La decisió de Corrina Park

Per Mireia Martínez

Títol: Ladronzuela

Autor: Michael Cho 

Edició: La Cúpula, 2015

Pàgines: 98

ISBN: 9788416400065

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 12,50€

«Lo eché a perder. 

Me asusté y lo eché a perder hace un tiempo. 

Simplemente no quería verlo.»

Michael Cho s’estrena en la novel·la gràfica amb Ladronzuela, una reflexió subtil sobre les aspiracions, els somnis i la determinació per assolir-los. 

Corrina Park és jove, competent, i viu en una gran metròpolis plena d’oportunitats, o de paranys? D’ençà que va sortir de la universitat, ara fa cinc anys, treballa en una agència de publicitat, però ella volia ser escriptora... Atrapada en una rutina que la deixa indiferent, la Corrina amaga un secret: comet petits furts. Una prova de confiança que la fa sentir una mica més viva. Té les seves pròpies regles, i un modus operandi definit: «La guía de Corrina Park para el hurto (de pacotilla)». Un acte reprovable que manifesta les inseguretats, la solitud i la frustració que experimenta la protagonista en el seu dia a dia. Serà capaç la Corrina Park d’adoptar les mesures necessàries per a capgirar el seu destí? 

Darrerament hem pogut llegir altres còmics que també plantegen els interrogants d’una generació perduda en una societat que els aclapara. Si Solanin d’Inio Asano abordava el tema amb una potent trama, i Inercia d’Antonio Hitos amb una proposta gràfica trencadora, Ladronzuela ho fa des de la quotidianitat i els petits esdeveniments, amb un to pausat i sense grans daltabaixos. Michael Cho plasma amb destresa la solitud de l’individu en les grans ciutats, lluny de casa, i planteja interessants reflexions sobre el món de la publicitat, l’impacte dels mitjans de comunicació i les xarxes socials. Una bona història que es recolza en un dibuix i un color absolutament deliciosos. Estèticament, el treball a dues tintes, negre i rosa, combinades amb el blanc de la pàgina, funciona a la perfecció. 

Recordeu, qualsevol dia pot sortir el sol! La Corrina Park ho sap bé. 

Michael Cho va néixer a Corea del Sud, però va créixer a la ciutat canadenca de Toronto. Ha manifestat que va aprendre l’anglès llegint còmics, per tant, el seu vincle amb el món de la vinyeta es remunta a la seva primera etapa com a lector. Ha treballat amb segells tan destacats com Marvel o DC Comics, a més del New York Times o Penguin Classics. Recentment, Marvel ha anunciat que a partir de febrer de 2016, Cho serà l’autor de més de vint portades alternatives de l’univers All New, All Different Marvel amb personatges clàssics de la casa: Spiderman, Doctor Strange, Inhumans, Daredevil, i molts d’altres. Unes cobertes que es preveuen espectaculars amb el color com a empremta més personal de l’artista.  

Aquí podeu llegir les primeres pàgines.

Ressenya Croqueta y Empanadilla

Per Mireia Martínez

Títol: Croqueta y Empanadilla

Autor: Ana Oncina

Edició: La Cúpula, 2014

Pàgines: 132

ISBN: 9788415724612

Nota: ♥♥♥♥♥

Els premis del Saló del Còmic d’enguany ens reservaven una darrera sorpresa! Croqueta y Empanadilla d’Ana Oncina s’alçava amb el Premi Popular a la Millor Obra de 2014. Els lectors es van manifestar, i la votació popular va concedir el guardó a aquest còmic entranyable i molt simpàtic que La Cúpula va publicar amb molt d’encert el març de 2014, i que en aquests moments compta amb una celebrada vuitena edició.

Croqueta y Empanadilla és el primer còmic d’Ana Oncina (Alacant, 1989). Una lectura fresca i divertida de tints autobiogràfics, basada en les seves pròpies experiències amb el seu xicot. Ens relata, en capítols curts i amb molt d’humor, situacions típiques de parella en les que de ben segur tots ens veiem reflectits en molts moments. Històries quotidianes i petites que ens parlen de la convivència, la paciència, la capacitat de compartir, entre d’altres. Però per abordar el tema, i aquí està la gràcia de la proposta, Oncina ens dibuixa una parella molt fregida: Croqueta ell i Empanadilla ella. Dos personatges carismàtics que es fan estimar per la seva dolçor, ingenuïtat i bones intencions. El primer viatge, les mascotes, la cuina, els amics... Moltes i variades escenes, però personalment sento especial predilecció pels capítols Historias para no dormir, senzillament magnífics!

Amb un dibuix dotat de simplicitat i amb un color a dues tintes dominat pel taronja, Croqueta i Empanadilla es mouen en un món d’humans on ells són els únics éssers fregits. 

Amb la lectura d’aquest volum us quedareu amb ganes de més. Segur! Us convido a continuar amb un especial nadalenc: Una Navidad con Croqueta y Empanadilla. Un petit volum en grapa i a tot color editat el desembre de 2014. En aquesta ocasió, les compres nadalenques, la festa de  Cap d’Any o la “dieta del polvorón” són les protagonistes. Autèntics clàssics d’aquestes dates amanits amb noves i divertides situacions diàries. 

I que millor que acabar aquesta recomanació amb la notícia de la imminent publicació de Croqueta y Empanadilla 2, que surt al mercat el 29 de maig. En el tastet de les primeres pàgines  podem veure que l’estiu i la calor arriba a l’univers de Croqueta i Empanadilla. Noves aventures i desventures amb les quals, sens dubte, gaudirem molt i que estic desitjant llegir!

Ressenya Aquel verano

Per Mireia Martínez

Títol: Aquel verano  

Autor: Jillian Tamaki, Mariko Tamaki

Edició: La Cúpula, 2014

Pàgines: 318

ISBN: 9788415724728

Nota: ♥♥♥♥♥

El tàndem de les cosines Tamaki, Jillian i Mariko,  canadenques d’ascendència japonesa, funciona estupendament! Després de col·laborar a “Skim”, repeteixen amb “Aquel verano”. Una novel·la gràfica rodona publicada el juliol de 2014, que com no podia ser d’una altra manera havia de veure la llum en ple estiu, fent honor al seu títol.

Nominada al Festival d’Angoulême 2015 en la categoria de Millor Obra, nominada al Saló Internacional del Còmic de Barcelona 2015 com a Millor Obra d’Autor Estranger publicada a Espanya el 2014, i a l’espera d’una 2a edició que arribarà el pròxim mes d’abril, les cosines Tamaki recullen els fruits de la feina ben feta, posant en relleu la qualitat d’aquest preciós volum que amb 318 pàgines ens deixa amb ganes de més.

“Aquel verano” ens presenta una història evocadora que ens trasllada directament a la màgia dels dies llargs i ociosos, calorosos, al sol, a la platja, respirant i gaudint de les vacances. De ben segur que tots recordem un estiu concret amb especial enyorança, un estiu de joventut, moments de llibertat vivint intensament, experimentant i creixent. Aquest és l’estiu revelador que els espera a Rose i Windy, dues adolescents que cada any es retroben a Awago Beach en un càmping a la vora d’un llac. Les noies estan decidides a gaudir dels plaers estiuencs: banyar-se a la platja, menjar gelats i moltes llaminadures, anar en bicicleta, mirar pel·lícules de por, saltar, ballar, en resum, divertir-se. Però aquest estiu és diferent... Uns núvols foscos planen sobre elles i la comunitat d’Awago Beach. Rose i Windy no són ni petites ni grans, són dues jovenetes al bell mig de la tempesta, descobrint els problemes i les dificultats dels adults, prenent consciència de la complexitat de les relacions humanes, i del difícil equilibri de la felicitat.

El guió de Mariko i el dibuix de Jillian Tamaki construeixen una novel·la gràfica crossover que té la qualitat de captar l’atenció de joves i adults. Una història a vegades desinhibida i esbojarrada, i en altres continguda i agredolça, reforçada per l’espontaneïtat i el dinamisme del dibuix. La composició de la pàgina treballa al servei de la història, alternant la retícula de les vinyetes amb esplèndides il·lustracions a doble pàgina que esdevenen una autèntica finestra a Awago Beach. I, tot això ho aconsegueix amb una única tinta en to blau marí i les seves corresponents gradacions. Però, no podem oblidar-nos de constatar que “Aquel verano” és un còmic ple de sons i sorolls, petites paraules i onomatopeies que acompanyen l’acció dels personatges i l’enriqueixen amb matisos. El “crunch-crunch” d’uns peus que caminen per la sorra, el “ticka-ticka” de les gotes de pluja que repiquen a la teulada o el “cccchhhhirrr” dels animals nocturns.

“Aquel verano” és d’aquelles lectures que no s’obliden fàcilment. La família, l’amor, les relacions, els contratemps, la maternitat i les seves circumstàncies, i la vida com a procés d’aprenentatge i descobriment són els ingredients que acompanyen a Rose i Windy en aquesta aventura tan real i tan propera.

Primeres pàgines

Ressenya No puedes besar a quien quieras

Per Mireia Martínez

Títol: No puedes besar a quien quieras

Autor: Marzena Sowa, Sandrine Revel

Edició: La Cúpula, 2014

Pàgines: 108

ISBN: 9788415724773

Nota: ♥♥♥♥♥

Un petó, un innocent petó és el desencadenant de “No puedes besar a quien quieras”. Una novel·la gràfica, amb guió de Marzena Sowa i dibuix de Sandrine Revel, que captiva de principi a fi.

La història parteix d’una anècdota molt concreta: un nen intenta fer un petó a una nena en la foscor d’un cinema, un gest innocent, un acte de consol. Però, si afegim que ens trobem en una república socialista i en una sessió de propaganda política, l’afer es complica. A partir d’aquí, es posa en marxa la implacable màquina del sistema: interrogatoris, censura, denúncia, vigilància... Actes que estigmatitzen una societat ofegada. En conseqüència, Viktor, el nostre petit heroi, i els seus amics viuen en primera persona la por i l’angoixa a través dels interrogatoris a què són sotmesos per part del director i la mestra de l’escola, figures del règim autoritàries i modèliques. Les preguntes incisives dels botxins fan trontollar l’amistat dels infants, generen retrets i malentesos, i desestabilitzen el seu petit univers.

En Viktor pateix perquè el seu pare és un escriptor que desperta recels i sospites, un artista amb les ales tallades pel règim. Les seves reflexions sobre l’escriptura són especialment interessants. Escriu per assolir una llibertat que l’hi és negada, per a no perdre de vista la seva veritat. L’escriptura com a acte de sinceritat. La necessitat d’observar el món, i plasmar-lo a través de la força i el poder de les paraules.

Marzena Sowa s’inspira en els records de la Polònia de la seva infància per a crear aquesta història, que és alhora un testimoni i una denúncia. Ens mostra la hipocresia del sistema, les màscares i les mentides dels camarades més exemplars, que posen de manifest que són simples titelles d’un teatre grotesc. Sandrine Revel dibuixa i acoloreix la història de Viktor amb tons terrosos, grisos, mancats d’alegria, que encaixen a la perfecció amb l’esperit de l’escenari, així com l’estructura ordenada de les vinyetes de cantonades arrodonides.

“No puedes besar a quien quieras” és el retrat d’una societat oprimida a través dels ulls incrèduls i innocents dels infants, que intenten trobar respostes a una realitat massa complexa. Una lectura molt recomanable que en el darrer moment ens regala un bri d’esperança, de llum.

Primeres pàgines