273

Temptà amor l'amic, de saviesa; e féu-li questió(i li va preguntar) si l'amat l'amava més en pendre(prendre) sa natura o en recrear-lo. E l'amic fo embarbesclat tro(va restar perplex fins) que respòs(respongué) que la recreació se convenc a esquivar malanança(era necessària per evitar la desgràcia), e l'encarnació a donar benanança(felicitat). E de la responsió fo feta altra questió(resposta en sorgí una altra pregunta): qual fo major(quin era el més gran) amor.

264

Plorava e havia tristícia(i tenia tristesa) l'amic con veïa a los infeels innorantment(quan veia els infidels ignorantment) perdre son amat; e alegrava's en la justícia de son amat, qui turmentava aquells qui el coneixien e li eren desobedients. E per açò fo-li feta questió(per això li va ser feta una pregunta), qual era major: o sa tristícia, o sa alegrança(la seva alegria), ni si havia(tenia) major benanança(felicitat) con veïa(veia) honrar son amat, o major malanança(infelicitat) con lo veïa deshonrar.

111

Cantava l'amic e deïa(deia): 

- Oh, con gran malanança(quina gran infelicitat) és amor! Ah, con gran benanança(felicitat) és amar mon amat, qui ama sos amadors ab(amb) infinida amor, eternal, complida en tots acabaments(acomplerta plenament)!

82

Demanaren a l'amat, de la amor de son amic. Respòs(Respongué) que l'amor de son amic és mesclament de plaer e malanança(i infelicitat), e de temor, ardiment(valor).

80

Cantava l'amat e deïa(i deia) que poc sabia l'amic d'amor si havia(tenia) vergonya de lloar son amat, ni si el temia honrar en aquells llocs on pus(més) fortment és deshonrat; e poc sap d'amar qui s'enuja(s’enutja) de malanança(infelicitat); ni qui es desespera de son amat no fa concordança d'amor e esperança.

67

Remirava l'amic un lloc en lo qual havia vist son amat, e deïa(i deia):
- Ah, lloc qui em representes les belles costumes(els bells costums) de mon amat! Diràs a mon amat que io sostenc(jo sostinc) per son amor, treball e malanança(infelicitat).
Respòs(Respongué) lo lloc:
- Con(Quan) en mi era ton amat, soferia per ta amor major treball e malanança que tots los altres treballs ni les altres malanances que amor pot donar a sos servidors.

66

- Digues, foll(boig), quina cosa és malanança(infelicitat)?

Respòs(Respongué):

- Membrança(Record) de les deshonors qui són fetes a mon amat, digne de tots honraments.

65

Demanaren a l'amic qual cosa era benanança(felicitat). Respòs que malanança(infelicitat) sostenguda per amor.

58

Cantava l'aucell(ocell) en un ram(una branca) de fulles e(i) de flors, e lo vent menava les fulles e aportava odors de les flors. Demanava l'amic a l'aucell què significava lo moviment de les fulles ni la odor de les flors. Respòs(Respongué): 

- Les fulles signifiquen, en llur moviment, obediència; e la odor, sofrir e malanança(malaurança).