Johnny's bridge 2021 (i 3)

 L'endemà, dissabte, ja estàvem els quatre junts, però entre el cansament i la mala meteo que donaven, vam decidir fer una mica d'esportiva pel matí. A migdia la Mireia i jo vam anar a dinar poray i després a veure el Midi des del Coll de Portalet ja que no l'havia vist mai, mentre aquell parell anaven a veure un altre sector. 

El Midi des del Portalet.

A la tarda va caure la del pulpo, així que entre birra i birra vàrem tenir temps de triar una via que ens agradés a tots. Com que diumenge ja tornàvem, vam escollir Peña Predicadera. El Litri volia tatxar la via "Jabalí errante", però jo ja l'havia fet fa uns anys amb el David. Així que farien cordada ell i la Mireia, i en Fonts i jo aniríem a la via "Psicoteràpia". Com que van molt juntes podia controlar al trio patacada, perquè Déu n'hi do la pedrada que porten a sobre!

Croki-paint xirlat d'algun blog que no recordo quin era.

L'aproximació i el descens estan ultra-ben explicats a l'enllaç que us he penjat abans, per tant només us comento quatre coses de la via i us penjo unes fotos i a corre que tinc feina.

La via està excel·lentment equipada amb parabolts de 10mm. i de 12mm., amb roca saníssima i molt compacte. El primer llarg no té història, rampeta facileta i llarga. El segon es posa una mica més tiesu amb un pas tonto al sostret. La 2a reunió és comuna amb la R3 de la via "Jabalí errante". El tercer llarg fa una diagonal suau d'esquerres molt guapa creuant petites xemeneies i amb pasets fins per enllaçar-les. I el darrer llarg és comú.

Un cop al cim ens tornem a ajuntar tots quatre i tirem avall a fer un bon dinar de germanor i cap al poble.

Comencem.

L2.

Pas del sostret al L2.

Vistes del L3.

L4.

Esperant al Litri i a la Mireia.

Per fi han arribat.

Cap a casa que queden 4h. de cotxe!

Afroditaconfinament

Continua aquest confinament per evitar l'apocalipsis...

...tot i que podem sortir a treure el gos...

...o per anar a treballar...

...tot i que ens recomanen que fem teletreball...

...i si em de sortir per collons, em de pendre precaucions....

...per que diuen que aquest virus és més seriós del que pensàvem....

Buenu, total, que us he penjat aquestes xorrades perquè no tinc ni una trista foto de la última sortida que vàrem fer a Peña Predicadera, aquesta vegada amb la Mireia per repetir la via "Afrodita", ja que quan la vàrem fer per primer cop no ho va fer gaire bé i volia una repesca. A mi ja m'estava més que bé, ja que em va agradar moltíssim i no m'importava gens repetir-la.

No us explico gaire res més, ja que en poc temps ha esdevingut una clàssica i trobareu molta informació per la xarxa d'aquesta ruta, ara, el millor croki-paint continua sent el nostre, jijiji, modèstia a part!

Tan sols recordar-vos que trobareu les aproximacions i el descens perfectament explicats aquí i que no us cardin el primer llarg, tot i que els altres també són molt guapos, sobretot el 4rt i el 5é, tot excel·lentment equipat i amb roca saníssima.

Croki-paint.

L'esperó del confinament

Buenu, continuo matant zombis i marcianitus, i com que ja treu fum la consola us explico una grimpadeta endarrerida, i com us deia abans, li toca el torn a Peña Predicadera i al Sr. Litrako.

Petarà tot... la consola, el planeta i la meva paciència.

Pues déu fer un any vaig quedar amb el Litri, i després d'un esmorzar força cutricu a la betzinera que hi ha abans d'arribar a Huesca, varem tirar cap amunt, a fer la via "El último espolon". 

Molt bona via, com totes les que he fet en aquest roc, amb molt bon equipament i roca excel·lent, excepte un tram del 4rt llarg.

El primer llarg és facilot, ideal per calentar, ja que el segon té un tram de 6a a bloc. No recordo sí em va sortir, diria que no, però tampoc recordo patir, per tant no déu ser gens obligat. La tercera tirada té un inici molt desplomat que ho solucionem a cop d'estrep i sortida en lliure amable.

Vistes del 2n llarg.

Jo a la R2.

 La via s'acaba un cop arribem a R3. Nosaltres estàvem convençuts que aquesta reunió estava al cim, i per tant havíem pensat rapelar i fer una altre vieta.

PUES NO!

Aquesta reunió és comuna amb la R3 de la via "La Forana", i si vols arribar al cim has de seguir per aquesta ruta. Ens ho mirem però no teníem ni puta idea de tot això ja que no podíem buscar informació degut a que no teníem gens de cobertura...

Com que ens sabia greu tirar avall, i el que volíem era fer cim, vam decidir continuar i ja veurem que passa... Aquest llarg també està equipat, i comença amb uns quants passos d'estreps en un desplom, o sostre, per sortir en lluire difícil i obligadillu per anar a caçar un llastrot que fa molta por... Vaig aconseguir posar un alien petit, no recordo si el verd o el groc, i guarrejant vaig arribar a la llastra. Un cop a sobre veig que està sikada, però jo crec que hi ha molta llastra i poca sika... A partir d'aquí la cosa es tranquil·litza fins la reunió final.

Jo a punt de començar el sostre de l'últim llarg.

A punt de sortir del sostrako.

Com que tots dos vàrem pasar força apurillus a la via, vam decidir baixar tranquil·lament a peu i anar a cardar un bon menú, ja que l'esmorzar va ser una mica peillo. Si voleu saber els accessos i totes aquestes coses, cliqueu aquí.

Croki-paint.

El Confinament Rosa

Com que continuem tancats a casa, i ja em queden pocs marcianus i zombies que matar, m'he decidit a escriure alguna sortida endarrerida, tot i que no estic molt inspirat.

Joc molt guapo per passar tardes de pluja o confinaments.

Entre totes les escaladetes que tinc pendents d'escriure començaré per tres sortidetes que vàrem fer a Peña Predicadera, una amb la meva companya i les altres dues amb el Litri, ja que el pobre home el tenim a Hernani, i tots els trepes d'allà escalfen on ell peta, així que de tant en tant quedem a mig camí, i fem una escaladeta de plaisir.

Una d'aquestes dues escaladetes que vàrem fer amb el Litrako a Peña Predicadera va ser la via "El regreso de la Pantera Rosa", una vieta amb dos primers llargs molt verticals, amb el grau ajustat i les assegurances col·locades de tal manera que has de fer els passos sense trampes però sense perill. I els dos llargs següents tenen unes arrencades ultra-desplomades que fem amb els estreps, i quan els deixem, el grau i l'equipament és generós.

Resumint, bona via amb bon equipament, roca excel·lent i graus per què el peloton apretem el cul sense la sensació de que ens matarem a cada pas. Recomenable 100%.
Per saber l'accés, l'aproximació i el descens mireu aquí.

Dues fotos del Litrako al 1r llarg.

Dues fotos més del Litri ara al 3r llarg.

I encara més fotos d'en Kim, aquí a l'últim llarg.

Croki-paint amb colors que no m'acaben de convèncer.

Més Aragó (1)

Ja que l'última entrada al blog era a Peña Predicadera , aprofito i us explico una altra que tenia mooooooooooooooooolt endarrerida.
A principi d'estiu, abans que vinguessin les grans calorades, que al final no van venir, vam  anar a fer aquesta via que no tenia ni un any.
Quina via és?
La "Afrodita", i si sou de la meva quinta lo primer que us vindrà al cap és això:

Toma ya!

No pensareu amb cap deesa mitològica ni res d'això, pensareu amb la xicoteta d'en Mazinger-Z!
Quants berenars de pa amb xocolata davant la tele mirant aquell parell com es fotien d'osties contra el malo malísimo i salvant el món per enèsima vegada!!!
Pues ja era hora que algú li dediqués una via a la fèmina metàl·lica de la sèrie!
Així que no sé quin dia de finals de primavera vaig anar a fer-la amb la Mireia i en Pepins.
Per arribar a les parets ho trobareu molt ben explicat a aquí.
Un cop a peu de paret, la via és fàcil de trobar: és el banrrankillu/diedru que hi ha entre les vies "Starlux" i "Jabalí errante".
Com que jo vaig ser el que es va enterar d'aquest nou equipament, vaig anar jo de primer tota l'estona. Quin gustassu de roca!
El primer llarg és el que més em va agradar, un diedre molt ben parit, amb roca excel·lent i molt equipat! Potser té masses xapes, però a mí ni em molesten ni em fan mal d'ulls.
Sí l'aneu a fer, que no us cardin aquesta tirada!!!

Jo al 1r llarg, didre sensacional!

Agafant aire pel tram final del L1.

La Mireia xalant una mica a la 1a tirada.

El segon llarg surtim del barranc cap a l'esperó amb uns passos finets, després l'asuntu s'ajeu i tornem cap a dins.
El tercer és ben igual que el típic engorjat de Guara, però enlloc de baixar pugem. Tirada ben curiosa, guapa i fàcil.

La Mireia arribant a R2.

La Mireia al 3r llarg...

...i arribant a R3.

La quarta tirada també és molt guapa! Surtim de la reunió recte amunt per un altre esperó que a mesura que pugem es va ficant tiesu, superem un petit sostret i arribem a una plataforma on muntem la R4, envoltats de formacions marcianes!
El següent és el llarg més puta, diuen que és 6a+, però jo diria que és un pèl menys, però buenu, és igualment guapu de pilotes!
Es tracta d'una arrancada explosiva, on em de tibar de braços, o de cintes, si us pesa el mondongo més que a mi (que ja és dir!), i després seguim fins el cim per terreny fàcil però força vertical.

Jo al L4.

La Mireia al pas de 5+ del L4.

La Mireia després de fer el pas puta del L5.

Un cop al cim, fem un cigarru, i rumiem quina via podem fer més, ja que si baixem rapelant en podem fer una altra. Però la Perkins no es troba gens bé i cardem el camp.

Foto-parelleta-cim.

Començant el "descens"...

Croki-paint de la via.

Vacancetes per Panticosa (i 6)

 I quina manera millor que acabar unes vacances per Huesca que a Peña Predicadera?

Com que volíem estar mitjanament d'hora a casa, decidim fer una vieta i marxar.
Aquell parell escullen la via "Furtivos de la roca" i nosaltres la "Aliana".
Aquesta via no és res més que una variant de sortida de la "Guanchinfú", que ja havia fet, però és bastant més puta.
Com que la via dels Delgado és  més curta i més facil, intento anar una mica ràpid per qué no ens hagin d'esperar gaire estona, així que enllaço els dos primers llargs, 4° i 60 metres, i el següent tampoc ens hi encantem, 4° i 30mts.
Aquí,  a R3, comença la via pròpiament dita.
La primera tirada és difícil de veritat... buenu, pudé no tant, però hi ha un pas molt llarg i una mica desplomat, massa xungo per tant cul i tant poc bistec, així que em monto un pedalicu i pa'arriba!
Després l'asuntu es relaxa i continuem per un esperó molt guapo fins la R.
Surto de la role seguint l'esperó, cada vegada més estret i més dret, fem uns passos finets i anem a petar a una repisa molt gran, al final de la qual trobem un desplomet que és per on continua la via, una bona munyida i cim. A la Perkins li va costar molt aquest pas, suposo que masses metres verticals i pocs kilòmetres a les botes...
Via molt guapa que no sé perquè no es fa tant com la "Jabalí" o la "Starlux" o la "Guanchinfú". Buenu, coses de la vida moderna...
Un cop a dalt baixem a peu tranquil·lament pensant ja amb el menú que ens cardarem!

La Mercè al L1 de la "Furtivos de la roca"

Aquí al L2.

La Mireia fent el show a l'últim pas de la via.

Jo a la repisa del últim llarg de la "Aliana".

Començant el "descens".

Croki-paint de la via "Aliana".