El cap acaba de tornar al seu habitacle, obre el terminal disposat a encetar la feina però es troba un missatge del cap de grangers. – Tenim greus problemes. Sol·licito reunió urgent. – Si una cosa identifica els grangers és la seva poca amistat amb els mitjans de comunicació escrits, els seus missatges són minsos, directes, curts, tallants.
El cap crida al segon. – Senyor? – Sí, he rebut un missatges dels grangers, sembla que tenim problemes. Sap res? – El mateix que vostè, acabo de rebre el mateix missatge. Teòricament la posta hauria hagut de començar i tenia entès que els mascles ja estaven fecundant femelles. – Doncs haurem d’anar a veure els grangers. – Perquè no els fem venir?
El cap mira irònicament al segon. – Ha estat amb algun granger en roba de treball? – No, mai. – Doncs li donaré un consell, no toqui res quan arribem allà o no li deixaré entrar aquí fins que l’abandoni la pudor. Aquesta gent es renten amb una solució abrasiva per treure’s la pudor, el procés dura una fase sencera. Si no ho fessin així la pudor no se’ls hi aniria fins dues jornades desprès. Au, anem.
L’entrada a la granja és un cop a les fosses nasals del segon que es gira ostensiblement i s’aparta de l’entrada. El granger que hi ha a la porta se’l mira indiferent. – És la seva primera vegada. – Li diu el cap. – Així aquesta nit no menjarà. Què voldrien? – Sóc el cap de la nau, ell és el segon. Vull parlar amb el seu cap.
El granger es sorprèn. – Perdoni cap, no sabia ... no surto gaire jo ... – Deixi-ho, no pateixi, el normal és que la gent no sàpiga qui és el cap de la nau, si ho sap, és perquè hi ha problemes. Cridarà el seu cap. – Sí senyor, ja és de camí. – No passem? – Tenim habilitada una sala externa, el segon no patirà tant.
Al cap d’una estona apareix el cap de grangers, net. – Bon dia cap. – Bon dia. Pensava que estaria feinejant. – m’he reservat una mica, a la fi això també és feina. – es clar. Coneix el segon? – Molt de gust, no, no ens coneixíem. Passem? – vostè dirà. – El cap de grangers els porta a una sala. El segon li agraeix el detall disculpant-se per la seva poca resistència. – No pateixi, és una pudor molt forta i costa d’acostumar-se.
El cap demana pel missatge. – Quin és el problema? – La posta està fallant, les femelles no queden fecundades, el líquid seminal dels mascles és estèril. – Vol dir que no hi haurà posta? – Això em temo, però la cosa és pitjor, algunes femelles estan ponent ous abans de temps, ous no fèrtils per suposat i per acabar d’adobar-ho estem registrant una mortaldat superior a la normal. – Els veterinaris què diuen? – Estem sobre el tema, però jo m’atreviria a dir que estem patint una degeneració de l’espècie, són molts cicles, hi ha animals que mai no han respirat a l’aire lliure.
- I què podem fer? – Els nostres càlculs ens fan pensar que si tot segueix així, si no reduïm el consum, no superarem més enllà de trenta cicles, sent optimistes. – Racionar? – Racionar. – Li hauré de treure una mica més de temps. Aquesta decisió l’han de subscriure els membres de l’assemblea. Segon, truqui’ls sisplau.
El segon fa la crida, al cap d’una estona arriben els membres de l’assemblea. El cap de grangers torna a fer l’explicació de la situació. – Així que estem acabats. No? – Pregunta un dels membres. – No necessàriament. – Replica el cap. - Ens apropem a un altre sistema, potser trobarem un lloc definitiu. – I si el que trobem no acaba d’acomplir els requisits. – Si és un planeta mínimament habitable el sotmetrem al consell i fins i tot a consulta general.
Els membres del consell discuteixen entre ells durant una estona, un d'ells insisteix en no autoritzar la mida, al final, el president del consell parla. – Sigui com sigui hem de ser pessimistes si volem alegrar-nos-en després. Declari el racionament. I esperem que el nou sistema ens pugui acollir.
Immediatament s'envia la informació al sistema de comunicacions, al poc tota la població de la nau està assabentada, notes als menjadors recorden que, a partir d'aquell moment, per poder accedir al menjar s'hauran d'identificar i que sols es podrà menjar la quantitat establerta per jornada.
Tornant al pont el cap i el segon es troben amb un vell conegut. - Una decisió difícil, cap. - Feia temps que no el veia, Rouah. Alguna notícia? - N'hi ha una petita part de la població descontenta amb la mida. - A mi tampoc no em fa gràcia però no se m'acudeix una altra solució. - L'entenc, però hi ha uns elements més perillosos, de fet estan mirant de vendre el menjar en el mercat negre. - I d'on trauran el menjar? - Sembla que l'han anat acumulant. - Ja, en quins congeladors? Que jo recordi tots els congeladors estan sota el nostre control. - Aquest és el problema.
Per la ment del cap passa una imatge que el fa esgarrifar. - No seran tan agosarats! - Què vol dir? - Intervé el segon. Rouah respon. - Hi ha un sistema alternatiu de conservació. - Què és absolutament tòxic, que va provocar la mort lenta i dolorosa de milions de sinars, quasi fins l'extinció i que va ser prohibit fa milers de cicles. - Quin sistema? - Pregunta el segon. - Sal. - respon el cap. On el tenen? - Rouah li passa una unitat de memòria. Aquí està tota la informació, magatzems i sinars implicats, em temo que alguns formen part de la seva gent i dels grangers.
El cap arriba als seu habitacle amb el segon, introdueix la unitat al terminal, identifica tots els membres de la tripulació implicats i emet una ordre de reunió urgent a tots ells. Revisa la llista per aïllar els grangers implicats. Dins la resta de la llista descobreix a un dels membres de l'assemblea, el recorda, era qui s'oposava a la mida. - Segon, tots els implicats de la tripulació estan a la sala, Els aïllo. Reuneixi a la segona sala tots els vigilants disponibles.
El segon dona una ordre al sistema, se senten corredisses pels passadissos, el cap i el segon surten cap a la segona sala, pel camí escolten els cops a la porta de la primera sala. - Alguns estan armats, senyor. Què hem de fer? - Vull el mínim de baixes, doneu-los opció de lliurar-les. - I si s'atrinxeren. - Llavors ja sap el que ha de fer. - Al cap d'una estona els escamots surten cadascú cap a la zona assignada. El cap va amb l'escamot que detindrà el membre de l'assemblea. El segon porta l'escamot que s'encarregarà dels grangers.
Arriben a l'entrada a les granges, el segon parla amb el granger de la porta. - Avisi al seu cap que entrem. - No poden entrar així. - Ara sí. - El vigilants s'escampen per les granges. El cap dels grangers arriba esverat. - Què passa segon? - Ho sento, però uns quants dels seus grangers estan sent detinguts. - Per què? - Acumulació no autoritzada d'aliments, conservació amb tòxics i venda il·legal. - Hi han proves? - Tres magatzems il·legals.
El cap dels grangers es mostra abatut. - Si els magatzems són com els nostres hauríem pogut esperar a arribar al sistema abans de racionar el menjar. - Són més grans, i estan plens. – Uns vigilants s’apropen amb un dels grangers, el cap dels grangers demana parlar-hi, el segon accedeix. – Per què? – El granger el mira desafiant. – Les coses van mal dades i nosaltres podíem tenir el poder. – Intoxicant la població? – Menys a repartir. - Ja se’l poden portar segon. Gràcies.
El cap de grangers parla amb el granger de l’entrada i se’n va cap al punt de reunió, com ell tots el grangers que no han estat detinguts fan el mateix. – Això portarà més problemes. – Pensa el segon. – Si no arribem a temps al sistema les haurem de veure a venir. – El segon, amb l’escamot i tots els detinguts se’n van cap al centre de detenció.
El cap crida al segon. – Senyor? – Sí, he rebut un missatges dels grangers, sembla que tenim problemes. Sap res? – El mateix que vostè, acabo de rebre el mateix missatge. Teòricament la posta hauria hagut de començar i tenia entès que els mascles ja estaven fecundant femelles. – Doncs haurem d’anar a veure els grangers. – Perquè no els fem venir?
El cap mira irònicament al segon. – Ha estat amb algun granger en roba de treball? – No, mai. – Doncs li donaré un consell, no toqui res quan arribem allà o no li deixaré entrar aquí fins que l’abandoni la pudor. Aquesta gent es renten amb una solució abrasiva per treure’s la pudor, el procés dura una fase sencera. Si no ho fessin així la pudor no se’ls hi aniria fins dues jornades desprès. Au, anem.
L’entrada a la granja és un cop a les fosses nasals del segon que es gira ostensiblement i s’aparta de l’entrada. El granger que hi ha a la porta se’l mira indiferent. – És la seva primera vegada. – Li diu el cap. – Així aquesta nit no menjarà. Què voldrien? – Sóc el cap de la nau, ell és el segon. Vull parlar amb el seu cap.
El granger es sorprèn. – Perdoni cap, no sabia ... no surto gaire jo ... – Deixi-ho, no pateixi, el normal és que la gent no sàpiga qui és el cap de la nau, si ho sap, és perquè hi ha problemes. Cridarà el seu cap. – Sí senyor, ja és de camí. – No passem? – Tenim habilitada una sala externa, el segon no patirà tant.
Al cap d’una estona apareix el cap de grangers, net. – Bon dia cap. – Bon dia. Pensava que estaria feinejant. – m’he reservat una mica, a la fi això també és feina. – es clar. Coneix el segon? – Molt de gust, no, no ens coneixíem. Passem? – vostè dirà. – El cap de grangers els porta a una sala. El segon li agraeix el detall disculpant-se per la seva poca resistència. – No pateixi, és una pudor molt forta i costa d’acostumar-se.
El cap demana pel missatge. – Quin és el problema? – La posta està fallant, les femelles no queden fecundades, el líquid seminal dels mascles és estèril. – Vol dir que no hi haurà posta? – Això em temo, però la cosa és pitjor, algunes femelles estan ponent ous abans de temps, ous no fèrtils per suposat i per acabar d’adobar-ho estem registrant una mortaldat superior a la normal. – Els veterinaris què diuen? – Estem sobre el tema, però jo m’atreviria a dir que estem patint una degeneració de l’espècie, són molts cicles, hi ha animals que mai no han respirat a l’aire lliure.
- I què podem fer? – Els nostres càlculs ens fan pensar que si tot segueix així, si no reduïm el consum, no superarem més enllà de trenta cicles, sent optimistes. – Racionar? – Racionar. – Li hauré de treure una mica més de temps. Aquesta decisió l’han de subscriure els membres de l’assemblea. Segon, truqui’ls sisplau.
El segon fa la crida, al cap d’una estona arriben els membres de l’assemblea. El cap de grangers torna a fer l’explicació de la situació. – Així que estem acabats. No? – Pregunta un dels membres. – No necessàriament. – Replica el cap. - Ens apropem a un altre sistema, potser trobarem un lloc definitiu. – I si el que trobem no acaba d’acomplir els requisits. – Si és un planeta mínimament habitable el sotmetrem al consell i fins i tot a consulta general.
Els membres del consell discuteixen entre ells durant una estona, un d'ells insisteix en no autoritzar la mida, al final, el president del consell parla. – Sigui com sigui hem de ser pessimistes si volem alegrar-nos-en després. Declari el racionament. I esperem que el nou sistema ens pugui acollir.
Immediatament s'envia la informació al sistema de comunicacions, al poc tota la població de la nau està assabentada, notes als menjadors recorden que, a partir d'aquell moment, per poder accedir al menjar s'hauran d'identificar i que sols es podrà menjar la quantitat establerta per jornada.
Tornant al pont el cap i el segon es troben amb un vell conegut. - Una decisió difícil, cap. - Feia temps que no el veia, Rouah. Alguna notícia? - N'hi ha una petita part de la població descontenta amb la mida. - A mi tampoc no em fa gràcia però no se m'acudeix una altra solució. - L'entenc, però hi ha uns elements més perillosos, de fet estan mirant de vendre el menjar en el mercat negre. - I d'on trauran el menjar? - Sembla que l'han anat acumulant. - Ja, en quins congeladors? Que jo recordi tots els congeladors estan sota el nostre control. - Aquest és el problema.
Per la ment del cap passa una imatge que el fa esgarrifar. - No seran tan agosarats! - Què vol dir? - Intervé el segon. Rouah respon. - Hi ha un sistema alternatiu de conservació. - Què és absolutament tòxic, que va provocar la mort lenta i dolorosa de milions de sinars, quasi fins l'extinció i que va ser prohibit fa milers de cicles. - Quin sistema? - Pregunta el segon. - Sal. - respon el cap. On el tenen? - Rouah li passa una unitat de memòria. Aquí està tota la informació, magatzems i sinars implicats, em temo que alguns formen part de la seva gent i dels grangers.
El cap arriba als seu habitacle amb el segon, introdueix la unitat al terminal, identifica tots els membres de la tripulació implicats i emet una ordre de reunió urgent a tots ells. Revisa la llista per aïllar els grangers implicats. Dins la resta de la llista descobreix a un dels membres de l'assemblea, el recorda, era qui s'oposava a la mida. - Segon, tots els implicats de la tripulació estan a la sala, Els aïllo. Reuneixi a la segona sala tots els vigilants disponibles.
El segon dona una ordre al sistema, se senten corredisses pels passadissos, el cap i el segon surten cap a la segona sala, pel camí escolten els cops a la porta de la primera sala. - Alguns estan armats, senyor. Què hem de fer? - Vull el mínim de baixes, doneu-los opció de lliurar-les. - I si s'atrinxeren. - Llavors ja sap el que ha de fer. - Al cap d'una estona els escamots surten cadascú cap a la zona assignada. El cap va amb l'escamot que detindrà el membre de l'assemblea. El segon porta l'escamot que s'encarregarà dels grangers.
Arriben a l'entrada a les granges, el segon parla amb el granger de la porta. - Avisi al seu cap que entrem. - No poden entrar així. - Ara sí. - El vigilants s'escampen per les granges. El cap dels grangers arriba esverat. - Què passa segon? - Ho sento, però uns quants dels seus grangers estan sent detinguts. - Per què? - Acumulació no autoritzada d'aliments, conservació amb tòxics i venda il·legal. - Hi han proves? - Tres magatzems il·legals.
El cap dels grangers es mostra abatut. - Si els magatzems són com els nostres hauríem pogut esperar a arribar al sistema abans de racionar el menjar. - Són més grans, i estan plens. – Uns vigilants s’apropen amb un dels grangers, el cap dels grangers demana parlar-hi, el segon accedeix. – Per què? – El granger el mira desafiant. – Les coses van mal dades i nosaltres podíem tenir el poder. – Intoxicant la població? – Menys a repartir. - Ja se’l poden portar segon. Gràcies.
El cap de grangers parla amb el granger de l’entrada i se’n va cap al punt de reunió, com ell tots el grangers que no han estat detinguts fan el mateix. – Això portarà més problemes. – Pensa el segon. – Si no arribem a temps al sistema les haurem de veure a venir. – El segon, amb l’escamot i tots els detinguts se’n van cap al centre de detenció.
