Un article que ha aixecat força polseguera

El vaig llegir ja fa dies, per això m'ha sorprès que el rebombori es munti ara i no llavors. Em refereixo, és clar, a l'article del Grupo de Estudios Estratégicos (GEES), on es pregunta sobre una hipotètica intervenció dels troglodites, New York Times dixit, davant una declaració d'independència de Catalunya.

He de dir que vaig tenir de professor, el darrer curs de la carrera de Polítiques, el màxim responsable d'aquesta menjadoreta a sou de la FAES. Em refereixo a Rafael Bardají. Ens va impartir un seminari sobre alguna qüestió de política internacional o de política de defensa, ara no recordo exactament, tot i que si repasso els apunts -els conservo tots- segur que us ho podria dir del cert. Les sessions van ser interessants, sense arribar a ser extraordinàries. Molt més interessants van ser les sessions impartides pel llavors professor croata Mario Nobilo,(foto) que més tard va assumir altes responsabilitats polítiques i diplomàtiques durant la gloriosa Guerra d'Independència de Croàcia (1991-1995).

L'articlet en qüestió és totalment infumable, no només des d'un punt de vista patriòtic català, òbviament, sinó des de la més pura coherència acadèmica. El primer paràgraf ja denota la supina ignorància del seu (anònim) autor.

Per una banda, es deixen el petit detall que la Guàrdia Nacional dels Estats Units pot ser mobilitzada pels Governadors dels diferents estats. Naturalment, aquest poder no el tenen els presidents autonòmics. No, si encara els xicots del GEES seran una autonomistes de pedra picada, tu. (En la foto, soldats de la Guàrdia Nacional de Texas).

Dos, la Unidad Militar de Emergencia, UME, creada per ZP -d'aquí Divisió "ZP"- va ser formada per actuar en situacions d'emergència o de catàstrofes. Per exemple, va ser la que va fer el ridícul durant les apagades de llum a Barcelona de fa un any -o dos?. La pimpolla Chacón va intentar fer-la servir durant els incendis a la Terra Alta aquest estiu. Es tracta, doncs, d'una unitat clarament pensada en termes de Public Relations, seguint el model dels Estats Units, on els militars es presenten més com a reconstructors que com a destructors. Ara, la trampa dels nois del GEES quan diuen "una utilización del ejército para solucionar cuestiones internas", pixen totalment fora de test. Més enllà de l'ús metafòric, què hòsties té a veure una qüestió política com és una declaració d'independència, amb una unitat pensada per situacions d'emergència bàsicament per causes naturals o accidents? Però aquí funciona l'embolica que fa fort.

La resta de l'article és totalment prescindible, ple de xorrades que no mereixen ni ser comentades.

L'únic aspecte rellevant no està en el seu contingut, sinó en la seva publicació mateixa. Significa que els ecspanyols estan molt rabiosos i han de buscar arguments freakis per apaivagar els seus mals esperits. Que continuïn bordant, senyal que anem pel bon camí.

Un darrer aspecte que vull comentar és que el GEES forma part d'un conjunt cada cop més important d'instituts i think tanks ecspanyols que analitzen els temes internacionals i estratègics, amb el clar objectiu de crear una comunitat d'intel.ligència, una de les fites de la qual, no tinguem cap dubte, és el de portar a terme les operacions psicològiques (PSYOPS) contra el moviment independentista català.

Altres institucions que formarien part d'aquesta comunitat són, entre d'altres, el Real Instituto Elcano, la Fundación para las Relaciones Internacionales y el Diálogo Exterior (FRIDE), o la Fundació Athena Intelligence amb seu a la Universitat de Granada.

L'ENQUESTA DEL CERCLE

El Cercle d'Estudis Sobiranistes ha fet pública recentment un estudi que conclou que un 35% de ciutadans del Principat són favorables a la Independència -sempre del Principat. L'estudi, elaborat per un dels factòtums de la catosfera, en Marc Belzunces (foto), arriba a la conclusió, després d'analitzar les múltiples enquestes que en les darreres dècades s'han fet sobre la qüestió, que a hores d'ara, si tingués lloc un referèndum d'autodeterminació, uns 2.000.000 de catalans i catalanes del Principat votarien per la Independència. Si això es complís, l'opció independentista guanyaria, atès que una part considerable dels ecspanyolistes no anirien a votar. A més, l'opció guanyadora en tots els referenda que han tingut lloc des de la fi del franquisme, mai ha assolit aquest nombre de vots. L'estudi també s'ocupa de fer una anàlisi sociodemogràfica de l'independentisme al Principat que inclou dades referides a la llengua, la residència, el nivell cultural, els ingressos, etc.

Tot plegat ens presenta un escenari força optimista. Considero que és un estudi que es pot equiparar als molts estudis que des dels anys setanta s'han fet al Quebec per apamar el votant sobiranista d'aquella nació.

Realment que un 35% de catalans i catalanes del Principat votin a favor de la Independència -o diguin que votarien a la Independència, matís important a fer- és extraordinari, tenint en compte que l'únic partit parlamentari que defensa aquesta opció no assoleix ni la meitat d'aquest percentatge en nombre de vots. Això demostra que, per una banda, hi ha molts independentistes que voten altres partits. I de l'altra que l'abstencionisme independentista és molt i molt important.

Cal tenir present que tant el 1980, com el 1995, al Quebec, abans de l'inici de sengles campanyes referendàries, el percentatge de quebequesos i quebequeses que deixen que votarien l'opció independentista era molt menor a la que finalment va acabar votant-la. En concret, el 1980, el percentatge inicial era del 20% i el final va arribar al 40%. En el cas del referèndum del 1995, a l'inici, de la campanya referendària, els ciutadans que declaraven la seva intenció de votar sobiranista rondava el 30 o el 35%, ara no recordo exactament, i finalment ho van fer més del 49%.

A Croàcia, a principi dels anys 90, també va passar el mateix. A l'inici del procés independentista, només un 18% se'n declarava. Quan finalment va tenir lloc la consulta, aquesta opció va guanyar de forma abassagadora.

Tenint present aquests precedents, sembla lògic pensar que si abans de començar el joc ja som un 35%, l'efecte polaritzador que tota campanya referendària té -donat que es vota A o es vota B-, afavoriria de manera exponencial el vot sobiranista, de manera que no seria descartable, tal com diu l'estudi, assolir entre el 50 i el 51% dels vots.

Sense cap mena de dubte que més és conscient d'aquesta possibilitat i que déu comptar amb moltes altres dades que no s'han fet públiques és Presidència del Govern Ecspanyol. Els experts de la Moncloa saben del cert que un referèndum seria mortal de necessitat per als seus interessos, i d'aquí la seva rotunda oposició a celebrar-lo.

L'única manera de forçar la seva celebració és la mobilització dels catalans i les catalanes, i la pressió internacional, tot i que costarà déu i ajut, si es vol fer seguint la legalitat ecspanyol -opció triada des dels seus inicis pel Cercle d'Estudis Sobiranistes.

Per això és tant important mobilitzar-nos a nivell internacional, com per exemple, la proposta de manifestar-nos a Brussel.les que des del Bloc Gran del Sobiranisme s'ha llançat darrerament i que ja comença a prendre cos.

Cal perseverar i no defallir. Tot i que jo, francament, considero que la millor manera d'assolir la Independència és votar una majoria de diputats que aprovin una Declaració de Sobirania i demanin el reconeixement internacional, entre altres raons perquè aquesta estratègia de trencament, de ruptura amb la legalitat ecspanyola, només depèn de nosaltres, en primer terme. En tot cas, el referèndum hauria de ser posterior a la Declaració de Sobirania i sota un estricte control internacional, perquè no tinc cap dubte que els ecspanyols farien totes les marranades que els deixessin fer sense ell.

En definitiva, un estudi que, malgrat que parteix de la legalitat ecspanyola i passa olímpicament del 40% de catalans i catalanes que no viuen al Principat, representa un clar suport a les tesis independentistes, i que ens convida a mantenir-nos ferms en la lluita per la Independència de tota la nostra Pàtria.

HVALA VAM!

ECSPANYA 84-CROÀCIA 85

Gràcies, amics de Croàcia.
Així m'agrada, en l'últim segon del partit,
perquè se'ls quedi una cara de tontos...
Enfonseu-los ben avall!
Gràcies Marko Tomas!