Salta, corre, juga, riu... La natura t'espera

Per Mireia Martínez

12 coses per viure abans de fer-te gran

Autor: Teresa Franquesa

Il·lustrador: Olga Capdevila

Edició: Combel

Pàgines: 32

ISBN: 978-84-9101-464-5

Edat: a partir de 5 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu:14,90 €

“Els boscos, els prats, el mar i les muntanyes t’esperen. Imagina’t els cabells al vent, el sol a la cara i espai lliure per córrer, saltar, esquitxar i enjogassar-te.”

Has rodolat per un prat? Has saltat onades o has dormit sota el cel estrellat?  

12 coses per viure abans de fer-te gran planteja una col·lecció de reptes per als infants i les seves famílies. Una invitació a sortir de casa per connectar amb la natura a través de petites experiències que omplen l’ànima i que de ben segur crearan grans records.

Teresa Franquesa i Olga Capdevila ens ofereixen una proposta slowlife per obrir els sentits i abraçar la natura, per tal de descobrir que en les petites coses hi rau el plaer més pur, més innocent i autèntic.

Amb uns textos suggeridors i unes il·lustracions coloristes i alegres, es completa amb un calendari d’advent on anotar tots aquests episodis vitals. L’edició acurada, en cartoné i amb detalls com una butxaca a la guarda que conté el pòster i una carta per als adults, el converteixen una opció ideal per regalar.

Un bonic llibre on els protagonistes són els infants i les històries reals que viuran amb totes i cadascuna d’aquestes dotze coses per viure abans de fer-te gran.

Una lectura per gaudir

Els amants de la rambla del Celler

Autor: Víctor Alexandre

Edició: Meteora, 2017

Pàgines: 352

ISBN: 9788494698224

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 19,50€

Ara són menuts i aflaquits, i observats amb els ulls vanitosos de la primavera, es diria que mai no han estat joves, que sempre  han estat vells. Però no és cert. 

Avui us recomano una novel·la excel·lent, un exquisit retrat de vida que fa gaudir a cada pàgina, d’aquelles que no pots parar de llegir i alhora tems que arribi el final. 

Llegint Els amants de la rambla del Celler m’ha passat el que feia temps que no sentia amb una novel·la, aquell sentiment impetuós que et porta a esgarrapar cinc minuts més a qualsevol situació, per lliurar-te a la seva lectura. És, sense cap mena de dubte, una novel·la deliciosa, que recomanaré amb gran èmfasi per el seu magnífic desenvolupament, en la que s’ha de reconèixer el mèrit de l’autor i, també dels editors, que és impecable i han convertit una història meravellosa en un llibre imprescindible.

L’habitual i entranyable passejada d’una parella nonagenària, en Joan la Marieta, són l’excusa amb la que l’autor desgrana diverses vides. En un relat frepant, intens, emocionant farcit de matisos i escrit amb una prosa impecable, viatjarem en el temps a Barcelona i també al París més bohemi, en una desfilada d’artistes que junt amb la passió per el cinema i el teatre, d’uns i altres, converteixen la cultura, en sí mateixa, gairebé en un personatge més de la trama en unes pàgines que tenen banda sonora pròpia, Les fulles mortes, decidiu vosaltres mateixos si preferiu la versió de Juliette Gréco o la d’Yves Montand.

Diverses subtrames subtilment creuades atorguen a la novel·la una complexitat que converteix Els amants de la rambla del Celler, en una novel·la imprescindible, un regal per a qualsevol lletraferit. La guerra, el tractament de la vellesa, mobbing immobiliari, abusos sexuals a menors, l’amor i les relacions. El passat, que tots arrosseguem i, les connexions que tot sovint se’ns escapen per viure d’una manera aïllada. De cap a fi, una gran novel·la.

Víctor Alexandre (Barcelona, 1950), és escriptor i periodista i treballa en diversos camps literaris: assaig, teatre, conte i novel·la. Ha rebut els premis Recull (1996), Lluís Companys (2005), Francesc Ferrer i Gironès (2006), Mercè Rodoreda (2008), Joan Coromines (2014) i Fundació Catalunya Estat (2015). Col·labora regularment en diferents mitjans de comunicació nacionals, com ara El Món i Racó Català, i en els mitjans locals Cugat.cat i Tot Sant Cugat. Els amants de la rambla del Celler marca el seu retorn a la novel·la després de sis anys d'absència.

Llegeix les primeres pàgines

Sílvia Cantos

Existeix l'amistat entre home i dona?

Nosaltres dos

Autor: Xavier Bosch

Edició: Columna, 2017

Pàgines: 560

ISBN: 9788466422017

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 21€

Hi ha mirades que queden. I aquella n’era una.

No se sap per què,

però queden solcades en un plec de la memòria,

per sempre.

Avui us recomano una novel·la magnífica. Una bellíssima oda a l'amistat. Una història per tornar-hi sovint.

Dos amics des de la universitat, el Kim i la Laura. Amb vides molt diferents. Ell, acostumat als luxes i a tenir-ho tot; ella, exigent i lluitadora, feliç amb les coses petites. Comparteixen riures i angoixes des d'aleshores i al llarg dels anys. Les vida passa, canvien els escenaris i els protagonistes, però hi ha una cosa que es manté inalterable, el seu vincle. És possible l’amistat entre un home i una dona?

El Xavier torna a enamorar-nos amb un estil similar al d’Algú com tu, gir radical, després de la sèrie del Dani Santana, amb el que va sorprendre i seduir als lectors. Ara torna, amb una història sobre l’amistat, amistat entre un home i una dona. Un concepte proper a la utopia per a molts. Ell l’explora i condueix a aquell que s’endinsi en el viatge que representa Nosaltres dos, per tres moments diferents en la vida de dos amics. Veurem si aquesta és possible o no. L'ambientació, els personatges i la història, és tan bonic. Les pàgines estan plenes d'emoció però sense caure en el recurs fàcil. Frases i fragments punyents i el suspens fins al final per saber si l’amistat, serà per sempre o transmutarà cap a un altre sentiment.

L’amistat deu ser això: els lligams invisibles amb algú que fa quinze anys que no has vist i és com si hi haguessis parlat abans-d’ahir. Que bonic ha de ser tenir algú així a la teva vida, oi? Algú que sentis proper, malgrat sigui a l’altra banda del món. Algú amb qui discutir pugui ser enriquidor. Algú per qui no dubtis a deixar-ho tot, quan et necessita i córrer al seu costat.

La delicada barrera entre entendre una broma o no fer-ho, les conseqüències que se’n poden derivar. Optar per dir mitja mentida enlloc d’una veritat sencera per facilitar la convivència. L’inexorable pas del temps. La família i els valors, uns pilars que en ocasions poden fer trontollar tot el teu món. Silencis estrepitosos. Riure amb la teva parella, indispensable per mantenir la bona salut emocional. Amistat, amor, gelosia. En definitiva, la vida. Això és el que el Xavier ha sabut condensar en Nosaltres dos.

Xavier Bosch (Barcelona, 1967) és un dels periodistes més respectats del país, a banda d’haver-se consolidat com escriptor amb les novel·les Eufòria, Se sabrà tot i Homes d’honor, protagonitzades per el periodista Dani Santana i, la celebrada Algú com tu, obra guardonada amb el Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes. És també el creador de El gran dictat de TV3 i el programa d’entrevistes Àgora. Va dirigir el documental La fleur sobre els 25 anys de la Fundació Josep Carreras i la seva tasca contra la Leucèmia i és present en molts altres projectes en ràdio i televisió. 

He tingut l'immens privilegi de llegir Nosaltres dos, abans que arribi a les llibreries, i avui que es posa a la venda, us garanteixo que és una novel·la excel·lent que llegireu, gaudireu i tindreu ganes de tornar a llegir, ja que sempre ens agrada tornar als llocs on ho hem passat bé, oi? Jo, no tinc cap dubte que hi tornaré en més d'una ocasió!

Sílvia Cantos

Univers Tomine

Per Mireia Martínez

Títol: Intrusos

Autor: Adrian Tomine

Traductor: Raúl Sastre

Edició: Sapristi, 2016

Pàgines: 128

ISBN: 9788494414015 

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 21,90€

Que Adrian Tomine és un dels grans ha quedat plenament demostrat. Amb Shortcomings (Mondadori, 2008) va captivar a crítica i públic, però el seu darrer treball Intrusos és absolutament imprescindible. Un dels còmics de l’any, sens dubte!

Un reflex de la vida, una mirada introspectiva de la societat actual, Intrusos és tot això i molt més. Tomine ha creat sis històries quotidianes, agredolces, tristes i silencioses; sis històries petites, molt humanes, però que el seu patetisme i el punt d’absurd que desprenen les fan molt grans. La veracitat d’aquestes vides tan poc extraordinàries, tan banals i vulgars però alhora tan reals, són una bufetada per al lector. Un còmic que remou emocions i que indueix a la reflexió.

A Amber Sweet, que a la protagonista la confonguin amb una actriu porno li condiciona la vida. Quelcom tan inversemblant marca la seva relació amb els altres, els homes especialment. A Vamos, Búhos trobem a dues ànimes perdudes, solitàries, immerses en una relació que penja d’un fil i que qüestiona els límits i les regles d’una parella. I, a Una breve historia del arte conocido como “hortiescultura” som testimonis de la història d’una idea, d’un projecte de negoci que el seu protagonista intenta tirar endavant amb tenacitat. Però, aviat som testimonis de la mediocritat i l’estancament, perquè les grans revolucions són fruit de ments privilegiades.

La màgia d’Intrusos rau en el tractament gràfic de cadascun dels relats, ja que ens capbussem en sis maneres diferents d’explicar i dibuixar una història. L’estructura de la vinyeta i la pàgina, el color, la línia, la retolació... Elements que canvien al servei  del discurs i que aporten una diversitat exquisida al conjunt. Traducido del japonés és un clar exemple de la versatilitat i la perícia de Tomine, ja que construeix la història a través dels escenaris i prescindeix de la presència física dels personatges, simplement magnífic!

Adrian Tomine (Sacramento, Califòrnia, Estats Units, 1974) és un autor de culte, un clar referent de la narració gràfica actual. Des de 1999 és col·laborador habitual a The New Yorker, signant cobertes que esdevenen autèntiques icones de la il·lustració. És també autor de Rubia deverano (La Cúpula, 2005, 2011), Sonámbulo y otras historias (La Cúpula, 2006), Shortcomings (Mondadori, 2008), Escenas de un matrimonio inminente : memorias prenupciales de Adrian Tomine (Sinsentido, 2012). 

Comença a llegir aquí

La metamorfosi de l'heroi

Per Mireia Martínez

Títol: El intercambio

Autor: Jérémie Moreau

Edició: Dibbuks, 2015

Pàgines: 168

ISBN: 9788415850878

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 15 €

Recordeu aquest nom: MAX WINSON, una llegenda viva del tennis mundial. El intercambio és el colofó d’un díptic absolutament imprescindible que reflexiona sobre el triomf, la fama, i el sacrifici.

En el primer volum, La tiranía, coneixíem a l’estrella, a l’heroi. Ara, a El intercambio, coneixem a la persona. Max Winson baixa del pedestal  per a emprendre un viatge d’autodescobriment en el qual experimenta sensacions i vivències tan humanes com l’amor, l’amistat i la malenconia. Un viatge revelador a la recerca de l’equilibri i el sentit de la vida, però exempt de placidesa perquè a vegades quan gratem ens fem mal. 
El tennista ha de prendre distància per a veure en perspectiva la seva pròpia existència, però no ho farà sol. Gràcies a Pedro, un jovenet talentós, Max redescobreix la màgia del tennis, el gust per jugar i no l’afany de competir. Es veu reflectit en el noi, té la mateixa set d’èxit, però ara s’ho mira amb els ulls de l’experiència. Intentant evitar que Pedro cometi els mateixos errors, Max se n’adona que tothom ha de fer el seu camí, tothom té dret a caure i aixecar-se, forma part de la vida.

La sèrie de Max Winson és un còmic reflexiu, emotiu i molt emocionant dotat d’un dibuix de línia vibrant, expressiva i molt gestual. Presenta una estètica, una estructura de pàgina, i uns recursos gràfics que s’influencien del manga, tal com ha manifestat Moreau. En definitiva, una lectura apassionant que es llegeix d’una revolada!

Jérémie Moreau (París, 1987) és un valor en alça en la BD francesa, un autor amb un futur prometedor. Es mou amb desimboltura tant en el món del còmic com en el del cinema d’animació, al qual també es dedica professionalment. 
El seu nom va lligat al de la Fira d’Angoulême des de la infància: guanya amb 16 anys del concurs escolar de BD de 2005; se li concedeix el Premi Joves Talents el 2012; el seu primer còmic El mono de Hartlepool és nominat per als  Premis Essencials de 2013; i novament inclòs en la Selecció Oficial per Max Winson el 2015. 

Si voleu llegir la ressenya del primer volum, Max Winson 1 - La tiranía, cliqueu aquí. 

Contemplant la vida

Per Mireia Martínez

Títol: Otoño

Autor: Jon McNaught 

Traductor: Belén Arévalo

Edició: Impedimenta, 2015

Pàgines: 64

ISBN: 9788415979982 

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 18,95€

És un luxe poder anar engruixint i ampliant el ventall d’editorials que us acosto des de Parlem de Còmic, amb la ferma intenció de recomanar-vos bones i variades lectures. 

Avui, m’estreno ressenyant un còmic d’Impedimenta, i em fa especial il·lusió. La seva col·lecció de novel·la gràfica, El Chico Amarillo, compta amb un catàleg de títols triats amb el bon gust i la qualitat que caracteritza l’editorial. Us proposo amb entusiasme una autèntica perla amb la qual acomiadàvem el 2015, Otoño de Jon McNaught. Publicat l’any 2012 al Regne Unit, l’èxit i el reconeixement internacional el precedeixen, com demostra el «Premi Revelació» rebut en el Festival Internacional de Còmic d’Angoulême de 2013. Hem hagut d’esperar uns quants anys, però ara ja el podem gaudir a casa nostra. 

Otoño és una poesia visual de principi a fi, en la qual la quotidianitat es converteix en protagonista, atorgant valor i transcendència a les petites coses, a la vida en si mateixa. Ens presenta dues històries que transcorren a Dockwood, una petita ciutat anglesa. La primera, un noi que treballa preparant esmorzars i dinars a la cuina de la residència d’avis Elmview; i la segona, un adolescent aficionat als videojocs que reparteix diaris per Nettlefield Road en el torn de tarda. Dues històries paral·leles que ens permeten resseguir un dia complet de tardor, començant a primera hora del matí i acabant amb la llum del capvespre. El caràcter anodí, corrent i trivial de les trames és alhora és el que les fa grans sota la mirada de McNaught. 

L’autor empra amb mestria el llenguatge del còmic, com demostra la seqüencialització absolutament detallada de les accions dels personatges, fins a una trentena de petites vinyetes per pàgina, convertint la lectura en un acte de contemplació. Dotat amb poc text, perquè és la imatge la que parla, el còmic desprèn la melangia pròpia de l’estació que li dóna nom. Paraules soltes, frases curtes i petits diàlegs que conviuen amb el cant dels estornells i la remor dels esquirols, que es preparen per a l’arribada de la tardor. Fulles que es desprenen de les branques i que voleien fins a caure a terra, petits actes que delaten les transformacions que experimenta la natura de manera cíclica i inexorable. 

Aquesta és l’essència d’Otoño, amb el llenguatge i l’estil propis de Jon McNaught, que es caracteritza per les tintes planes i l’estètica del gravat i l’estampació amb una pàtina de classicisme i elegància. Com a colofó, una edició magnífica que converteix aquest còmic en una petita obra d’art. L’enquadernació en cartoné, les guardes il·lustrades, la qualitat del paper i de la impressió, acompanyen i arrodoneixen el resultat final. 

Resident a Bristol, el britànic Jon McNaught és una de les joves promeses del còmic europeu. Si amb la seva “opera prima” Birchfield Close va rebre diverses nominacions al Premi Ignatz, amb Otoño va afermar la seva projecció ascendent. Ha treballat per a editorials de primeríssima línia com Nowbrow, Stripburger o London Review of Books; i ha realitzat il·lustracions per a premsa a The Washington Post o The New York Times. 

La decisió de Corrina Park

Per Mireia Martínez

Títol: Ladronzuela

Autor: Michael Cho 

Edició: La Cúpula, 2015

Pàgines: 98

ISBN: 9788416400065

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 12,50€

«Lo eché a perder. 

Me asusté y lo eché a perder hace un tiempo. 

Simplemente no quería verlo.»

Michael Cho s’estrena en la novel·la gràfica amb Ladronzuela, una reflexió subtil sobre les aspiracions, els somnis i la determinació per assolir-los. 

Corrina Park és jove, competent, i viu en una gran metròpolis plena d’oportunitats, o de paranys? D’ençà que va sortir de la universitat, ara fa cinc anys, treballa en una agència de publicitat, però ella volia ser escriptora... Atrapada en una rutina que la deixa indiferent, la Corrina amaga un secret: comet petits furts. Una prova de confiança que la fa sentir una mica més viva. Té les seves pròpies regles, i un modus operandi definit: «La guía de Corrina Park para el hurto (de pacotilla)». Un acte reprovable que manifesta les inseguretats, la solitud i la frustració que experimenta la protagonista en el seu dia a dia. Serà capaç la Corrina Park d’adoptar les mesures necessàries per a capgirar el seu destí? 

Darrerament hem pogut llegir altres còmics que també plantegen els interrogants d’una generació perduda en una societat que els aclapara. Si Solanin d’Inio Asano abordava el tema amb una potent trama, i Inercia d’Antonio Hitos amb una proposta gràfica trencadora, Ladronzuela ho fa des de la quotidianitat i els petits esdeveniments, amb un to pausat i sense grans daltabaixos. Michael Cho plasma amb destresa la solitud de l’individu en les grans ciutats, lluny de casa, i planteja interessants reflexions sobre el món de la publicitat, l’impacte dels mitjans de comunicació i les xarxes socials. Una bona història que es recolza en un dibuix i un color absolutament deliciosos. Estèticament, el treball a dues tintes, negre i rosa, combinades amb el blanc de la pàgina, funciona a la perfecció. 

Recordeu, qualsevol dia pot sortir el sol! La Corrina Park ho sap bé. 

Michael Cho va néixer a Corea del Sud, però va créixer a la ciutat canadenca de Toronto. Ha manifestat que va aprendre l’anglès llegint còmics, per tant, el seu vincle amb el món de la vinyeta es remunta a la seva primera etapa com a lector. Ha treballat amb segells tan destacats com Marvel o DC Comics, a més del New York Times o Penguin Classics. Recentment, Marvel ha anunciat que a partir de febrer de 2016, Cho serà l’autor de més de vint portades alternatives de l’univers All New, All Different Marvel amb personatges clàssics de la casa: Spiderman, Doctor Strange, Inhumans, Daredevil, i molts d’altres. Unes cobertes que es preveuen espectaculars amb el color com a empremta més personal de l’artista.  

Aquí podeu llegir les primeres pàgines.

Buscant el sentit, buscant el camí

Per Mireia Martínez

Títol: Solanin

Autor: Inio Asano

Edició: Norma, 2014

Pàgines: 424

ISBN: 9788467917369

Nota: ♥♥♥♥♥ 
Preu: 15,95€

Avui us recomano un còmic que m’ha fascinat de principi a fi, Solanin d’Inio Asano. Una autèntica perla del manga creada per un dels autors de referència del panorama actual del còmic nipó. 

Solanin és un retrat intimista d’una generació que busca el seu lloc en el món. Els joves protagonistes d’aquest manga, encapçalats per la Meiko i el Naruo, naveguen pel món dels adults amb un munt de preguntes, inseguretats, frustracions, però també somnis i esperances. Abandonar la bombolla universitària i fer front a la vida real és un repte, i ningú ha dit que fer-se gran sigui fàcil...

«La soledad y la angustia se mezclaban con una especie de emoción... Pero el caso es que, en esa época, todo era posible, como el cielo amplio y despejado.»

La Meiko se sent immersa en una rutina anodina que la bloqueja. La seva feina no la satisfà, les despeses del lloguer l’aclaparen, i els dubtes de la seva relació amb el Naruo la turmenten... És això tot el que ha d’esperar de la vida? No sap exactament què vol, ni quin és el camí que ha de prendre, però sí que sap que cal evolucionar i arriscar-se. 

En Naruo és il·lustrador en pràctiques en una empresa que treballa per a un diari, però la seva veritable vocació és la música. En el club de rock de la universitat va conèixer en Kato i en Billy, i van formar un grup musical, però una vegada llicenciats tot es va diluir. En Naruo ha de renunciar a la seva passió? 

«...Necesito un poco más de tiempo. Hasta encontrar respuestas. Aunque el camino sea escarpado... y lo siga siendo hasta el fin del mundo... pienso seguir mi propia senda.»

Solanin és un crit a l’amistat, perquè créixer amb el suport i la companyia dels amics és reconfortant. És una reflexió brillant sobre la felicitat i la necessitat d’equilibri, una lliçó de vida amb els seus girs inesperats. I la música com a eix central que actua com a catalitzador, com a vehicle d’expressió per experimentar la catarsi i el renaixement... El discurs d’Asano és poètic i emotiu, amb diàlegs i reflexions d’una profunditat que corprenen. Tot, amanit amb un dibuix magnífic, que combina amb imatges reals de la ciutat de Tòquio, instantànies urbanes i fragments fotogràfics de cel que tractats digitalment atorguen veracitat i modernitat a la vinyeta. Una lectura absorbent i agredolça de més de 400 pàgines editada en un únic volum. Un còmic senzillament imprescindible.

Inio Asano (Isioka, prefectura d'Ibaraki, Japó, 1980) és considerat una de les veus de la seva generació. Es dóna a conèixer al nostre país amb Nijigahara holograph (Ponent Mont, 2009) i La chica a la orilla del mar (Milky Way Ediciones, 2013). Amb Solanin (Norma, 2014), la seva obra estrella, arriba al gran públic i es realitza una adaptació cinematogràfica el 2010. Ara, en el XXI Saló del Manga de Barcelona s’han presentat dues novetats que reafirmen la seva projecció a casa nostra: Buenas noches, PunPun 1 (Norma, 2015), obra cabdal publicada al Japó entre 2007 i 2013, i Dead Dead Demons Dededede Destruction 1 (Norma, 2015), sèrie oberta actualment. I, com a colofó, la primícia d’una nova llicència, un volum únic d’històries curtes titulada El fin del mundo y antes del amanecer (Norma, abril 2016). 

«Una cosa... ¿Eres feliz, Billy? Es lo que quería preguntarte. 

Ahora no lo puedo saber. Eso es algo que descubres cuando vas a morir ¿no?»