336

Oïa blasmar l'amic son amat, en lo qual blasme veïa(i en aquest blame hi reconeixia) l'enteniment, la justícia e(i) la paciència de son amat, cor(perquè) la justícia punia(castigava) los blasmadors, e la paciència los esperava a contricció, penediment. E per açò és questió en qual(per això hom es pregunta quin) dels dos l'amic creïa pus fortment(creia més fortament).

327

- Pregaven Nostra Dona e(i) los àngels, e els sants de glòria, mon amat; e con remembré(quan vaig recordar) la error en què el món és per desconeixença, membré gran la justícia de mon amat, e gran la desconeixença de sos(dels seus) enemics.

323

- Amat! Si tu ajudes als hòmens justs(homes justos), de llurs mortals enemics, ajuda a muntiplicar mos(augmentar els meus) pensaments en desirar tes honors(desitjar els teus honors); e(i) si tu ajudes als hòmens injusts, con(quan) recobren justícia, ajuda al teu amic com faça de ta volentat(perquè faci de la teva voluntat) sacrifici a ta llaor(la teva lloança), e de son cos, a testimoni d'amor per via de martire(martiri).

310

- Lo teu poder, amat, me pot salvar per benignitat, pietat e(i) perdó, e pot-me damnar(condemnar) per justícia e per colpes de mes falliments(culpes dels meus pecats). Complesca(Que compleixi) ton poder ton voler en mi; cor(perquè) tot és compliment(plenitud), sia que em dons(ja sigui que em donis) salvació o damnament.

286

Escusava(Justificava) l'amic son amat a aquells qui deïen(deien) que el món és eternal, dient que son amat no hagra justícia perfeta(tindria justícia perfecta) si no retés a cascuna(retornés a cada) ànima son cos; a lo qual no fóra bastant lloc ni matèria ordinal(per a la qual cosa no existiria prou espai ni matèria comuna); ni el món no fóra ordenat a una fi tan solament, si fos eternal; e(i) si no ho fos, defallira(minvaria) en son amat perfecció de volentat(voluntat), saviea(saviesa).

285

Veïa(Veia) l'amic que el món és creat, com sia(si fos) cosa que eternitat se convenga mills ab(concordés millor amb) son amat, qui és essència infinida(infinita) en granea e(grandesa i) en tota perfecció, que ab lo món, qui ha(té) quantitat finida. E per açò(això), en la justícia de son amat veïa l'amic que la eternitat de son amat cové(convé) ésser davant a temps e a quantitat finida.

282

Bastia e(i) obrava l'amic una bella ciutat on estegués son amat. Ab(Amb) amor, pensaments, plants(laments), plors e llanguiments(decaïments) la obrava; e ab plaers, esperança, devoció la ornava; e ab fe, justícia, prudència, fortitudo(fortalesa), temprança la guarnia.

264

Plorava e havia tristícia(i tenia tristesa) l'amic con veïa a los infeels innorantment(quan veia els infidels ignorantment) perdre son amat; e alegrava's en la justícia de son amat, qui turmentava aquells qui el coneixien e li eren desobedients. E per açò fo-li feta questió(per això li va ser feta una pregunta), qual era major: o sa tristícia, o sa alegrança(la seva alegria), ni si havia(tenia) major benanança(felicitat) con veïa(veia) honrar son amat, o major malanança(infelicitat) con lo veïa deshonrar.

256

Falses(Falsos) lloadors blasmaven un dia l'amic en presència de son amat. Havia(Tenia) l'amic paciència, e(i) l'amat justícia, saviea(saviesa), poder. E l'amic amà més ésser blasmat e reprès, que ésser negú(ningú) dels falses blasmadors.

204

Combatien-se colpes e(culpes i) mèrits en la consciència e la volentat(voluntat) de l'amic; e justícia, membrança(record), muntiplicaven(augmentaven) consciència; e misericordia, esperança, muntiplicaven benanança(felicitat) en la volentat de l'amat. E per açò(per això) los mèrits vencien les colpes e torts(greuges) en la penitència de l'amic.

203

- Digues, foll(boig): ¿qual ames més: o la misericòrdia de ton amat, o la justícia de ton amat? 

Respòs(Respongué) que tant li covenia amar e tembre(i témer) justícia, que nulla majoritat de voler no devia haver en sa volentat a amar nulla cosa sobre(que no podia tenir cap altra voluntat més gran d’estimar cap altra cosa per sobre) la justícia de son amat.

140

Anava's(S’anava) l'amic combatre per honrar son amat, e menà(i conduí) en sa companyia fe, esperança, caritat, justícia, prudència, fortitudo(fortalesa), temprança, ab(amb) què vencés los enemics de son amat; e fóra vençut l'amic si no li ajudàs(l’hagués ajudat) son amat a significar ses nobilitats(donar sentit a les seves nobleses) a son amic.

128

- Muntiplica(augmenta) la enemistat qui és enfre(entre) les gents e(i) mon amat, e promet dons e guardons mon amat, e menaça ab(amenaça amb) justícia, saviea(saviesa). E memòria e volentat (voluntat) menyspreen ses menaces e sos prometiments.

97

Demanaren a l'amic de qui era. Respòs: 

- D'amor. 
- De què est(ets)? 
- D'amor. 
- Qui t'ha engenrat? 
- Amor. 
- On nasquist(vas néixer)? 
- En amor. 
- Qui t'ha nodrit? 
- Amor. 
- De què vius? 
- D'amor. 
- Con has(tens) nom? 
- Amor. 
- D'on véns? 
- D'amor. 
- On vas? 
- A amor. 
- On estàs? 
- En amor. 
- Has altra cosa mas amor? 

Respòs: 

- Hoc, colpes e torts(Sí, culpes i danys) contra mon amat. 
- Ha(Té) en ton amat perdó ? 
Dix(Digué) l'amic que en son amat era misericòrdia e(i) justícia, e per açò(per això) era son hostal enfre(entre) temor e esperança.

79

- Digues foll(boig), quan venc(vingué) en tu amor? 

Respòs(Respongué): 
- En aquell temps que m'enriquí, e(i) em poblà mon cor de pensaments, desirers(desitjos), sospirs, llanguiments(decaïments), e abundà mos ulls de llàgremes e de plors. 
- Què t'aportà amor? 
- Belles faiçons(imatges), honraments, e valors de mon amat. 
- En què vengren(vingueren)? 
- En membrança(memòria) e en enteniment. 
- Ab(Amb) què els reebist(vas rebre)? 
- Ab caritat, esperança. 
- Ab què els guardes? 
- Ab justícia, prudència, fortitudo(fortalesa), temprança.

42

Les claus de les portes d'amor són daurades de consirers(consideracions), sospirs e(i) plors, e el cordó de les claus és de consciència, contricció, devoció, satisfació; e el porter és de justícia, misericòrdia.

41

Ab(Amb) ulls de pensaments, llanguiments(decaïments), de sospirs, e(i) de plors, esguardava l'amic son amat; e ab ulls de gràcia, justícia, pietat, misericòrdia, liberalitat, l'amat esguardava son amic. E l'aucell(ocell) cantava lo plaent esguardament damunt dit(esmentat).