La biografia d'Indaleci Castells Oller destaca la «talla política» del qui va ser alcalde de Valls

El nou volum conté abundant material fotogràfic i imatges poc conegudes fins ara

Presentació del llibre a Valls (A. Estallo / El Punt)

Indaleci Castells Oller (Valls, 1864-1930), una figura singular dins la política local, ja té la seva biografia. El treball, elaborat per Jep Martí, arxiver municipal i editat per Cossetània Edicions, va ser presentat ahir, a la capital de l'Alt Camp, i pren el relleu a l'obra que va publicar en el seu dia l'arquitecte vallenc Cèsar Martinell, considerada per molts com una «visió d'amic». El nou volum es va començar a gestar el 2005 durant els actes del 75è aniversari de la mort d'Indaleci Castells.

L'anàlisi exhaustiva que Jep Martí (Cervià de les Garrigues, 1955) fa en aquesta biografia li permet afirmar que Indaleci Castells va ser, juntament amb Josep Magrinyà i Montserrat Cuadrada, «un dels tres polítics més importants de l'època a la ciutat». L'autor de l'obra considera que «sense aquestes tres figures seria difícil entendre l'evolució política local perquè ells van ser els artífexs de diferents fites per a la ciutat entre el 1914 i el 1923».

Josep Sánchez Cervelló, professor d'història contemporània de la Universitat Rovira i Virgili, destacava, ahir, en la presentació del llibre «el llenguatge culte, elegant, però també senzill que ha sabut usar el seu autor», i va referir-se a Jep Martí com a «arxiver brillant» i «activista cultural», fent un incís especial en el material fotogràfic que conté l'obra.

Indaleci Castells que va ser alcalde de Valls, diputat provincial, regidor, però també director de diferents capçaleres de la premsa liberal o conservadora vallenca, tenia una gran habilitat per fer arribar a bon port «allò que altres anunciaven, però que no feien», comenta l'autor del treball. Així va ser com va veure la llum la Galeria de Vallencs Il·lustres per les Decennals del 1891, després que altres fessin el primer pas, i com es va crear la biblioteca popular, amb ell com a regidor i present en la signatura del projecte de biblioteques que la Mancomunitat de Catalunya va posar damunt la taula. A més, també va tenir mà esquerra per a sanejar el finançament municipal en una època en què els ajuntaments arrossegaven dèficits molt importants, «però ell va fer una modificació en el sistema de tributs que va possibilitar l'estalvi», apunta Jep Martí. L'atzar també es va confabular amb Indaleci Castells i el seu mandat es va allargar més del previst a causa de la modificació de la llei electoral. «En la memòria ha perdurat la celebració del centenari de la batalla del pont de Goi. Indaleci Castells hi va arribar com a alcalde quasi de casualitat, i tot i que la celebració era una iniciativa privada, hi va saber demostrar la seva capacitat de gestió, que va contribuir a l'èxit de la festa.» Però una de les «fites màximes», com la qualifica l'autor del llibre, va ser l'exposició que l'any 1924 es va organitzar a la biblioteca popular. «La mostra reunia tot el material publicat a Valls o fora de la ciutat per gent que eren del municipi. Crec que ha estat una de les exposicions més importants que s'han fet aquí», sentencia Jep Martí, que tot i que sempre havia mostrar un interès per la figura d'Indaleci Castells, es declara «sorprès per la talla política del personatge».

Va ser, segurament, la magnitud del seu talent el que va convertir Indaleci Castells «en un personatge molt respectat, però també molt temut i combatut», conclou el biògraf.

Notícia d'Anna Estallo al diari El Punt de dimarts 22 de desembre, sobre el llibre Indaleci Castells Oller (1864-1930)

Colom era català?

El dissabte 8 d'agost del 2009 va sortir publicat a Calaix de Sastre - El Webloc un article sobre l'origen de Cristòfol Colom el qual es tracta en el llibre que publicarà Cossetània Edicions el proper mes d'octubre. A continuació podeu llegir la reproducció íntegra de l'article:

"Ni genovès, ni cors, ni grec, ni lisboeta, ni polonès, ni anglès, ni francès; tampoc gallec, ni extremeny, ni mallorquí. Cristòfol Colom era català. Per al professor de la Saint Mary’s University de Maryland (Estats Units), Charles F. Merrill, els orígens del descobridor d’Amèrica cal buscar-los a Catalunya, en la família de la banca Colom de Barcelona, i no a Gènova, on la història oficial situa a l’almirall. En Colom of Catalonia. Origins of Colom of Catalonia (Demers Books)., (l’obra sortirà publicada a Cossetània el proper mes d’octubre i traduïda al català per Óscar Palazon), Merrill desgrana els seus arguments a favor de la catalanitat de Colom.
A les escoles els nens de tot el món se’ls ensenya que Christopher Columbus era italià, o, més exactament, un genovès que va navegar cap al Nou Món i que els sobirans del país li van donar els diners per al projecte. La idea que Colom era italià també encaixa molt bé amb algunes històries del Renaixement, que sostenen que Itàlia va ser el bressol del Renaixement i que es va estendre des d’allà. De fet, el Renaixement a Espanya es diu sovint que han començat el 1492, any en que Colón, un italià, “descubrió” les Amèriques.
Però, i si Colom va néixer en algun altre lloc? I si es espanyol o català, una zona d’Espanya amb Barcelona com a centre polític i cultural? Aquesta conclusió podria tenir repercussions de gran abast històric per les identitats nacionals-de fet, podria servir per altres proves històriques i teories que sostenen que el paper d’Itàlia en el Renaixement pot ser menys important que el que es pensava.
Aquestes són algunes de les conseqüències que es deriven del Professor Charles J. Merrill i els 40 anys de programas d’investigació per descobrir els orígens de Colom, les conclusions es resumeixen en aquest llibre. “No hi ha dubte que alguns dels proponents de les teories revisionistes de Colón i els seus orígens s’han mogut pel nacionalisme o altres consideracions no acadèmiques”, escriu Merrill en la Introducció. “La millor de les teories no oficials han estat publicats en llibres i revistes amb un mínim de circulació, sovint ocultades de les llengües minoritaries, que tenen una bona dosi d’esforç per trobar-les i llegir. Havent-me pres la molèstia de trobar i llegir, em proposo breument a assajar les teories alternatives … aleshores donar el tom a la versió oficial, versió italiana … i explicar les objeccions que s’han fet a ell, i després a exposar la tesi que … crec que és més probable que sigui cert que: Christopher Columbus que va ser un català, nascut al Principat de Catalunya, un membre d’una família hostil a la dinastia que va governar el seu país.
Charles J. Merrill és professor associat de llengües estrangeres en Mount Saint Mary’s University a Emmitsburg, a l’estat nord-americà de Maryland. Es va graduar en el Dartmouth College i va obtenir mestria i doctorat de la Universitat de Duke University.. Ha realitzat una àmplia recerca en la literatura catalana medieval, i ha aparegut en un documental de Discovery Channel, que va examinar la vida de Christopher Columbus. Actualment viu a Roma, on estudia per ordenar-se sacerdot catòlic.
Les mostres d’ADN que des de fa anys està analitzant el genetista José Antonio Lorente podrien donar la prova definitiva.
Apunts:
-La cadena de TV americana Discovery Chanel va dir en un documental que, segons conclusió d’historiadors nord-americans i espanyols, és probable que Cristóbal Colón fos un corsari català, si bé va amagar la seva identitat perquè va lluitar contra el Rei Juan II i això li hagués perjudicat, de saber-se, a l’hora de servir als Reis Catòlics. Segons la investigació del canal americà, es conclou que Cristòfol Colom era català i que va amagar els seus orígens per aconseguir que els reis catòlics financiesin l’aventura. I és que resulta que el pare de C. Colom era un almirall de la flota catalana que va lluitar contra Ferran quan aquest encara no s’havia convertit en Ferran “El Católico”.
L’estudi esmenta el fet que C. Colom mai va escriure un text en italià, fet que descartaria el seu orígen genovès, i que en els pocs texts escrits en castellà s’hi nota una forta influència del lèxic i gramàtica catalana. Un dels tarragonins més satisfets per aquesta notícia és sens dubte Ernest Vallhonrat i Llurba, que ha estudiat i defensat la catalanitat de Colón en innombrables articles i conferències.
-En la pel·lícula “L’apropiació del descobriment d’Amèrica”. dirigida per David Grau, es recull la investigació que sobre el descobriment ha fet Jordi Bilbeny.
El documental descobreix l’origen barceloní de Colom i el seu perfil ideològic, gens pròxim als Reis Catòlics. No és estrany, doncs, coincidir amb la tesi dels que diuen que la història oficial va ser reconstruïda i adaptada a les necessitats del poder. D’aquesta manera, les tres caravel·les no van sortir, en realitat, de Palos de Moguer, sinó de Pals, i els populars germans Pinzones, es deien Pinsons i eren originaris de l’Empordà.
En la presentació del film, l’historiador Jordi Bilbeny acompanyava el director. Els seus llibres van ser l’origen d’aquest documental, que capgira totes les lliçons d’història apreses i la majoria de llibres publicats."

Article extret de Calaix de Sastre - El Webloc publicat el 08/08/09

Mauri o l’honestedat del campió

Josep M. Cuenca i Melcior Mauri

Per damunt dels mites i els herois hi ha les persones i Melcior Mauri és una de les grans persones que habiten el no sempre clar món del ciclisme; per això ens ha agradat que una biografia sobre un dels millors ciclistes catalans de tots els temps sigui, per damunt de tot, un relat humà d’esforç, treball tenaç i temors fins la glòria final, o la crisi... El llibre de l’historiador Josep Mª Cuenca Melcior Mauri, o una altra forma de lluitar contra el temps (Cossetània edicions) és així; per això és un relat de factura bella, exacte i dramàtica i de lectura apassionant com es mereixen les grans gestes de les llegendes de l’esport.
Conèixer Melcior Mauri és descobrir una persona humil i franca. Per als afeccionats al ciclisme, apropar-se al mite osonenc és un acte senzill que es pot fer amb la naturalitat que ell propicia. No hi ha cap engruna vanitosa de la seva exitosa biografia professional en el tracte amb en Melcior. Davant vostre tindreu en tot moment una persona senzilla que, des de l’honestedat, personalitza algunes pàgines ben importants de la història del ciclisme català i internacional.
El llibre de Cuenca sap transmetre la dimensió humana i esportiva d’en Melcior amb l’agudesa que ens el fa sentir pròxim, i amb l’èpica que només un gran campió com ell pot aportar als afeccionats i lectors. Un llibre emocionant ara que arriben les dates més intenses del calendari ciclista anual.

Article sobre el llibre Melcior Mauri o una altra forma de lluitar contra el temps, de Josep M. Cuenca, al blog Tourmalet, de Rafael Vallbona.

Bladé i Desumvila cada cop més complet

Sam Abrams, al Suplement de Cultura del Diari Avui del 17 d'abril, va publicar un article sobre l'obra completa d'Artur Bladé i Desumvila que edita Cossetània. Per Abrams l'obra de Bladé és un clàssic a través del qual es poden extreure conclusions sobre el país en la seva època:

"Les obres completes sempre han de servir dues finalitats: fer-nos veure la importància de la producció d'un autor i ajudar-nos a llegir-la millor. La nova sèrie d'obra completa d'Artur Bladé i Desumvila, de la qual ens en acaben d'arribar els volums 3 i 4 de la mà de Cossetània, compleix de sobres les dues condicions.
D'aquesta manera podrem veure perfectament la magnitud de l'obra de Bladé i també podrem veure que aquesta obra, que abraça poesia, periodisme, memorialisme, biografia, dietarisme, assaig històric i crònica de viatge, forma un tot orgànic, sòlid i coherent, que correspon a un esforç conscient."
[...]En definitiva, ens adonarem que T.S. Eliot tenia raó quan definia un clàssic com un moment de maduresa de la llengua, de la cultura i de la societat d'un poble. L'obra d'Artur Bladé i Desumvila és indiscutiblement un moment de maduresa d'aquest país. Ara que ens el tornen a posar a l'abast cal que el llegim de cap a peus."

La biografia de Melcior Mauri, presentada a Montcada i Reixac

El llibre Melcior Mauri o una altre forma de lluitar contra el temps, de Josep Maria Cuenca es va presentar el dijous 3 d'abril a Montcada i Reixac, localitat de residència de l'autor de l'obra. La presentació va anar a càrrec del mític ciclista Miquel Poblet qui va assegurar que si "el Melcior hagués estat en un equip potent com a primera figura hagués pogut guanyar moltes més carreres".

"Melcior Mauri o una altra forma de lluitar contra el temps" es presenta a Montcada i Reixac

El llibre Melcior Mauri o una altra forma de lluitar contra el temps (Cossetània Edicions), de Josep Maria Cuenca, es presentarà el dijous 3 d'abril, a les 8 del vespre, a l'Auditori Municipal de Montcada i Reixac.

Intervindran a la presentació Miquel Poblet, Melcior Mauri i Josep Maria Cuenca, autor del llibre. Presentarà l’acte Jordi Amenós.
Més informació en aquesta adreça:
Montcada Ràdio

Memorias de un titán

Los kilómetros se van acumulando y cada vez se hace más imprescindible reunir horas sobre la bici. Poco a poco se aproxima la gran fecha. El 26 de abril parte hacia Marruecos la caravana de la Titan Desert, para comenzar a rodar por tierras del Atlas al día siguiente. Todos, los más anónimos o los más mediáticos, prueban fuerzas y buscan la puesta a punto para la gran cita con la ronda marroquí.
Permitidme que os hable del vencedor del año pasado, de Melcior Mauri, a quien conozco desde hace 18 años. Melcior acaba de publicar su libro biográfico (Melcior Mauri o una altra forma de lluitar contra el temps). Escrito en lengua catalana por el escritor Josep Maria Cuenca –el título en castellano sería el de Melcior Mauri u otra forma de luchar contra el tiempo--, repasa la trayectoria deportiva de quien ha sido uno de los mejores ciclistas catalanes de la historia, tal vez solo sobrepasado por el magnífico Miquel Poblet, vestido con el maillot amarillo del Tour en los años 50 y doble vencedor de la Milán-San Remo, entre otros numerosos éxitos sobre la bici. La editorial Cossetània, una pequeña firma de la localidad de Valls, se ha encargado de dar vida a la biografía, donde Mauri recuerda sus orígenes payeses, los primeros triunfos, la victoria en la Vuelta de 1991, los años junto a Induráin, la medalla de plata en el Mundial de Valkenburg, los Juegos Olímpicos, y tantas y tantas experiencias...
Y para Melcior, ¿qué significa luchar contra el tiempo? Pues entre otras cosas apuntarse y sentirse de nuevo todo un corredor preparando y compitiendo en una carrera como la Titan Desert. Hace un año descubrió el desierto y consiguió la victoria en la segunda edición de la carrera tras una magnífica escapada en solitario en la última etapa, después de una estimable ayuda en la preparación de la fuga por parte de otros dos exprofesionales de la carretera: Pello Ruiz Cabestany y Miquel Àngel Iglesias.
Mauri compartió equipo con Abraham Olano y Jordi Arteman. Tenía la intención de repetir el trío que también se anotó la victoria por escuadras pero, por desgracia, unos asuntos personales no han permitido a Olano regresar a Marruecos. Melcior lo ha sustituido por otro ex de la carretera, el suizo Fabian Jeker, con quien ha hecho amistad estos últimos años, puesto que ambos colaboran en la organización de la Vuelta a España. Mauri es, ante todo, un titán con memorias.

Article de Sergi López-Egea publicat al blog de ElPeriódio.com "La rueda buena", el dissabte 8 de març, en el que es parla del llibre Melcior Mauri o una altra forma de lluitar contra el temps (Cossetània Edicions), de Josep Maria Cuenca.

Memòries d'un campió

Vicenç Bigas, al diari El 9 Nou del divendres 7 de març va publicar una noticia sobre l’aparició del llibre Melcior Mauri o una altra forma de lluitar contra el temps (Cossetània Edicions), de Josep M. Cuenca. Bigas exposa l'important paper d'aquest llibre com a recull d'una biografia esportiva imprescindible en la història del ciclisme català:

"Melcior Mauri s'ha convertit en el segon osonenc a treure al carrer la seva biografia esportiva. Però mentre Àlex Crivillé ho feia poc després d'aconseguir el Campionat del Món de 500 cc, el guanyador de la Vuelta a Espanya de 1991 ha esperat que passés un lustre de la seva retirada per donar a llum Melcior Mauri o una altra forma de lluitar contra el temps (Cossetània)."
"Pel corredor, recollir en un llibre la seva trajectòria professional "era una cosa que feia un temps que en parlàvem" i per l'autor del text "és un acte de justícia" cap al segon millor ciclista català de tots els temps que va acabar trobant un suport editorial. De fet, només hi ha un precedent en el cas de Miquel poblet, amb un llibre autoeditat que "és escandalós que sortís quan ja era septuagenari", segons Cuenca, que defineix el seu treball amb mauri com un "llibre de cultura esportiva" però destinat a "un públic molt ampli", escrit en un estil planer en què molts osonencs hi veuran reflectits episodis de la seva vida vinculats a la dilatada trajectòria del corredor."

Fotografia: Melcior Mauri durant el "Crono" de la Setmana Catalana de l'any 1999

La col·lecció de biografies cooperativistes catalans de la Fundació Roca i Galès

Antoni Gavaldà, historiador i professor de la Universitat Rovira i Virgili, va publicar a la revista Plecs d'història local l'article "La col·lecció de biografies cooperativistes catalans de la Fundació Roca i Galès", sobre la col·lecció Cooperativistes Catalans (Cossetània Edicions). A l'article Gavaldà parla de la col·laboració entre la Fundació Roca i Galès i Cossetània i en destaca la recuperació de la biografia dels cooperadors de diversos àmbits:

"La biografia, com a història de vida d'algú, és un gènere recuperat en els darrers anys, quan la història ha anat deixant de banda falses preeminències respecte d'altres disciplines socials i ha compartit avenços amb aquestes, en qüestions on la frontera era tan tènue que, més que punt de separació, esdevenia zona de confluència.
"Bernabé Sarabia indicava que l'objectiu principal de la biografia era oferir al lector "una imagen ceñida a la verdadera vida del sujeto biografiado". Pere Anguera, l'any 2000, en una introducció a Plecs d'Història local sobre el tema, indicava que "la biografia ha estat un gènere conreat tradicionalment amb notable gasiveria a catalunya", bo i afegir que "sortosament la situació ha començat a canviar en els darrers anys"."
"Conseqüents amb aquests plantejaments -i evidentment amb d'altres-, la Fundació Roca i Galès, amb seu a Barcelona i dedicada entre altres qüestions a la promoció i divulgació del cooperativisme, va iniciar fa quatre anys una via editorial, conjuntament -cooperativament- amb Cossetània Edicions, amb seu a Valls. Intentava recuperar el perfil biogràfic de cooperadors de les diverses vessants de l'economia social, mitjançant la col·lecció que porta per nom Cooperativistes Catalans. Una anàlisi intencional i analítica del procés i de les seves viscissituds, del tot reeixida, l'ha presentat en un fòrum espanyol Santos Hernández. hi ha escrit que la col·lecció parteix tant de la memòria històrica com de l'embranzida de l'estudi del cooperativisme català des dels anys vuitanta del segle passat, "[...] y que tan útil parecía resultar."

Quan encara es parlava de ciclisme

Lluís Simon, al Diari El 9 de dimecres 27 de febrer, fa referència al llibre Melcior Mauri, o una altra manera de lluitar contra el temps (Cossetània Edicions), de Josep Maria Cuenca. A l'article Simon parla del ciclisme a Catalunya a través d'un dels seus protagonistes, Melcior Mauri:

"Catalunya no ha pas tingut tants grans ciclistes en la seva història perquè ens oblidem de les poques vaques sagrades que encara hauríem d'estar adorant. Pessarrodona, Cañardo, Pérez Francés, Poblet i Mauri, entre d'altres, formen part de la cultura esportiva del nostre país i és d'agrair que algun escriptor i alguna editorial, en aquest cas Josep Maria Cuenca i Cossetània Edicions, s'hagin atrevit a editar la biografia de Melcior Mauri. El noi de Sant Miquel de Balenyà, conegut amb el sobrenom de Mencho -com s'encarrega de recordar-nos Cuenca en el llibre-, n'ha viscut de tots colors en el ciclisme professional, i va tenir, sobretot, la immensa fortuna de competir en un moment en què aquest esport encara tenia prestigi i glamur."
"Mauri va córrer en uns anys en què Pedro Delgado -l'autor del pròleg, impagable-, Miguel Indurain, Claudio Chiapucci, Laurent Jalabert i Gianni Bugno, entre molts d'altres, aixecaven passions entre els aficionats, que se sentien orgullosos de conèixer fins a l'últim detall qualsevol mania, defecte i virtut dels grans professionals de l'època."
"Mauri va conquerir la vuelta del 1991 contra tots els pronòstics possibles i va impedir que Indurain -que aquell mateix any guanyaria el seu primer Tour- guanyés la volta per etapes que li faltava per completar el seu extraordinari palmarès. El seu triomf en la Vuelta està explicat fins a l'últim detall."

Cossetània publica una biografia del ciclista Melcior Mauri

Melcior Mauri, un dels millors ciclistes catalans de la història, va presentar la biografia de la seva carrera esportiva Melcior Mauri o una altra forma de lluitar contra el temps (Cossetània Edicions), escrita pel periodista Josep Maria Cuenca, el dimarts 26 de febrer al restaurant La Farga Gran Via de Barcelona.
L'autor del llibre i periodista Josep Maria Cuenca va indica en la presentació que "en Melcior ha estat i és el que és gràcies també a la seva família" i es lamentava del "dèficit de biografies que hi ha" i que "aquest dèficit és encara més gran pel que fa a biografies de ciclistes".
Cuenca afirmà que Melcior Mauri "va demostrar la seva qualitat però va viure en un moment en què va quedar eclipsat per alguns grans ciclistes de l'època com Delgado i Induráin". Referent al llibre digué "he fet una biografia en què també hi ha crítica i el Melcior en cap moment ha coartat la meva llibertat a l'hora d'escriure".
El protagonista del llibre per la seva part, va agraïr el fet de publicar el llibre ja que "per mi ha significat recordar una bona part de la meva vida. He recordat tantes coses de la meva vida com a ciclista: moments de la meva infància, anècdotes, vivències, la competició en categories inferiors, que en ocasions se m'ha arribat a posar la pell de gallina".
Mauri confessà que s'enorgullia "de la fotografia de la portada i del títol del llibre que té molt a veure amb la meva carrera esportiva". I també volgué aclarir que "no és un llibre que vagi a buscar la morbositat de la qüestió sinó que és clarament transparent" i té molt clar que "aquest llibre passarà, a partir d'ara, a formar part del meu patrimoni esportiu".



Si voleu més nformació us podeu connectar a:
3cat24.cat
elsesports.net
sport.es

lavozdigital.es

arueda.com

"El perfil d'una flama", una autobiografia de Romà Comamala

El llibre El perfil d'una flama. Una autobiografia (Cossetània Edicions), de Romà Comamala, es presentarà el diumenge 24 de febrer a les 12 del migdia a Vilabella, a la sala Gran de la Pinacoteca. El text del llibre ha estat editat per Miquel M. Gibert i Miquel Saumell.

La presentació anirà a càrrec de Miquel M. Gibert, professor de llengua i literatura catalanes de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Resum
El perfil d’una flama és el primer volum d’una sèrie d’un o dos més que, en conjunt, havia de constituir l’autobiografia de Romà Comamala. Però la realitat no és aquesta, perquè l’autor no va deixar cap més llibre de memòries. Ara bé, això no lleva interès al volum de què disposem: la personalitat i el món de l’autor ja hi apareixen sencers, presentats amb una llibertat no gaire freqüent en un sacerdot. D’altra banda, al costat del valor literari, indubtable, el text de mossèn Comamala té també un valor històric més que remarcable. El lector hi trobarà, molt ben reflectida, la vida d’un sector de l’alta burgesia catalana dels anys vint i trenta del segle passat a través de l’experiència de la família Valls, a la qual pertanyia la mare de l’autor. Romà Comamala arriba a la màxima intensitat dramàtica en els capítols en què reflecteix, d’una manera impressionant, les experiències de la Guerra Civil i de la postguerra.

Romà Comamala
Romà Comamala i Valls va néixer a Barcelona el 1921. Era el fill segon d’Arseni Comamala, un dentista prestigiós, i de Montserrat Valls, filla de Josep M. Valls i Vicens, copropietari de la Banca Fills de Magí Valls. Comamala, titulat en Belles Arts per l’Escola de Llotja, va realitzar uns quants treballs com a escenògraf. Però el 1945 ingressa com a novici al monestir de Poblet, que abandonarà el 1948 per entrar al Seminari Arxidiocesà de Tarragona. Ordenat sacerdot el 1952, serà rector de Santes Creus, Castellbell i, des del 1965, de Vilabella, on va morir el 9 d’agost del 2000, víctima d’un càncer.

Presentació de "Benet Vigo Trulls", el nou llibre de la col·lecció Cooperativistes Catalans

El número 7 de la col·lecció Cooperativistes catalans Benet Vigo Trulls de Cossetània Edicions es presenta el dissabte 31 de març, a les 7 de la tarda, al Teatre Municipal de Roses (Avinguda Tarragona, 81). La presentació anirà a càrrec de Josep M. Barris, arxiver municipal de Roses.

Resum
(Roses, 1918), pagès i posteriorment propietari dedicat al ram de l’hostaleria, ha estat un rosinc entusiasta de la cooperació. Ha participat en la creació de quatre cooperatives a la seva vila natal, en el decurs del segle XX: la cooperativa agrícola La Bodega, el Centre Escolar Empordà, Promocions Turístiques i la Societat Cooperativa Dr. August Pi i Sunyer, en àmbits diversos com la cooperació agrària, l’educativa, la de serveis i la del mutualisme mèdic. Aquesta actuació implica que sigui un referent cooperatiu a Roses i a Catalunya, ja que aconseguí implicar en aquest camp persones i institucions diverses. Altrament, ha participat en la Fundació Roca i Galès, de Barcelona, entitat dedicada a l’estudi i divulgació del moviment cooperatiu. La voluntat de saber li ha comportat una assistència persistent i continuada en esdeveniments cooperatius arreu del món per discernir què representava l’economia social amb vista a millorar la societat i per saber quins eren els eixos d’encert i de fracàs. Part d’aquestes reflexions les ha reflectit en la revista Cooperació Catalana.

L'autor
Antoni Gavaldà Torrents (Vallmoll, 1950), diplomat en Magisteri, llicenciat en Geografia i Història i en Filologia Catalana, i doctor en Història, és professor a la Universitat Rovira i Virgili. Els seus temes de recerca se centren en els moviments socials i polítics contemporanis i en la didàctica de la història. Ha publicat en moltes revistes especialitzades d’història i d’ensenyament del país. En l’actualitat participa en els consells de redacció de revistes com Comunicació Educativa, a Tarragona, i Plecs d’Història Local (suplement de L’Avenç), a Barcelona, i en la direcció de la col·lecció de llibres Cooperativistes Catalans, a Barcelona, sota el patrocini de la Fundació Roca i Galès. És coautor de llibres educatius de l’editorial Bruño i col·laborador de les principals obres col·lectives dels darrers anys a Catalunya en format d’atles, enciclopèdies i diccionaris.
Entre la seva obra destaquen els dos volums de L’associacionisme agrari a Catalunya (El model de la Societat Agrícola de Valls: 1888-1988) (Valls 1989), considerats uns referents clàssics de la temàtica cooperativista i sindicalista. El seus dos darrers llibres publicats han estat Joan Busquets Queralt, afusellat. La repressió franquista a Valls (Tarragona 2005) i El naixement del nou sindicalisme d’ordeno y mando (Tarragona 2006).