"Arquitectura rural" dóna mostra de les construccions agràries que formen part del patrimoni cultural de la Conca

El llibre Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat (l'exemple de la Conca de Barberà), de Manel Martínez i Garcia es presentarà dissabte 23 d’octubre, a les 8 del vespre, al Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca.

La presentació anirà a càrrec de Salomó Torres, pagès i membre de la permanent d’Unió de Pagesos.

L’arquitectura rural es basa en construccions senzilles, pensades només com a suport a la feina del camp i en què la pedra és el material bàsic empleat. Són edificacions realitzades dins d’un món agrari amb una economia de subsistència, un món rural avui ja desaparegut. La Conca de Barberà és molt rica en aquest tipus d’arquitectura. Hi trobarem construccions variades i disperses, amb diferents tipologies que depenen de l’ús i aprofitament a què estaven destinades. Tot aquest ampli ventall proporciona una rica mostra de construccions etnològiques dignes de ser destacades i catalogades com a patrimoni cultural. És un patrimoni fins ara poc conegut i, per tant, poc valorat que fa ja moltes dècades que està en desús i que pateix agressions constants. Tot aquest ric patrimoni arquitectònic és en procés de desaparició, ja que no té ni la utilitat ni l’ús pel qual fou construït. Si actualment afirmem que el treball al camp o el treball de pagès es troba en fase d’abandonament, les construccions rurals ja fa molts anys que passaren per aquesta fase. De marges de pedra seca, ja fa molts anys que ningú no en fa, i hem de retrocedir molt més temps per recordar la construcció de les últimes barraques de pedra seca.

Manel Martínez i Garcia
Manel Martínez i Garcia (Vimbodí 1962) és empleat del servei de costes del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Medi Marí. Els camps d’estudi són el bosc de Poblet i la seva història, i l’arquitectura rural de la Conca de Barberà. Ha participat en l’equip de recerca de l’IPEC del 2003 al 2005, sobre l’estudi de les construccions de pedra seca al terme de Montblanc. És membre de l’equip de recerca de la beca de l’IPEC Els safareigs públics de la Conca de Barberà. Un testimoni de la feina de les dones en el passat. Ha publicat diferents treballs sobre arquitectura rural en revistes locals com L’Espitllera, Reboll, El Foradot, El Francolí i Aplec de Treballs. A més, ha col·laborat en publicacions de la Diputació de Tarragona i del Consell Comarcal de la Conca de Barberà. És autor del llibre El bosc de Poblet, al llarg del temps, de la biografia de l’enginyer Josep Reig i Palau. També és coautor de la Guia del Paratge Natural de Poblet.

"Preludi de l'última batalla" té històries d'amor, de mort, exòtiques, de solideritat internacional..."

La Biblioteca de Falset serví de marc per presentar el darrer llibre d'Angela Jackson Preludi de l'última batalla. Les Brigades Internacionals al Priorat 1938. La presentació va anar a càrrec del periodista Torni Orensanz. En el llibre es mostra fotogràficament la relació de les Brigades Internacional establertes al Priorat abans de la Batalla de l'Ebre amb les persones prioratines. Per això, segons Orensanz, "el llibre té històries d'amor, de mort, exòtiques, de solidaritat internacional..."

Orensanz destaca també que "aquest és un llibre d'història que pot llegir la gent que no sap història i és que a més la història i la memòria històrica són patrimoni de tots." El presentador explica que les fotografies que s'han trobat de la convivència de les Brigades Internacional amb la gent de Priorat "estan en arxius de tot el món. Per tant són un document de cultura universal on es pot veure gent de tot el món que van venir per lluitar contra el feixisme. El llibre és a més la constatació que fins i tot durant la guerra hi ha moments de felicitat i alegria". Toni Orensanz va explicar també que el pròxim que farà l'associació No Jubilem la Memòria, entitat que ha impulsat l'obra, serà un documental sobre l'estada de les Brigades Internacional al Priorat.

Per la seva part, Joaquim Besora representant del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, institució que ha subvencionat l'obra, va indicar que "el llibre toca l'aspecte humà que tota guerra té."

"Preludi de l'última batalla" descriu el pas de les Brigades Internacionals pel Priorat el 1938

El llibre Preludi de l’última batalla. Les Brigades Internacionals al Priorat, 1938, d’Àngela Jackson, es presentarà divendres 24 d’abril, a 2/4 de 8 del vespre, a la Biblioteca Municipal i Comarcal de Falset.

La presentació anirà a càrrec de Toni Orensanz, escriptor i periodista.

Durant la primavera de 1938 l’exèrcit republicà es va assentar en diferents indrets de la comarca del Priorat per tal de refer-se del greu estat físic i psicològic després de l’ensulsiada del front d’Aragó. Des d’aquest moment van començar els preparatius militars de l’Exèrcit de l’Ebre, que van culminar en l’última ofensiva ambiciosa de la República - la batalla de l’Ebre. És en aquest període de respir que se centren aquest llibre i l’exposició, Preludi de l’última batalla: les Brigades Internacionals al Priorat, que reflecteixen els moments d’esbarjo i tranquil·litat quan els soldats s’aproximaven a la gent dels pobles i aprofitaven fins a l’últim glop de vida. Aquest llibre ha estat preparat pel comitè editorial de No Jubilem la Memòria. Angela Jackson és presidenta d’aquesta associació cultural des de 2003, l’any de la seva fundació. És autora de diversos llibres, inclosa la seva tesi doctoral British Women and the Spanish Civil War, que el proper any publicarà la Universitat de València amb el títol Británicas y la Guerra Civil Española. El seu darrer llibre, Els brigadistes entre nosaltres: Pròleg i epíleg a l’última gran batalla de la Guerra Civil Espanyola (Cossetània, Valls, 2008), és el resultat d’una recerca contínua que també s’ha publicat en anglès com At the Margins of Mayhem (Warren & Pell Publishing, 2008).

Àngela Jackson:
La tesi doctoral d’Angela Jackson, British Women and the Spanish Civil War (Dones britàniques i la Guerra Civil espanyola) va ser publicada el 2002 per l’editorial Routledge de Londres. Després ha escrit Més enllà del camp de batalla: testimoni, memòria i record d’una cova hospital en la Guerra Civil espanyola, en català i en anglès. Basada en aquestes investigacions, l’any 2007 va aparèixer la seva novel·la, Warm Earth (Terra càlida). Viu al Priorat, on continua involucrada en la conservació de la memòria històrica de la guerra mitjançant la seva feina a l’associació No Jubilem la Memòria (www. nojubilemlamemoria.tk).

"Cister. Monestirs reials a la Catalunya Nova"

L’origen d’aquest llibre cal associar-lo a l’exposició que, amb el mateix títol, es podia visitar fa uns mesos al monestir de Santa Maria de Poblet i, anteriorment, als monestirs de Vallbona de les Monges i Santes Creus, així com a les poblacions de Valls, la Seu d’Urgell, Santa Coloma de Queralt i Balaguer, amb un nombre de visitants que sobrepassa els 38.000.
La finalitat del llibre és oferir al lector una introducció a tot el que ha representat el Cister en el repoblament de la Catalunya Nova, d’una banda, i al conjunt de la història de Catalunya en el sentit més ampli. El paper que van jugar els monjos d’aquesta orde en la cohesió del país i dels nous territoris incorporats al comtat de Barcelona va ser bàsic i fonamental.
Per tant, no només es parla al llibre dels tres monestirs que actualment formen l’anomenada “Ruta del Cister”, Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges i les característiques particulars de cada monestir, sinó que també es fa una introducció al marc històric del moment de la fundació, al segle XII.
Així mateix, hi ha un breu però molt ben realitzada introducció als elements característics de l’arquitectura romànica i gòtica, des de la distribució de l’espai i la funció dels diversos elements que no poden faltar a cap monestir cistercenc (la sala capitular, el refetor, el claustre, la biblioteca… i, naturalment, l’església).
Però la influència del Cister no acaba en el monestir: la seva importància en la cohesió territorial i ens les transformacions econòmiques del país. Com a prova d’això trobem l’existència de nombroses granges, a partir de les quals s’anava articulant l’economia de la zona i el repoblament d’uns territoris que, d’ençà la incorporació als dominis ja de la Corona d’Aragó. Un bon exemple d’això és la imponent granja de Milmanda, prop de Poblet.
En parlar de l’arquitectura dels tres monestirs i els diversos elements de construcció descobrim com el Cister va introduir un estil artístic propi, auster i elegant, que tendia a elevar l’esperit i alliberar-lo de qualsevol pensament mundà; d’una extrema simplicitat, gens carregada, de línies senzilles i harmonioses, amb un elegant ús de la llum natural dins dels espais de culte. En definitiva, un cant a l’obra perfecta de la creació.
Feta les introduccions generals a tot el relacionat amb el Cister, es realitza una descripció de cada un dels tres monestirs, considerant en cada cas l’entorn geogràfic, social, espiritual, així com la seva situació actual.
Per a cada monestir ens presenten les principals obres artístiques o d’una importància històrica i els seus elements singulars: els claustres, les imponents tombes reials. I també la influència sobre el territori, amb les diverses pedanies i municipis on es trobaven les possessions dels diversos monestirs i que abasten pràcticament tota la Catalunya Nova i altres territoris de la Catalunya Vella.
En conjunt, per tant, és una excel·lent visió general sobre el Cister i la història de Catalunya. Un llibre que, gràcies a l’excel·lent tasca dels seus nou autors, es converteix en una perfecta eina per començar a conèixer la importància que han tingut en la construcció de Catalunya i tot allò que representa per a la nostra història. Finalment, una menció especial per a l’excel·lent i abundant fotografia que acompanya al text.
En definitiva, un llibre excepcional.

Article al blog Diari d'un llibre vell, sobre el llibre Cister. Monestirs reials a la Catalunya Nova.

Homenatge als últims brigadistes

Cossetània publica un llibre en català i en anglès sobre els brigadistes al Priorat

Durant la primavera de 1938, l'Exèrcit republicà es va assentar en diferents indrets de la comarca del Priorat per tal de refer-se del greu estat físic i psicològic després de l'ensulsiada del front d'Aragó. Però, des de llavors, van començar els preparatius militars per a la batalla de l'Ebre, l'últim intent de la República per a capgirar el curs d'una guerra cada vegada més perduda. Cossetània Edicions ha editat ara el contingut de l'exposició Preludi de l'última batalla: les Brigades Internacionals al Priorat, que reflecteixen els moments d'esbarjo i tranquil·litat en aquesta comarca. El llibre, a més, està publicat en català i en anglès en homenatge als participants. L'obra, d'un centenar de planes, inclou nombroses fotografies de l'època com la d'un partit de futbol a Marça o una desfilada del batalló canadenc per la mateixa localitat.

Article i fotografia al diari digital e-notícies sobre el llibre Preludi de l'última batalla: les Brigades Internacionals al Priorat, d'Àngela Jackson.

“Cister. Monestirs reials a la Catalunya Nova”

L’origen d’aquest llibre cal associar-lo a l’exposició que, amb el mateix títol, es podia visitar fa uns mesos al monestir de Santa Maria de Poblet i, anteriorment, als monestirs de Vallbona de les Monges i Santes Creus, així com a les poblacions de Valls, la Seu d’Urgell, Santa Coloma de Queralt i Balaguer, amb un nombre de visitants que sobrepassa els 38.000.
La finalitat del llibre és oferir al lector una introducció a tot el que ha representat el Cister en el repoblament de la Catalunya Nova, d’una banda, i al conjunt de la història de Catalunya en el sentit més ampli. El paper que van jugar els monjos d’aquesta orde en la cohesió del país i dels nous territoris incorporats al comtat de Barcelona va ser bàsic i fonamental.
Per tant, no només es parla al llibre dels tres monestirs que actualment formen l’anomenada “Ruta del Cister”, Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges i les característiques particulars de cada monestir, sinó que també es fa una introducció al marc històric del moment de la fundació, al segle XII.
Així mateix, hi ha un breu però molt ben realitzada introducció als elements característics de l’arquitectura romànica i gòtica, des de la distribució de l’espai i la funció dels diversos elements que no poden faltar a cap monestir cistercenc (la sala capitular, el refetor, el claustre, la biblioteca… i, naturalment, l’església).
Però la influència del Cister no acaba en el monestir: la seva importància en la cohesió territorial i ens les transformacions econòmiques del país. Com a prova d’això trobem l’existència de nombroses granges, a partir de les quals s’anava articulant l’economia de la zona i el repoblament d’uns territoris que, d’ençà la incorporació als dominis ja de la Corona d’Aragó. Un bon exemple d’això és la imponent granja de Milmanda, prop de Poblet.
En parlar de l’arquitectura dels tres monestirs i els diversos elements de construcció descobrim com el Cister va introduir un estil artístic propi, auster i elegant, que tendia a elevar l’esperit i alliberar-lo de qualsevol pensament mundà; d’una extrema simplicitat, gens carregada, de línies senzilles i harmonioses, amb un elegant ús de la llum natural dins dels espais de culte. En definitiva, un cant a l’obra perfecta de la creació.
Feta les introduccions generals a tot el relacionat amb el Cister, es realitza una descripció de cada un dels tres monestirs, considerant en cada cas l’entorn geogràfic, social, espiritual, així com la seva situació actual.
Per a cada monestir ens presenten les principals obres artístiques o d’una importància històrica i els seus elements singulars: els claustres, les imponents tombes reials. I també la influència sobre el territori, amb les diverses pedanies i municipis on es trobaven les possessions dels diversos monestirs i que abasten pràcticament tota la Catalunya Nova i altres territoris de la Catalunya Vella.
En conjunt, per tant, és una excel·lent visió general sobre el Cister i la història de Catalunya. Un llibre que, gràcies a l’excel·lent tasca dels seus nou autors, es converteix en una perfecta eina per començar a conèixer la importància que han tingut en la construcció de Catalunya i tot allò que representa per a la nostra història. Finalment, una menció especial per a l’excel·lent i abundant fotografia que acompanya al text.
En definitiva, un llibre excepcional.

Article del blog Diari d'un llibre vell, sobre el llibre Cister. Monestirs reials a la Catalunya Nova.

Un llibre recull per primera vegada la història conjunta de la Ruta del Cister

Presentació de Cister. Monestirs reials a la Catalunya Nova a Poblet. (N.R./El Punt)

El llibre Cister. Monestirs reials a la Catalunya Nova aglutina en un sòl volum i per primera vegada la història conjunta de les tres comarques que integren la Ruta del Cister. Dins la col·lecció El Bagul, Cossetània Edicions s'assegura, amb aquesta publicació, la divulgació del contingut de l'exposició que porta el mateix nom. El contingut de l'obra es recull en 150 pàgines i un centenar de fotografies d'experts historiadors del territori. D'aquest llibre se n'han imprès mil exemplars, que es podran adquirir a les llibreries al preu de 15 euros i es va presentar ahir al monestir de Poblet, on també s'exposa la mostra.
La Ruta del Cister vincula històricament la comarca de la Conca de Barberà, l'Alt Camp i l'Urgell i, per tant, més d'una seixantena de municipis. El llibre Cister. Monestirs reials a la Catalunya Nova posa en evidència aquest passat comú en implicar en una única publicació la relació històrica d'aquests territoris. Nou historiadors i experts lligats a la zona: el pare Jesús M. Oliver, Valentí Gual, Gener Gonzalvo, Josep Prats, Josep Baluja, Antoni Carreras, Josep Maria Sans Travé, Joan Duch i Josep Maria Rovira han treballat durant un any per plasmar en 152 pàgines diferents àmbits: l'art, l'entorn geogràfic i social, el model de vida de l'orde del Cister, etc. El contingut de l'obra es complementa amb un centenar d'imatges –algunes d'inèdites–, del fotògraf Josep Borrell Garciapons i és la primera publicació d'aquestes dimensions que es fa al voltant de la Ruta del Cister, segons assegurava Josep Maria Rovira, comissari de l'exposició: «S'ha ampliat el text perquè el de l'exposició és més abstracte» i s'ha incidit més a fons en l'estudi del territori, els monestirs i les comarques, deia Rovira.Cossetània Edicions ha editat un miler d'exemplars d'aquest llibre dins la col·lecció El Bagul, que es vendran a les llibreries al preu de 15 euros. Segons el mateix Rovira, aquesta és una manera de divulgar la història de la Ruta del Cister més enllà de l'exposició i fer-la perdurar en el temps.Cister. Els monestirs reials a la Catalunya Nova es va presentar ahir en un acte a la sala de cups del monestir de Poblet, on també es va inaugurar l'exposició homònima

Notícia de Núria Roca al diari El Punt de dissabte 29 de novembre sobre el llibre Cister. Monestirs reials a la Catalunya Nova, que es va presentar al monestir de Poblet el 28 de novembre.

"Cister. Monestirs reials a la Catalunya Nova" dóna mostra de l'entorn cistercenc de la Conca de Barberà, l'Alt Camp i l'Urgell

El llibre Cister. Monestirs reials a la Catalunya Nova, es presentarà divendres 28 de novembre, a les 5 de la tarda, a la Sala dels Cubs del Monestir de Santa Maria de Poblet.

L'obra es basa en l'exposició itinerant "Cister. Monestirs reials a la Catalunya Nova."

“No hi ha cap mena de dubte que els qui van organitzar l’anomenada Ruta del Cister, amb el desig de vincular unes terres que tenen un denominador comú en les tres grans abadies cistercenques de la Catalunya Nova, no podien preveure la gran embranzida cultural, social i econòmica i, no cal dir-ho, també espiritual que el projecte ha tingut. Les abadies conegudes, si més no almenys les de Poblet i Santes Creus, tenien ja d’antic un atractiu que les feia objecte d’interès per part d’un gran nombre d’excursionistes. Ara la cosa ha anat molt més lluny i la visita als monestirs cistercencs, que ja tenen per si mateixos prou atractiu per organitzar un viatge, s’ha vist ampliada i en certa manera complementada amb el coneixement d’una gran part del territori català inclòs en les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp i l’Urgell, amb tot el que representa el fet de trobar-se pobles bonics i paisatges encisadors, una gastronomia admirable i uns atractius culturals que fins ara passaven gairebé desapercebuts a un gran nombre de visitants. Conèixer millor el país és també un motiu per estimar-lo i sentir-se legítimament cofois de tot allò que al llarg dels segles els homes i dones de casa nostra han anat construint i conservant.”
Del pròleg del Pare Jesús M. Oliver

Autors

Jesús M. Oliver, Valentí Gual Vilà, Gener Gonzalvo Bou, Josep Prats Tarsà, Josep Baluja Barreiro, Antoni Carreras Casanovas, Josep M. Sans i Travé, Joan Duch Mas i Josep M. Rovira i Valls; amb fotografies de Josep Borrell Garciapons.