173

Deïa(Deia) l'amic: 

-Si vosaltres, amadors, volets(voleu) foc, venits(veniu) a mon cor e encenets(i enceneu) vostres llànties; e si volets aigua, venits als meus ulls, qui decorren de llàgremes(que deixen córrer avall llàgrimes); e si volets pensaments d'amor, venits-los pendre a mes cogitacions(als meus pensaments).

99

Atrobà(Es trobà) l'amic son amat qui estava menyspreat enfre(entre) les gents, e dix(i digué) a l'amat que gran injúria era feta a sos honraments(al seu honor). Respòs(Respongué) l'amat, e dix que ell prenia deshonors per fretura(carència) de fervents e devots amadors. Plorà l'amic e muntiplicaren(augmentaren) ses dolors; aconsolava'l l'amat mostrant-li sos capteniments(la seva manera d’obrar).