Cua de vedella a la cervesa

Ingredients:

• Una cua de vedella, o de bou
• 2 cerveses mitjanes
• 2 cebes
• 1 all
• Aigua o brou
• oli
• sal
• 1 cullerada de farina
• patates bullides amb pell o al vapor per acompanyar i fer un plat més complert

Preparació:

En una cassola de fang es posa oli i es sofregeix la cua fins estigui rossa.

S'hi afegeix les cebes tallades petites i l'all.

Quan ja està tot rosset es tiren les cerveses i es fa coure amb el foc viu fins que el líquid es redueix a la meitat.

  

Aleshores es tira l'aigua o el brou fins cobrir bé la cua, i quan comença a bullir es baixa el foc ben baixet i es deixa coent (fent xup-xup) durant 2 o 3 hores, fins que la cua està ben toveta.

 

Es torra en una paella la farina i es disol al líquid (per espessir-lo una mica), es sala i es serveix amb les patates.

No cal dir que la beguda que ha d'acompanyar aquest àpat és una cervesa ben fresqueta.

Aletes de pollastre al curry (recepta de l'Alfredo)

Porto molt de temps sense publicar res al bloc. Aquesta vegada ho faig perquè la meva mare, fugint de la calor de la platja, ha passat el cap de setmana a la muntanya i li ha vingut la inspiració culinària i m'ha passat aquestes receptes que ha fet i m'ha portat en tupers perquè les provi i no passi gana ;).

Ingredients:

• 1 kg d'aletes de pollastre, tallades
• 8 patates
• 6 cebes
• oli
• aigua
• curry
• sal i pebre

Preparació:

En una platera per anar al forn, també es pot fer en la mateixa que té el forn, es posa una capa de ceba tallada a rodanxes, es sala i es posa oli.

S'hi afegeix una capa de patates també tallades a rodanxes que no siguin molt gruixudes, també es posa sal i una mica de pebre, un got petit d'aigua.

 

Les aletes es rebossen de curry i es posen a sobre de les patates.

  

Aquí n'hi havia unes sense curry perquè a la meva cosina no li agrada.

Es posa al forn, escalfat a 200º, al cap d'uns 30 minuts baixem el foc a 180º i es va cuinant durant 30 o 40 minuts més. Quan veiem que les patates estan cuites i les aletes torradetes, ja estarà a punt.

Aquest plat li va ensenyar un amic de la meva mare que es diu Alfredo, ho va portar a un sopar de "traje" (d'aquells que cadascú porta alguna cosa i diu: yo traje esto, yo traje lo otro...) va tenir un gran èxit, i a sobre no costa gens de fer.