Pa d'hamburguesa (de patata)

Aquesta recepta l'he fet gairebé al peu de la lletra de la recepta de "Bringing back potato rolls" de Cooks Illustrated (Juliol i Agost 2012). No tinc subscripció a la revista, però aquest cap de setmana vam aconseguir uns números de la revista de franc a un yard sale. Son fantàstics, els yard sales!! Per altres coses no, però amb el tema barbacoa/hamburguesa, dels americans me'n refio! Així que si algú em pot ensenyar com fer pa d'hamburguesa casolà, son ells. Han quedat preciosos! I això que m'ha fet mandra amassar-los molta estona, i els hauria anat bé una mica més de treball... aquí va la recepta

Ingredients:

Mig quilo de patates, pelades i tallades a trossos petits
Dues cullerades soperes de mantega
350 g de farina de fer pa (la farina de pa té un percentatge de gluten més alt que la farina normal)
1 cullerada sopera de sucre
10 g de llevat de forner
1 culleradeta de postre de sal
2 ous. Un per la massa, un per pintar els pans
llavors de sèsam

Elaboració:

1) Cobriu les patates amb aigua i poseu-les a bullir fins que estiguin tendres. Coleu-les, però reserveu l'aigua de bullir les patates (uns 75 ml, 5 cullerades soperes).

2) Feu puré les patates. Jo ho he fet amb una forquilla. Si teniu un instrument més sofisticat, serà més fàcil que no quedin grumolls, però tampoc us preocupeu gaire si en queden...

3) Mesureu una tassa del puré de patates (una tassa son aproximadament el volum que correspon a 250 ml. Ho sento, no he pesat la patata i la recepta només dóna la mesura en volum. Amb una mica de sort podreu aproximar. La resta de les patates no les farem servir, les podeu destinar a qualsevol altra cosa.

4) Barregeu les patates amb la mantega. Com que les patates encara estaran calentes, desfaran la mantega. Si no, desfeu la mantega al microones i barregeu-ho tot.

5) Incorporeu la farina, el sucre, el llevat (feu-lo molles amb les mans, us podeu ajudar amb una mica de farina, fregant-vos les mans), la sal, i la barreja de patata i mantega. Afegiu un ou i els 75 ml d'aigua de patates. Barregeu-ho tot.

6) Amasseu. És una massa molt enganxosa, així que tindreu les mans pringades tota l'estona. Però no passa res. Simplement amasseu durant una estona fins que veieu que la massa queda elàstica. Quan acabeu poseu la massa en un bol tapat amb un drap humit i espereu un parell d'hores o el temps que trigui a pujar (dependrà de la temperatura de la vostra cuina. Si les patates estaven calentes segurament anirà més ràpid).

7) Poseu una mica (una mica!) de farina sobre el marbre de la cuina i aboqueu la massa. Feu una bola grossa, portant les vores de la massa cap al centre i prement al mig. La massa seguirà sent enganxosa, però amb la mica de farina que heu posat al marbre evitareu que s'hi enganxi. En aquest pas no patiu si la massa perd aire, no passa res. No intenteu que perdi aire, però per fer una bola haureu de comprimir la massa, clar...

8) Dividiu la massa en 9 o 10 parts (de 70 - 80 g cada una), i feu una bola petita amb cada una d'elles. Per fer les boles petites seguiu el mateix procediment que amb la gran: porteu les vores de la massa cap al centre i premeu. Un cop fet això poseu la bola de costat i amb la vora de la mà premeu la part de la bola que té la "costura" cap al marbre, i feu un moviment amunt i avall de manera que la "pell" exterior de la bola quedi tibant. Tampoc us hi trenqueu el cap. Si queda tibant, bé, però si no queda supertibant tampoc no passa res...

9) Deixeu reposar les boles sobre una superfície enfarinada durant uns 15 minuts tapant-les amb un drap humit o amb plàstic.

10) Després dels 15 minuts aixafeu les boles amb el palmell de la mà de manera que quedin com un disc d'entre 8 i 10 cm de diàmetre (més o menys). Quan feu això les bombolles d'aire més grosses perdran l'aire, que és el que volem, que l'interior quedi més o menys homogeni.

11) Deixeu reposar els discs altra vegada durant 30 o 40 minuts. Aquesta vegada deixeu-los reposar en dues safates de forn cobertes amb paper de forn. Cobriu els discs amb plàstic o un drap humit.

12) Preescalfeu el forn a 220ºC (425 ºF) de manera que estigui llest quan hagin passat aquests 30 - 40 minuts.

13) Pinteu les superfícies dels panets amb ou batut amb una miqueta d'aigua i sal (jo m'he oblidat l'aigua i la sal, però han quedat la mar de bé igualment. Però això és el que diu la recepta). Escampeu-hi llavors de sèsam per sobre.

14) Poseu les safates al forn durant uns 15 minuts, o fins que els panets tinguin el color que volgueu.

Bon profit!

Pa de crostons

Aquest és el pa de crostons que vaig fer per Nadal. Com que era Nadal és especial, i hi ha quatre "gustos" de pa. Però es pot fer exactament igual amb només un sol gust.

Ingredients:

Per la massa1 (pa d'olives):

125 g farina blanca*
3 g de sal
1 o 2 g de llevat**
6 o 7 olives negres (de les bones) sense pinyol i tallades a trossos
una cullerada d'oli d'oliva
aigua (el pes de l'oli més l'aigua ha de ser de 100g)

Per la massa 2 (pa de centè):

70 g farina blanca *
55 g de farina de centè
un grapadet de llavors de lli (opcional)
3 g de sal
1 o 2 g de llevat **
100 g d'aigua

Per la massa 3 (pa de blat negre***):

80 g farina blanca *
45 g de farina de blat negre ***
3 g de sal
1 o 2 g de llevat **
100 g d'aigua

Per la massa 4 (pa integral):

125 g de farina integral*
3 g de sal
1 o 2 g de llevat **
100 g d'aigua

* a poder ser per fer pa, que vol dir que té una proporció de gluten, (al paquet en diu proteïna), més alta. Però si no teniu farina de fer pa tampoc us estresseu, que sortirà igual.
** hi poso molt poc llevat perquè deixo reposar la massa moltes hores. Si preferiu amassar i que surti ràpid multipliqueu la quantitat de llevat per 3, i amb un parell d'hores de repòs n'hauríeu de tenir prou. Depèn de la temperatura de casa vostra, clar.
*** aquí d'això en diuen buckwheat. Gràcies a la Gemma sé que la traducció al català és fajol, gra de fajol, blat negre, cairat, blat sarraí o blat cairut (Fagopyrum esculentum). Aquí en puc trobar a la majoria de supermercats, no sé com està el panorama català. Però té molt bon gust i el pà queda molt bonic (molt negre) i té un gust molt interessant. Si us agrada fer pa i un dia en veieu, no dubteu a comprar-ne!

Estris:

Un recipient que sigui com a mínim tan ample com voleu que quedi el pa de crostons. Idealment ha de ser un recipient pesat (el millor és una cassola de ferro colat, però un pot de pyrex també serviria), amb tapa, i que pugui anar al forn. Si no teniu res d'això podeu usar una safata de forn i prou. La crosta quedarà millor si l'ambient dins el forn és humit quan poseu el pa. Per aconseguir això si esteu usant una safata de forn simplement poseu una altra safata o pot qualsevol en un altre nivell del forn, preescalfeu-lo, i quan aneu a posar el pa a dins el forn tireu un got d'aigua a la safata calenta de manera que s'evapori i formi un munt de vapor.

Elaboració:

1) En quatre bols diferents barregeu els ingredients de les 4 masses per separat. No fa falta que dissolveu el llevat en aigua calenta, però sí que s'ha d'esmicolar. Fregar-lo amb les dues mans amb una mica de farina va bé.

2) Deixeu reposar les masses. L'estona dependrà de la temperatura de casa vostra. A casa meva a l'hivern amb 8 horetes en tinc prou, però a l'hivern ha de ser més tirant a 15. Heu de veure que hagi pujat. No fa falta que sigui exactament el doble. La massa amb farina blanca pujarà més que les masses amb farina integral i amb barreja de farines. És normal, no cal que totes pugin el mateix. 

3) Feu una bola amb cada una de les masses. Per fer això aboqueu la massa sobre una superfície enfarinada. La massa serà força enganxosa. És normal. No cal que afegiu més farina a la mescla, però sí que heu d'usar una mica de farina perquè no s'enganxi per tot arreu. Plegueu la massa sobre sí mateixa dels costats al centre (podeu trobar fotos del procés a la recepta de pa a l'estil de'n Richard Bertinet de La Masovera).

4) Deixeu reposar cada bola uns cinc minuts (o el temps que sigui que trigueu a fer una bola amb les altres masses).

5) Agafeu cada una de les quatre masses i partiu-la en trossos iguals. Jo vaig pesar els meus per assegurar-me que fossin homogenis. Cada tros pesava més o menys 60 g. De cada bola de massa vaig treure'n quatre trossos.

6) Feu una bola petita amb cada un d'aquests trossos de 60 g seguint la mateixa tècnica que explicava abans: sobre una superfície enfarinada porteu els extrems de la massa cap al centre.

7) Deixeu reposar totes les boles sobre una superfície enfarinada. Les boles han de reposar uns 45 min o 1 h. No passa res si els deixeu reposar una mica més, però no cal que agafin el volum final. El pa quedarà més maco si les poseu a coure quan encara son una mica petites, perquè quan entrin al forn creixeran.

8)  Preescalfeu el forn (vosaltres coneixeu el vostre propi forn. Calculeu que estigui preescalfat quan hagin passat els 45 min). Poseu el recipient on coureu el pa a preescalfar dins el forn. Amb tapa i tot.

9) Quan hagi arribat el moment de coure, treieu el recipient del forn, i poseu les boles a dins, una al costat de l'altra amb compte de no cremar-vos. Com ja us he dit, les boles creixeran dins el forn, així que les boles s'han de tocar, però no cal que estiguin superjuntes. A mi, amb la mida de pot que vaig usar, em van sobrar tres boles. Les vaig posar en una safata al forn al costat del recipient del pa, què hi farem. Van quedar tres panets ben bons.

10) Poseu el recipient amb el pa a dins al forn. El pa s'ha de coure durant 30 minuts a 230 C (450 F).

11) Passats els 30 minuts treieu la tapa del recipient. Deixeu el pa al forn a la mateixa temperatura durant uns 7-10 minuts més, depèn de com el volgueu de torrat. Simplement treieu-lo del forn quan us agradi l'aspecte que té.

12) Quan decidiu treure el pa del forn,  treieu el pa del recipient com més aviat millor. A mi mai se m'ha enganxat (al capdavall totes les boles estan recobertes amb farina), així que l'únic que cal fer és tombar la cassola de ferro colat cap per avall i el pa rellisca sol cap a fora. Deixeu-lo refredar sobre una reixa.

Pa a l'estil Richard Bertinet

Ja sabeu que m'agrada fer pa. Sobretot faig la recepta de pa que no cal amassar, amb totes les variacions que se m'acudeixen. Però sempre tenia el cuquet d'aprendre a fer pa amassant. Un dia, fa temps (a través d'un blog però ja no recordo quin, ho sento), vaig arribar a aquest video on en Richard Bertinet, un cuiner francès que viu a Anglaterra, mostrava la seva tècnica per amassar (al video amassa una massa dolça, però la mateixa tècnica val per la massa del pa. Podeu trobar altres videos si poseu el seu nom a youtube). Vaig agafar el seu llibre (Dough) de la biblioteca, després me'l vaig comprar... Total, que fa força mesos que practico aquesta recepta de pa. No volia posar-la fins estar segura segura que li agafava el truc i que podia explicar-vos amb tot detall com funciona, i assegurar-vos que funciona i que fa un pa magnífic. Però si voleu la original ja sabeu, compreu-vos el llibre de'n Bertinet, que està traduït en castellà.

Ingredients:
500 g de farina
11 g de llevat fresc
11 g de sal
350 ml d'aigua
(un cop hagueu provat la recepta original us encoratjo a provar diferents tipus de farines: integral, de centè, de civada... Les fotos són de pa fet amb 2/3 parts de farina blanca i 1/3 part de farina de centè)



Elaboració:

1) Barregeu tots els ingredients. El llevat esmicoleu-lo ajudant-vos d'una mica de farina. Poseu-vos llevat i una mica de farina a una mà i fregueu amb l'altra. Quan tot estigui barrejat veureu que us queda una massa molt enganxosa i humida.




2) Poseu la massa sobre el marbre (sense farina ni oli) i amasseu com el meste Bertinet suggereix al seu video. Aquí hi ha un video en castellà que també ho explica.



3) Un cop estigui llesta doneu-li forma de bola. Per fer això escampeu una mica de farina al marbre. Només una mica. Poseu la massa a sobre i plegueu les vores de la massa cap al centre com a les fotos. Doneu-li la volta, amb la costura a sota, i poseu la bola en un bol. En principi se suposa que la textura de la massa hauria de ser com el cul d'un bebè. Com que la meva massa tenia farina de centè la textura va quedar una mica menys elàstica. Però perquè us en feu una idea:









4) Cobriu el bol amb un drap i deixeu reposar una hora i mitja o dues en un lloc calentó.

5) Un cop la massa ha crescut aboqueu-la amb cura al marbre on haureu posat una mica de farina. En aquest punt heu de donar forma a la massa. La forma dependrà del tipus de pa que vulgueu. Aquí vaig fer dos pans petits, però amb aquesta quantitat de massa podeu fer un sol pa gros, o baguettes, o el que vulgueu. Per fer un pa rodó seguiu la mateixa tècnica que al punt 3.





5) Deixeu reposar la massa entre 45min i 1 h més.

6)Mentre la massa està reposant poseu una cassola de ferro colat gran al forn i prescalfeu-lo a 230 C (450 F).

7) Quan el forn estigui calent i el pa hagi pujat treieu el pot del forn (vigileu! Està calent!) i poseu-hi el pa, amb compte de no desinflar-lo massa. Feu-li uns quants talls a sobre, i tapeu. Poseu a dins el forn i deixeu coure durant 30 min.





8) Al cap dels 30 minuts destapeu el pa. Deixeu-lo coure uns 7 minuts més o fins que agafi el color que vulgueu.






9) Deixeu refredar i mengeu!!

Pa integral de civada sense sal

Molt bé, ho admeto. És pa sense sal perquè em vaig oblidar de posar-hi sal. La qüestió és que es veu que el llevat s'inhibeix amb la sal, i tot i que jo m'esperava un pa aixafat (sempre surten més aixafats quan són integrals) va pujar fantàsticament i va quedar molt bé!! I tot perquè em vaig oblidar la sal. Així que no me n'he pogut estar de posar-lo a la masovera. És cert que es troba a faltar la sal en menjar-lo... i molt! Però per a tots aquells que el metge us ha dit que heu de menjar sense sal aquí teniu la recepta. I per cert, jo penso que al pa sense sal li van millor coses dolces que salades (es nota menys que no té sal!).

Aquest és una variant de la recepta del pa que no cal amassar. He seguit la mateixa recepta bàsica que al pa que no cal amassar d'olives i nous de la masovera.

Ingredients

1 tassa de farina integral (la compro a una botiga de productes locals en què tu mateix mols la farina pitjant un botó!)

2 tasses de farina blanca

1/4 de culleradeta de postre de llevat

2 cullerades soperes d'oli

1/2 tassa de flocs de civada

1 1/2 tasses d'aigua (sovint cal un rajolí més, però molt poquet!)

2 cullerades soperes de llavors de rosella

Elaboració

1) Escalfeu l'aigua que quedi tèbia (no cremant! Que mataríeu el llevat!) i hi barregeu el llevat.

2) Barregeu la resta d'ingredients secs. Afegiu l'aigua i l'oli i barregeu-ho tot amb una cullera de fusta.

3) Ho deixeu reposar, tapat amb un drap, tota la nit o fins que pugi. Jo aquesta vegada ho vaig deixar reposar les seves bones 18 h, però depèn de la temperatura.

4) Quan ja ha reposat tota la nit escampeu una mica de farina sobre el marbre i aboqueu-hi la massa. Serà molt enganxosa, més humida que les masses habituals de pà. Escampeu-hi una mica de farina per sobre (la justa perquè no se us enganxi la massa als dits) i aplaneu-la lleugerament al marbre. Tot seguit plegueu-la sobre sí mateixa portant les vores de la massa cap al centre. Doneu-li la volta i torneu a fer el mateix. Doneu-li la volta i mireu que quedi una forma més o menys definida, com una bola aixafada. Deixeu-la reposar al voltant d'1 h o 2 (depèn de la paciència que tingueu, jo he de confessar que normalment no en tinc gaire i ho enllesteixo amb 1/2 hora, però la teoria diu que es deixi reposar 2 h. També he de dir que no noto tanta diferència en deixar-ho reposar 2h o 1/2).

5) Preescalfeu el forn amb una cassola de ferro colat (aquí en diuen dutch ovens) o similar a dins a 230 C (450 F). És important que tingui tapa. La veritat és que he fet servir aquesta recepta amb cassoles de metall normal i corrents, o amb olles de vidre pyrex. El pà queda millor si el recipient conserva bé l'escalfor. Jo aquesta vegada he fer servir una cassola de fang amb tapa que vaig fer jo mateixa al crafts center de la universitat. Quina por que em feia que es trenqués!! Però tampoc tenia sentit no intentar-ho mai... així que ahir va ser el gran dia. Va resistir, i el pa va quedar esplèndid!

6) Quan el forn i el pot de dins ja està preescalfat poseu-hi la massa a dins. No us preocupeu si la massa us queda una mica abonyegada o si es desinfla una mica quan la traspasseu. És inevitable. Tapeu i poseu dins el forn. Cogueu 30 minuts a 230 C (450 F).

7) Quan hagin passat els 30 minuts treieu la tapa i cogueu 5 - 10 minuts o fins que quedi al vostre gust de torrat.

8) Deixeu-lo refredar en una reixa. Sí, deixeu-lo refredar abans de menjar!! Ja sé que és temptador, però està més bo si es deixa refredar...

Si el voleu fer amb sal, afegiu-hi 1 i 1/4 culleradetes de postre de sal.

Pa que no cal amassar d'olives i nous

Aquesta és la recepta del Pa que no cal amassar de la masovera millorada i retocada. La recepta que podeu trobar al gener de 2010 és la bàsica, i funciona molt bé. Durant aquests mesos l'he anat retocant, canviant coses aquí i allà, seguint suggeriments de llibres o d'altra gent... I he acabat amb aquesta variant de la recepta que està per llepar-se'n els dits. I el millor de tot, és un pa tendre, no massa dens, humit, amb una crosta cruixent, i no fa falta amassar!!

Ingredients

- 3 tasses de farina blanca

- 1 1/4 cullerades de postre de sal

- un quart de culleradeta de cafè de llevat viu

- una tassa i mitja d'aigua tèbia (menys si ho feu amb la farina de Barcelona)

- deu olives Kalamata sense pinyol i tallades a trossets

- dues cullerades de sopa d'oli doliva

- un grapat de nous

Elaboració

1) Barregeu tots els ingredients en un bol gros amb una cullera de fusta. Idealment barregeu el llevat amb l'aigua i deixeu-lo reposar un parell de minuts abans d'abocar-lo a la barreja. A mi també m'agrada posar l'oli després de l'aigua perquè tinc la sensació que es barreja més homogèniament. Veureu que us queda una massa molt humida i enganxifosa.

2) Tapeu el bol amb un drap humit i deixeu reposar de 6 a 24 hores. Quan estigui llest haurà augmentat molt de volum. El secret d'aquest pa, i la raó per la qual no cal amassar-lo, és que la massa és molt més humida que la del pa convencional, i que puja durant molta estona. Això produeix més o menys el mateix efecte (l'alineament del gluten, segons tinc entès) que l'amassat.

3) Enfarineu una mica un tros de marbre net i sec i aboqueu-hi la barreja. Enfarineu una mica la superfície del pa també. Amb els dits (però sense manipular massa, perquè encara és una massa molt enganxosa) estireu una mica la massa fins que quedi més o menys circular/rectangular. Plegueu la massa sobre sí mateixa portant les quatre cantonades al centre. Gireu la massa de bocaterrossa i repetiu l'operació. Veureu que la segona vegada que ho feu el pas d'estirar la massa costa més, perquè la massa ha quedat més elàstica. En tot aquest procés no es tracta d'incorporar farina a la massa, simplement espolvoregeu-ne una mica a la superfície per poder manipular-la i que no us quedin les mans plenes de massa. És molt enganxosa.

4) Replegueu-la una mica sobre sí mateixa perquè tingui una forma aproximadament de bola. Repeteixo que no és ferma, sinó enganxosa, i quan la deixeu sobre el marbra s'aplanarà. Hauria de quedar una mica com a la foto.

5) Preescalfeu el forn a uns 225 graus C (450 F) amb una olla (tapada) que pugui anar al forn on coureu el pa a dins. A mi m'agrada escalfar el forn en aquest punt perquè així la massa reposa una mica. En moltes receptes hi diu que s'ha de deixar reposar dues hores, que pugi, però no hi acabo de trobar el sentit perquè en el següent pas es manipula la massa i es desinfla un altre cop.

6) Quan el forn estigui calent agafeu la massa i poseu-la a l'olla. Feu-ho ràpidament i evitant manipular gaire la massa perquè no es desinfli. Tapeu l'olla i introduïu-la al forn.

7) Tingueu-la al forn durant 30 minuts (amb la farina de Barcelona vaig haver d'augmentar el temps de cocció a 50 minuts). Passat aquest temps treieu la tapa i acabeu de coure uns 10 minuts més fins que la crosta es vegi daurada.

8) Treieu del forn i deixeu reposar una mica abans de menjar. El pa calent ve molt de gust, però aquest queda millor si es deixa reposar un parell d'hores abans de clavar-hi queixalada.

Si voleu que el pa quedi alt i amb una bona forma podeu fer servir una olla del diàmetre que més o menys voleu que tingui el pa (15-25 cm diria jo). Si no us fa res que quedi una mica aixafat, i que a vegades agafi formes estranyes (depèn de com d'accidentada sigui la transferència de la massa tova a l'olla calenta) ho podeu fer amb una olla més grossa i també queda bé. El de la foto el vam fer amb una olla més grossa que el pa.

Malhauradament (i encara no he trobat la forma de solucionar-ho) al cap d'unes hores la crosta deixa de ser dura. Jo crec que deu ser perquè l'interior del pa és molt humit (cosa que està molt bé perquè el fa molt bo!). Potser podria provar de coure'l una mica més... Si ho descobreixo ja us avisaré!

Torradetes de Santa Teresa ("torrijas")

Aquesta és una altra recepta d'aprofitament.

Ingredients:
Pa sec a llesques.
Llet per cobrir les llesques (depenent de quant pa tingueu en necessitareu més o menys, compteu que l'ha d'entovir).
1 Ou.
Oli d'oliva suau.
Un rajolinet d'anís.
Sucre.
Canyella en pols.

Elaboració:
Poseu el pa en una safata, que quedin planes les llesques i les unes al costat de les altres. Aleshores tireu-hi llet per sobre fins que quedi tota la base amb una mica de llet. Al cap de 5minuts gireu les llesques i repetiu l'operació. La idea és que el pa vagi xupant la llet i quedi tovet. Afegiu-hi un rajolinet d'anís i espolvoregeu les llesques amb una miqueta de canyella en pols.
Poseu una paella amb força oli a calentar. En un plat bateu l'ou i passeu-hi les llesques, aleshores les poseu a la paella a fregir. Quan ja hagin quedar daurades per fora les poseu en un plat amb paper de cuina perquè xupi l'excés d'oli.
Abans de servir-les, poseu sucre en un plat i arrebosseu les llesques.

Pa que no necessita amassar

Avantatges: Aquesta és la recepta del pa de llavors que heu tastat de la masovera tantes vegades. És un pa que està molt bé de fer perque no necessita amassar! Simplement és important deixar-lo reposar moltes hores, moltes més que el pa normal.

Ingredients

3 tasses de farina (queda més bo si poseu meitat farina blanca meitat integral)

1 i 1/4 cullerades de postre de sal

1 tassa i mitja d'aigua

1/4 cullerada de postre de llevat

Llavors al gust (lli, sèsam, girasol, carbassa, rosella...)

Elaboració

1) S'escalfa lleugerament l'aigua al microones, que quedi tèbia, i s'hi posa el llevat i es remena. S'hi deixa uns minutets.

2) Es barreja la farina, la sal i les llavors en un bol. S'hi tira l'aigua amb el llevat i es barreja tot (amb una cullera ja va bé)

3) S'embruta amb mantega un recipient. Si pot ser, és mes fàcil si és de mida mes petita que el motlle on es courà. També es pot posar paper encerat enlloc de la mantega. Poseu-hi la massa a dins. Si voleu, escampeu unes quantes llavors per la superfície, quedarà més bonic.

4) Deixeu reposar 8-12 hores (jo a vegades l'he deixat reposar 6 hores, i a vegades 24, i també va bé. Depèn molt de la temperatura de l'ambient). Ha de pujar. Si esta en un lloc calentó, millor.

5) Un parell d'hores abans de coure'l piqueu sobre la superfície del pa per eliminar les bombolles grans d'aire. Deixeu reposar un parell d'hores més. (jo a vegades em salto aquest pas i no passa res)

6) Preescalfeu el forn a uns 225 graus C (450 F), i també el recipient on es courà el pa, que ha de tenir tapa. L'ideal es una cassola de ferro colat. Jo ara ho he fet amb una cassola de vidre i també va bastant bé. Si no teniu res d'això una olla normal que pugui anar al forn ja anirà bé, tapada amb paper d'alumini. Pero la crosta queda millor si es un recipient que mantingui l'escalfor.

7) Quan estigui preescalfat el forn i el recipient poseu la massa en el motlle, intentant manipular poc la massa perque no es trenquin les bombolles d'aire. Si heu usat paper encerat poseu-lo a coure amb el paper i tot. Això evita manipulació i li va bé. Deixeu-ho coure amb la tapa durant uns 50 minuts.

8) Treieu la tapa i deixeu-ho coure 5-10 minuts mes fins que es dori la superfície.

9) Treieu-lo del motlle, i arrenqueu-li el paper encerat si l'heu posat. Hauria de ser molt fàcil.

Ja el teniu a punt per menjar!! Vigileu que no us cremeu la llengua, que amb la oloreta que fa, costa esperar!

Com a curiositat, heu de saber que aquesta recepta depèn molt de la farina. A Estats Units la farina és diferent, i en lloc de coure-ho 50 min només s'ha de coure 30 min. A Barcelona en lloc de 1 tassa i mitja segurament necessiteu menys aigua (1 1/4 tasses, més o menys).