282

Bastia e(i) obrava l'amic una bella ciutat on estegués son amat. Ab(Amb) amor, pensaments, plants(laments), plors e llanguiments(decaïments) la obrava; e ab plaers, esperança, devoció la ornava; e ab fe, justícia, prudència, fortitudo(fortalesa), temprança la guarnia.

140

Anava's(S’anava) l'amic combatre per honrar son amat, e menà(i conduí) en sa companyia fe, esperança, caritat, justícia, prudència, fortitudo(fortalesa), temprança, ab(amb) què vencés los enemics de son amat; e fóra vençut l'amic si no li ajudàs(l’hagués ajudat) son amat a significar ses nobilitats(donar sentit a les seves nobleses) a son amic.

79

- Digues foll(boig), quan venc(vingué) en tu amor? 

Respòs(Respongué): 
- En aquell temps que m'enriquí, e(i) em poblà mon cor de pensaments, desirers(desitjos), sospirs, llanguiments(decaïments), e abundà mos ulls de llàgremes e de plors. 
- Què t'aportà amor? 
- Belles faiçons(imatges), honraments, e valors de mon amat. 
- En què vengren(vingueren)? 
- En membrança(memòria) e en enteniment. 
- Ab(Amb) què els reebist(vas rebre)? 
- Ab caritat, esperança. 
- Ab què els guardes? 
- Ab justícia, prudència, fortitudo(fortalesa), temprança.