UN LLIBRE LLEGIT i el 30 MINUTS

Ara fa unes setmanes vaig acabar de llegir un llibre que ha aixecat una certa polèmica. Em refereixo a Entre el roig i el negre de Miquel Mir i Serra. És una obra interessant, de la qual, això no obstant, se n'està fent una lectura totalment esbiaixada. De fet, aquest llibre, conjuntament amb el llibre de l'Enric Vila sobre la biografia d'en Lluís Companys, s'estan convertint en autèntics referents del reaccionarisme nostrat. Vull dir, que han esdevingut referències imprescindibles, espero que més enllà de la voluntat dels seus autors- per tots aquells sectors del regionalisme autonomista que vol passar comptes amb una interpretació de la història recent de la nostra Pàtria considerada massa esquerranosa i sobiranista. Algú, des d'un bloc sobiranista, l'ha definida de barretina mediàtica, em sembla una caracterització excel.lent. El que més m'emprenya d'aquests sectors és que en certa mesura s'inspiren en el model ecspanyol de lluita ideològica. Són com una FAES, però en petit. Tot, sempre, en petit, no fos cas que...

No he llegit el llibre d'en Vila, com tampoc he vist la pel.lícula d'en Puig Antic. Tard o d'hora hauré de fer les dues coses i sé, postivament que m'emprenyaré. I per això ho intento evitar o posposar-ho el màxim possible. Fins quan aguantaré? No ho sé. Però sí sé una cosa. Molts d'aquests de la barretina mediàtica, deuen la vida a Lluís Companys. Ells són al món, entre nosaltres, perquè Companys i altra gent de la Generalitat republicana, els van proporcionar salconduits per poder fotre el camp durant les primeres setmanes de la Revolució. Aproximadament 5.000 salconduits foren expedits i permeteren que una part significativa de la dreta catalana -l'ecspanyola no, faltaria més- se salvés de la mort. Per entendre'ns i a tall d'exemple, sino fos per en Companys, molts Salvadors Sostres d'avui en dia, no haurien nascut mai, perquè els seus avis haurien estat executats, passejats. No cal dir que, el 1940, quan Companys va ser sotmès a una pantomima de judici -el mateix que ara el PSOEGAL es nega a declarar nul, per cert- aquells que li devien la vida, no van moure ni un puto dit. I és que de desagraïts l'infern (i Catalunya) n'és ple.

I respecte els anarquistes, el llibre que comento parla quasi bé més dels robatoris que de les execucions. Com si les primeres tinguessin més rellevància que les segones. Hi ha pàgines senceres dedicades a descriure amb tot luxe de detall i amb un vocabulari litúrgic fins i tot per mi del tot desconegut, els objectes religiosos que els protagonistes van acumulant i que després els serveix per sobreviure a l'exili. Què voleu que us digui? Se me'n fot que expropiessin de facto als rics i als poderosos. Ara bé ha de quedar una cosa ben clara, les Patrulles de Control no només estaven compostes per anarquistes. La gent d'ERC, del PSUC i de la UGT també en formaven part, però sembla que a l'hora de rebre, sempre rep el mateix.

Que quedi clara una cosa, en el cas hipotètic que jo hagués viscut els fets de la Guerra, i sempre tenint en compte que a diferència dels protagonistes d'aquella època, jo sí sé com va acabar tot plegat, si jo hagués viscut aquells episodis, probablement hagués donat suport a qualsevol cop o putsch sobiranista que hagués acabat amb el domini de la CNT i sobretot la FAI. Per exemple a l'anomenat, per alguns malanomenat, complot de de Joan Casanovas, contemplava la liquidació d'entre 30 i 40 dirigents faistes, molt d'ells ecspanyols hasta las cachas. Un cop liquidats, el Principat hagués demanat la protecció de França, com una manera de desvincular-se de la guerra. Us imagineu què hagués passsat -ucronia- si França declara un protectorat sobre Catalunya i a l'hora Madrid hagués caigut en mans franquistes el 1936? Jo ho tinc molt clar: trencament de l'estat. Probablement això hauria portat a entrar en la Guerra Mundial i tot plegat s'hagués complicat molt: més guerra, més morts... Però segur que no hauríem passat, ni de conya els 40 anys de merda sota la dictadura de Franco. I només per això ja hagués pagat la pena.

INDIGNANT, TV3
M'afegeixo a la justa censura que els companys de Tribuna Catalana fan del darrer reportatge del 30 Minuts sobre la recuperació de la Memòria. Segons sembla, el referent d'aquesta gent és el que va passar a Extremadura o a vés a saber quin cony de poble mig perdut per la Meseta. Poca, molt poca referència a Catalunya (només parlaren d'en Sagardia). Ni tan sols feren esment de l'enorme fossa de la ciutat de València, que els feixistes d'avui en dia volen destruir. I Valle dels Caídos per un tubo, i Paracuellos per un tubo, i fot-li que són catalans. Però què collons mengen aquesta gent? Els catalans i les catalanes no tenim prou morts que hem de plorar els morts dels altres? Patètic, depriment. Encara bo que no van parlar d'Iznájar!