365

Amor escalfava e aflamava(i ablamava) l'amic en membrança(record) de son amat. E l'amat lo refredava ab llàgremes(amb llàgrimes) e plors, e ab oblidament dels delits d'aquest món, e ab renunciament dels vans honraments(honors). E creixien les amors con(quan) l'amic membrava(recordava) per qui sostenia llangors(abatiments), tribulacions, ni los hòmens(els homes) mundans per qui sostenien treballs, persecucions.

364

Embriagava's l'amic de vi, qui membrava(recordava), entenia e(i) amava l'amat. Aquell vi amarava l'amat ab sos(amb els seus) plors e ab les llàgremes(llàgrimes) de son amic.

316

- Posat m'has, amat, enfre(entre) mon mal e(i) ton bé. A la tua(teva) part sia(hi hagi) pietat, misericòrdia, paciència, humilitat, perdó, ajuda e restaurament; a la mia part sia contricció(penediment), perseverança, membrança(memòria), ab(amb) sospirs, llàgremes(llàgrimes) e plors de la tua santa passió.

303

Perillava l'amic en lo gran pèlag(mar profund) d'amor, e(i) confiava's en son amat, qui li acorria ab tribulacions(el socorria amb situacions difícils), pensaments, llàgremes(llàgrimes) e plors, sospirs e llanguiments(decaïments); per ço cor(perquè) lo pèlag era d'amors, e de honrar ses honors.

276

Ab llàgremes(Amb llàgrimes) de sos ulls recontava l'amic la passió e(i) la dolor que son amat sostenc(sostingué) per sa amor; e ab tristícia(tristesa), pensaments, escrivia les paraules que deïa(deia); e ab misericòrdia, esperança, se conhortava(es consolava).

234

Asoliava's(S’aïllava) l'amic, e(i) acompanyaven son cor pensaments, e sos ulls llàgremes e plors, e son cos afliccions e dejunis. E con(quan) l'amic tornava en la companyia de les gents, desemparaven-lo totes les coses damunt dites, e estava l'amic tot sol enfre(entre) les gents.

182

Complanyia's(Es lamentava) l'amic de son amat, con(quan) tant greument lo faïa(el feia) turmentar a amor; e(i) escusava's l'amat muntiplicant(augmentant) a l'amic treballs e perills, pensaments, e llàgremes(llàgrimes) e plors.

173

Deïa(Deia) l'amic: 

-Si vosaltres, amadors, volets(voleu) foc, venits(veniu) a mon cor e encenets(i enceneu) vostres llànties; e si volets aigua, venits als meus ulls, qui decorren de llàgremes(que deixen córrer avall llàgrimes); e si volets pensaments d'amor, venits-los pendre a mes cogitacions(als meus pensaments).

117

Encontraren-se(Es van trobar) l'amic e(i) l'amat, e foren testimonis de llur encontrament saluts(salutacions), abraçaments, e besars, e llàgremes, e plors. E demanà l'amat a l'amic, de son estament(sobre el seu estat); e l'amic fo embarbesclat(es va restar perplex) en presència de son amat.

112

Anava l'amic en una terra estranya on cuidava atrobar(feia per trobar) son amat, e(i) en la via(el camí) assaltejaren-lo dos lleons. Paor hac de mort(Tingué por de morir) l'amic, per ço cor desirava(desitjava) viure per servir son amat; e tramès(envià) son remembrament(record) a son amat, per ço que(per tal que) amor fos a sos traspassaments(en la seva mort); per la qual amor mills(millor) pogués sostenir la mort. Dementre que l'amic remembrava l'amat, los lleons vengren(vingueren) humilment a l'amic, al qual lleparen les llàgremes de sos ulls qui ploraven, e les mans e els peus li besaren. E l'amic anà en pau encercar(buscar) son amat.

94

Sembrava l'amat en lo cor de l'amic desigs, sospirs, virtuts e(i) amors. Regava l'amic les sements ab llàgremes(llavors amb llàgrimes) e ab plors

79

- Digues foll(boig), quan venc(vingué) en tu amor? 

Respòs(Respongué): 
- En aquell temps que m'enriquí, e(i) em poblà mon cor de pensaments, desirers(desitjos), sospirs, llanguiments(decaïments), e abundà mos ulls de llàgremes e de plors. 
- Què t'aportà amor? 
- Belles faiçons(imatges), honraments, e valors de mon amat. 
- En què vengren(vingueren)? 
- En membrança(memòria) e en enteniment. 
- Ab(Amb) què els reebist(vas rebre)? 
- Ab caritat, esperança. 
- Ab què els guardes? 
- Ab justícia, prudència, fortitudo(fortalesa), temprança.

49

Dubtà l'amic que son amat no li fallís a ses majors necessitats(no respongués les seves majors necessitats); e(i) desenamorà l'amat son amic. E hac(tingué) contricció, penediment, l'amic en son cor; e l'amat reté(restituí) al cor de l'amic esperança, caritat; e als ulls llàgremes(llàgrimes) e plors, per ço que(per tal que) retornàs amor en l'amic.

48

Ab(Amb) senyals d'amor se parlaven l'amic e(i) l'amat; e ab temor, pensaments, llàgremes(llàgrimes) e plors recontava(explicava) l'amic a l'amat sos llanguiments(decaïments).