“Camí de Sicília” és la narració, abreujada i sintetitzada, dels darrers anys del segle XIII. És l’època en que, després de les conquestes de les Illes Balears i València, hi ha la necessitat de continuar l’expansió. Oriol Junqueras realitza un treball de divulgació (portant-la a l’extrem de no indicar cap referència bibliogràfica), que pràcticament es pot llegir com si es tractés d’una novel·la i no pas d’un llibre d’història. Només en algun punt, com per exemple quan parla dels Hohenstaufen, trobem un reguitzell de dates i noms. La resta del llibre tracta d’oferir una visió de síntesi, per tal de fer-lo més fàcilment digerible.
És interessant que, malgrat el poc espai disponible –és un llibre de menys de 100 pàgines–, es faci un important esforç de situació temporal. Així primer es fa una introducció a la situació europea des del segle XI, indicant el marc de relacions entre els diversos estats. També analitza l’impacte que té en les relacions socials el naixement de la burgesia, especialment en l’àmbit de la corona catalano-aragonesa.
Dins d’aquest marc de relacions europees, l’autor passa a analitzar el canvi d’orientació que s’ha de fer a l’estratègia de la corona d’Aragó arran de la desfeta de la batalla de Muret, que trenca els vincles històrics entre Catalunya i l’Occitània. A partir d’aquest moment, Catalunya es veu obligada a cercar nous territoris per tal de garantir, principalment, l’aprovisionament de cereals i, també, el poder econòmic i militar que garanteixi la seva viabilitat davant els perillosos veïns.
Fruit de tot això s’explica la necessitat de la conquesta de Sicília. I és una conquesta que neix fruit de la voluntat del rei, Pere el Gran, i el suport econòmic de les ciutats. La noblesa, per contra, té moltes més reticències i per tal de donar suport, força a la creació de la remença (el peatge que han de pagar els vassalls per abandonar les terres on treballa).
Finalment, hi trobarem el desenvolupament de les activitats militars. Des de la sortida de la flota catalana amb destinació a Tunísia, amb l’excusa que l’emir no paga les paries de vassallatge i que els hi serveix com a base per a una ràpida resposta a la petició d’ajuda dels sicilians. Després la defensa de Catalunya de la invasió francesa, amb una detallada explicació de les diverses batalles terrestres i marítimes.
Deia abans que aquest llibre pràcticament es pot llegir com una novel·la. I qui ho faci amb aquesta intenció hi trobarà històries d’honor, batalles militars èpiques, gestes heroiques, sang i fetge… tot explicant amb una gran habilitat per fer que la narració sigui alhora entenedora i rigorosa. Deixant de banda la llegenda que s’explica a les primeres pàgines, tota la resta del llibre són fets que van succeir. I són algunes de les pàgines més brillants de la història de Catalunya.
Article al blog Diari d'un llibre vell sobre el llibre Camí de Sicília, d'Oriol Junqueras.
És interessant que, malgrat el poc espai disponible –és un llibre de menys de 100 pàgines–, es faci un important esforç de situació temporal. Així primer es fa una introducció a la situació europea des del segle XI, indicant el marc de relacions entre els diversos estats. També analitza l’impacte que té en les relacions socials el naixement de la burgesia, especialment en l’àmbit de la corona catalano-aragonesa.
Dins d’aquest marc de relacions europees, l’autor passa a analitzar el canvi d’orientació que s’ha de fer a l’estratègia de la corona d’Aragó arran de la desfeta de la batalla de Muret, que trenca els vincles històrics entre Catalunya i l’Occitània. A partir d’aquest moment, Catalunya es veu obligada a cercar nous territoris per tal de garantir, principalment, l’aprovisionament de cereals i, també, el poder econòmic i militar que garanteixi la seva viabilitat davant els perillosos veïns.
Fruit de tot això s’explica la necessitat de la conquesta de Sicília. I és una conquesta que neix fruit de la voluntat del rei, Pere el Gran, i el suport econòmic de les ciutats. La noblesa, per contra, té moltes més reticències i per tal de donar suport, força a la creació de la remença (el peatge que han de pagar els vassalls per abandonar les terres on treballa).
Finalment, hi trobarem el desenvolupament de les activitats militars. Des de la sortida de la flota catalana amb destinació a Tunísia, amb l’excusa que l’emir no paga les paries de vassallatge i que els hi serveix com a base per a una ràpida resposta a la petició d’ajuda dels sicilians. Després la defensa de Catalunya de la invasió francesa, amb una detallada explicació de les diverses batalles terrestres i marítimes.
Deia abans que aquest llibre pràcticament es pot llegir com una novel·la. I qui ho faci amb aquesta intenció hi trobarà històries d’honor, batalles militars èpiques, gestes heroiques, sang i fetge… tot explicant amb una gran habilitat per fer que la narració sigui alhora entenedora i rigorosa. Deixant de banda la llegenda que s’explica a les primeres pàgines, tota la resta del llibre són fets que van succeir. I són algunes de les pàgines més brillants de la història de Catalunya.
Article al blog Diari d'un llibre vell sobre el llibre Camí de Sicília, d'Oriol Junqueras.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada