Àlex Santos: "Molta de la gent que parla del Barça el que vol és dominar el club"

Àlex Santos (osonacomarca.com)

Àlex Santos és periodista esportiu de l'Agència EFE i autor del llibre L’entorn. Joan Laporta en la lluita pel poder. Es tracta del primer de tres volums que versen sobre la influència que té en el Barça un conjunt de persones, circumstàncies i actuacions que Santos defineix com 'entorn'. L'entorn incideix clarament en el barcelonisme però és difícil de delimitar. En aquesta entrevista intentarem comprendre la importància de tot el que envolta el club blaugrana.

· Com i quan et vas decidir a escriure el llibre?

El llibre es un càrrec de l'editorial Cossetania. La idea sorgeix l'estiu de 2006, quan em criden per portar a terme aquest projecte literari.

· Al llibre parles de l’entorn del Barça. Què és exactament?

L'entorn del Barça és una manera de mirar al club que no és diferent a la de la resta de clubs. El formen tots aquells personatges i seccions que s'interrelacionen en el dia a dia de l'entitat i la sotmeten a una pressió mes o menys forta o més o menys perceptible. Podríem parlar de tots els elements que juguen al voltant del club i que no serien ni els futbolistes ni els directius ni la gent pròpiament del club.

· És aquest entorn és un tret exclusiu del club blaugrana?

Tots els clubs del món tenen un entorn però el del Barça, si més no, és peculiar. Potser l'element diferenciador és l'entorn mediàtic. Els mitjans que parlen del Barça cada dia possiblement no seran els mateixos que dediquen espai a altres equips de futbol, bàsquet o altres esports. El Barça és l'element principal de debat de molts diaris, televisions i ràdios de Catalunya. Si el club fa la valoració de l'entorn segurament dirà que incideix negativament, mentre que si són els elements del propi entorn els qui opinen diran que l'entorn crea un debat prou interessant. Com a periodista, crec que l'entorn depèn de qui sigui i de la intencionalitat que tingui, però el fet és que molta de la gent que parla del Barça el que vol és dominar el club ja sigui a través de la presidència o de continguts.

· El llibre és fruït d’una important tasca de recerca i documentació. Després de catorze mesos immers en papers, què has descobert?

És difícil arribar a una conclusió quan parles del Barça perquè si es pogués resumir en una frase ja faria temps que algú l'hagués utilitzat. Jo no l'he trobada però sí podríem arribar a alguns elements de judici. Un d'ells és que el Barça viu una entitat esportiva que viu en permanent conflicte i els petit èxits que té durant la seva trajectòria són petits illots dins un gran oceà. És un club amb massa tensió.

· Per què hi ha aquest conflicte?

El Barça dóna projecció i el fet d'acostar-se a la societat blaugrana suposa una certa entitat mediàtica. Això passa ara i seguirà passant en el futur. El sol fet de portar a terme una acció a favor o en contra del Barça genera un volum de fama que aquesta gent no trobaria en qualsevol altre vida social catalana. L'exemple més clar el trobem en la moció de censura d'Oriol Giralt. És un personatge que fa un temps va agafar certa preeminència en l'entorn barcelonista però a partir d'ara, amb tot el que comporta la moció de censura, aquest home agafarà una identitat amb una força brutal dins el barcelonisme que el farà formar part d'aquest entorn en lletres majúscules.

· Creus que aconseguirà les firmes necessàries?

Hi ha dues parts en la moció de censura. Una és tot el tràmit necessari per poder encetar el referèndum, que és la votació final a partir de la qual 2/3 parts dels vots han de ser favorables. Però el triomf abans és recollir les firmes, les 5882 signatures. Jo crec que aquest petit esglaó sí l'aconseguiran per la llei de la causa-efecte: hi ha una emprenyada general i la gent ho vol manifestar immediatament. Si aquesta moció de censura s'hagués fet d'aquí a tres setmanes no tindria tant èxit. Però ara jo li dono certes possibilitats que assoleixi un èxit parcial, la recollida de firmes.

· Quin és el paper de Joan Laporta en aquest entorn?

Ell ha estat davanter i defensa. Davanter quan ha atacat sent oposició i defensa quan forma part de la Junta Directiva, com a president. Ha jugat tots els papers d'una pel·lícula de bons o de dolents, segons com es vulgui veure. Per analitzar millor la figura de Laporta haurem d'esperar al dia que deixi de ser president. Aleshores amb una certa distància podrem avaluar quina ha estat la seva aportació al Barça.

· 'L’entorn. Joan Laporta en la lluita pel poder' és la primera part d'un projecte que inclou dos números més.

Sí, és una obra gegantina que per decisió de l'editorial s'ha dividit en tres volums. Era poc digerible fer-ne un de 900 pàgines. El pròxim sortirà a l'octubre i el següent al mes de gener o febrer.

· T'atreveixes a fer una previsió de futur de la pròxima temporada del Barça?

Atrevir-nos a pronosticar és un dels mals que està arrelant més en el món periodístic. Si alguna cosa té de gran aquest esport és la màgia de no saber el que passarà en un partit. Els periodistes esportius cada cop parlem més del que sabem segur que passarà quan encara no ha passat, jo no m'atreveixo a parlar més enllà del dia a dia però sí que puc dir que existeix una moció censura amb expectatives molt interessants pels qui l'han promogut i que hi ha força recel per part de la Junta Directiva. Més enllà tinc els desitjos de qualsevol seguidor del Barça.

Entrevista a Àlex Santos, autor del llibre L'entorn. Joan Laporta en la lluita pel poder (Cossetània Edicions) a EsportCatalà.com

El llibre "L'entorn. Joan Laporta en la lluita pel poder" s'anuncia en l'espot dels llibres per a Sant Jordi a TV3

La Campanya de Sant Jordi 2008 de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana i el Departament de Cultura i Mitjans de comunicació de la Generalitat de Catalunya inclou dos espots per a Televisió de Catalunya, en un dels quals s'hi pot veure l'anunci d'una de les novetats de Cossetània Edicions, L'entorn. Joan Laporta en la lluita pel poder.
L'espot en el que hi apareix el llibre de Cossetània es podrà veure per primera vegada a la televisió el dissabte19 d'abril a TV3, i s'emetrà fins el dia 23 d'abril.

"L’entorn. Joan Laporta en la lluita pel poder" explica la història recent del Barça

El llibre L’entorn. Joan Laporta en la lluita pel poder, obra del periodista barceloní Àlex Santos explica, al llarg de 328 pàgines, en que consisteix aquest concepte difús conegut com a 'l'entorn' que va associat al Barça des de fa uns anys. La cronologia dels fets viscuts per l'entitat blaugrana, des de l'etapa Núñez fins a l'era Laporta, s'expliquen amb visió periodística aportant elements d’anàlisi als qui volen entendre aquesta realitat sempre present i viva a Catalunya que és el FC Barcelona. El llibre, publicat per Cossetània Edicions, forma part de la col·lecció 'Fora de Joc' i va ser presentat aquets dimarts a Barcelona pel responsable de la col·lecció, el director del diari El 9 Esportiu, Pep Riera.

Àlex Santos va néixer a Barcelona el 14 de març del 1965. És periodista i llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1989 es va incorporar a l’Agència EFE i dos anys més tard ingressava en la secció d’Esports. Ha estat col·laborador habitual d’espais radiofònics a Catalunya Ràdio i RAC 1, entre d’altres, i televisius a Locàlia TV. També col·labora setmanalment en El 9 Esportiu de Catalunya.
Per a Pep Riera l'obra 'no és un llibre més sobre el Barça', el periodista esportiu considera que ans al contrari pot catalogar com 'el llibre del Barça'.
El material recopilat per l'autor al llarg dels catorze mesos dedicats a escriure el llibre permet pensar que l'obra tindrà continuïtat en un futur immediat.

Article a esportcatala.com sobre el llibre L'entorn. Joan Laporta en la lluita pel poder.

El llibre "L'entorn. Joan Laporta en la lluita pel poder", es presenta a la Llibreria Catalònia

El llibre L'entorn. Joan Laporta en la lluita pel poder (segona edició) (Cossetània Edicions), d'Àlex Santos, es presenta el dimarts 15 d'abril, a 2/4 de 8 del vespre, a la Llibreria Catalònia de Barcelona.
La presentació de l'acte anirà a càrrec de Pep Riera, director del diari El 9 Esportiu.

Àlex Santos: "Sandro Rosell és la persona millor col·locada de cara a les properes eleccions al Barça"

L'entorn. Joan Laporta en la lluita pel poder (Cossetània), és la primera part de la trilogia sobre l'entitat esportiva més representativa de Catalunya que ha escrit el periodista de l'agència EFE Àlex Santos. En l'obra es repassa la gestió del Barça des de l'any 1989 i, sobretot, el seu immens i variat entorn, un terme encunyat per Johan Cruyff. Santos fiscalitza la gestió de l'actual directiva i, tot i els diversos errors comesos, considera que encara té crèdit perquè el club està en una dinàmica de creixement. De cara al futur, veu Sandro Rosell ben posicionat, perquè és una imatge en clau positiva, però encara ha de donar el pas i postular-se com a hipotètic successor de Joan Laporta.

Què és l’entorn?
És un àmbit del club en el qual també s’integren elements del mateix club on es debat de l’equip i on hi ha posicions enfrontades perquè s’assoleixin uns objectius que moltes vegades no queden prou clars. L’entorn és consubstancial al Barça i també ho és a tots els clubs del món. La diferència entre uns i altres ve donada per la seva cultura i per l’estructura mediàtica que l’envolta. Un entorn en el qual hi hagi mitjans de comunicació que estiguin interessats a conèixer el dia a dia de l’entitat probablement serà més agitat
A què atribueixes la tendència a l’autodestrucció que té el barcelonisme?
A què el Barça és fill d’on és. Si fos d’un altre territori probablement tindria un altre tarannà. Hi ha una tendència i és que molts cops el Barça per la manca d’un objectiu unificat pateix la sagnia de batalles internes i d’objectius que persegueixen alguns dels seus membres pertanyents a aquest entorn tan divers.
En el llibre s’observa un tret comú en les etapes de Núñez, Gaspart i Laporta com és cert presidencialisme en la gestió. És inevitable?
En el barcelonisme és inevitable. La gestió d’una junta cada cop va encaminada a ser més col·legial, és a dir, cap a acords entre tots els membres de la junta. Però això ve definit no pels valors democràtics dels seus integrants, sinó pels avals. Si l’aval del pressupost d’una temporada recau en tots els membres de la junta és possible que uns tinguin més notorietat que altres, però al cap i a la fi tots s’han gratat la butxaca i aquest fet comporta que el presidencialisme es rebaixi una miqueta. Un cop superat aquest escull de l’aval, com passa ara mateix, el presidencialisme agafa força. Al cap i a la fi, els clubs de futbol han tingut un amo, que pot ser més o menys visible.
A l’actual junta se li comença a esgotar el crèdit?
No. Per la senzilla raó que les expectatives que es generen al voltant del Barça sempre són exagerades i tots cometem el mateix error que és creure-les. No hi ha gent que tingui la cura de pensar que en això de l’esport no sempre hi guanyes i que un segon lloc en entitats com el Barça sempre té un gust agre, perquè sempre hi ha algun culpable. Això genera moltes vegades que sempre hi hagi una branca d’aquest entorn que sigui permanent crítica i estigui veient una decadència en la política de la junta. En Laporta es troba en un moment baix de reconeixement, però crec que el Barça s’ha de comparar amb el propi Barça. I si ho fem i el comparem amb Núñez, veurem com aquest guanya la primera lliga set anys després d’arribar i aconsegueix la majoria de títols al final del mandat. L’inici de Laporta, en canvi, és prou reeixit, amb dues lligues i lliga de campions, que són els títols importants.
Quin consideres que és el principal error d’aquesta junta?
El principal error ve sempre motivat per la inexperiència, que t’empeny a cometre errors que 10 anys més endavant no cometries. La pregunta que ens hem de fer tots com a barcelonistes i com a amants d’aquest esport és si l’any passat jugadors tan importants com Deco o Ronaldinho no mereixien una segona oportunitat. La junta sabia fil per randa allò que passava al club, que és el mateix que passa ara, però crec que l’entitat va actuar de forma correcta donant una segona oportunitat, perquè ningú pensava que tornaríem a ensopegar amb la mateixa pedra que l’any passat. Això possiblement és el pecat que han comès. En tot cas, crec que tot és imputable a l’experiència.
Aquest és el darrer mandat de Laporta. Consideres que aprofita el seu càrrec al Barça de cara a un hipotètic salt a la política?
A curt termini crec que no. Tinc seriosos dubtes que Jan Laporta pel perfil que té es dediqui a la política. Un polític és una persona amb les esquenes molt més amples del que les té actualment Laporta, que no encaixa tan bé la crítica com la pot encaixar un polític, tot i que en el frec a frec és un digne guerrer. Crec que li queda polir molts aspectes que li podrien fer patir males passades i tot respon a un punt d’ira en el seu caràcter.
Parlem de les properes eleccions. De la junta sonen Ferran Soriano o Jaume Ferrer com a hipotètics candidats. De fora s’ha de veure què fan Sandro Rosell o Jordi Majó. Quin panorama veus?
A la junta encara hi ha més noms, no només en Ferrer i en Soriano. Desconec si ara mateix Soriano està hivernant per postular-se com a candidat. No és una persona que entri a la batalla, però sí que apareix com a solucionador de problemes i transmet una imatge sempre positiva. El barcelonisme sempre ha estat molt conservador i el fet que surti Joan Laporta de la junta crea un altre panorama. Si féssim una enquesta entre tots els barcelonistes la persona millor col·locada seria Sandro Rosell, però ara mateix només és una imatge potencial en clau positiva, però no ha presentat cap proposta ni se sap res de com seria si optés a ser president. Respecte a la resta de potencials candidats, més que en Jordi Majó n’hi ha d’altres que porten molts anys a l’entorn per seguir alimentant el seu espai, com el Jordi Medina o el mateix Minguella, o d’altre gent que podria sorgir.

Entrevista de Marc Font a Àlex Santos, autor del llibre L'entorn. Joan Laporta en la lluita pel poder, publicada al diari digital eldebat.cat. Fotografia: eldebat.cat

Àlex Santos: "La gestió de Laporta es podrà jutjar bé d'aquí set o vuit anys"

Ahir es va presentar el llibre: L'entorn. Joan Laporta en la lluita pel poder

Àlex Santos durant la presentació del llibre

L'autor del llibre L'entorn. Joan Laporta en la lluita pel poder, Àlex Santos va afirmar, ahir dijous, dia 27 de març en la presentació que es va fer a Barcelona que "la gestió de Joan Laporta com a president del Barça es podrà jutjar bé d'aquí set o vuit anys amb la perspectiva del temps." El periodista i autor de l'obra assegurà també que Laporta arribà a la presidència del Barça ja que "en un moment determinat va estar en una ambient que demanava una renovació del club".

Aquest és el primer llibre d'una trilogia que vol analitzar l'anomenat "entorn" del Barça. En aquest primer llibre es tracta el darrer període blaugrana amb Joan Laporta com a president del club i explica la seva trajectòria dins l'entorn del Barça abans d'arribar a ser el màxim mandatari del club blaugrana. També la seva gestió com a president i els condicionants que s'hi han trobat precisament sorgits del propi "entorn".
Segons Àlex Santos, "l'entorn blaugrana són un conjunt de personatges al voltant del Barça que fan servir, per exposar els seus plantejaments, els mitjans de comunicació." L'autor de l'obra també va afirmar que ell "no escriuria mai un llibre de brutícia del Barça" i que "la gent que llegeixi el llibre tindrà un punt de mira més alt de la realitat blaugrana".
Per la seva part, el director de la col·lecció Fora de Joc Pep Riera va explicar que "s'ha escrit molt sobre la part visible del Barça, mentre que aquest llibre d'Àlex Santos explica també la part no visible del club". Riera va afegir que Santos fa una "aproximació al Barça des de fora cap a dins" i que dóna un punt de vista "no mediatitzat per respondre què és l'entorn".
Més informació sobre el llibre a:
Infoesports FC Barcelona
El Mundo Deportivo