En Follet em porta d'excursió 6

 Ja ens acostem inexorablement cap a la fi d'aquest petit cicle d'en Follet, i he deixat aquestes dues últimes pel final, ja que sí ens ho proposem trobarem força informació per la xarxa o en les diferents guies de la zona. Em fet moltes més sortides, però un bon grapat han set a Coll Roig, sobretot a fer les vies noves d'en Santi i els seus colegillas, i per tant ja ho agruparé en una nova tanda de nous capítols, com sí fos una petita telenovel·la.

 Va pues, doncs som-hi, no ens encatem gaire que tinc d'anar al super a comprar alguna cosa per dinar. Jo havia pensat fer una mariscada, però no m'arriba el cash i suposo que m'hauré de conformar amb un arròs a la cubana.

 Arran de que en Paco va re-equipar i netejar el primer llarg de la via del "Hereu" a Cal Barricó, en Follet es va motivar per anar-hi, i tot que ja l'he fet unes quantes vegades, em va agradar l'idea de repetir-la sense preses i amb la calma, ja que havíem d'estar a casa a l'hora de dinar.

 Després de fer la gèlida aproximació vàrem arribar a peu de via que el Solet ja escalfava. Començo a desplegar les cordes i en Follet em passa les cintes...

 - Jajaja! Ni pensar-ho! Ja pots tirar amunt!

 Renega una mica ja que aquest primer llarg és 6b+ o 6c i m'exigeix que el pugi jo. Finalment m'encordo i tiro amunt. Sort que es fa perfectament amb 5+/Ae. Recital d'aceracos tant per la meva banda com per la seva.

L1

L3

 Fem el canvi de reunió i tira ell. Llarg de 6a curtet i assequible però amb alguna mala caiguda al principi. Ell ho va solucionar amb un parell d'aliens. Hi hauré de tornar a arreglar aquesta tirada, i de pas tallar el putu esbarsser que no es mor mai.

R2

Jocs d'ombres durant el ràpel.

 El tercer llarg està ultra-xapat, i tot i que és un 6b putilla, s'envalentona i va apurant fins que els avanbraços li exploten i carda un parell d'acerots al pas. Arriba a la reunió i m'assegura. De segon em surt tot el llarg i arribo al relleu més content que el McGyver a una ferreteria.

 La quarta tirada la torno a obrir jo, i sí de jovenet ja em costava d'encadenar, ara ni l'he ensumat. Per tant toca guarrejar fins a la reunió on trobo un premi ben xulo. Si algú es va deixar una cosa que em digui quina marca i color i li torno, sinó, a la saca. 

 L'últim llarg no el fem, són 5 metres que només serveixen per tocar els mamols. Un dia d'aquests iré i els desmuntaré. Rapelem fins el bosquet penjat. Fem un altre petit rapel d'un roure molt gros i després de R1 a terra i recollim a tot òstia que anem tard!

La via de "L'hereu" és la número 1.

Croki-maps amb la nova aproximació.
L'antic camí s'ha perdut degut a treballs forestals.

 

Resum de Cal Barricó (i 2a part)

 Fa uns mesos, em van arribar comentaris de penya que havia anat a la via "De l'hereu", a Cal Barricó, però uns havien flipat amb els alejes i l'estat dels cordinos que vàrem deixar als ponts de pedra del primer llarg, i uns altres no havien ni començat per culpa de la vegetació. 

 Com que li tinc molta estima, vaig buscar algun company per què m'ajudes a cardar-li un rentat de cara als dos primers llargs. Els de sempre van fer com sempre: que sí la mainada, que sí no em motiva, que sí hi ha molt pateo, que sí diuen que plourà, que sí he estat en contacte amb un positiu, que sí ja l'he feta... Mil excuses varies, algunes que ja havia escoltat, i alguna de nova per fer més variat el repertori. Total, que finalment vàrem acabar en Paco i jo.

 Així que vàrem carregar les motxilles amb un bon grapat de parabolts, el taladru, les eines de neteja i cap amunt. Va acabar sent un matí ben aprofitat, ja que vàrem netejar el primer llarg de matolls i herba, vàrem treure els espits de 8mm. i vam posar parabolts inox de 10mm., vàrem posar-ne 3 o 4 de més, vàrem netejar la repisa del L2 i vam afegir una corda fixe perquè el cable ja porta 22 anys a Sol i serena. Un cop a terra, encara vam aprofitar per agafar una mica de llenya, ja que han estat treient fusta i n'han deixat molta.

 Pues ja ho sabeu, sí la voleu anar a fer, aprofiteu ara que encara està neta, i sí em voleu fer cas, porteu unes tisoretes petites de podar, perquè els esbarssers del tercer llarg no els vam tallar. Es passa bé, però sí portem roba cara o que apreciem, potser ens emportarem alguna sorpresa...

Abans...

...i després.

Llenya i núvols ben curiosos.

 Van passar unes setmanes i un company dels que es va rajar per culpa de la vegetació em va trucar per anar-la a repetir. Encara estava cardat de l'esquena però un bon esmorzar amb Enantyums i Voltarens m'ajudarien a aguantar unes quantes hores fent de petate. Encara hi havia polsim del taladru i sorra dels forats, però amb lo que ha plogut des de llavors, el primer llarg deu estar impecable. A cap dels dos ens va sortir, però quan era jovenet l'havia encadenat i li donava 6b/c, o 5°/Ae. Ara, amb les tres xapes de més, es pot  fer sense passar gens de por.

Tres imatges d'en Brad Pitt al L1.

 El segon llarg és caminar, no té interès, però des de la R2 ja veiem els impressionants L3 i L4, els quals es poden enllaçar, però jo no ho recomano, així podem fer unes bones fotos del company/petate. A ell li van sortir, a mi no. De jovenet també els havia encadenat, ara ni els he ensumat... Joventud, divino tesoro! El tercer té un paset i està graduat de 6a, amb un esbarsser que molesta un xic però deixa fer. I el quart té una secció d'encongiment, ideal per personetes,  amb un final força malparit, 6b/+, o 5°/Ae pels menys lolos.

El pas de 6a.

Arribant a R3.

Jo assegurant R3.

 L'últim llarg potser és el menys agraït. Un pas mooolt puta que quan trobes el truco no és tant difícil, però a vista costa molt trobar-lo. Llarguet curt, aeri i deiem de 6b+ indecotable, tot i que passarem bé amb 5°/Ae, amb una reunió un pèl incòmode d'on haurem de fer un ràpel de 30 mts per arribar a una ample repisa penjada. Des d'aquí anirem a cercar un roure molt gran d'on farem un petit ràpel fins el jardi de la segona tirada, i després anirem a buscar la 1a reunió per fer el darrer ràpel.

Últims metres de la via.

L'aproximació i el Croki-paint general el trobareu aquí,  o sigui, a l'anterior entrada, vale canalla? Us penjo una foto del crokis del nostre llibre. Per cert, sí en veieu algun, compreu-lo, perquè ja no ens en queda cap!!!

Croki-paint auto-xirlat.

Resum de Cal Barricó (1a part)

 Durant l'any passat vaig anar a escalar quatre vegades a Cal Barricó, però clar, entre la mandra d'escriure i les fotos perdudes arran d'aixafar el mòbil per enèsima vegada, les entrades van anar quedant oblidades en un racó molt profund de la memòria, a l'espera de que algun dia es connectés algun interface neuronal i poder sortir a la llum.

Dins d'aquest enrenou de neurones hi ha escrits pendents...

 Doncs per ordre cronològic, la primera de les quatre vegades que vaig anar al Barricó, va ser amb un "noi" que s'ha prejubilat fa un mes. El tiu em va trucar molt motivat per fer tres vies. Volia fer la "Tossuts", "L'aigua i tabac" i "L'Ossel". Jo ja el vaig avisar que apuntava un pèl amunt, però en fi,  si més no, ja escalaríem forces metres en l'intent. 

 Com que aquell dia feia molt bo, vàrem començar per "L'aigua i tabac", ja que era d'hora i el Sol no apretava encara. Vàrem fer la vieta ràpid. Roca excel·lent, equipament correcte i dificultats assequibles. No és que sigui meva i vulgui vendre el producte, però la via és molt bona.

Croki-paint reutilitzat.

 

 Vàrem rapelar i ens vam dirigir a la "Tossuts". Un cop a peu de via ja intueixo que els matolls han crescut molt. Em torno a calçar els gats i tiro amunt. Un cop a R1 em miro els dos llargs que tinc per sobre i flipo com ha crescut l'herba! 

 En menys de dues hores fem "cim" i rapelem. Mentre plego les cordes li pregunto a en Lluís si encara té ganes de fer una altra via, i diu que ja està satisfet amb dues. Menus mal, perquè a aquestes hores el Sol ja apreta i ens queda poca aigua, i jo ja estic més que saciat d'escalar, assegurar, muntar rapels, recollir i plegar cordes... Així que per majoria absoluta cardem el camp avall, i mentre baixem, ja truco a en Fonts que té feina a la via...

Un altre Croki-paint reutilitzat.

 Com ja he dit abans, vaig perdre les fotos d'aquell dia, pulutant, no en penjo cap, tan sols els Croki-paint de les dues vies que vàrem fer, que a més, són reutilitzats d'altres post del blog. I de regal, perquè veieu que sóc un tiu ben parit, us penjo el Croki-paint general per si en voleu fer alguna altra. Està un pèl desfasat però ja fa el fet.

Croki-paint molt vell però per sí voleu fer més mts.

P. D. : Uns dies després vàrem tornar a la "Tossuts" amb en Fonts i en Paco. La intenció era fer la via els tres per netejar-la, però en Paco duia un ressacot de Déu i amb prou feines va arribar a peu de via després de fer un parell de fites amb el contingut a mig digerir del seu estómac. Així que vàrem pujar en Fonts i jo. Jo anava de primer i ell de segon netejant a fondo. Un cop a dalt, vam baixar rapelant i cardant una repassadeta. A l'últim rapel s'ens va enganxar la corda en una puta soca de boix, i em va tocar tornar a pujar per desengarxar-la i tallar la soca. 

L'aproximació suposo que tothom la sap, per tant no us l'escric. Però com que sempre hi ha algun despistat, us penjo una foto del nostre llibre amb Croki-maps inclòs.

Croki-maps auto-xirlat.

Tossuts

Fa un parell o tres de setmanes, en Quim i en Josep, els arxiconeguts Litri i Fonts, van acabar d'equipar una via a Cal Barricó que fa uns 20 anys que van començar juntament amb en Fidel. Com podeu suposar, no els caracteritza la velocitat però si la tossuderia, ja que cada vegada que hi anaven, havien de tornar a netejar el que havien fet l'any anterior.

La via en qüestió es diu "Tossuts", i la varen obrir des de sota en Quim i en Fidel, però per problemes de família la varen acabar en Quim i en Fonts, quedant una línia molt maca de tres tiradetes totalment equipada i amb un grau molt amable, màxim 5+, i amb ombra fins a les 14:00h, ideal per una matinal a l'estiu.

Per arribar-hi em d'aparcar el cotxe a l'antic pont de la N-260, al punt quilomètric 126, al costat del sector d'escalada esportiva de Les coves de Ribes. Creuarem una cadena i després una antiga cantera abandonada. Seguirem la pista en forta pujada, i deixant enrera una segona cadena, arribarem als prats de Cal Barricó. Anirem en direcció les parets seguint unes marques vermelles que em d'abandonar al primer trencant. Nosaltres sempre amunt! Creuarem un torrent sec i en pocs minuts arribarem a les parets. Hi ha algun nom a peu de via que servirà per orientar-nos. La via "Tossuts" està a l'esquerra de les vies "Ossel" i "Diedre". Uns tres quarts d'hora des del cotxe.

Per arribar a peu de via em de pujar una corda fixe que ens deixarà en una còmode repisa on ja veurem les assegurances. El primer llarg comença per un diedret on em de prestar atenció a la roca per després creuar una placa per caçar un desplom molt més fàcil del que sembla, a sobre del qual trobarem la R1, 25 metres de 5é amb un passet de 5+.

En Quim començant la via.

En Quim a la meitat del L1.

 

En el segon llarg trobarem un passet de flanqueig per entrar al diedre de gairebé 60 metres de llarg que ens acompanyarà fins al final de la via. Un cop a dins del diedre utilitzarem diverses tècniques segons ens convingui, diedre, bavaresa, placa, layback...

Jo com que estic molt mataillo utilitzava molt l'esquena i el cul, en plan layback o bavaresa, en canvi, el Litri anava molt en placa i diedre. Tot i així no pasa del 5+. El pas està una altra vegada abans de la reunió, sobretot si sou baixets com jo... Uns 25 metres. Trobarem una reunió intermitja que no cal fer.

Un book del Litri al L2.

El tercer llarg continuem pel diedre. Jo crec que aquest llarg no té cap pas tant difícil com el del segon, però és més mantingut.  Arribant a la R3 em de vigilar, ja que hi ha algun roc dubtós. Un cop arribem a la reunió, lo millor que podem fer és montar el top-rope i que ens baixin a la R2 i assegurar al company des d'aquí, ja que l'altre és molt incòmode, i com que em de baixar rapelant per la via ja tindrem una mica de feina feta.

L3: Abans i després. 

El descens el realitzarem per la mateixa via. Si heu fet un top-rope al L3 només us queden dos ràpels fins a terra. I si no l'heu fet haureu de fer-ne tres. Per fer la via aneu sobrats amb 15 cintes i una corda de 60 metres. Si aneu amb una corda de 60 sobretot feu memòria de si li vau tallar alguna punta, ja que arriba molt justa! Quan la vaig repetir amb en Quim duiem això i el semàfor d'aliens, però no el vaig fer servir. 

Apa, a disfrutar-la! I recordeu que esteu en una propietat privada i que em de ser respectuosos amb el bestiar i els vailets, que sinó en Joan ens cardarà la pell ja que el tiu és una mica ranci.

Aaaaah.... Voleu el croki-paint? Buenu, va, aquí el teniu!

Croki-paint que ja fa dies que circula.

Vintage Industrial a Cal Barricó

Farà uns tres anys, més o menys, no m'en recordo gaire, vaig obrir una vieta tot sol a l'oficina, a Cal Barricó.

Un cop oberta, en dos dies, m'en vaig despreocupar i allà es va quedar criant pél...

Després d'un parell anys, em va venir la vená i la vaig re-equipar.

I allà es va quedar continuant criant pél...

No trobava mai company per repetir-la o temps.

Fins que un dia, plegant del curro li vaig proposar a en Grau de fer la 1a repetició.

Com que el tiu és un motivat, va acceptar... tot hi que va estar plovent tot el matí.

Com era de preveure, vam arribar molls com ànecs, la paret regalimava i l'entrada era un fanguissar?

Tot hi així vam fer la via, però no varem encadenar... el sostre del 1r llarg ens va tombar, deu ser 6c, i a la placa del 2n llarg hi ha un parell de pasos molt putes, que també deuen ser 6c, però es poden acerar facilment sí portem uns estreps.
Via a combinar amb alguna de les seves veïnes. Per fer-ho podem rapelar la via sense problemes amb dos rapels petits.

En Grau al pas de 6c del 1r llarg

En Grau a l'inici del L2, on hi ha el cordino comença el festival

Croki-paint antic i retocat amb pena que glòria

Per arribar-hi:

Aparcar el carro al km. 126 de la N-260, ja veurem el pont vell, estacionar sense obstaculitzar el pas.

Seguirem  a peu  direcció S per una pista,  saltarem  una cadena, creuarem una antiga cantera i seguirem  per la pista en pujada.

Als 15 minuts trobarem una segona cadena. Abandonem la pista per seguir el vailet (cable elèctric) de la nostra dreta.

En menys de 10 minuts i d'una bona pujada trobarem una tartera amb fites, més tard amb marques vermelles, nosaltres tirarem cap a la dreta, si anem cap a l'esquerra anirem a petar a la casa de Cal Barricó.

Seguirem per la tartera uns metres, la qual ens duu a un camí planer que el seguirem fins a trobar una gran fita.

En aquest punt girem a l'esquerra, direcció a la paret seguint les fites i saltant de bloc en bloc, arribarem a una altra tartera a escassos metres de les vies. A partir d'aqui, dependrà de la via escollida, i en un o dos minuts arribarem a la ruta que voliem fer.

Uns 35 minuts en total.

Obrint i repetint pel Barricó

És ven bé que l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra...

Vaig jurar i perjurar que no obriria ni equiparia cap més puta via a Cal Barricó, que estava fins els ous de fer el puto pateo de Déu carregat com un burro! 

Pues, patapam!

L'Iturri va, i aquest Octubre passat m'enreda!

I ja em tens una altra vegada amb tota la maleïda trastada pujant per l'odiosa pista que no s'acaba mai més!

Amb lo que mola Sant Llorenç en aquestes dates! Cinc minuts o menys d'aproximació, unes cintetes i p'arriba!

Pues no!

M'havien de vendre un submarinu més gran que una casa de pagès!

És o no és gran?!?!?

Total, ja em veus remuntant la vall del Barricó amb en Fonts, tot rondinant i ell com sempre, amb un somriure a la cara... que collons esmorza aquest tio?

La via en qüestió és "Adeu a l'Scenic"...us podeu imaginar el per qué del nom...

La van obrir des de sota en Fonts i el Litri, i aquest personatge tenia una Renault Scenic... suposo que "no hase falta desir nada mas"...

Com era d'esperar de la colla de la Cotaca, van acabar la via però no van deixar-hi cordes fixes per tornar i equipar-la, així que decidim de pujar per la ja clàssica "Aigua i tabacu" fins a la R3, fer una trave guarrilla i plantar-nos a la R3 de "Adeu a l'Scenic".

Pujo el L4 com puc, ja que estava semi, el netegem una mica, el probem, el marquem i el foradem...

Després rapelem el L3 i la mateixa història...

Després rapelem el L2 i la mateixa història...

Després rapelem el L1 i la mateixa història...

Finalment arribem a terra i donem per acabada la via!!

Ara si que si!!

No pujo mai més a obrir ni a equipar aquí a dalt!!

Em retiro!!!

A partir d'ara a foradar sectorets aprop del cotxe i que desplomin poc o gens, que ja no tinc l'esquena com fa 20 anys...

Us penjo unes fotos currant a la via i el croki-paint, si si, l'arxi-conegut croki-paint, com us agrada, eh?😉😉😉

Jo currant al L2, encara duia les grenyes! 😢😢

I jo al L3

En Fonts treien sorra com diria un que jo sé...jiji

Croki-paiiiiiiiiiint!!!!!!!!!!!

Setmanes més tard, per St. Esteve, com que havíem de fer baixar els turrons i l'escudella, vam anar a repetir-la l'Iturri i jo.

Aquesta vegada, amb 15 cintetes i aigua.... 

I tabacu, per descomptat!

El L1 el va fer en Fonts, un 5+/6a... que s'el va passar pel forro.

Tot i que vam netejar molt, continua tenint un inici una mica guarrete, però després millora molt.

Es nota per on vam passar amb la serra, no?

El segon llarg em toca a mi. Una petita trave i encarem un diedre amb un bombet al mig. Una petita placa final i R2. Un altre 5+/6a d'oferta!

Vistes de la R1 des del final de la trave

El tercer llarg ja són pomes d'un altre pomer o figues d'un altre paner!

L'altre pomer...

...i les figues d'un altre paner!

Encetem el llarg, molt vertical, i a mitja tirada fem una diagonal cap a la dreta amb un sol pas puta, però molt puta.... i després recte amunt molt tiesu encara, i fem reunió en una repisa cullunuda.
A en Fonts li va surtir, va fer un bufec i va encadenar...6b+/6c diu... jo dic 5+/Ae 1pas.

En Fonts començant el L3

En Fonts encarant el pas puta del 3r llarg

I en Fonts havent passat el pas puta....

A la 3a reunió, podem fer un canvi de R, però nosaltres no el vam fer, vam posar una cinta llarg i cap amunt.
Comença finet i de seguida es posa moooooooolt finet, jo vaig fer 2 aceros i ell un...foteu-li 6c mínim o 5+/Ae 2pasos.

Busca, busca!

Que no hi ha res tiu! 

Reunió a dalt de tot, lògic, no? I descens per la mateixa via rapelant, i cap a casa que encara falta el dinar de St. Esteve!!

Aprofito ara que estic parlant del Barricó, per colocar-vos amb calçador, un dia que vaig anar a repetir la "Aigua i tabacu" amb en Litri.

Poca cosa a dir d'aquesta via... plaisir elevat a la màxima potència!

Definició matemàtica de màxima potència...

Es van anar succeint els llargs sense cap problema, com sempre el final del L1 i el principi del L2 fan una mica de garraspera però al final bé.
Un cop a R3, vam aprofitar per fer unes vietes al sector Àtic i cap avall que arriba l'ombra!!

El Litrako al 1r llarg

El Litrako començant el 2n llarg

El Litrako fent friki al sector Àtic

El croki-paint en qüestió

L'Àtic, l'últim lloc on deixa de tocar-hi el Sol a Cal Barricó