Un dia d’aquests faré la bogeria mes desbarrada de la meva història, buscaré la manera d’apropar-me a tu, de dir-te que t’estimo, que m’és el mateix si tu no em vols, però que t’ho vull dir.
Un dia d’aquests em plantaré davant teu, espantat com sempre estic, i et robaré un petó.
Un dia d’aquests seguiré la teva ombra per trobar-me amb tu, per demanar-te que m’estimis, per sentir-te a prop.
Aquell dia serà el millor, hauré fet el pas en el buit, i no m’importarà estavellar-me contra la crua realitat.
Aquell dia serà el que em portarà a sentir-me ple de vida o a enfonsar-me en la tristor.
Aquell dia deixaré de tremolar cada vegada que et veig, sabré si ets amb mi o si t’he d’oblidar.
Potser mai no arribarà aquest dia, perquè quan hi penso em tremola tot.
Potser mai no faré el que penso perquè tinc la sensació de perdre’t així m’apropo a tu.
Potser mai coneixeré el sabor dels teus llavis ni el tacte de la teva pell.
Un dia d’aquests em plantaré davant teu, espantat com sempre estic, i et robaré un petó.
Un dia d’aquests seguiré la teva ombra per trobar-me amb tu, per demanar-te que m’estimis, per sentir-te a prop.
Aquell dia serà el millor, hauré fet el pas en el buit, i no m’importarà estavellar-me contra la crua realitat.
Aquell dia serà el que em portarà a sentir-me ple de vida o a enfonsar-me en la tristor.
Aquell dia deixaré de tremolar cada vegada que et veig, sabré si ets amb mi o si t’he d’oblidar.
Potser mai no arribarà aquest dia, perquè quan hi penso em tremola tot.
Potser mai no faré el que penso perquè tinc la sensació de perdre’t així m’apropo a tu.
Potser mai coneixeré el sabor dels teus llavis ni el tacte de la teva pell.
