A la meva pre adolescència va començar l’imperi de les marques. Jo en aquell temps no era conscient, els meus companys tampoc, que començàvem a valorar els objectes més per la marca de fàbrica que no pas pel seu valor real.
S’ha de reconèixer, però, que alguns productes s’ho valien per ells mateixos, i era molt difícil per a un nen de dotze anys valorar aquests aspectes.
Recordo que els meus companys frisaven per tenir unes vambes Adides, sí, vambes, ja sé que és una altra marca i que s’hauria de dir sabatilles esportives, però per a mi eren vambes, així com el calçat dur i barat eren les enyorades xiruques.
Com deia, la marca estrella era Adidas, hi havia diferents models, gran novetat, que permetien que no tothom portes les mateixes vambes. Hi havia el meu amic, “pijito”, bon jan, a qui els seus pares li compraven allò que demanava. He de dir que també s’ho guanyava estudiant de valent, i ell portava sempre el model més innovador adquirit, com no, a Andorra.
Jo era un cas apart, em mirava aquelles sabatilles, me les remirava i no els hi veia la gràcia, de fet mai m’ha fet gràcia ni la roba ni les sabates ni les joies. A més, tenien un problema, te les havies de cordar i descordar per posar-te-les i treure-te-les, i això em feia molta mandra.
Jo portava unes vambes de tela, usualment blaves, que tenien la virtut, a més de ser barates, que sols me les havia de cordar una vegada, el dia que les estrenava, des d’aquell dia fins el dia en que la mare les llençava a les escombraries dient que estaven podrides me les treia i me les posava sense tocar-hi el cordills.
A mida que creixíem, la meva poca dèria per les Adidas es feia més evident, fins que un dia, quan algú ensenyava les seves Adidas nosequè noves, no se’m va acudir una altra cosa que dir que jo en portava unes Adidas Tórtola, Tórtola era la marca d’aquelles sabatilles,
I així, fins que vaig acabar el batxillerat, jo portava Adidas Tórtola, blaves, de tela, eternament cordades. Fa anys que Adidas ja no és la marca estrella, malgrat ser encara una marca important, No sé si existeixen encara les Tórtola, sé que les xiruques ja no les fan, però encara em miro les sabateries com aquelles botigues on trenco records de velocitat comprant, el darrer cinc minuts per uns mocasins, unes bambes i unes sabatilles d’estar per casa, la propera vull posar-me en els tres minuts.
S’ha de reconèixer, però, que alguns productes s’ho valien per ells mateixos, i era molt difícil per a un nen de dotze anys valorar aquests aspectes.
Recordo que els meus companys frisaven per tenir unes vambes Adides, sí, vambes, ja sé que és una altra marca i que s’hauria de dir sabatilles esportives, però per a mi eren vambes, així com el calçat dur i barat eren les enyorades xiruques.
Com deia, la marca estrella era Adidas, hi havia diferents models, gran novetat, que permetien que no tothom portes les mateixes vambes. Hi havia el meu amic, “pijito”, bon jan, a qui els seus pares li compraven allò que demanava. He de dir que també s’ho guanyava estudiant de valent, i ell portava sempre el model més innovador adquirit, com no, a Andorra.
Jo era un cas apart, em mirava aquelles sabatilles, me les remirava i no els hi veia la gràcia, de fet mai m’ha fet gràcia ni la roba ni les sabates ni les joies. A més, tenien un problema, te les havies de cordar i descordar per posar-te-les i treure-te-les, i això em feia molta mandra.
Jo portava unes vambes de tela, usualment blaves, que tenien la virtut, a més de ser barates, que sols me les havia de cordar una vegada, el dia que les estrenava, des d’aquell dia fins el dia en que la mare les llençava a les escombraries dient que estaven podrides me les treia i me les posava sense tocar-hi el cordills.
A mida que creixíem, la meva poca dèria per les Adidas es feia més evident, fins que un dia, quan algú ensenyava les seves Adidas nosequè noves, no se’m va acudir una altra cosa que dir que jo en portava unes Adidas Tórtola, Tórtola era la marca d’aquelles sabatilles,
I així, fins que vaig acabar el batxillerat, jo portava Adidas Tórtola, blaves, de tela, eternament cordades. Fa anys que Adidas ja no és la marca estrella, malgrat ser encara una marca important, No sé si existeixen encara les Tórtola, sé que les xiruques ja no les fan, però encara em miro les sabateries com aquelles botigues on trenco records de velocitat comprant, el darrer cinc minuts per uns mocasins, unes bambes i unes sabatilles d’estar per casa, la propera vull posar-me en els tres minuts.
