Un nou dia

Que diferents poden arribar a ser els llocs al migdia o a la matinada. Estic començant a trobar la gràcia a això que es diu matinar...

Ens assentem i veiem passar la vida...?

He posat imatges de diversos llocs per veure passar la vida, però quasi sempre en solitari. Un dia, del qual no fa massa temps, estava caminant pel Serrallo i vaig trobar en un carrer dos cadires velles posades de forma totalment simètrica i esperant que alguna parella s'hi assentés. No sé perquè però a mi aquesta imatge em recorda a Berlanga i la seua gran "Bienvenido Mr. Marshall".

Mala mar

Està arrivant l'hivern i el fred. El vent traspassa la roba i entra dins del cos. La platja està deserta i les ones trenquen fort contra les roques. Sembla que faci mil anys que corriem amb banyador, o sense, per la Llarga...

La finestra de colors

Aquí teniu una foto gamberra...

Gardel

Mentre feia aquesta foto estava escoltant l'entrevista que li va fer Santiago Alcanda a Diego Vasallo al seu programa de Radio 3. Estaven parlant de Carlos Gardel, perquè en el darrer disc de Vasallo aquest s'ha inspirat en la figura de Gardel per dedicar-li una cançó. Els tangos de Gardel, com quasi tots, són cançons amb els sentiments a flor de pell, que parlen d'amors impossibles, de passió desenfrenada i de ciutats portuaries. I es aquí on vull arribar, mentre passejava pel Serrallo (la ciutat portuaria de Tarragona), estava escoltant "Gardel"...

Castells Patrimoni de la Humanitat

El 16 de novembre la Unesco va declarar els Castells com a Patrimoni Cultural Inmaterial de la Humanitat. Recomano a tothom veure i viure una exhibició castellera en alguna de les grans places que tenim a Catalunya. Emociona i impressiona l'altura que agafen.

"La tarde" - Diego Vasallo (Canciones en ruinas)

Acaba de sortir a la venda una altra obra d'art de Diego Vasallo, es titula "Canciones en ruinas". Poca cosa podem dir d'un dels grans genis de la música. Tanca els ulls i escolta...


Diego Vasallo - Canciones en ruinas TRAILER from thomas canet on Vimeo.

Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol

Aquests dies s’estan produint uns fets molts greus als territoris ocupats del Sahara Occidental. Crec que no fa falta tornar a explicar quin és aquest conflicte, quines son les seues causes, i quines serien les posibles sol•lucions. Però avui del que voldria parlar es d’un fet que com més temps passa més em preocupa (o com més gran em faig més m’irrita), estic parlant de la total inutilitat de la colla de lladres que ens governen (també coneguts com a polítics, i que cadascú es doni per al·ludit o no). Els dies passen i la meua indignació pel genocidi que està patint el poble saharaui va en augment. Fins ara he pogut aguantar tota la falta de respecte del tal Zapatero envers el meu poble, el català, però no estic disposat a aguantar que torni a girar la cara i torni a abaixar el cap davant dels 36 inocents que han estat assassinats a l’Aaiún. I quant parlo de Zapatero ho faig per extenssio de tot el govern socialista, especialment de la ministra Trinidad Jiménez, que encara és hora ara que articuli una frase decent i honesta. Estic reclamant decència i honestedat, el que se suposa haurien de portar de serie tots els polítics. Només espero que algún dia em pugui trobar tranquil•lament bevent té amb Hatri o Alí a seua casa (repeteixo a seua casa, al Sahara Occidental, a la seua terra, al seu poble, lliurement) i tindré la consciencia neta…

Com cantava Pi de la Serra fa uns anys: "Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol", pues això...

Antonio Vega

Aquests dies s'ha publicat "El alpinista de los sueños", un disc homenatge a Antonio Vega. Molt sovint encara  recordo el concert que va fer a Tarragona uns mesos abans de morir i em venen a la memòria les paraules que vaig escriure al meu Facebook el dia de la seva mort:

"Todavía recuerdo con emoción el concierto del pasado 28 de noviembre en Tarragona. Una sala llena como pocas veces ha estado, con un Antonio pletórico y acompañado al piano de su inseparable Basilio. Entre el público gente de todas las edades y yo, al fin, a los treinta y cuatro años, viviendo la emoción de tener delante de mí, por primera vez en mi vida, a la persona que sin saberlo, todo conoce de mi, porqué sin saberlo toda mi vida se encuentra en sus canciones. Magia y precisión para siempre Antonio".

El primer single d'aquest disc homenatge a Antonio és "Lucha de gigantes", una col·laboració entre Santi Balmes de Love of Lesbian i Zahara. La veritat és que val la pena...

La foto que he posat a l'entrada penso que és bastant d'Antonio Vega, no voldria dir trista, però sí una mica grisa...

Lucha de gigantes from Lyona Alyona on Vimeo.

Sardineta i peix blau

Fins que no vaig arribar a Tarragona no vaig descobrir l'apassionant món del Peix Blau de Tarragona. Passar l'estona pel Serrallo et porta a descobrir imatges que semblen reals sense ser-ho...

Grafits

Perquè els grafitis no es restauren? Puc entendre que siguin considerats com a art efímer, però la realitat és que hi ha moltes imatges que ens han acompanyat durant anys, i que han envellit al mateix temps que envelliem nosaltres. Si estiguessin en un museu segurament serien "joves per sempre més..."

Hotel California

Alguna vegada he dit que a vegades mirant fotos em venen a la memòria cançons. Avui estem davant d'un d'aquests casos. Tenia moltes ganes d'arribar al Serrallo amb una llum acceptable, no va poder ser, quan vaig arribar ja s'havia fet de nit. Però una vegada descarregades les imatges m'he trobat cantant la cançó dels Eagles, he mirat la foto i m'he dit: "Hotel California".

Les sabates a la mà i mirant com passa la vida...

Realment no feia massa bon dia per passejar per la platja, però realment era un bon moment per mirar com la vida passa...

Cambrils i el temporal

Sembla difícil d'imaginar que uns mesos abans aquestes platges estiguessin plenes de gent... La posta de sol va ser així d'espectacular, aquestes imatges no tenen cap tipus de tractament. Crec que la millor cançó amb la qual podem acompanyar aquesta meravella de la natura és "Via Chicago" de Wilco.