UN CATALÀ CONTRA ECSPANYA (i en van...)
Avui serà un gran dia, perquè un català, fill d'un exiliat a Lió, pot derrotar la ridícula selecció ecspanyola, ufana i superba com mai, i enviar-la a casa amb la cua entre cames. Quina alegria! Endavant Raimon Domènech! Fes-los pagar, esportivament, tot el que et deuen i ens deuen! Elimina'ls i després cau amb dignitat davant de Brasil. Ningú t'ho retraurà. I jo t'estaré eternament agraït. De rebot, fes que al xulopiscines se li congeli la mandíbula i no digui ni mu. Per imbècil.
En un pla més assenyat, penso que l'exemple de Domènech ens hauria de fer recapacitar. Hi ha dotzenes de milers de catalans, fills, néts i bésnets de catalans arreu del món, i sobretot a França. I són gent gairebé ignorada. Tenim una diàspora enorme i en passem. De forma cruel. Cap, repeteixo, cap poble del món, amb un mínim de sentit de la dignitat, faria això a aquells que ho donaren tot pel seu país, per la seva societat. De fet a la seva avantguarda social, política, intel.lectual, professional, aquella gent que era la que havia protagonitzat al llarg de generacions la lluita per la llibertat nacional, la justícia social i l'emancipació intel.lectual i moral de segles de tenebrisme. Una part qualitativament i quantitativa imprescindible dels catalans. I els hem deixat arraconats, s'han hagut de buscar la vida, lluitar molt durament en ambients sovint hostils. Amb una identitat amagada i, tot sovint, suplantada.
Glòria i Honor a la Diàspora Catalana
I perdoneu els nostres errors. No us mereixem. Probablement per això la immensa majoria heu renunciat a tornar. Perquè vosaltres sí que vau guanyar. Vau lluitar contra el nazisme i vau fer créixer els vostres descendents en un ambient de llibertat i de plena reivindicació dels drets de la ciutadania. Només gosar pensar què hauria estat de Catalunya si vosaltres haguéssiu retornat el 44, el 45, o el 46, em fa estremir. No, millor no pensar-ho, perquè quan veus el carcamalisme que ens governa... se't cauen a terra. Torno a desbarrar. Callo. Avui serà un gran dia. No en tinc cap dubte.
6 Comments:
Recordo moments memorables protagonitzats per comentaristes esportius, comentaristes nacionalnonacionalistes espanyols per suposat, però n'hi ha un que segons el meu criteri sobresurt per mèrit propi, al produir-se la victòria, amb la veu trencada i a punt de patir un col·lapse respiratori després d'esgargamellar-se una bona estona encara va poder dir amb un fil de veu:
"Dios existe y Dios es español"
bé, potser demà algú pugui dir:
"Déu existeix i Déu no és espanyol"
FRANÇA 3 ECSPANYA 1
DÉU EXISTEIX I DÉU NO ÉS ECSPANYOL
FRANÇA 3 --- ECSPANYA 0
DÉU EXISTEIX I DÉU NO ÉS ECSPANYOL
Catalá????????????????? :)))) tu me fai rire tout de suit
proteus said...
Catalá????????????????? :)))) tu me fai rire tout de suit
6:38 AM
--------------------------------------
Wrong my dear "proteus", you must write "Català"
Jo crec que "anonymus" té raó en el que diu:
"Déu existeix i Déu no és espanyol"
i és cert perquè aquesta gent si no és que Déu fa un miracle no guanyaràn mai :-DDDDDDDD
Publica un comentari a l'entrada
<< Home