TO THE HELL WITH "P"!

Una enorme il.lusió i emoció m'han omplert quan he sabut els Òscars aquest matí. En primer lloc, perquè tota la parafernàlia ecspanyolista s'ha anat a fer punyetes en un tres i no res. Res de nenes estúpides que reprodueixen estereotips tronats! To the Hell with "P"! Quins descans! Després de suportar tota l'horterada dels Goya! Encara recordo un titular de la pàgina web de TV3 que insultava dient "Duel de titans!". Els ecspanyols.... titans? de què moreno! Una colla d'arreplegats, nou rics, ignorants i cagamandúrries! Això és el que són!

Bé passem a coses importants: The Departed, Martin Scorsese, Forest Whitaker i Helen Mirren. Quin póker d'asos! És com si m'hagués tocat una travessa o la rifa! No tenia cap mena de dubte al respecte! Amb la tria de l'Acadèmia m'he sentit plenament reivindicat... aquests són dels meus o jo sóc com ells. No dels altres, dels cagamandúrries. Jo no sóc d'eixe món! I a més, jo sóc dels bons i ells dels dolents! Dolents tècnicament i moralment!

En aquest bloc ja vaig dedicar un post sencer a The Departed, dirigida per Martin Scorsese i protagonitzada per Jack Nicholson, Matt Damon, Leonardo di Caprio, Martin Sheen, Mark Wahlberg i Alec Baldwin. Es tracta d'una pel.lícula sòlida, i si bé és cert que destacava una aspecte totalment superficial del film -el famós French Donut, per descriure un croissant-, això no vol dir que no li donés rellevància. Tinc la norma de només fer posts de les pel.lícules que m'han agradat, no de totes les que vaig a veure. Per exemple, no n'he fet de Flags of Our Fathers de Clint Eastwood, perquè no em va convèncer gens, tot i que reconec que té algun mèrit. Ara aniré a veure Letters from Iwo Jiwa a veure si és millor.

Dos. Forest Whitaker. Quin tros d'actoràs. Com no podia ser d'una altra manera, ja vaig parlar d'ell en un altre post. Concretament en el que parlava de la sèrie televisiva The Shield (o Vic Mackey a TV3). És un dels meus actors preferits: The Crying Game, Ghost Dog i moltes altres. Per cert, jo si fos d'ell, aniria molt en compte, perquè sembla que el fillet de l'Idi Amin, no està gaire conforme amb la seva actuació. No fos cas que se'l mengés!

I tres. Helen Mirren. Una actriu que és d'una altra galàxia. De fet dissabte, i sense parar compte en el fet que estava nominada per l'Òscar, vaig comprar a través d'amazon, el volum 7 -i últim, pel que sembla- de la sèrie Prime Suspect que ella protagonitza. Em sembla que a Catalunya només s'ha emès el primer episodi. És una sèrie fantàstica. Però Mirren és molt més que això. La vaig conèixer a Excalíbur, una pel.lícula excel.lent. També va co-protagonitzar la fantàstica The Madness of King George conjuntament amb l'enyorat Nigel Hawthorne, que al seu torn havia interpretat el cínic Sir Humphrey Appleby de la sèrie Sí, Ministre, la qual va ser durant molt temps una de les meves preferides, en la dècada dels vuitanta. L'únic que m'ha sobrat és el seu discurs enaltidor de la monarquia, però cal tenir en compte que ella ha interpretat no sé quantes reines d'Anglaterra al llarg de la seva carrera. Si bé, definitivament, a mi m'agrada més quan fa de Detective Superintendent Tennison.

En definitiva. Un 10 a l'Acadèmia. I repeteixo una i mil vegades: TO THE HELL WITH "P"!