Patufades Nadalenques 2

Després d'haver rapelat la via "La Cola", mirem el rellotge i veiem que tenim temps de fer una altra vieta abans de que expiri el tiquet del Ceniciento.

El Ceniciento d'Ensenada.

Així que fem la "Via Normal", però a la R1 ens desviem a la veïna "Memòria selectiva". Per cap raó en concret, tan sols que em van atreure més els dos llargs superiors d'aquesta ruta que els de la "Via Normal".
Enllaço el 2n i el 3r llarg i quan arriba en Patufet tirem a peu avall que ha de fitxar.
L'aproximació és la mateixa que per anar a "La Cola" però la trobarem uns metres abans, just on la paret baixa més, en una espècie de contrafort.

Croki-paint força entenedor.

En Patu al primer llarg de la "Via Normal".

Patufades Nadalenques 1

Ja fa uns anys que en Patu va marxar a fer les Amèriques i amb les butxaques plenes (de bolquers), ha vingut ha passar un mes de vacances al poble.

Jo ja em veia en alguna encigalada made in Patufet, però l'han lligat amb una corretja més curta que la picha d'un topo i per tant no vam poder fer gaires sortides.

Algun matí o alguna tarda vàrem anar a fer esportiva, però de vietes poques... Jo estic matat, però ell està igual o pitjor. 

La primera d'aquestes vietes que vam fer és "La Cola", una nova ruta d'en Guti a La Formiguera.

Si, si, heu llegit bé. A la paret de La Formiguera  encara quedava espai.

A primer cop d'ull sembla fotuda amb calçador però un cop t'hi poses és tot el contrari.
Un primer llarg de tramit ens deixa sota un mur molt vertical. Tirada mooolt guapa i recomenable 200%!!!!!

Croki-paint força entenedor.

En Patu al 2n llarg. 

En Patu arribant a R2.

En Paufet rapelant.

Sempre hi ha d'haver un guarro!?!?

Crec que tothom sap arribar-hi però us ho explico per si entre els lectors d'aquestes línies hi ha algun neòfit.

Des de Balaguer hem de prendre la carretera C-13 en a direcció Tremp. Abans d'arribar al poble de Camarasa trobem un desviament a mà esquerra, en direcció a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047). Hem de seguir per aquesta carretera en direcció a Sant Llorenç; primer passarem pel costat de la Paret de l'Os i a 2,5 km del desviament estarem davant la Paret del Cilindre. Es pot aparcar a mà esquerra. Des d'aquest punt veiem la paret Formiguera i el terraplè de la via del tren. Hem de dirigir-nos en direcció al terraplè i remuntar-lo per la banda dreta fins al túnel. Un cop a l'entrada del túnel només hem de creuar la via i continuar pel peu de la paret. Fàcil i evident  (10 minuts des del vehicle).

Mini vacances de la Mistress

Pues finalment ha arribat el dia que la meva companya començava vacances, però clar, jo no!

Vaig negociar un parell de dies de festa al curro i així podíem marxar quatre dies por ahí amb la parenta. Al final la jefa no em va possar cap pega i em va tocar fer de bon maridet i aguantar a dona 24h al dia! D'aixó s'en diu esclavitud!!!

En realitat és bona mossa!

En principi dèiem d'anar a esquiar un dia (glups...) però afortunadament es va rajar i vam fer lo que deia jo...com sempre!

Així que divendres tarda, després de treballar, vàrem tirar cap al sud, cap als Ports! Yuhu!

Hi havia gent que em deia que si plouria, que si faria mal temps, que si naps, que si cols. Però jo tossut, cap avall!

Vàrem dormir a una Casa Rural ben xula, Cal Gorro, a Arnes. Barata, neta, maca, amplia i al centre del poble! Tota la nit sense sentir ni un putu cotxe! Fuà!! 

Ens vam llevar tardot i vam anar a esmorzar al Casal d'Arnes, per cert, molt trempats i amb unes olives collunudes!

Total, que cap a les 10 i pico arribàvem a peu de la via "Caspa i càries".

Quan ens estàvem preparant, apareixen un parell de sagals que també la volien fer. Al final els vam deixar passar, ja que un d'ells afirmava ser un Guia dels Ports i que a més, aniríen molt ràpid...

Collons...sort!

Tota la via via xupant roda i fumant un cigarro a cada reunió esperant a que acabessin el llarg.

Però buenu, paciència i anar fent llargs.

Els quatre primers llargs són molt facilets, però no són lletjos. 

A partir de R4, la via millora molt i ja escalem amb més atenció, que aquí als Ports no regalen res!

Plaques força verticals amb algun passet tonto i cardats de calor! Carai! Quanta pluja i vent! Un dia perfecte!

Un cop al cim, baixem destrepant, en tendència a l'esquerra i seguint alguna fita i rastres de pas fins el camí que duu al collet. A partir d'aquí ja no té pèrdua fins els Estrets.

No us deleito amb el clàssic croki-paint perquè no tinc ganes i amb els que us penjo anireu regalats!

Aproximant amb la panxa ben plena i els pijats al ventre!

Jo recuperant corda a la R2, i sobre meu, els remákinas!

La Mireia en encantada al L5.

La Mistress arribant a R6.

Foto-cim!

Crokis d'en Xabier.

Quan vam arribar al cotxe, teníem força gana, però com que ens esperaven al Deltebre vam tirar avall amb un bossa de patates i un parell de birres.

L'endemà, diumenge, tenia moltes ganes d'anar a trepar, però em va tocar fer de tiet!

Vaig acabar més rebentat que el cul d'una Nancy a Quatre Camins!

Perxar, caminar, correr, mirar ocells i més ocells, tornar a correr, jugar a futbol, a bitlles, correr més encara....

Però al final ens vam cardar un arrosset i una parrillada de peix de por!

No sé qui s'ho va passar millor!!

Ui, ui,ui! Que xoquem!!!

Amb la mare fa més  bondat!

Vaja estilazo!!!

Al vespre vàrem pirar cap a dalt, i vam anar a petar a St. Esteve de Sesrovires a dormir! Estàvem cansats i no vam arribar a Ripoll!

Millor, així pujant vam poder parar a Montserrat.

Jo volia fer alguna vieta per Can Jorba, però feia molt vent i ens vam amagar a Can Solà.

Bon sectoret d'esportiva, que no té res a veure amb Montserrat però està a recer del vent.

Vàrem fer unes quantes vies fins que els braços varen tenir prou!

Croki-paint d'esportiva!!

I l'últim dia de les nostres mini-vacances el vam dedicar a fer un parell de vietes per Sant Llorenç de Montgai.
Mentre esmorzavem a Bellcaire mirava ressenyes i finalment ens vam decidir per anar a la paret de La Formiguera.
A la banda dreta hi ha unes quantes vietes que sempre m'havien fet gràcia, però per una cosa o una altra no hi havia anat mai.

Crokis dels Galls que va bé per situar-se.

Arribem a peu de via i comencem per la més "fàcil", la "Catefer".
Deu n' hi dó amb el quintu dels ous!
Joer!!!!!
El primer llarg és molt mantingut i amb uns alejes que et fan suar més que el Camacho en una final de la copa del món!!!!!

Ecs!!!

Després li va tocar el torn a la Mireia i també va patir lo seu!

Tres fotos amb la Mireia al L1

El següent llarg pinta més fàcil però al estar tant pelat de xapes em va costar mooolt!
Però buenu, un parell d'antenasos i cap a la R!
Quan arriba la Perkins monto el ràpel cagant llets per qué sembla que vol ploure.
- D'on han sortit aquest nuvulakus?!?!?
Amb la corda de 60 mts. arribem a terra clavats.

Croki-paint de la "Catefer" o "El quintu de la muerte"!

Com que la via ens ha costat bastant i la meteo s'està complicant, decidim anar cap a l'esquerra de la paret que hi ha vies més faciletes.
Arribem a la zona de la "Via Normal" i ja plovisqueja...
Lo de sempre, sí marxem, sortirà el Sol, sí tirem amunt, plourà...
Al final decidim fer la "Via Normal", ja que cap dels dos l'haviem fet, i al ser la més assequible de totes, contem que anirem ràpids i que fins hi tot molla la podrem acabar.
Vàrem  fer el primer llarg, que no té història, i com que ja plovia amb ganes, vaig enllaçar els dos següents per anar a la idea. Quan la Mireia pujava, els cantus ja eren bassals ben parits!
Encara vam tenir humor de fer un cigarret al cim i baixar tranquil·lament... Tant li carda, ja anàvem molls com ànecs!

La Mireia aguantant el tipu a la "V.N".

Croki-paint!!!!!

Lo Pep

Aquests últims dies, els lisiats del desguace m'han donat una mica de cancha i m'he pogut escapar a fer algunes vietes.

Fa un parell de diumenges vam coincidir la companya i jo, i vàrem decidir anar aSant Llorenç de Montgai.

Lo que passa, és que la dona estava tant cansada de treballar tota la setmana que no va haver-hi manera de fer-la matinar... No rieu, no! L'ofici de caixera de super és molt dur! Jo encara no entenc com no fan una manifestació totes les caixeres de tots els supers de Catalunya per reivindicar millores salarials... En fi, però aixó és una altra història!

Algo així haurien de fer la gent que traballa en supermercats!

Finalment, quan vam sortir de casa ja eren les 10 passades, més les dues hores de cotxe, més l'hora d'esmorzar, més el cansament de Doña Bayés, ja vaig veure que no faríem gaire res!

Jo duia en ment fer la "Via Normal" a la Paret de la Formiguera, que encara la tinc de tatxar del llibre "El plaer de l'escalada", però un cop a peu de paret començaven a fer-la els germans Godoy. Que hi farem. Dues cordades en tota la paret i les dues a la mateixa via? Aixó no pot ser. Així que ens decidim per "Lo Pep", que tots dos ja havíem fet, però a mi em va agradar molt, i a ella, la Mómia, li convé moure l'esqueletu, que està més rovellada que una escultura d'en Chillida!

Així està la companya! Jijij! Com jo, si fa no fa....

Total, vam fer la via, sense enllaçar tirades, ni problemes, gaudint del solete, de la roca, i fent-la petar amb els Godoy.

Via totalment equipada i sanejada, on només em de seguir la ristra de xapes que ens portaran al cim!

L'únic fallu d'aquesta via és que no és més llarga, però tot i així, és molt guapa, casi tant com jo...
Un cop a dalt, vàrem decidir de baixar tot xino-xano i anar fer un voleiu per Balaguer, tot i que jo tenia ganes de més, però era el seu dia i ella manava!

Tres fotos meves al L1, no en vam fer més.

Croki-paint!!!🤘🤘🤘🤘🤘

Cagades vàries

Tornem a ser el “trio ternura” Xexu, Pepito i jo, dèiem de tornar al Serrat del Poll a fer Los misteris de Lopepegall, anem fem cotxe i em despisto a la C-25 … vaya tela. Primera cagada...

I ja no ens sortia compte anar a Alos, en Xexu treu la biblioteca de topos… i diu fer la via Los 50 del Guti 110 m. 6b/Ao (V+ obl) a St. Llorenç de Mont gai a la paret de la Formiguera, miro de reüll i em sembla correcte i sense parar el Saxo… cap allà!

Cortesia de LoGall

Arribem a peu de via i feia bastanta calor, però estava motivat i decideixo començar jo.

L1 6b/Ao 25m => Comença amb una placa de dificultat concentrada per anar a buscar una fissura cantelluda en diagonal esquerre, ben equipada, el pas d’entrada el vaig trobar de pu.. llet i per calentar no molen gaire aquelles regles... però mira! Content, va sortir!!

 

 I Després tindrà un pas tonto de V+ abans de R que també em va posar les piles. Jo vaig trobar 6b i la resta de V i el pas V+ en conjunt

L2 6a+/Ao 25m => Aspecte desplomat però en veritat l’esquives una mica per l’esquerre i no és el que sembla, tot seguit té un pas que t’obre molt la porta però jo no el vaig trobar de 6a+, el vaig més molt més fàcil. La resta del llarg roca a controlar però correcte. En Pepitu els 2 llargs li han costat molt, i és un d’aquells dies que no es “troba” i diu que només vol fer la següent tirada (Segona cagada)

L3 III/IV 30 m => Tràmit, caminar i una trepada per agafar un ressalt que ens deixa a la última R (No li va fer deixar el meu germà... jajajaja)

L4 V+30 m => Després de discutir bastant ratu amb en Pepitu el convencem perquè faci ell la última (i ho aconseguim!!) perquè es veia bastant grapada (Tercera cagada) era la via del Chicos 105m. V+. La via Los 50 del Guti va una mica en diagonal a la dreta, nosaltres vam veure els parabolts i cap allà... Llarg certament bo i constant, a mi em va costar més que el 6b jajajja cadascú té el seu estil, el vaig veure de 6a més que normal rés de V+... la tirada que us entrarà pels ulls i no us comento res ja que no cal, molt bona!!

El descens el vam fer seguint un corriol poc marcat amb tendència esquerre fins a empalmar amb el camí de baixada de la ferrata, no té pèrdua.

Un cop gairebé al cotxe en Xexu diu fer la cresta de Disblia, via Crestas Tío María V+ 155m, ja que hi érem i encara quedava sol i ganes! Cap amunt!

Cortesia del clàssic escalatroncs

L1 III 20m => Nosaltres amb fer trepant sense lligar-nos, o sigui que no té res i es pot fer una R0 per començar la via.

L1 IV/V 45m => Tirada que va buscant el “filo” de la cresta anant a buscar una mica l’ambient, bona, a mi em va agradar, mot ben equipada, em pensava que em saltaria bastant segurus, i no me van sobrar gaires... 

 

L2 V+40m => Tirada alpina, xula, ideal per en Pepitu que ha fet molts tresmils ;), el pas diedre de V+ obre una mica la porta o potser no el vaig encarar bé, però és concentrat i en general el llarg es fa molt bé.

Quins records ....

L3 III/IV 50m => Aquesta la va fer en Xexu i així ja havíem fet una cada un. Seguim la cresta trobarem un bloc fissurat on empotres el peu per aixecar-te i la resta tornem a crestajar, jo la vaig sense gats (quin mal de peus... ja no estic acostumat) i es fa sense problemes.

És una via facileta, molt ben trobada, ja que des de afora no és especialment atractiva però després et deixa un bon gust de boca, ideal per combinar amb batejos de roca o dies ganduls.

La baixada és evident, seguim el megacorriol de baixada que veiem i ens torna a deixar a peu via.

Dia ben aprofitat tot i les cagades succeïdes que vam tenir.  Recommended!!!