366

- Digues, foll(boig), què és aquest món? 

Respòs(Respongué): 
- Presó dels amadors, servidors de mon amat. 
- E(I) qui els met(posa) en presó ? 
Respòs: 
- Consciència, amor, temor, renunciament, contricció(penediment), companyia d'àvol(de mala) gent; e és treball sens guardó, on és puniment(càstig).

349

Ab frevor e(Amb fervor i) temor anava l'amic en son viatge honrar(per honrar) son amat: frevor lo portava, temor lo conservava. Dementre que l'amic enaixí(així) anava, trobà sospirs e plors qui li aportaven saluts(salutacions) de son amat. E és questió per qual(hom es pregunta per quin) de tots quatre fo mills assolaçat(va ser millor alegrat) l'amic en son amat.

300

-Amat, en lo carçre(la presó) d'amor me tens enamorat ab(amb) tes amors, qui m'han enamorat de tes amors, per tes amors e(i) en tes amors. Cor als no est, mas amors(Perquè no ets altra cosa que amor), en les quals me fas estar sol e ab companyia de tes amors, e de tos honraments(els teus honors). Car(Ja que) tu est sol en un sol, qui són(estic) solitari ab mos pensaments, con(com) la soliditat tua(teva solitud), sola en honors, m'haja sola a honrar e lloar ses valors sens temor dels desconeixements qui no t'han(et tenen) sol en llurs amors.

293

- Foll(Boig), saps què és viltat(vilesa)? 
Respòs(Respongué): 
-Vils pensaments. 
- E(I) què és lleialtat? 
- Temor de mon amat, nada(nascuda) de caritat e de vergonya, qui(que) tem blasme de les gents. 
- E què és honrament(honor)? 
Respòs: 
- Cogitar(Meditar sobre) mon amat, e desirar(desitjar) e lloar sos honraments.

239

- Digues, foll(boig), ¿qual feix és pus(més) feixuc e(i) pus greu: o treballs per amor, o treballs per desamor? 

Respòs(Respongué) que ho demanàs(demanés) als hòmens(homes) qui fan penitència per amor de son amat o per temor dels turments infernals.

195

Tan fortment desirava(fortament desitjava) l'amic llaors e honraments(lloances i honors) de son amat, que dubtava que els membràs(recordés); e tan fortment aïrava(odiava) les deshonors de son amat, que dubtava que les aïràs. E per açò(això) l'amic estava embarbesclat enfre(indecís entre) amor e temor per son amat.

171

Amor és bulliment d'audàcia e(i) de temor per frevor(fervor); e amor és final volentat(voluntat) a desirar(desitjar) son amat. E amor és aquella cosa qui aucís(que matà) l'amic con(quan) oí cantar de les bellees(belleses) de son amat. E amor és ço(allò) que és ma mort, e en què està tots jorns(cada dia) ma volentat.

119

Amava l'amic tots aquells qui temien son amat; e havia(i tenia) temor de tots aquells que no temien son amat; e per açò fo questió(per això hom es preguntava) qual era major en l'amic: o amor, o temor.

97

Demanaren a l'amic de qui era. Respòs: 

- D'amor. 
- De què est(ets)? 
- D'amor. 
- Qui t'ha engenrat? 
- Amor. 
- On nasquist(vas néixer)? 
- En amor. 
- Qui t'ha nodrit? 
- Amor. 
- De què vius? 
- D'amor. 
- Con has(tens) nom? 
- Amor. 
- D'on véns? 
- D'amor. 
- On vas? 
- A amor. 
- On estàs? 
- En amor. 
- Has altra cosa mas amor? 

Respòs: 

- Hoc, colpes e torts(Sí, culpes i danys) contra mon amat. 
- Ha(Té) en ton amat perdó ? 
Dix(Digué) l'amic que en son amat era misericòrdia e(i) justícia, e per açò(per això) era son hostal enfre(entre) temor e esperança.

82

Demanaren a l'amat, de la amor de son amic. Respòs(Respongué) que l'amor de son amic és mesclament de plaer e malanança(i infelicitat), e de temor, ardiment(valor).

48

Ab(Amb) senyals d'amor se parlaven l'amic e(i) l'amat; e ab temor, pensaments, llàgremes(llàgrimes) e plors recontava(explicava) l'amic a l'amat sos llanguiments(decaïments).

45

Dos són los(els) focs qui escalfen l'amor de l'amic: la un es bastit de desigs, plaers e cogitacions(i pensaments); l'altre és compost de temor, llanguiment(decaïment), e de llàgrames(llàgrimes) e de plors.

17

Enfre(entre) temor e(i) esperança ha fet hostal amor, on viu de pensaments e mor per oblidaments con(oblits com [de la mateixa manera que]) los fonaments són sobre los delits d'aquest món.