En Follet em porta d'excursió 3

 Una de les primeres vegades que vaig quedar amb en Follet va ser per anar a fer via llarga i va sortir força rana, per no dir que va ser un fiasco total. L'objectiu del dia era la "Directa del Puigsacalm". Una ruta gairebé equipada i relativament nova, del 2020. 

 La roca d'aquest cim ja sabem que deixa molt que desitjar però després d'una bona neteja acaba sent més que acceptable, al menys en les altres dues vies que ja he fet: "El poder terapèutic de les paraules" i "L'esperó dels llops". Però en aquesta via, encara li falta mooooolt sanejament, sobretot a la part inferior, però això ho sé ara que ja l'he feta. En conjunt és un bon dia d'activitat però la via en si no em va agradar molt. Té trams molt guapos, però segurament la part de baix em va desagradar tant que ja em va ofuscar bastant la resta del dia.

 Si la voleu repetir, feu-me cas, entreu pel camí que creua la via a la R6. Fins aquí és totalment prescindible. A partir d'aquí la roca és més "bona" i gaudireu més. 

Croki-paint dels aperturistes.

 Buenu va, havent fet aquesta petita intro us explico la sortida, o millor dit sortides, ja que el primer dia que hi vàrem anar no vàrem encertar el camí d'aproximació ni el dia.

 Aquell dia vàrem aparcar a Coll de Bracons i vam seguir el camí dels Tosells, però després d'una estona ja plovisquejava. Aquesta ruta va seguint la carena fins un coll força aprop del cim, el Coll dels Clivillers. En aquest punt nosaltres vam seguir la canal de baixada en direcció al Pas del Burro  pensant que arribaríem a peu via. Pues no. En aquest camí hi ha el tram que fem a peu quan arrribem a R6 sí venim de baix. En condicions normals haguessim tirat amunt però el plugim ha deixat la paret ben molla, així que decidim abandonar.

 Per no remuntar tota la canal que em fet acordem continuar pel Camí dels burros fins el Coll de Joanetes i seguir fins el cim del Puigsacalm i tornar al cotxe. Un bon grapat d'hores caminant sota el xirimiri i el motxillot a l'esquena.

Descendint del cim amb la
cua entre cames i xops.

Ball de fumeroles pujant al cim.

Croki-maps del pateo que vam cardar sota la pluja.

 A la setmana següent hi vàrem tornar, però aquesta vegada vam aparcar al punt quilòmetric 6'5 de la GIV-5273, en una corba de paella molt marcada. Després vam seguir un corriol poc marcat però evident i amb algunes fites que va seguint la carena passant pel Puig del Forn. Continuem carenejant i comencen a aparèixer marques de pintura groga. Les seguim per terreny cada vegada més dret fins a peu d'un esperonet de roca, creuem a la dreta seguint pintades fins al peu del nostres esperó. Aquí comença la via. Nosaltres vam tardar 1h30' ben bona, però es pot fer en menys...és que estic matao!

Croki-maps de l'aproximació.

 La via? Prrrrt..... Repeteixo, no feu aquest tram fins a R6. No val res. Brut, poc atractiu, roca podridota i alguna assegurança a desmà. Però en fí, si us hi poseu recordeu que:

• Per arribar a R1 és molt guarro.
• El segon llarg no té res.
• El tercer té molt mala caiguda al pas de 6a i amb roca cutre de veritat.
• El quart no el vaig entendre, 4+?!?!? Diria bastant més i assegurances a desmà.
• El cinquè i el sisè llargs són rostollades.

Estranya sabina a peu de via...

L1, a punt d'arribar al pas guarrillu.

L3, l'inici prometia, però després s'espatlla.

 Un cop a R6 caminem un parell de minuts i la cosa sembla que s'engresca una mica. La roca millora molt, suposo que com que aquesta segona part de la via és més dreta les crostes ja han caigut amb els pas dels anys.

Vista de la segona part
de la paret des de R6.

 El setè llarg comença per una espècie de canalera que es va redreçant. És facilot però molt obligat. No pots posar res i hi ha un bon aleje, però molt bonic. El següent encara és més dret i per tant més difícil, 6a. A mi no em va sortir ni de conya, és lo que passa quan t'aficiones al Netflix i a les crispetes, però a en Follet si. Tot i així, sí esteu matats com jo, podeu pujar guarrejant, i si teniu una anteneta, anireu regalats. I la novena tirada comença amb una xemeneia però quan s'acaba has de sortir a fora i la roca fa realment grima, amb alejillo incorporat. Un cop a R9, seguim una corda fixe cap a l'esquerra uns 40mts. I montem la R9 bis en un balcó molt guapo.

En Follet al L7.

I ara al L8.

Travessa per anar a R9 bis.

 Jo a aquesta alçada ja estava una mica fart de roca, de cordes, de mosquetons i tenia més gana que un somalí, però encara quedaven 5 tirades, i a més són les difícils. La següent, la desena, el croquis marca 6b, però no és tant fiero sí no tenim manies. Unes grades ens deixen a sota d'un bombo on hi ha el pas. Un parell d'acerots i entrem en un diedret fàcil però incòmode de pujar. Un cop a la R10 i vaig mirar amunt i les pilotilles em van pujar fins a la gola! A l'hora de la veritat no és tant xungu com sembla sí pugem en artifo. I sí portem un estrep anirem com un senyor! En lliure diuen que és 6c, però es pot pujar perfectament cardant A'0s, i com podeu imaginar, és com vaig pujar jo, agafant-me a tot lo que brillava!

En Follet arribant al pas de 6b del L10.

Que haguéssim anat bé amb un estrep!!!

Diedre final del L10.

R10

 El dotzè llarg és una mica guarrete: un petit bombo només de començar amb una sortida obligada, ja que no s'arriba a la xapa per acerar. A més, la roca torna a ser molt cutre aquí dalt, ja que un cop passem el desplomet ja veiem que el tema es torna a tombar molt, com a la part inferior de la via, i la pedra deixa de ser bona i tornen aparèixer les putes crostes, els matolls i la sorra.

 Les dues últimes tirades són per un esperó per sobre del bosc, on en algun punt em d'apartar les branques dels arbres per passar, però arribats aquí ja tant me cardava tot, només volia arribar a dalt per treure'm els gats i pijar!

En Follet al penúltim llarg. 

R13.

Ultims metres abans del cim.

 Un cop al cim anem a buscar el Coll de Clivillers i anem baixant per la canal en direcció a la Font Piquer, perfectament marcat i indicat, però millor us mireu un mapa el dia abans. Quan arribem a la carretera només ens quedarà caminar un parell de quilòmetres fins al cotxe.

Cim.

Por fin!!!!!

Vistes magnífiques anant a buscar el cotxe.

 

 

Tossell Xic

Pues continuo amb les escaladetes poc conegudes, i a més aquesta també va ser en plan matinal, ja que l'Adei ens va convidar a la Mireia i a mi a l'espectacle que feia el Mag Tamariz a Tona durant el Festival Internacional de Màgia. 

Si, si, heu llegit bé... Encara està viu en Juan Tamariz! Suposo que el deuen tenir en una càpsula de congelació criogènica i de tant en tant el deuen treure a fer algun número per pagar el nitrògen líquid. 

Encara es viu el tiu!

I sembla que té corda per estona!

Total, vàrem quedar a Vic, on ens vàrem cardar un bocata de bacon made in china i amb l'estómac com una centrifugadora ens vàrem dirigir a Coll de Bracons a fer una via de recent fornada de l'Ivan Ruiz. 

Com diu ell, és de caràcter local, però jo crec que val la pena dedicar-li un matí de primavera, amb el bosc ben verd i tot florit. La via en si està bé, és molt facileta, molt equipada i mooooolt sanejada, res a dir en contra, al contrari, felicitats al xiquet de Besora per la feinada!

Un cop a Bracons, comencem a caminar i després d'una estoneta veiem gent que baixa del Puigsacalm... res, unes 1200 persones segons els organitzadors!

Finalment, arribem a peu de via amb la medalla d'or de Space Invaders. Heu llegit bé,  era ben bé com el joc, un continuo d'esquivar gent que no s'apartava i que la majoria no saludava. A part de fer salut, aquestes sortides també haurien d'inculcar els valors bàsics de l'excursionisme, però en fi, vivim en el segle del video joc i el cronòmetre. 

Igual que el joc: esquivant a tot Déu i ningú s'aparta.

Buenu, un cop a peu de via ens lliguem i tiro amunt agafant els cantos d'aquesta roca que sembla fang premsat. Un primer llarg força maco i molt ben equipat i netejat, però jo diria que més curt i més fàcil del que diu el crokis original. El segon encara em va agradar més. Té un passet tonto cap al mig, però més que res perquè hi havia un bloc dubtós i no el  volia tocar. 

Arribem a la reunió del cim i ens vam posar a fer cua per baixar. Paciència i na fent. Un cop al cotxe tirem cap a Tona, a Cal Lama "Comidas caseras", i després d'unes birretes, varem tirar cap al pave a veure el Mag Juan Fossil. 

Fora conyes, un dissabte ben divertit i variat, llàstima de la gentada que vam trobar durant l'aproximació. Buenu, així tinc una excusa per tornar-hi, ja que em va agradar molt la vieta! No us explico com si arriba per qué en el crokis del Nenivan està molt ben detallat! Si nosaltres no ens vam perdre, és que s'entén perfectament!!!

Peu de via inequívoc!

Aquell parell preparant-se per pujar.

No sé perquè la foto ha sortit blavosa.

La Mireia fent el primer llarg.

Fent el ruc a R1...

...i a R2.

El roc en qüestió. 

Croki-paint de l'Ivan.

Esperó dels Llops

La Mare de Déu!!!!!

Quina patejada sagal!!!!

No està lluny, no, està lo següent!!!!

Per variar ens llevem tard, ens encantem empolainant-nos, no trobem cap bar obert a Joanetes, i anem a Les Preses... com sempre, anem tard i l'encantada de la dona no és conscient del pateo que tenim per davant i no hi ha manera de que arriï!

Total, aparquem a Joanetes i comencem a caminar a les 11:15, amb tot el solano a sobre ja!

Aquí comença l'aproximació

Sortim del poble de Joanetes a la comarca de la Garrotxa. Prenem el camí senyalitzat que porta a l'ermita de Santa Magdalena. Amb pujada continua i seguint marques de color groc arribarem a uns prats nets de bosc (1h) on ens enfilarem per una carena fins una gran roca on hi ha el nom del "barret". Nosaltres em seguit el camí dels "Ganxos vells". De la roca seguirem caminant a l'esquerra resseguint una mena de camí/feixa fins l'entrada a una canal (fita). Aquí comença la canal dels "Ganxos vells". Remuntem la canal, primer amb ajuda dels ferros i després amb forta pujada fins que arribem al final (2h) on a l'esquerra ja podem veure clarament l'esperó que volem escalar. 

Cadenes...

I ferros de diverses mides i formes

Seguirem un altre mena de feixa que ens durà a un collet, nosaltres seguirem direcció al pas dels burros, mai més ben dit...que collons hi cardo jo aquí!?!?

Nosaltres cap a l'esquerra, quan baixem anirem a petar aquí altre cop

Després de dos trams amb cadenes arribarem al començament de l'esperó. Remuntarem grimpant fàcilment (comte amb la roca) fins el peu de via. Nosaltres em tardat 2:30h, però em fet dues paradetes i anàvem al ritme de la parenta, tot i que anava rumiant durant tot el pateo una bona excusa per tirar enrera....

"Que sí no duem prou aigua"

"Que sí fa molta calor"

"Que sí anem tard"

"Que sí fa molt vent

"Que sí la agüela fuma"

...

...

Quan em poso tota la trastada a sobre i començo a tirar amunt ja són les DUES DE LA TARDA!!!

Cagun el Deu que em va parir!

Però si ja hauríem d'estar de tornada segons els manuals del bon escalador!!!

Crokus d'en Jaume, molt bo, però els mts. no m'han coincidit

Com que anem justos de temps, enllaço L1 i L2 amb una mica de rossament però res de l'altre mon, 5+, 25 mts.! Que no os engañen! 25 mts. justos!

El 3r llarg comença amb un diedre que cap a la meitat té un pas moooolt tonto... acte de fé i p'arriba. 5+, 25 mts. també.

La Mireia assegurant-me des de la R3

El 4t llarg comença amb uns passos de placa fineta i aleatòria, unes grades i després un diedre molt guapo, 5+, 35 mts.!

Dues fotos de la Mireia passant del diedre i pujant per la placa...😒😒😒

El 5é llarg comença amb un diedret tot raro per arribar a un boliche amb un pas d'equilibri i continuar per una cresta fàcil, 5+, 35 mts.

La sisena tirada diuen que és 3°... wenu... jo diria algo menys, és molt fàcil, gairebé caminar durant 55 mts. Reunió d'un sol parabolt.

I la 7a i última potser si que té un passet però de seguida es tomba, reunió al pal de la senyera, 30 mts., que cert, está más desarmao que la cama de un loco...

Descansem una bona estona, ja que em pujat molt ràpids, 2h, i tenim temps per baixar tranquil.lament.

En blau l'accés que nosaltres em fet, i en vermell la baixada

Per baixar seguirem el camí que s'en va per la dreta, creuant una fageda i arribant al collet esmentat durant l'aproximació. Un cop aquí, em desfet el camí d'anada fins l'inici dels "Ganxos vells", l'hem deixat enrera i em continuat seguint la paret, fins les antenes, i d'aquí em tirat avall, creuant primer el tancat per la porta de fusta, i seguint el camí dels "Ganxos nous". Anirem baixant fins arribar al punt on hi ha escrit a la roca "el barret" i tot seguit baixarem el mateix camí que hem fet de pujada fins el poble de Joanetes, 2:30h més... collons, quin mal de peus!

La parenta baixant pels "Ferros nous"

PERÒ VAL MOOOOLT LA PENA.
No la repetiré segurament, però la recomano. El lloc, els camins i les vistes són molt guapos! Un sortida com la d'avui, el menys important és la via, que no mata moros, i a més la roca s'ha de tractar amb molt carinyu.
Aixó si, ultra-equipada per no passar por i graus correctes!