UNA GRAN PEL.LÍCULA

La setmana passada vaig comprar a través d'Amazon, una de les millors pel.lícules, segons el meu parer. Es tracta de Glengarry Glen Rose (1992). M'encanta, és genial. Sobretot per la seva atmosfera tensa i el dramatisme de la vida interior dels diferents personatges sotmesos a una pressió psicològica enorme. Jack Lemmon, Al Pacino, Kevin Spicey, Alec Baldwin i Ed Harris són tots ells uns actorassos. Sempre he pensat que hauria de ser una pel.lícula d'obligat visionat i anàlisi pels estudiants de publicitat, màrketing, però també pels estudiants de política i de les relacions de poder i d'informació. Hi ha dues escenes que m'agraden molt. La primera quan es reflexiona sobre l'ofici del comercial. La seva filosofia, es diu, ha de partir de pensar que el client potencial porta a la seva cartera una diners que li pertanyen i ha de fer el possible perquè el client els hi torni. Genial. Segon, la lluita per les fitxes fredes i fitxes calentes. Les calentes són aquells clients potencials que han mostrat un interès pel producte i en conseqüència, la probabilitat d'èxit és molt més alta que les fredes. Qui ha fet de comercial porta a porta -i jo ho vaig fer... durant una setmana- sap que és molt dur trucar portes fredes, atès que no saps qui et contestarà i si t'engegarà a prendre pel cul.
Glengarry Glen Rose, és doncs, una pel.lícula altament recomanable. A més a més, també recomano molt The Big Lebowski i aquella obra d'art que és Léolo. Totes elles formen la meva trinitat cinematogràfica, si bé això no vol dir que no n'hi hagi més que m'agraden, com per exemple totes les de Quentin Tarantino, o la del seu col.lega Robert Rodriguez, Sin City, a la qual ja vaig dedicar un post, fa unes setmanes.

També acabo de comprar el DVD d'una pel.lícula que també em va interessar molt fa vint anys. Em refereixo a Siberiada (1978) d'Andrei Mijalkov-Kontxalowski. Recordo que em va impressonar la naturalesa i la lentitud de la història. Ara la podré tornar a veure i sabré si encara aguanta o no. La seva adquisició m'ha fet recordar dues pel.lícules soviètiques que també em van agradar molt en el seu moment: Massacre i la Batalla de Berlin. No sé si estan passades a DVD, però si mai les trobo, les compraré sense dubtar-ho.