "TV4 sport" (del mateix grup) que ho fa. No només els del Barça sino també altres partits de la lliga espanyola.

Dit això i abans de sortir de casa per portar la Júlia a una festa d'aniversari, us volia comentar algunes cosetes que he anat acumulant en el racó de "posts pel bloc".

La primera: un bon amic nostre es va fer operar d'un problema del cor que fins fa cosa de dos anys desconeixia que tenia, tot i que en notava els efectes (de repent se li disparava a més de 200 pulsacions/min). En preguntar-li perquè no s'havia fet operar abans ens contesta que és perquè pesava massa per la "camilla" del TAC que li havien de fer. No us penseu que parlo d'una persona amb obesitat mòrbida, ni molt menys. Aquest noi medeix quasi 2 metres i és de constitució forta i és cert que en els últims anys ha tingut panxa, però no és res que et fagi reaccionar. El pes màxim que suporta la camilla en qüestió és 115 kg. i ell en pesava 130. O sigui que es va haver d'aprimar perquè el puguessin operar. El que trobo extrany és que justament aquí a Suècia hi ha molts homes d'aquest tamany i trobo que és quasi una discriminació que no se´ls pugui donar l'atenció que necessiten. M'estranya que ningú reaccioni...

La segona: una altra de les diferències entre Catalunya i Suècia i que em sembla que mai he comentat és el tema de les necrològiques i altres anuncis familiars. Especialment els diumenges, el diari (de tirada nacional) en porta 4 pàgines plenes: primer els casaments, amb foto inclosa (sovint han passat mesos des de la data perquè hi ha cua), després els naixaments, molts també amb foto inclosa (aquí el crio potser ja té 8 mesos quan es publica l'anunci, però és que també hi ha cua) i per últim les morts. El que fa diferent a les necrològiques sueques és que enlloc de posar una creu hi ha molta gent que tria altres símbols. Per exemple és molt normal que a sobre del nom del difunt hi hagi un escut del seu equip de fútbol, un vaixell de vela, una moto, un cotxe, un cor, un ram de flors, un gat, un gos... Curiós, oi?

Ui, haig de marxar que aquí no està ben vist això d'arribar tard a les festes.

consumir

Ja està, ja hem encarregat l'estufa i ens la venen a instal.lar el 25 de novembre!! I és el model que veieu en la imatge. Aquestes setmanes se'm faran molt llargues!

I parlant de consumir, avui he llegit un mini reportatge d'una noia mare de dos nens de 4 i 6 anys, que inspirant-se en el llibre de Judith Levine "Not buying it, my year without shopping" (més o menys: "no comprar-ho, el meu any sense anar de compres") va decidir passar-se un any sense comprar res innecessari. És a dir, comprava menjar i productes de consum bàsics, però va deixar d'adquirir roba nova, cosetes de decoració i altres banalitats. També va deixar d'anar a fer cafetons amb les amigues i va parar de donar-se el gust de dinar en restaurants cars. Els sis primers mesos diu, van ser durs però després ja formava part de la seva rutina diaria i al final de mes (obviament) tenia molts més diners al compte. Després de l'any de no consumir, diu que inverteix més en menjar de qualitat, productes ecològics i que tria més acuradament quin producte comprar. Per exemple amb el seu marit han decidit que volen un cotxe bo i utilitzen els diners per comprar-lo enlloc de gastar-los en petites cosetes constantment.

Jo haig de dir que el fet de viure a les "afores" i només moure'm de casa a l'escola, la guarderia i la feina, fa que no tingui ni temps ni possibilitat d'anar de compres o sigui que no m'haig ni de plantejar el repte d'un any sense "shopping". Si hi ha una cosa que no suporto és comprar merdetes "made in China" que no serveixen per res només perque són barates. El dinar a l'escola em costa 2 euros al dia, l'Elna hereda la roba de la Júlia i la Júlia reb molta cosa de les seves cosines segones. Quan invertim en la llar, ho fem amb despeses contundents (com ara l'estufa o coses pel jardí) però que són a la vegada una inversió. Això sí, preferiria poder anar més sovint de compres perquè cada matí quan haig de triar la roba no sé què posar-me perquè la meitat (o més) del meu vestuari el tinc molt vist.

festes

Dissabte la Júlia cel.lebra el seu aniversari (que va ser dilluns) amb amics de l'escola i altres. En total tindrem 21 nens/es a casa. Esperem amb els dits creuats que faci bon temps per poder estar a fora la major part del temps perque sino no sé que farem amb tanta criatura dins de casa!! Avui he anat a comprar coses per menjar i beure i he buscat per la xarxa jocs que podem organitzar per tenir la canalla entretinguda...
A diferència de quan jo era petita ara moltes festes tenen algun tema. En plan "festa pirata", "festa disco", "festa hawaiana", i tots els que us pogueu imaginar. Internet és ple d'empreses que es dediquen a vendre tots els complements necessaris perque la festa sigui un èxit. Evidentment també es proporcionen serveis d'entreteniment (pallassos, mags, etc.) i de catering.
Tot plegat em sembla un gra massa. Els nens s'ho passen bé amb qualsevol cosa i una mica d'imaginació, estan contents amb un bon pastís fet a casa, una bossa de llaminadures i sucs de fruita. Jo almenys no me'ls gastaria pas amb això.
Parlant de gastar, diumenge vam anar a la fira de la vivenda per veure possibilitats d'estufa de llenya, entre altres. Finalment està decidit: em venc els fons i inverteixo en caliu! Dissabte al matí anem a la botiga.

musica

Aquest matí estava tot glaçat i al sortir de casa el termòmetre marcava 0.3 graus. Ja està, la il.lusiò de l'estiu és lluny, ja ha tornat el fred, tot i que el cel blau enganya. Ara mateix estem a 6 graus.
Sembla mentida que a vegades pugui haver-hi les mateixes temperatures a Bcn i Estocolm i que en canvi en moments com aquest hi hagi tanta diferència!
Per fi he pogut obrir un compte a Spotify, una de les millors que s'ha inventat ultimament (per uns suecs, per cert). Poder escoltar tota (o quasi) la música que t'agrada allà on tinguis una connexió a Internet és realment un gustasso. Pels que no sabeu el que és, mireu-vos la web . Si no voleu veure ni sentir publicitat podeu pagar 10 eur al mes i obtenir el servei, sinó us hauria de convidar algú. A mi em van convidar però quan em volia donar d'alta em deien que hi havia llista d'espera, així que al final li vaig demanar a un alumne (a canvi de pastís de xocolata que vaig portar ahir a l'escola) que em fes un "truquillo" en plan hacker i ja està! No em pregunteu com ho va fer perquè no vaig tenir ni temps de veure-ho de tan ràpid com va anar! D'alguna cosa ha de servir això de tenir alumnes de nova generació! ;-)