Yaque

 Així és el típic inici de frase que et diu molta gent quan vas a treballar amb comunitats de veïns, i fins i tot en més d'una empresa:

-"YA QUE estas aquí, por que no haces esto o aquello....

 Doncs com que les últimes entrades us he cardat la xapa sobre el Pirineu aragonès, pues continuo "Ya que estoy aquí...". D'aquesta sortida ja fa uns mesos, i ara potser ens pilla una mica a desmà, ja que es tracta d'una via que vàrem fer a la Paret de la Cascada de Bachimaña, un lloc realment fresquet per passar l'estiu, però que ara mateix hi dèu cardar una rasca de pilotes.

 Era l'agost, i l'Aleix, també conegut com a Karre, va aconseguir un mega tiquet de cap de setmana. Ell volia anar a Riglos, però jo el vaig avisar que allò seria Crematòria, però no s'ho creia fins que el Litri li va dir, ja que es força assidu del lloc. Finalment vàrem escollir Panticosa, que no és el millor lloc per portar un remáquinas, però hi ha força cosa pels dos. 

Crematòria, del sistema Igneon.

 Vàrem sortir divendres ben dinat, i sí fóssim molt fanàtics encara haguéssim pogut fer alguna cosa al vespre, però com que no és el cas, vam anar tirant xino-xano, parant a totes les betzineres a pillar birres, i com és de suposar, vam arribar de fosc. El show va ser trobar un racó per posar-nos, ja que en lloc d'un aparcament, semblava un càmping. D'aquí quatre dies faran pagar o ho regularan... Fins hi tot a mi em feia mal d'ulls tot aquell tingladu, ja que semblava un camp de refugiats.

  L'endemà ben d'hora començem a caminar i després d'una hora i pico arribem a les envistes de la paret i ja hi ha cinc cordades: 4 a la via "Espolon del pino" i una altra a la via "Del diedre". Arribem al peu de la nostra via escollida, "El Dorado", després de fer una última rampa i ens espavilem, ja que estem segurs que vindrà més gent.

Impossible equivocar-se!

 Comença el Karre i sense problemes arriba a R1. Placa arrampada amb les assegurances un pèl allunyades però res de l'altre món. El següent llarg em toca a mi, però la majoria de la gent l'enllaça, però nosaltres no. En un moment ens plantem sota el llarg clau. Segons el croquis 6a/Ae, però jo diria que és més, però en fí, potser estàvem una mica espessos i ens va costar molt. La primera part de la tirada és 5° i s'arriba a una reunió opcional que ningú fa, nosaltres tampoc, però jo crec què és millor fer-la, ja que hi ha un roc al pas de 6a que si cau va directe a R3, i la R opcional està apartada de la línia de foc.

Pedo de foto al L1.

Dues fotos del Karre al L3.

I jo arribant a R3.

Després d'una bona estona ens trobem tots dos a R3. Ja tenim mitja via podem dir. El següent llarg és una travessa molt fàcil però molt fotogènica, on a mig camí trobarem una R, nosaltres ni cas i tirem endavant. Com que és molt senzilla li demano a l'Aleix sí em deixa fer el següent llarg i accedeix. Brutal!! És un 5° només, però jo el vaig trobar molt guapo. Una placa força tiesa amb moltes formacions ben curioses. 

L4.

L4.

Fem un canvi de reunió i ens encarem a un 6a molt guapo. Tres xapes molt desplomades i després un tram fàcil fins a R6. Força i un pas de fé sinó trobem el cantu amagat. I el següent llarg és com un passeig pels Camps Elisis fins al cim, o millor dit, fins als prats de sobre la paret. Un cop a dalt remuntem fins al refugi, on ens cardem una gerra de mig litre de birra i cap avall. 

El tram clau del L6.

L'Aleix arribant a R7.

 Arribem al càmping/aparcament força d'hora, cuinem i ben dinat li proposo d'anar a fer alguna cosa pel voltant, però quan li ensenyo els croki-paints es nega rotundament a  fer vietes de 5°. Així que pasem lo que queda de tarda privant i cardant el gansu. 

Sopant ben d'hora com la canalla.

 L'endemà volíem fer alguna altra vieta però el dia es va despertar mooolt gris i el Meteosat ens ho pintava molt malament. Així que entre el cansament i la mala meteo decidim anar a fer esportiva al costat de Barbastre, i de pas, ja tenim fet un trosset de la tornada.

 I ja només queda penjar el Croki-paint i el Croki-maps, que per cert m'han donat força feina. Com deia la iaia Antònia, qui fa el que pot, no se li pot demanar més.

Croki-maps de l'aproximació i el descens.

Croki-vistes de la paret.

Croki-paint de la via "El Dorado".

Johnny's bridge 2021 (2)

 L'endemà ens vàrem posar en marxa ben d'hora ja que volíem fer alguna via a l'Agulla de Bachimaña i teníem 2 hores d'aproximació i havíem d'estar al càmping a mitja tarda per rebre a la Mireia i en Fonts, que venien a pasar el finde amb nosaltres.

 Així que a trenc d'alba ja estàvem dins del cotxe en direcció Panticosa. Fem un mos al regugi i cap amunt! Déu n'hi do quin pateo! Després de dues hores arribem al peu de l'agulla i ja hi ha una cordada al "Espolon Edu", que és la via que volia fer el Litri, però jo preferia la via "De los guardas", així que acabo guanyant jo i fem aquesta última per allò de portar algú davant i que et vagi decorant el cascu amb xinilles.

Salt del pi, encara queda molt...

Paret de la Cascada a l'ombra.

Ja entra el Sol...uf

A ple Sol ja!

Ja arribem!!!

 La  via la vaig trobar molt guapa, sobretot els dos últims llargs, apoteòsics! Roca excel·lent excepte el 4t llarg on em d'estar atents a algun bloc que pot tenir aspiracions a sniper! L'equipament el vaig trobar correcte. Les xapes estan suficientment separades per passar un xic de por però sense arribar a pànic. També recordau-vos que són parabolillos de 8mm. amb xapes molt petites, on algun mosquetó una mica totxo no entra, per tant porteu cintes amb moscates lleugers i/o petits.

Quina puta calda!

L1.

Recuperant el L3.

El Litri xanant al L5!

L'aproximació és molt fàcil i llarga, però val la pena. Deixem el cotxe a l’aparcament dels Baños de Panticosa, ara a l'estiu ja es pot considerar gairebé un càmping per furgos i autocaravanes, i seguim el G.R. en direcció als Ibones de Bachimaña, seguint el riu Caldarés fins gairebé al regugi. Abans de creuar el pont, girarem a l'esquerra i primer per camí, i després per rampes d'herba i tarteres, arribarem a peu de via, evident. Nosaltres no ens vàrem perdre, o sigui que no teniu excusa!

Croki-maps de l'aproximació a l'Agulla. 

El descens tampoc té problemes. Anem seguint la cresta en direcció Oest fins a una bretxa on ja es veu el camí ben fitat i marcat que descendeix per la vessant Nord per lleixes i desgrimpades molt fàcils i petites fins a la tartera immensa de peu de paret. Un cop a sota rodegem el cim i tirem avall, o sí heu deixat alguna cosa a peu de via com nosaltres, només us queda flanquejar uns minuts entre pedruscus.

Vistes des del cim.

El Litre crestejant i vestit per l'ocasió.

Anant a buscar la mocha
que tenim a peu de via.

I arribats a aquest punt, que trobeu a faltar? Pues el Croki-paint!!!!

Croki-paint ultra pixelat però s'entén.

P.D.: Vàrem arribar sobrats d'horari al càmping per rebre a aquell parell. Gairebé vam ocupar l'aparcament amb els nostres cotxes!

Jo diria que el Pandilla cabria dins la furgo! 

Johnny's bridge 2021 (1)

 Pel pont de Sant Joan de l'any passat vàrem quedar amb el Litri per passar aquells 4 dies a Sabiñánigo i escalar una mica per allà. A última hora es van afegir la Mireia i en Fonts, però ells vindrien divendres vespre, per tant dijous i divendres faríem alguna cosa el Litri i jo, i dissabte i diumenge els quatre tot junts.

 Vàrem pillar un bungalow al Càmping Sabiñánigo, realment assequible tant per l'allotjament com pel restaurant ja que et carden uns plats que són bestials. I des d'aquí moure'ns amb el cotxe poca estona, ja què tot queda força aprop  

 Doncs el primer dia, dijous, ens vàrem trobar amb el Litrako al càmping, vam fer la paperassa, i cap a dinar. En acabat, sense migdiada i amb el postre encara a la gola, ens vàrem dirigir cap a la Peña Escuach, amb l'idea de fer la via "Merche", la més assequible de la paret, però finalment em convenç per anar a fer la "Valeria", que va resultar ser molt guapa, molt ben equipada, grau assequible i real, roca excel·lent amb incrustacions curioses, ideal fer una tarda i gaudir del Sol.

 L'aproximació i el croki-paint l'hi he mangat al Carlos de Guara Vertical, moooolt bon blog, per tant no em penso enrotllar explicant on aparcar i quin camí em d'agafar i quin no. Amb el Croki-maps aneu més que sobrats! 

Croki-maps extret de "Guara Vertical".

Una via perfecte per passar la tarda amb el Solet a l'esquena, ja que l'estiu passat va ser més fresc que el d'aquest any. Lo més difícil és un pas finet al primer llarg i un altre a l'últim on trobarem un desplomet just abans d'arribar a la darrera reunió. La resta de la via va per plaques agradables i reunions còmodes. Nosaltres no vàrem enllaçar cap llarg ja que no teníem cap mena de presa. Recomanable 100%!!!!

 Aquell dia vaig fer un pilot de fotos però com que vaig aixafar el mòbil no en tinc cap... I les d'en Litri no van quedar gaire bé en realitat. És lo que hi ha!

Croki-paint de "Guara Vertical ".

 

Vistes del penúltim llarg.

Vistes impressionants.

I vistes del Litri al penúltim llarg.

La 3a via: on he sentit això abans?

Després de la "metrada" del dia abans, i d'una altra bona rajada de birres, no va haver-hi collons a llevar-se mínimament d'hora, i com era d'esperar, el refugi Casa de piedra ja no ens van donar esmorzar, ni tan sols un trist cafè, així que amb un Huesito i un tragu d'aigua ens vàrem dirigir cap al Primer Mur, amb l'intenció de fer una segona via al Segon Mur.
Jo ja m'ho ensumava, i va passar el que tenia de passar quan fas el ruc fins a les quinientas de la nit i el ganso entre els llençols pel matí: gent escalant les vies "Nano" i "Super-Nano" , d'altres fent esportiva i uns altres als peu de via esperant torn...

El sector estava així més o menys...

Jo ja estava per cardar el camp i en l'últim moment en Pepins em convenç per fer el que sembla una via nova. Dubto una mica, ja que no trobem cap informacio per la xarxa i encara hi ha la pols de quan van foradar... i sí la via està a mig fer?
Al final tira ell. Un desplomet més fàcil del que sembla amb un pas llarg i arribem a una placa tombada que seguim fins a R1.  La segona tirada comença amb una fissura ample i un pèl bruta que delata que aquesta via és ben nova i s'ha de netejar una mica més encara. Seguim per un esperonet i després d'una travessia arribo sota un mur ben vertical, però no trobo cap reunió a la vora. Penso en tirar amunt, però no sé el grau, ni l'equipament, tinc a més de 10 persones voltant per sobre i estic fins els collons de tota aquesta gentada.
- Saps que? Ves a la R2 de la "Súper-Nano" que quan el dia comença malament, normalment acaba pitjor.
Així que desfaig la travessia i monto reunió a la R2 de la"Super-Nano". Puja en Pepins i ens mirem el muret, que ara tenim a la dreta però finalment com a bon convergents resacosos que som, continuem pel pla B, i en 40 metres facilets arribem al cim de la paret, on pleguem el material i xerrem amb una altra cordada que acaba d'arribar, i ens revelen el secret del perquè hi ha tanta gent del nord per aquí...

Pedo-photo per un pedo dia.

Moraleja d'aquest finde semi-fiasco:
Beu menys
Ves a dormir d'hora
Lleva't d'hora
Menja sa
I no vagis a Pirineus per San Fermin, hi ha navarresos i bascos per tot arreu!

Croki-paint.

Si voleu anar-hi, aquí trobareu l'aproximació i el descens explicats en una imatge.

Anem a lluitar!

Si us molesteu a buscar el significat de "palestra" podria dir que el títol reflecteix la trista realitat, ja que amb el nostre deporable estat de forma anar a fer una via per sobre de 5+ és com anar a la lluita.

Entrenant per encadenar algun 6a!

Total, amb les cantimplores plenes i les bateries ben buides després d'haver fet la via "Viaje por el muro de la Cascada", en dirigim en pocs minuts a las Palestras de Bachimaña, on hi ha un parell de vietes ideals per rematar el dia.

Ens decidim per la més assequible de les dues, evidentment, ja que no está el horno pa bollos. Encara cardem pudor  a birra... però és que està tant bona!

En Homer Pepins... té menos frenos que el troncomobil dels Picapiedra

Arribem a peu de via, el qual no té confusió. En Pepins es mira el crokis i com que el segon llarg gradua 6a comença ell. Arriba a la R en un periquete i apa, per mi la tirada puta. Vaig pujant amb pasos finets i moviments guapos. Arribo a una repisa i ja s'olora la tragedia! Un desplomet amb molt de cantu ens deixa a una placa més fina que una pista de bolos. Pujo rapant com puc però sense tocar cap cinta. Als 30 metres monto reunió i puja en Homerpep. Tira ell  i enllaça els dos últims llargs que no tenen molta història, petits ressalts maquets entre feixa i feixa.

Inici de les dues vies, la nostra és la de la dreta.

En Pepins recuperant el L2.

Aquell cap que surt per dalt soc jo a R2.

Inici del tercer llarg.

Des de la reunió del cim em de desgrimpar assegurats uns metres per anar a buscar la última reunió de la via "Espolon de la Virgen", i fer un ràpel de 40 mts. justos amb tendència a la nostra esquerra fins a una lleixa, on amb una mica de intuïció i l'ajuda del Croki-paint anirem cercant el camí més evident amb alguna desgrimpadeta inclosa pel mig fins a arribar una altra vegada a peu de via.

Rapelant i pensant ja amb un bon birrot glaçat!

Croki-paint que us pot ser molt útil durant la baixada.

De viatge

Buenu, ja n'hi ha prou de Cares B, i anem a repasar Greatest Hits. Vale, jo no faig viotes, però hi ha matollades que per mi ja ho són, tot i que hi haurà algú que dirà que tal via o tal altre no arriba ni a la típica cançó de ball de festa major que sona a les 4 de la matinada, quan ja ho cantem i ho ballem tot degut a la quantitat bestial d'alcohol de garrafon ingerit.

Una de tantes...

Pues si, hi ha vies que més d'un re-makinas les considera una margera o un talús, però que per la gent del peloton, que no som pocs, ens deixa amb bon gust de boca, sense necessitat d'una sobredosis d'adrelina o una jugada de cames a canvi de res.

Una d'aquestes vies, que sense ser res de l'altre mon ens deixarà un bon record, és la "Viaje por el Muro de la Cascada". Un nom que a mi no m'agrada gaire, però en realitat és lo de menys.

L'ideia inicial era fer la via "Del Diedro", que em vaig quedar amb ganes de fer l'any passat, però la nit abans ens vàrem cardar una bona rajada de birres, i clar, s'ens van enganxar els llençols. Finalment, entre llaganyes i mocs, vam arribar a peu de paret, i com era d'esperar, hi havia gent fent a la via...

Vistassu ràpid al mòbil i ens posem a l'única via lliure que hi ha: la "Viaje por el Muro...". Com que a més veiem que ve més gent ens espavilem i passem de fer el primer llarg, que ademés està moll.

En Pepins es demana el torn i comença ell enllaçant els nostres dos primers llargs, un 4° molt agradable de fer i equipat amb unes xapes d'allò ben curioses, sense marca, ni homologació i amb parabolillus de 8mm. Fem una travessia caminant i el següent llarg el faig jo. Un 4° amb unes formacions molt guapes. Anava a enllaçar amb la següent tirada però com que sóc un cavaller li deixo fer a en Pepitu, ja que és l'únic 5° de l'itinerari: un diedret amb una sortida fineta per entrar a una placa amb bon cantu.

Torno a tirar jo i arribo a una gran lleixa després de fer un 4° de fissura ben divertit. Aquí veiem que tenim tres opcions per tirar amunt: per la via "Del Diedro" 4+, per la via "El Dorado" 6a+ o per la nostra. El 6a+ es veia molt guapo però decidim acabar per la via que estem fent, així tindrem una excusa per tornar-hi.

Dos tiradetes, una de 4° i l'altre de 3°, facilment enllaçables però que no ho fem, ja que no tenim pressa. Un cop al cim de la paret, pleguem els trastos i anem al Refugi Bachimaña que està a 5 minuts. Carreguem aigua i anem a les Palestras de Bachimaña amb una mica de desgana. No estem cansats però un sopar a base de Patxaran Etxeko i Estrella Galicia no és la millor dieta per tibar a l'endemà.

En Pepins arrossegant-se al nostre L2.

En Pepins al L4.

Jo al primer llarg.

En Pepins al L5.

Jo arrossegant el cul pel nostre L4.

Croki-paint!