El delegat del Govern presenta el llibre "Lletres de lluita. Escrits en defensa del món rural", de Josep Suñé

El delegat del Govern de Catalunya a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, va presentar ahir (dijous 7 d'octubre) el llibre Lletres de lluita. Escrits en defensa del món rural, de Josep Suñé i Blanch (1949), pagès, sindicalista agrari i alcalde de la Fatarella de 1999 a 2007. L'acte va tenir lloc al Palau Oliver de Boteller de Tortosa.

El delegat del Govern va destacar la vàlua de l'autor per la seva "passió i amor a la terra" que demostra explícitament en els articles que conformen el llibre i alhora va aprofitar l'ocasió per retre homenatge a l'exalcalde de la Fatarella també per la seva implicació, tenacitat, esforç i treball en la gestió municipal durant els anys que va estar al capdavant del consistori.

"En Pep Suñé és un personatge de la Fatarella que a còpia de convicció i tossuderia ha esdevingut una icona en la defensa del món rural", afirma la sinopsi de l'obra, un recull d'articles publicats al diari El Punt des de 1996 a 2008 amb què Suñé "expressa un sentiment profund envers el nostre país, Catalunya", segons l'editorial Cossetània..

El llibre s'estructura en cinc capítols (Agricultura, Costums, Medi Ambient, Sindicalisme, Territori) i inclou introduccions signades per Pep Riera, Martí Boada, Salomó Torres, Joan Caball, Manolo Tomàs i Xavier Graset.

Article del web Ribera on line sobre la presentació del llibre Lletres de lluita. Escrits en defensa del món rural dijous 7 de setembre a Tortosa.

Autors de Cossetània participen en la Fira del Llibre Ebrenc 2010

Diumenge 6 de juny a Móra d’Ebre es presentaran nou obres d’autors vinculats a les Terres de l’Ebre

En la 7a edició de la Fira del Llibre Ebrenc, que tindrà lloc el 5 i el 6 de juny a Móra d’Ebre (Plaça de la Cultura), hi participaran diversos autors de Cossetània Edicions, vinculats a les Terres de l’Ebre.

Diumenge dia 6 es presentaran nou obres de Cossetània, en aquest horari:

-11h: El gat Galeret i la terrissa, de diversos autors
-17.45h: Una sortida digna, de Jesús M. Tibau; Terres de l’Ebre: vida i colors, de Vicent Pellicer, i Lo Carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo, de Gemma Bo, Elena Fabra i Arturo Gaya.
-19.30h: El Falsari, de Toni Orensanz; Mans de fang, de Francesca Aliern; Llinatge, de Miquel Esteve; Ribera d’Ebre. 17 excursions en BTT, de Josep Ulldemolins, i Lletres de lluita, de Josep Suñé.
Cossetània també comptarà amb un estand a la Fira del Llibre Ebrenc, en el que s’hi podran trobar les obres dels autors vinculats a les comarques de l’Ebre.

Cossetània presenta vuit llibres de les Terres de l’Ebre per aquest Sant Jordi

Xavier Garcia, Francesca Aliern, Josep Suñé, Vicent Pellicer i Toni Orensanz

Un total de vuit obres de les Terres de l'Ebre presenta Cossetània Edicions com a novetats per a la propera diada de Sant Jordi. Divendres dia 9 d'abril es féu a Tortosa una presentació conjunta d'aquestes novetats amb la presència de diversos dels autors.
Vicent Pellicer autor del llibre Terres de l'Ebre: vida i colors, digué que en l'obra "queda reflectida la natura en 200 imatges. Hi podem veure els paisatges i els éssers vius que hi habiten. És un regal per als ulls i per l'ànima". L'obra divideix el territori de l'Ebre en quatre espais: el Delta, la vall de l'Ebre, la plana i el Massís del Port i està escrita en tres idiomes: català, castellà i anglès.
Per la seva part, el periodista Toni Orensanz, autor d'El Falsari va indicar que aquest llibre "malgrat que podria ser molt local, és un retrat de les societats mediterrànies i el que s'hi explica pot haver succeït en qualsevol dels pobles de la Mediterrània." En el llibre l'autor parla amb els vilatants "que m'han explicat històries algunes de les quals fan riure i deixen un bon sabor de boca".
Francesca Aliern, que per aquest Sant Jordi presenta com a novetat la novel·la Mans de fang, ha indicat que "en aquesta obra hi ha una part molt íntima de la meva vida. Explico un temps en què el somni era l’únic que ens mantenia l'esperança. És un relat que fomenta l'amistat, que retrata els anys de la guerra i la postguerra, el dol, la manca de recursos, temps molt durs, en què les dones no podien anar en cap lloc a diferència dels homes i així malgastaven la seva joventut."
Josep Suñé publica Lletres de lluita on es recullen articles que l'autor ha publicat al llarg dels anys a el diari El Punt. "Son escrits", segons l'autor, "on es pot veure l'esperit de lluita i rebel·lió al costat de la Unió de Pagesos, la lluita per les llibertats individuals i col·lectives. Hi ha temes de defensa de la pagesia, concepte que va més enllà de conrear la terra, l’entorn natural o qüestions que critiquen la manera com Catalunya és maltractada.”
Per la seva part, Xavier Garcia, coordinador de l’Obra Completa d’Artur Bladé i Desumvila, de la qual enguany s’han publicat els volums VII i VIII que corresponen al Cicle de Biografies II i al primer volum del Cicle de la Història digué que “amb la publicació d’aquests dos volums ja hem passat l’equador de l’Obra Completa. En aquest cas són llibres que tracten de biografia i d’història.” Garcia recordà que Bladé és un referent en la literatura de les Terres de l’Ebre i que amb la publicació de l’obra completa “s’està recopilant la seva obra que estava molt dispersa.”
A més d’aquests llibres esmentats, Cossetània també publica per aquest Sant Jordi les obres Lo Carrilet de la Cava i les canços de Josep Bo, de Gemma Bo, Elena Fabra i Arturo Gaya, i Ribera d’Ebre. 17 excursions en BTT, de Josep Ulldemolins. També cal tenir en compte que el llibre Monsieur Binoix i altres contes. 13è premi de narrativa curta per Internet Tinet (Premis Literaris Ciutat de Tarragona), en que és publica el relat guanyador obra de l’escriptora d’Alcanar Àngela Buj, i que Cossetània també ha publicat l’obra guanyadora del Premi de Narrativa Vila d’Ascó 2009, Àngels de pedra, de Rosa Pagès.

Més informació:
Diari El Punt
Viulebre

Els articles de "Lletres de lluita" donen a conèixer el món rural català i la seva gent

El llibre Lletres de lluita. Escrits en defensa del món rural, de Pep Suñé, es presentarà divendres 19 de març, a 2/4 de 9 del vespre, al Casal de la Vila de La Fatarella.

La presentació estarà presidida per Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona, acompanyat de l’Alcaldessa de La Fatarella, Carme Pelejà; de l’autor del llibre, Josep Suñé; del Regidor de Cultura, Josep M. Clua i de l’autor del pròleg, Pep Riera.

En Pep Suñé és un personatge de la Fatarella que a còpia de convicció i tossuderia ha esdevingut una icona en la defensa del món rural. El llibre que teniu a les mans és un recull d’articles publicats al diari El Punt entre els anys 1996 i 2008. Uns articles on demostra l’amor per una terra, per un estil de vida, on expressa un sentiment profund envers el nostre país, Catalunya. Agricultura, Costums, Medi Ambient, Sindicalisme, Territori són els capítols que estructuren el llibre. De les reivindicacions de la pagesia i la lluita contra el PHN, a la problemàtica, malauradament vigent, dels focs, passant per un repàs al costumari popular de les Terres de l’Ebre o el paisatge català… Molts temes a tractar, reblats per unes introduccions signades per gent entesa com Pep Riera, Martí Boada, Salomó Torres, Joan Caball, Manolo Tomàs i Xavier Graset. Un llibre de lectura obligatòria per conèixer el pensament d’aquest personatge i, de retruc, conèixer una mica més el món rural català i la seva gent.

Josep Suñé:
Josep Suñé (La Fatarella, 1949), casat i pare de dos fills, gaudeix llegint i escrivint. Pagès de naturalesa lluitadora, forma part de la Unió de Pagesos des dels seus inicis. Dins del sindicat agrari, al qual continua vinculat, ha desenvolupat diversos càrrecs, entre els quals destaquen els de coordinador comarcal de la Terra Alta, coordinador territorial de les comarques de Tarragona, responsable nacional del sector de la fruita seca i membre de la Comissió Permanent, màxim òrgan directiu. Regidor del primer ajuntament democràtic de la Fatarella i alcalde durant dos legislatures (1999- 2003 i 2003-2007).

Klaus-Jürgen Nagel: Catalunya explicada als alemanys

Carmen Riu de Martín publicà una ressenya a la revista Iberoamericana, en el seu número 36, sobre el llibre Catalunya explicada als alemanys. Les claus per entendre una nació sense estat de l'Europa actual, de Klaus-Jürgen Nagel, amb una aportació de Marició Janué i Miret.

Riu destaca el valor d'aquesta obra per a tothom qui es vulgui informar sobre el nacionalisme català:

El autor recoge gran cantidad de información y aporta muchos datos estadísticos y esquemas que permiten al lector tener no sólo una noción al respecto, sino adquirir noticias concretas en lo que se refiere a ciertos temas.
A raíz de lo expuesto por Nagel, se puede deducir la problemática del nacionalismo catalán de un modo acertado y comprensible tanto para los catalanes que padecen dicha situación desde hace tiempo, como para quienes la observan desde otros parámetros y países, tanto si se trata de españoles, como alemanes o extranjeros en general.

Lluís Badia:“El govern ha caigut en l’economia ideologitzada”

Entrevista a Lluís Badía, escriptor i exsenador por CiU

Recuperar el control de la política, del mercat i de l’educació. Aquesta és la recepta que planteja Lluís Badia, expresident del Port de Tarragona (1996-2004) i senador convergent (2002-2008), per superar la crisi econòmica. Però també recomana al govern, que a diferència de la línia seguida fins ara, sigui informativament transparent, realista i aposti per la contenció de la despesa. Badia denuncia allò que ell anomena La gran mentida (Cossetània).

Lluís Badia

Quina és “la gran mentida” a la qual es refereix el títol del llibre?

Estem en un món en què les mentides són un fet normal. Quan parlo de mentides no parlo de cap mentida en concret, sinó moltes. Per exemple, en el seu moment es va dir que les propietats immobiliàries no baixarien de preu i ho han fet, ens van dir que els bancs sempre pagaven i alguns han fet fallida, ens van dir que no hi havia cap problema amb què les famílies s’endeutessin perquè el bancs prestarien facilitats... i els governs van dir que no hi havia crisi econòmica! Al final la gent ha assumit les mentides com una qüestió normal.

L’estat espanyol és un dels darrers països europeus en sortir de la crisi. Tanta mentida ara ens passa factura?
No hem fet les revisions que havíem de fer. Aquí les coses no s’arreglaran perquè sigui un cicle, perquè no ho és; ni s’arreglaran perquè internacionalment s’arreglin. Els governs no han baixat a la microeconomia i s’han quedat amb les grans dades i qüestions internacionals. No s’han tingut en compte els problemes de les famílies, els autònoms...

El govern espanyol fa servir l’especificitat de la importància de la construcció en l’economia espanyola per excusar la lentitud de la recuperació.
La bombolla immobiliària és una realitat però n’hi ha d’altres: el deute fàcil, la inexistència de mesures per frenar la despesa pública, l’augment permanent de la despesa pública... tot això no té res a veure amb la construcció. La bombolla immobiliària té un pes específic en aquesta crisi, però també n’hi ha molts que no han fet els deures. Cal pensar que el deute d’avui són els impostos de demà.

Creu que el govern espanyol ha caigut en el populisme econòmic?
Han caigut en l’economia ideologitzada. Han pensat que es podia fer economia electoral. Han llançat molts diners que es podrien haver fet servir per altres coses.

Sembla que les mesures econòmiques de Zapatero no generen gaire prestigi a Europa.
Segons les enquestes la gent no confia amb el lideratge d’Espanya a la UE. La gent se sent enganyada. Tampoc vull ser pessimista, ens hem podem sortir si som capaços d’assumir la realitat de la situació.

Les dades de recuperació econòmica de Catalunya tampoc són positives. Què s’ha fet malament el govern català?
S’ha fet molt seguidisme i política d’aparador. Tampoc s’ha entrat en els temes fonamentals que preocupen a la gent. Es fan coses que a nivell estètic queden molt bé, però a nivell particular res. Per exemple, no s’han arreglat les diferències fiscals amb Espanya, com és l’impost de successions. I com diu el president Pujol, hem perdut el prestigi que teníem.

En el pròleg Artur Mas diu que el principal problema és la manca de lideratge i s’inclou a la crítica.
És una suma de responsabilitats de tots, però és el govern qui no ha cobert les expectatives.

També apunta que hi ha hagut massa “partidisme i poca gestió”.
Sí. Parlem molt dels grans temes i pensem que totes les decisions han de ser electoralistes, però després la gestió del dia a dia no es fa. Volem fer unes olimpíades, però després no arreglem una pista municipal perquè els nens puguin jugar. Fem grans anuncis, però no baixem a la concreció dels temes singulars.

L’oposició ha demanat plens específics sobre economia. El govern ha pecat de vanitat intentant resoldre sol la situació econòmica?
És evident. Ni el govern espanyol ni el govern de Catalunya s’escolten l’oposició. Aquest és un defecte que no passa a d’altres països. Especialment a Catalunya hi ha hagut molt bones idees de l’oposició que no s’han fet servir. És una mala estratègia que un govern digui “no” a tot i aquí, a Catalunya, s’ha demostrat.

Vostè diu que quan els governs no puguin fer front a les demandes socials i haurà gran inseguretat social i s’organitzaran vagues. Fins ara la mobilització laboral ha estat molt baixa...
És una de les lògiques d’aquests temps. Com pot ser que amb 4 milions d’aturats la gent no es queixi? Ens preguntem. Doncs perquè assumim les mentides, assumim que avui es digui blanc i demà vermell i no passi res... Ens hem quedat adormits davant una situació que no va bé. El problema no es que no hi hagin vagues, sinó que el teixit social no es queixi davant una situació inacceptable. I estem així amb les administracions endeutades però encara hàbils per atendre a les seves obligacions. Però, per exemple a Califòrnia, una de les economies més potents dels Estats Units, hi ha hagut ajuntaments que han fet fallida. Fina aquest moment no hi ha hagut mobilitzacions socials, però es possible que ara se’n produeixin a gran nivell. I per evitar aquesta situació les coses s’han d’explicar, encara que no agradin.

Però després del finançament autonòmic calia pactar el municipal i precisament els ajuntament no s’han queixat gaire.
Conec ajuntaments a les comarques de Tarragona que enguany els serà molt difícil fer front als seus pagaments, no només a les seves obligacions d’obres, sinó també a les nomines. Amb la crisi immobiliària s’han fet pressupostos de maquillatge.

Es necessiten ingressos, però l’oposició critica l’augment dels impostos. D’on han de sortir aquests?
La pujada de dos punts de l’IVA a partir del mes de juny és un disbarat si es vol potenciar el consum. L’administració pública hauria de gestionar-se com si fos una empresa privada. Quan a una empresa o família perd ingressos, aleshores rebaixa expectatives. Per exemple, en comptes d’anar a sopar dos cops per setmana a fora i anirà una. Doncs, aquesta contenció de la despesa a l’administració pública no s’ha fet. Des de l’administració no s’ha sabut tancar l’aixeta i aquesta és una de les mancances que esclatarà.

Políticament preocupa que, si hi ha un canvi de govern a la Generalitat, CiU es trobi amb les arques públiques buides?
El nou govern segur que es trobarà la caixa buida, però també amb un seguit de rèmores i obligacions que seran difícils d’afrontar. Manin uns o manin els altres cal una gestió objectiva i no estirar més el braç que la màniga. Els darrers anys aquí s’ha estirat molt el braç i ara estem en una situació inassolible. Per exemple, l’emissió de deute públic permanent de la Generalitat amb problemes de col•locació a nivell internacional és una referència dels problemes que podem tenir. Qui ens hem de preguntar: Aquest país és viable amb 4,5 milions d’aturats? Si només 7,5 milions de treballadors hem de tirar endavant un país de 40 milions, la situació és complicada.

En un capítol vostè diu que cal buscar “sortides realistes” i no caure en “camins perillosos”. Quin són aquests camins? La independència n’és un?
No. Està clar que Catalunya amb l’estructura actual no val. Catalunya va aprovar un Estatut que té el suport del Parlament, del Congrés i d’un Referèndum. Com deia Felipe Gonzàlez no es poden discutir qüestions polítiques per via judicial. Respecte la independència, el propi desenvolupament del país té unes fases i el país ho decidirà en cada moment. Però ara per ara hi ha un Estatut i s’ha d’aplicar en totes les seves conseqüències.

Per tant, els “camins perillosos” serien...
Seguir pensant que tot si val, que aquí no hi haurà cap problema, que podem seguir endeutant-nos i explicant sopars de duro perquè tothom se’ls creu. Aquests són els camins perillosos que algú està molt aficionat a fer. Però s’ha de tocar de peus a terra i explicar a la gent que l’economia està fotuda, que s’hauran de fer esforços importants, que s’haurà de fer una política fiscal realista i no hipòcrita com la que ara tenim sobre la taula.... aquesta és la línia. Amb la línia actual no ens en sortirem fins d’aquí molts anys.

Demanar el concert econòmic seria una solució?
Si no tenim Estatut podem demanar concert econòmic? A mi ja m’agradaria tenir concert econòmic, però la pregunta hauria de ser: Quan podrem aplicar el cent per cent de l’Estatut aprovat en referèndums? La resta són anhels i objectius de futur.

Vostè diu que l’economia no és la principal preocupació dels polítics. En un any preelectoral encara perdrà més pes?
L’objectiu es tornar a crear ocupació i que l’economia sigui el centre de tot, mentre altres estan aficionats amb altres temes, com els Jocs Olímpics. Quan hi ha gent que no pot pagar la hipoteca, que ha perdut la feina, que no cobra a final de mes... no es poden llançar aquest globus sonda i confondre la gent. L’economia hauria de monopolitzar el debat.

Quina és la seva recepta a la sortida de la crisi?
Cal recuperar el control dels mercats, de la política i de l’educació. A la gent se li ha d’explicar les coses clares i dir-los amb quins diners i amb quin temps es faran les coses. Aquesta és la via per sortir de la crisi. Ens en podem sortir, però tractant les coses amb transparència i amb la consciència de saber on som. S’han de potenciar les ajudes a les famílies, crear nous llocs de treball, acabar amb l’economia submergida... hi ha moltes coses concretes amb què hauríem de treballar.

I recuperar certs valors...
Sí. Valors com l’ètica, capacitat d’autocontrolar-nos, recuperar el seny... Seria un gran error augmentar encara més les diferències entre les necessitats de la gent i la classe política.

Ha abandonat definitivament el món de la política?
Estic a la reserva, però no hi ha previsió que torni a la política. No tinc perspectives electorals a curt termini.

Entrevista de Maria Coll a Lluís Badia publicada el 19 de gener al diari elsingulardigital.cat sobre el llibre La gran mentida.

El llibre "La gran mentida" planteja motius i solucions per al que anomena "la desfeta política, social i econòmica"

El llibre La gran mentida. Motius i sortides a la desfeta, política, social i econòmica, de Lluís Badia, es presentarà dimecres 13 de febrer, a les 7 del vespre, a la Cambra de Comerç de Tarragona.

La presentació anirà a càrrec d’Artur Mas, president del Grup de Convergència i Unió al Parlament de Catalunya.

«La desresponsabilització política, que ha cregut que el mercat ho arreglava tot, i que no calia intervenir en l’economia, i el tacticisme empresarial, preocupat pel guany ràpid i l’externalització de tot risc, ens ha portat on som.» Jaume Pros Perelló, secretari general CCOO – U. I. Tarragona «La crisi suposa un fet polític, social i econòmic, que només se superarà amb la resolució conjunta d’aquestes variables, fruit d’un consens inajornable.» Carles Abelló, director general Grup Diaris Més.

Lluís Badia:
Llicenciat en dret, diplomat AD per l’IESE i en peritatge Marítim Internacional, va néixer a Tarragona. Forma part de l’Associació de Juristes de Tarragona i és membre fundador de la Societat d’Estudis Econòmics de Tarragona. Professor col·laborador de la UPC i de la URV. Durant els anys 1978-1991 i 1995-1996 fou tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona i portaveu del govern municipal. També fou president del Port de Tarragona entre els anys 1996 i 2004. Ha estat senador per Tarragona a les Corts Generals des del 2002 fins al 2008, com a portaveu de Justícia i Interior pel grup parlamentari català de Convergència i Unió. Actualment, col·labora assíduament als mitjans de comunicació tant de Barcelona com de Tarragona tractant temes de caire econòmic.

Look at això!

Una mirada a la vida dels Estats Units de dos periodistes catalans

La societat dels Estats Units i la seva particular manera de fer generen arreu del món tota classe de sentiments de l'admiració al rebuig, de l'estranyesa per alguns costums a la tendència a la imitació d'altres, però en tot cas desperten curiositat i, des de l'ascens d'Obama a la presidència, un renovat interès. Ara dos periodistes catalans que han viscut durant 4 anys prop de Washington, ens acosten una mica més la realitat nordamericana a través de les seves experiències narrades a 'Look at això!'
Albert Elfa és de sobres conegut pels espectadors de TV3 com el corresponsal que durant anys ens ha explicat les notícies més rellevants de Nordamèrica als telenotícies. Aquesta tasca va fer que ell, la seva parella Anna García i els seus fills, es traslladessin entre 2005 i 2009 al suburbi de Chevy Chase, a Maryland, prop de la Casa Blanca.
Durant aquesta època han assistit a canvis polítics, des del mandat de George W. Bush a l'ascens d'Obama, però també a un munt de situacions qüotidianes que els han permès copsar de primera mà el dia a dia de la vida dels Estats Units; una societat on s'han anat integrant sense perdre el punt de vista de qui ve de fora i d'unes arrels pròpies.

De les seves vivències en surt aquest 'Look at això!', un llibre escrit a quatre mans i que permet diversos recorreguts de lectura, fet que el fa molt amè i permet a cada lector anar descobrint els diferents capítols de manera personalitzada. En la part escrita per Anna García, obtenim la visió de com transcorren els fets de la vida diària, de la relació amb els veïns, de les compres, i sobretot amb gran ènfasi en el món educatiu i l'enorme pressió que viuen mares i estudiants en un sistema competitiu que busca l'èxit personal per sobre de tot. Per la seva banda, en els episodis narrats per Albert Elfa, coneixem una mica més la persona d'Obama i el procés electoral que el va portar cap a la Casa Blanca. Així del conjunt en treiem una visió a diversos nivells.

Albert Elfa Canut és llicenciat en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del 1989 treballa als serveis informatius de TV3 on, entre d’altres tasques, ha fet de redactor d’economia i societat; ha estat director de diferents programes, com el de viatges “Veure món”, el d’economia “Valor Afegit” i el de debats “Àgora”. També ha estat coordinador i responsable de diferents programes especials. És co-autor del llibre 'Els nens vénen de Sibèria' (2003) i autor del conte 'Vaig arribar de… Rússia' (2005). Des del 2005 fins al 2009 ha estat corresponsal de TV3 als Estats Units. Des de setembre de 2009 és corresponsal de TV3 a Jerusalem.
'Look at això!' no té vocació de tesi socio-política plena de dades macrosocials o econòmiques i declaracions oficials. El llibre és un retrat, sobretot a peu de carrer, que permet fer-se una bona idea de la vida en un típic suburbi estadounidenc a través de les anècdotes que hi viuen persones corrents fent coses corrents com portar els fills a l'escola, sortir a fer esport, anar al centre comercial o organitzar una festa d'aniversari. I són anècdotes que es van abocant de manera natural sense seguir una estructura que soni falsament premeditada sino tal com ens les narraria un amic a mida que les va vivint. Són aquests fets que podrien tenir lloc a molts altres llocs, els que permeten ilustrar com es viuen particularment en aquest racó de món. I les veus que fan sentir opinions i retraten realitats són les de gent com la cartera del poble, una directora d'escola, una perruquera o una mare preocupada per les activitats extraescolars del seu fill.
'Look at això!' tampoc és ni una crítica acarnissada ni un exaltament al mode de vida nordamericà, sino que sap ser àgil i amè en ilustrar les particularitats i contradiccions, les coses bones i dolentes, partint de situacions particulars per exposar costums i maneres de fer i pensar més generals. D'aquesta manera enlloc de teoritzar sobre el sistema sanitari ens ofereix el relat d'una visita al metge, enlloc de donar una classe d'economia mostra les dificultats de la classe mitja per tirar endavant en una societat cada cop més polaritzada i enlloc d'oferir una diatriba sobre el sistema educatiu ens il.lustra el frenesí d'una mare estressada entre reunions a l'escola, planificació d'activitats pels seus fills, recollides de fons i càlculs per estalviar per la matrícula de l'universitat.

D'aquesta manera, Anna Garcia i Albert Elfa ens expliquen les coses que més els han sorprès durant aquests quatre anys i a partir d'aquí deixen que nosaltres guanyem una visió d'aquella societat i ens formem una opinió sobre, tal com ells diuen, el què s'amaga sota l'armoniosa gespa d'Amèrica.

Article d’Isa Martínez al web Lafinestradigital.com sobre el llibre Look at això! La vida sota l’harmoniosa gespa d’Amèrica, d’Albert Elfa i Anna Garcia.

Barres (quatre) i estrelles

Anna Garcia i Albert Elfa fan una mirada catalana a la vida dels ciutadans americans

De menut tenia molt mitificada la manera de viure dels nord-americans. Sobretot, dels nens nord-americans. Em feien enveja perquè m'agradaven molt les seves llars. En els tebeos que publicava l'editorial mexicana Novaro, personatges, com Daniel (el trapella), Periquita o la petita Lulú vivien en casetes unifamiliars amb jardí i podien sortir sense cap problema al carrer, on es trobaven amb la colla. Com també ho feia Charlie Brown. Vivien a la ciutat, anaven a prendre soda, muntaven paradetes de venda de llimonada, però tenien tots els avantatges d'habitar al camp, com ara poder muntar una cabana sota la capçada d'un arbre.

Aquest mite a poc a poc es va desfer (el món de la ficció me'l va crear, el món de la ficció me'l va destruir) quan en aquestes barriades dels afores vaig descobrir veïns tan indesitjables com ara Freddy Krueger (concretament al carrer Elm). També vaig adonar-me que l'aparença tan casolana d'aquests suburbis amb olor de barbacoa i gust a sucre candi podia ser una falsa façana darrera la qual s'amagaven fets tan tèrbols com el de trobar-se una orella (Blue velvet, de David Lynch).

Acabo de llegir un llibre que des de la realitat m'ha confirmat tot el que tenen de bo i de dolent les barriades residencials americanes i que des de la ficció havia descobert. L'obra es titula Look at això (Cossetània Edicions) i l'han escrit la meva amiga Anna Garcia i el seu marit Albert Elfa (permetem, Albert, una certa jerarquia a l'hora de citar-vos). La Garcia és periodista. L'Elfa també. Segurament el coneixen força per les seves cròniques a TV3 des d'Estats Units, de, per exemple, les inundacions a Nova Orleans o la campanya del camí a la presidència d'Obama. La Garcia no és tan mediàtica (el primer cop que la vaig veure va ser al bar de la facultat, i després de la carrera, a la redacció d'El País) però és tan bona periodista com l'Elfa. Són parella, tenen dos fills i el llibre que han escrit és fruit de l'estada de quatre anys als Estats Units.

Look at això és un llibre entretingut, que es mou entre la crònica de viatges, la novel·la gràfica (però sense dibuixos) i l'assaig. Les seves vivències personals serveixen perfectament per fer un retrat de la societat americana del trànsit de l'era de Bush a la d'Obama.

L'Elfa aporta el seu coneixement de primera mà de la vida política del país. La Garcia, la part més lligada a la vida familiar dels nord-americans, perquè ella, des del seu barri residencial de la ciutat de Chevy Chase (al comptat de Montgomery, a l'estat de Maryland, i a tan sols deu quilòmetres de Washington) es va fer càrrec d'atendre la vida escolar dels seus fills i les obligacions socials que implica viure en una comunitat neta i ensucrada, on tothom saluda i reben els nous veïns amb un pastís de poma. Tot com en les millors comèdies. Però, com s'explica en el llibre, hi ha una mica de miratge en el fet que les portes i les finestres estiguin obertes i sense cortines. Sempre hi ha uns ulls que et vigilen disposats a denunciar-te si fas qualsevol cosa que sigui sospitosa (la sospita recau en qualsevol fet que no estigui programat en el seu codi de comportament). Anna Garcia i Albert Elfa expliquen molt bé l'estrès dels nostres dies que a Amèrica s'expressa de manera hiperbòlica. Famílies neguitejades per poder pagar la seva assegurança mèdica o per estalviar per a la universitat del fills.

Ara, la Garcia i l'Elfa han fet les maletes. La corresponsalia a Israel en té la culpa. Tinc curiositat per saber com viuen a Jerusalem. Espero un nou llibre.

Notícia escrita per Jaume Vidal i publicada a El Punt el 15 d'octubre de 2009

"Look at això!", d'Albert Elfa i Anna Garcia, és un dels 10 llibres de no ficció més venuts a Casa del Llibre

El llibre Look at això!, d’Albert Elfa i Anna Garcia, és una de les deu obres de no ficció més venudes a Casa del Llibre, segons el rànquing publicat recentment.

En el llibre, Anna Garcia descriu el dia a dia de la societat nordamericana i Albert Elfa parla sobre l’ascens de l’actual president nord-americà, Barack Obama, a partir de la seva experiència com a corresponsal de TV3 als Estats Units.

Albert Elfa: "Vaig arribar als Estats Units amb un huracà, el Katrina, i n'he marxat amb un altre, l'huracà Obama"

Presentació de Look at això! a la llibreria Catalònia

El llibre Look at això! La vida sota l’harmoniosa gespa d’Amèrica, d’Albert Elfa i Anna Garcia, es presentà dimarts 6 d’octubre, a la llibreria Catalònia.
La presentació va anar a càrrec de Núria Ribó, periodista i escriptora.

Ribó parlà sobre l’antiamericanisme i sobre la seva experiència com a corresponsal als Estats Units:

Llibres com aquest ajuden a superar aquell antiamericanisme visceral que molts hem tingut quan érem joves.

Tant l'Albert Elfa com jo hem tingut la sort de començar als Estats Units la nostra carrera com a corresponsals.

L'Albert i l'Anna s'han repartit molt bé la feina: l'Anna s'ha centrat més en la vida quotidiana i l'Albert parla de la vida política i del seu gran protagonista actual, Barack Obama. Una cosa no s'entén sense l'altra.

Anna Garcia va fer referencia al temps que ha dedicat a l’elaboració del llibre, durant el qual ha observat la vida de la classe mitjana americana:

Bona part dels darrers dos anys els he dedicat a escriure el llibre. L'Albert, com a corresponsal, estava en primera línia de la informació, mentre que jo, com a "dona del corresponsal", estava a la rereguarda.

La classe mitjana nord-americana s'ho passa realment malament: ha de destinar molts recursos per pagar-se la sanitat, i portar un fill a la universitat és caríssim...

El pitjor adjectiu que se li pot donar a algú és el de perdedor ("looser"). L'èxit ocupa un lloc molt important en la societat nord-americana.

Albert Elfa es centrà en l'arribada de Barack Obama a la presidència:

Vaig arribar als Estats Units amb un huracà, el Katrina, i n'he marxat amb un altre, l'huracà Obama.

Per entendre la victòria de Barack Obama, és bàsic tenir en compte que va ser capaç de mobilitzar els joves, que normalment no anaven a votar.

Obama agrada, entre moltes altres coses, perquè encarna el somni americà de "l'home fet a si mateix", que comença de baix de tot i arriba fins a dalt.

Més informació:
El Periódico

"Look at això!", dels periodistes Albert Elfa i Anna Garcia, aprofundeix en el que hi ha sota l’harmoniosa gespa d’Amèrica

El llibre Look at això! La vida sota l’harmoniosa gespa d’Amèrica, d’Albert Elfa i Anna Garcia, es presentarà dimarts 6 d’octubre, a 2/4 de 8 del vespre, a la llibreria Catalònia, de Barcelona.

La presentació anirà a càrrec de Núria Ribó, periodista i escriptora.

Look at… és un llarg i personal reportatge periodístic escrit de forma directa, sòbria i amb obligats tocs d’humor. El llibre consta de dues parts ben diferenciades: en la primera l’Anna Garcia se submergeix de ple en el dia a dia de la societat nordamericana, i en la segona, l’Albert Elfa, com a corresponsal de TV3 als Estats Units, segueix durant dos anys l’ascens de l’actual president nord-americà, Barack Obama. És, en definitiva, un retrat social fet per dos periodistes catalans que s’han acabat integrant en aquest seductor país, però que no han perdut de vista en cap moment les seves arrels. La curiositat de la parella ha fet que durant quatre anys hagin aprofundit en el que hi ha sota l’harmoniosa gespa d’Amèrica.

Albert Elfa i Anna Garcia:
Albert Elfa Canut és llicenciat en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del 1989 treballa als serveis informatius de TV3 on, entre d’altres tasques, ha fet de redactor d’economia i societat; ha estat director de diferents programes, com el de viatges “Veure món”, el d’economia “Valor Afegit” i el de debats “Àgora”. També ha estat coordinador i responsable de diferents programes especials. És co-autor del llibre Els nens vénen de Sibèria (2003) i autor del conte Vaig arribar de… Rússia (2005). Des del 2005 fins al 2009 ha estat corresponsal de TV3 als Estats Units. I a partir del mes de setembre de 2009 és corresponsal de TV3 a Jerusalem. Anna Garcia Nuñez és llicenciada en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha col·laborat en diferents mitjans radiofònics, com la desapareguda Ràdio Cadena i Ràdio 4, on compaginava programes culturals i informatius. Del 1989 al 2005 ha estat vinculada al diari El País, la major part d’aquest temps treballant al suplement cultural El País Tentaciones. És co-autora del llibre Els nens vénen de Sibèria (2003). L’estiu del 2005 l’Anna, juntament amb els seus dos fills, de 5 i 11 anys, es trasllada a viure a Washington on s’hi instal·la per un període de quatre anys. Des del mes de setembre de 2009 comença una nova vida a Jerusalem.

Josep M. López Madrid: "Les escoles tenen una forma de fer que no s'adapta a l'alumnat d'avui en dia ni els temps en els que vivim"

Presentació de L'Escola al descobert a la llibreria Catalònia

El llibre L’Escola al descobert, de Josep Maria López Madrid, es presentà dimecres 16 de setembre a la llibreria Catalònia. La presentació va anar a càrrec de Maria Rosa Buxarrais, directora del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la UB.
Maria Rosa Buxarrais destacà el realisme i els continguts pràctics del llibre:

L'escola té la seva raó de ser ja que a l'escola es poden aprendre coses que no s'aprenen en altres llocs.
El llibre ens ofereix la possibilitat d'endinsar-nos en el dia a dia, en el mes a mes de l'escola, i en cada moment tracta coses rellavants i polèmiques del món escolar. Ens relata situacions viscudes a l'escola.
Al final del llibre ens dóna unes receptes per poder ser un bon mestre i no morir en l'intent.

Josep M. López parà de les mancances que ha detectat en l’Escola actual, que el llibre tracta de descobrir:

El llibre té la intenció de reflexionar sobre l'escola, de posar-la al descobert.
Les escoles tenen una forma de fer que no s'adapten a l'alumnat d'avui en dia ni els temps en els que vivim.
A l'escola no hi ha prous mecanismes de comunicació.
El llibre està ordenat per mesos amb la idea de ser una mena de guia pràctica per mestres, persones que treballen en l'ensenyament o famílies.
Estem en una època de canvis que veurem cap on ens porten. Hem anat a un extrem de descontrol i llibertinatge i seria preocupant que ara es tendís a anar cap a l'altre extrem, a la part més carrinclona.
Penso que les direccions s'han de professionalitzar, però no es poden fer tots els canvis d'un dia per l'altre.
Hem d'intentar fomentar les ganes d'aprendre. La cultura de l'esforç no va en detriment de la llibertat i l'autonomia de l'alumnat.
L'educació primària té una gran importància en la societat i no té el reconeixement que es mereix. La primària té un gran valor preventiu dels problemes de la societat.

"L'escola al descobert" descriu la realitat escolar per poder contribuir a la seva millora

El llibre L’escola al descobert. Claus per a conèixer el món escolar, de Josep M. López Madrid, es presentarà dimecres 16 de setembre, a 2/4 de 8 del vespre, a la llibreria Catalònia.

La presentació anirà a càrrec de Maria Rosa Buxarrais, directora del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la UB.

Fruit del convenciment que només un coneixement de la realitat escolar ens permetrà contribuir a la seva millora nasqué aquest llibre. En un exercici saludable, que poques vegades s’ha fet, el llibre ens ofereix l’oportunitat d’endinsar-nos en l’interior del dia a dia de les escoles d’Educació Infantil i Primària. Gràcies a les vivències i opinions de les 23 col·laboracions, que complementen la mirada crítica de l’autor, podrem conèixer, valorar i tal vegada ajudar a repensar una institució cabdal per la nostra societat.

Josep Maria López:
D’en Josep Maria López, mestre i pedagog, en destaca la seva preocupació constant durant els seus set anys de treball com a mestre de Primària per la millora de l’escola i per la defensa d’un canvi de rumb de la mateixa. Amb el llibre, que coincideix amb la recta final de la seva tesi doctoral, en Josep Maria culmina una primera etapa professional d’indagació, re- flexió i culturització sobre el món de l’escola, en la qual, la reflexió crítica i una actuació coherent amb els seus principis han estat els motors del seu treball. És coautor dels llibres Prevención de la anorexia y la bulimia, Les fosses de la memòria, així com de diversos articles i materials pedagògics.

Cossetània amplia la llista de llibres digitals

Cossetània Edicions ha ampliat la llista de llibres en format digital que posa a disposició de l’usuari. Aquestes són les noves obres que es troben al web d’edi.cat. Clicant sobre cada títol accedireu a la seva pàgina:

Ser pares, l’aventura diària
de Ramon Casals

Aigües fondes
de Francesca Aliern

Heydrich i les agents del saló kitty
de Miquel Esteve

Qui té raó?
de Jaume Sarramona

Més informació:
El Punt

Jaume Sarramona: "Habitualment, quan sentim un diàleg entre professionals de l’educació, el que sentim són parers en una mateixa direcció"

Presentació del llibre Qui té raó? Al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de Catalunya

El llibre Qui té raó? El permanent debat dialèctic en l’educació, de Jaume Sarramona, es va presentar el dimarts 25 de novembre al Col·legi Oficial de Doctors I Llicenciats de Catalunya.
La roda de premsa-presentació va comptar amb la presència d’Enric Roca, coordinador general de la iniciativa edu21, impulsada pel Centre d’Estudis Jordi Pujol.

L’autor, Jaume Sarramona, va parlar d’allò que el va portar a escriure el llibre:

"Vaig començar a escriure aquest llibre coincidint amb una d’aquestes ofertes tan temptadores que fa l’Administració de prejubilar-se o semijubilar-se."

"Recordo un debat en què professors amb visions confrontades ens discutíem, i jo vaig proposar de fer-ne un llibre, en què es recollissin els parers pretesament antagònics. Però no em van acceptar la idea, i em van quedar ganes de fer-lo jo mateix, intentant recollir tots els parers en boca de dos suposats interlocutors."

"Habitualment, quan sentim un diàleg entre professionals de l’educació, el que sentim és parers en una mateixa direcció. És més difícil de veure’ls confrontats. O sents unes opinions, o ens sents unes altres."

"M’ho he passat molt bé escrivint aquest llibre, i voldria que vosaltres també en gaudíssiu llegint-lo."

"Qui té raó" vol posar a prova els propis criteris respecte als fets educatius

El llibre Qui té raó?, de Jaume Sarramona, es presenta dimarts 25 de novembre, a les 7 de la tarda, al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de Catalunya.

La roda de premsa-presentació anirà a càrrec de l’autor, Jaume Sarramona, i d’Enric Roca, coordinador general de la iniciativa edu21, impulsada pel Centre d’Estudis Jordi Pujol.

Aquesta obra està estructurada en forma de diàleg entre dos suposats professionals de l’educació, els quals encarnen dues posicions que, en cadascun dels temes tractats, es podrien considerar antagòniques. No és una tradició arrelada entre nosaltres els debats públics entre els qui no pensen igual, de manera que, sense escoltar els arguments aliens tothom es creu en possessió de la veritat absoluta. La realitat, però, és que si la veritat existeix està molt repartida. Afegim que aquests diàlegs se situen en un marc de plena democràcia social, on les idees són defensables sempre que no vulnerin els drets bàsics de la persona.
Els temes tractats són sens dubte objecte de preocupació cabdal en aquests temps històrics i en el nostre context immediat. Per això, l’autor desitja que les pàgines següents siguin un ajut per posar a prova els propis criteris respecte a la complexitat dels fets educatius, i ajudin a comprendre millor els posicionaments dels qui pensen diferent d’un mateix.

Jaume Sarramona
Actualment és catedràtic emèrit de Pedagogia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat president del Consell Escolar de Catalunya, president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya. També ha estat col·laborador en diversos mitjans de comunicació. Com autor o coautor ha publicat més de vuitanta llibres i prop de dos-cents articles tècnics.

"ERC: temps de transició", de Jaume Renyer, la setmana vinent a les llibreries

El llibre ERC: temps de transició. Per una Esquerra forta, renovadora i plural, de Jaume Renyer, candidat a la presidència d’ERC estarà a les llibreries la setmana vinent. Us avancem algunes de les conclusions a què arriba l’autor en el darrer capítol del llibre:

“El Principat necessita, per si mateix i per sentit de la responsabilitat envers el conjunt dels Països Catalans, tornar a ser el motor de la catalanitat.”

“La gent té la percepció que no podem decidir res substancial com a poble, que el seu vot no condueix a canvis reals.”
“La política fiscal i d’inversions de l’Estat, manifestament arbitrària en perjudici dels interessos catalans, ha estès la sensació d’indefensió davant la discriminació: cap decisió efectiva per corregir l’espoli fiscal que pateix el nostre país ha estat adoptada, ni tampoc cap mesura pal·liativa del dèficit d’infraestructures ha estat aprovada.”
“Catalunya retrocedeix com a país per causes derivades directament de l’ordre polític i econòmic estatal, retrocedeixen en suport popular els partits que per acció i omissió són corresponsables d’aquesta situació, i allò preocupant és que també retrocedeix ERC, el partit independentista que per definició hauria de créixer quan els altres baixen.”
“Si no hi ha un projecte capaç d’invertir aquesta situació, la gent tendeix a inhibir-se, és per això que l’Esquerra només recuperarà els seus abstencionistes, i guanyarà nous votants, si ofereix una alternativa de vertebració social i nacional global clarament diferenciada dels altres partits.”
“Cal actualitzar els valors i l’ideari republicà deixant de banda les actituds que ens dilueixen dins d’un conglomerat barreja de socialisme i esquerranisme vaporós.”
“Cal superar no solament el repte de la gestió, sinó guanyar també el combat de les idees, i el camí no és adoptar les dels altres, sinó demostrar la validesa de les pròpies, que en el nostre cas passa per actualitzar-les.”
“La nova direcció cal que tingui, evidentment, mentalitat de govern, però també consciència de protagonitzar un conflicte polític amb l’ordre estatal, com ho fa el PNB.”
“El continuisme, expressat en la forma de mantenir l’actual direcció bicèfala (Carod-Puigcercós), després de concórrer per separat a la Presidència i la Secretaria General, només servirà per continuar amb la lenta decadència que defineix l’actual projecte polític d’ERC, sense cap altre horitzó que renegociar un nou tripartit el 2010, si les circumstàncies internes del partit i el suport electoral ho permeten.”
“Esquerra només pot formar govern a partir de les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb forces que respectin el dret a decidir del poble català, i si no sumem prou diputats per formar govern caldrà restar a l’oposició per crear les condicions per desplaçar l’hegemonia de les formacions que accepten la dependència del nostre poble.”

Resum:
Esquerra, i també la política catalana, es troben en una cruïlla que pot significar l’inici d’una nova etapa: d’una banda es clou un cicle polític intern iniciat l’any 1996 en el congrés de Vilafranca del Penedès i de l’altra, enguany també pot ser el començament de la fi de l’aliança tripartida iniciada l’any 2003 i la prefiguració d’una nova majoria parlamentària el 2010 que tingui com a eix central l’exercici del dret d’autodeterminació. A raonar aquestes afirmacions està dedicat aquest treball, pensat per oferir propostes, tant pel que fa al relleu de la direcció del partit com a la renovació estratègica i d’actualització ideològica del republicanisme.

Jaume Renyer Alimbau:
Jaume Renyer (Vila-seca, 1958), jurista de formació, va ser conseller del Consell Consultiu de la Generalitat. Actualment, és el secretari general de l’Ajuntament de Reus i exerceix de professor associat a la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili. És autor de diversos llibres sobre dret administratiu i constitucional. Ha estat director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis i de la revista Idees. Presideix el Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació.
Militant de l’independentisme des de ben jove, n’és també analista i divulgador a través d’assaigs com Catalunya, qüestió d’estat (Premi Rovira i Virgili 1994), L’estat contra els pobles, L’autodeterminació del poble català, Jaume Cornudella Olivé, un home del silenci, Avantprojecte d’Estatut Nacional de Catalunya, redactat l’any 1999 per encàrrec d’ERC, i L’esquerra de la llibertat.

Més informació a:

Naciodigital.cat

El Punt

"Guerres de plàstic" exposa l'experiència d'un periodista i cooperant al Pròxim Orient

Jordi Raich i Toni Arbonès durant la presentació del llibre Guerres de plàstic

El llibre Guerres de plàstic. El conflicte quotidià entre palestins i israelians (Cossetània Edicions), de Jordi Raich, es va presentar el dilluns 21 d'abril a la Llibreria Catalònia de Barcelona.

La presentació del llibre va anar a càrrec de Toni Arbonès, el qual dirigí el programa Els viatgers de la Gran Anaconda. Precisament, en aquest programa radiofònic hi col·laborà Jordi Raich, l'autor del llibre, que passava les seves cròniques des de Jerusalem. Arbonès va destacar el caràcter de viatger empedreït de Jordi Raich, però, alhora, també es va referir al gran valor de la seva obra des d'un punt de vista periodístic. Va remarcar que sobre el conflicte del Pròxim Orient ens n'arriba molta informació, però moltes vegades, com passa amb altres temes, aquesta informació ens arriba molt filtrada. El fet que Jordi Raich residís a l'epicentre del conflicte com a cooperant de la Creu Roja Internacional, li va permetre d'endinsar-se en els conflictes quotidians de les persones d'aquell territori, tant palestins com israelians.
L'autor del llibre, que en aquests moments desenvolupa la seva tasca al Líban, va destacar que com més coneixements es tenen de les arrels d'un conflicte, més difícil resulta sintetitzar-los, i que per això el llibre més que treure grans conclusions, el que vol és explicar experiències.

"Guerres de plàstic" analitza el conflicte quotidià entre palestins i israelians

Jordi Raich, foto de revistafusion.com

El llibre Guerres de plàstic. El conflicte quotidià entre palestins i israelians (Cossetània Edicions), de Jordi Raich, es presentarà el dilluns 21 d'abril, a 2/4 de 8 del vespre, a la Llibreria Catalònia de Barcelona.

La presentació anirà a càrrec de Toni Arbonès, presentador del programa “Els Viatgers de la Gran Anaconda”, de Catalunya Ràdio, i del programa de viatges “Passaport BCN”, de Barcelona TV.

Resum:
El caos és sostenible. És una lliçó que he après durant dues dècades de treball en guerres de quatre continents. I quan el caos es converteix en quotidià el futur deixa d’existir, la felicitat i la tristesa es mesuren en estones i la vida s’adapta al destí com l’aigua s’adapta al recipient. Palestins i israelians són el paradigma de la teoria del caos sostenible. En guerra des de fa 60 anys en una terra de miracles, de fanatisme, d’injustícia, de violència… En una terra fascinant, contradictòria i surrealista. Una terra que adores al matí i odies a la tarda. Comprendre que israelians i palestins seguiran matant-se durant el propers 60 anys mentre el món pretén buscar una solució inexistent allibera l’esperit. Llavors descobrim la gent, els paratges i els sentiments que el bombardeig informatiu sobre el Pròxim Orient passa per alt.

Jordi Raich:
Jordi Raich (Barcelona 1963) estudià biologia, dret i relacions internacionals. Des de 1986 treballa en ajuda humanitària com a coordinador de projectes, avaluador, investigador i consultor en epidèmies, terratrèmols, fams i guerres. Ha treballat en més de vint països i ha viatjat per un centenar. Professor convidat en diverses universitats, és col·laborador habitual de programes de ràdio i televisió. Autor de nombrosos assajos, articles d’opinió i reportatges. El 2004 publicà El espejismo humanitario i el 2002 Afganistán también existe. És coautor de No a la guerra (2003), Before Emergency: Conflict Prevention and the Media (2003), Fogo sobre os media (2003) i coeditor d’El laberinto humanitario (1999).