l'ocell

Avui, de tots és sabut el fred que fa ...

Amb el meu constipat i la meva afonia prou me'n guardo de sortir de casa ...

Però avui he tingut visita ... sí, si l'ocell ... que veieu, ha vingut a veure'm i m'ha explicat una cosa ...

M'ha dit que sóc d'aquelles que pensen que tot el que brilla és or ... i m'ha fet veure que quan a la quincalla li dóna el sol també enlluerna ... però no deixa de ser quincalla ...

Que potser ja començo a ser grandeta per a veure que no sempre en qui confio cegament ... és de qui millor em puc refiar ...

Que la vida no són tot boniques paraules ... que el que compte són els fets ... perquè diu, que de paraules boniques l'ocell en veu volar cada dia pel seu costat ...

empeses pel vent ...

Que m'ho havia de dir, perquè em feien mal i perquè jo no m'ho volia creure ... perquè sóc de les que encara penso que les persones que de veritat m'estimo ... també elles m'estimen així a mí ...

I ja veus tu, vet aquí que té raó ...

si el passerell sóc jo i no pas ell !

Si ja ho diu la cançó ... la vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida, ay dios ...

Autor fotofrafia: Josep

Sóc egoista

Ho he escrit pensant en una persona especial que avui celebra el seu aniversari.

Però des d'aquí m'agradaria fer-lo extensiu a tota la gent que per una o altra raó és important en la meva vida.

" No et nego pas que sóc egoista,

perquè sé que és així,

al demanar que en el record dels teus sentiments,

guardis sempre un espai per a mi "

Encara que a vegades en crec sola, sempre veig que hi sou a prop.


fotografia: Antonia Jurado

papallones de colors

Ha començat el setembre com va acabar l’agost, a l’espera ... . A l’espera de la trucada que farà canviar els neguits que ara segueixen furgant en el meu cap, per papallones de mil colors. I estic segura que arribarà i serà demà o potser demà passat ... . Però arribarà, i de ben segur serà una trucada positiva d’aquelles que mentre parles el batec del cor es dispara fins a uns límits que no podies ni tan sols imaginar. En tinc ganes, moltes ganes ... moltíssimes !!! de tornar a aquella “adorable rutina”. Ben cert és que quan estem bé no ens n’adonem del bé que estem. Però de tot se n’ha d’extreure la part positiva i així ho estic fent. Feia temps que m’havia plantejat l’opció de tenir un bloc ... doncs, ja el tinc !!! el llibres s’acumulaven a les estanteries ... doncs, ja no en queden tants !!! necessitava temps per a mi i resituar-me, doncs tot aquest mes que he disposat per a fer-ho ... I a més de tot això m’he adonat, per si encara em quedava algun dubte, de la importància de L'AMISTAT !. He pogut veure a persones que feia temps que no veia, he tingut contacte via telèfon o e-mail, etc. amb persones que d’una manera o altra m’han fet sentir bé i potser també a alguna d’elles li he pogut jo donar un cop de mà (així ho espero!), perquè és així.

Avui per tu, demà per mi o a la inversa, tant se val ara ! El que compte és que en aquest nostre petit món o gran univers sempre hi ha algú que t’aprecia, que t’estima i de vegades un gest, una mirada, una conversa, un somriure, un silenci ... et regalen tot allò que necessites en aquell precís instant i tal com he dit abans, llavors són com papallones que es mouen dintre teu.
A tots vosaltres gràcies per deixar-me compartir la vostra amistat i d’alguna manera formar part de mi mateixa, doncs n’hi ha un trosset de cadascú de vosaltres en el meu cor. :)

(aut.foto: Benildo Cano)