Aquesta traducció no reflecteix els canvis fets des de 2021-02-26 a l' original anglès.

Podeu donar un cop d'ull a aquests canvis. Vegeu la Guia de traducció per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les traduccions d'aquest article.
Contacteu amb l'Equip de traducció per col·laborar en la traducció al català del web de GNU.

Llicències

Índex de continguts

El programari que es publica hauria de ser programari lliure. Per a què sigui lliure cal difondre'l sota els termes d'una llicència de programari lliure. Normalment utilitzem la Llicència Pública General de GNU (GNU GPL), especificant la versió 3 o qualsevol versió posterior, però de manera ocasional podem utilitzar altres llicències de programari lliure. Per als programes del Projecte GNU només utilitzem llicències compatibles amb la Llicència Pública General de GNU.

La documentació per al programari lliure hauria de ser documentació lliure, de manera que tothom pugui distribuir-la i millorar-la, igual que el programa que descriu. Per a què sigui lliure cal difondre-la sota els termes d'una llicència de documentació lliure. Normalment utilitzem la Llicència de Documentació Lliure de GNU (GNU FDL), però de manera ocasional utilitzem altres llicències de documentació lliure.

Si heu començat un nou projecte i no esteu segurs de quina llicència utilitzar, el document Com triar una llicència per al vostre treball detalla les nostres recomanacions en una guia fàcil de seguir. Si només voleu una referència ràpida, tenim una pàgina que enumera les nostres llicències copyleft recomanades.

Tenim també una pàgina que exposa el problema de la llicència BSD.

Avaluació de llicències

Si trobeu una llicència no esmentada a la nostra llista de llicències, podeu demanar-nos que l'examinem per veure si és una llicència lliure. Envieu si us plau una còpia de la llicència (i l'adreça on la vau trobar) a <licensing@fsf.org>. La junta directiva i els nostres experts en llicències la revisaran. Si la llicència té algunes condicions inusuals, es poden plantejar problemes filosòfics difícils; per aquesta raó no podem prometre una resolució ràpida.

Recursos comuns per a totes les nostres llicències

Tenim una sèrie de recursos per ajudar a la gent a entendre i utilitzar les diverses llicències:

La Llicència Pública General (GPL) de GNU

Sovint s'anomena "GNU GPL" (acrònim de GNU General Public License) a la Llicència Pública General de GNU. És la llicència de la majoria dels programes del Projecte GNU i de més de la meitat dels paquets de programari lliure. La darrera versió és la 3.

La Llicència Pública General Reduïda (LGPL) de GNU

La Llicència Pública General Reduïda (LGPL) de GNU s'utilitza en algunes (no pas totes) biblioteques del Projecte GNU. La darrera versió és la 3.

La Llicència Pública General Affero (AGPL) de GNU

La Llicència Pública General Affero de GNU es basa en la GNU GPL, però té una clàusula addicional que permet als usuaris que interactuen sobre una xarxa amb el programa rebre el codi font del programa. Recomanen utilitzar-lo per a qualsevol programa que hagi de funcionar habitualment sobre una xarxa. La darrera versió és la 3.

La Llicència de Documentació Lliure de GNU (GFDL)

La Llicència de Documentació Lliure de GNU és una forma de copyleft destinada als manuals, als llibres de text i a d'altres documents per a garantir a tothom la llibertat efectiva de copiar i de distribuir el document amb o sense modificacions, i amb o sense finalitats comercials. La darrera versió és la 1.3.

Excepcions a les llicències de GNU

Alguns programes de GNU tenen permisos addicionals o excepcions especials a certes condicions d'alguna de les principals llicències. Com que alguns d'ells s'utilitzen habitualment i se susciten moltes preguntes al respecte, hem començat a recollir-les a la nostra pàgina d'excepcions.

Adreces de les llicències

Si poseu un enllaç cap a les nostres llicències, normalment serà millor que apunti a la darrera versió; per això les adreces normalitzades com http://www.gnu.org/licenses/gpl.html no tenen número de versió. No obstant, de vegades podeu necessitar posar un vincle a una determinada versió d'una llicència. En aquest cas, podeu utilitzar les següents adreces [saltar-se les adreces]:

La Llicència Pública General (GPL) de GNU
GPLv3, GPLv2, GPLv1
La Llicència Pública General Reduïda (LGPL) de GNU
LGPLv3, LGPLv2.1
La Llicència Pública General Affero (AGPL) de GNU
GNU AGPLv3 (La versió 1 de la Llicència Pública General Affero no és una llicència de GNU, però es va dissenyar amb un propòsit molt semblant al de la AGPL de GNU.)
La Llicència de Documentació Lliure de GNU (GFDL)
FDLv1.3, FDLv1.2, FDLv1.1

Les adreces estables de cada llicència en cadascun dels formats són les de les pàgines corresponents. No totes les versions estan disponibles en cada format. Si en necessiteu una que no hi és, escriviu-nos.

Vegeu també la pàgina amb les versions anteriors de les llicències.

Traduccions no oficials

Jurídicament parlant, la versió original en anglès de la Llicència Pública General és la que especifica les condicions de distribució dels programes de GNU. Tanmateix, per ajudar la gent a entendre millor aquestes llicències, donem permís per a publicar traduccions a altres llengües, sempre que es respectin les nostres normes per a traduccions no oficials.

Còpies literals i distribució

La nota de copyright estàndard per a les pàgines web de GNU és ara la Llicència Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional. Abans era (i encara ho és en algunes pàgines):

Es permet realitzar i distribuir còpies literals d'aquest article a tot el món, sense pagament de drets, en qualsevol medi, sempre que es conservi aquesta nota.

Noteu el següent comentari d'Eben Moglen:

«La intenció de la frase verbatim copying in any medium és no obligar a mantenir els encapçalaments i els peus de pàgina o altres aspectes del format. Sí que es requereix la conservació dels enllaços, tant en entorns web com en altres mitjans (per exemple, en notes o en qualsevol altra forma d'adreces web impreses).»

Llista de llicències de programari lliure

Què és el copyleft?

El copyleft és un mètode general per a fer o convertir en lliure un programa i aconseguir que totes les versions modificades o ampliades del programa continuïn sent lliures.

La manera més simple de convertir en lliure un programa és posar-lo al domini públic, sense cap mena de copyright. Això permet a la gent ben intencionada compartir el programa i les seves eventuals millores. Desgraciadament, permet també a persones d'esperit poc cooperatiu convertir el programa en programari privatiu. Aquestes persones poden fer canvis, molts o pocs, i distribuir després el resultat com un producte de la seva propietat. La gent que rep el programa en aquesta forma modificada ja no pot fer ús de les llibertats que l'autor original els havia donat: un intermediari les ha suprimit.

Al Projecte GNU, tenim com a meta donar a tots els usuaris la llibertat de distribuir i de modificar el programari de GNU. Si els intermediaris poguessin suprimir aquestes llibertats, potser tindríem més usuaris, però aquests usuaris no tindrien llibertat. Per això, en lloc de posar el programari de GNU al domini públic, el publiquem amb una llicència copyleft. El copyleft diu que qualsevol que distribueixi el programa, amb o sense modificacions, ha de transmetre també la llibertat de copiar-lo i de modificar-lo. El copyleft garanteix les llibertats de tots els usuaris.

El copyleft proporciona a més un incentiu als programadors per a contribuir al programari lliure. Només per això existeixen programes lliures tan importants com el compilador GNU C++.

El copyleft ajuda també els programadors que volen aportar millores als programes lliures a obtenir el permís de fer-ho. Aquests programadors treballen sovint per empreses o universitats que farien gairebé qualsevol cosa per guanyar més diners. Un programador pot voler contribuir amb les seves aportacions a la comunitat, però pot passar que l'empresari vulgui convertir aquestes aportacions en un producte de programari privatiu.

Quan expliquem a l'empresari que és il·legal distribuir la versió millorada de cap altra forma que no sigui com a programari lliure, l'empresari normalment prefereix publicar-la com a programari lliure abans que llençar-la.

Per posar un programa sota una llicència copyleft, comencem enunciant que està restringit per un copyright; després hi afegim les condicions de distribució, que són un instrument jurídic que dóna a tota persona el dret d'utilitzar, de modificar i de distribuir el codi del programa o de qualsevol programa que en derivi, sempre que es mantinguin les condicions de distribució. Així, el codi i les llibertats associades al codi es fan legalment inseparables.

Els desenvolupadors de programari privatiu utilitzen el copyright per privar els usuaris de les seves llibertats; nosaltres l'utilitzem per garantir aquestes llibertats. Per això invertim la paraula «copyright» («dret d'autor»), canviant-la per «copyleft» («esquerra d'autor»).

El copyleft és un concepte general i hi ha moltes maneres de concretar-lo. Al Projecte GNU, les condicions específiques de distribució que utilitzem es troben a la Llicència Pública General (GPL), la Llicència Pública General Reduïda (LGPL) i la Llicència de Documentació Lliure (GFDL) de GNU.

A molts manuals i a totes les distribucions de codi font del Projecte GNU s'hi inclou la llicència corresponent.

La Llicència Pública General de GNU ha estat concebuda de manera que pugueu aplicar-la fàcilment al vostre programa si en sou els autors. No és necessari modificar el text de la llicència per aplicar-la; només cal afegir al programa notes que facin referència adequadament a la Llicència Pública General de GNU. Noteu que, en cas de voler posar un programa sota la llicència, cal utilitzar el text íntegre. La llicència és un tot, i no es permeten les còpies parcials. (El mateix passa amb la Llicència Pública General Reduïda, la Llicència Pública General Affero i la Llicència de Documentació Lliure.)

El fet d'utilitzar les mateixes condicions de distribució per a molts programes diferents facilita la còpia de codi entre diversos programes. Com que les condicions de distribució són idèntiques, ja no hi ha necessitat de posar-se a pensar en la seva compatibilitat. La Llicència Pública General Reduïda inclou una clàusula que permet modificar les condicions de distribució a favor de la Llicència Pública General normal, permetent així copiar i posar codi en un programa sota Llicència Pública General.

Llicències per a altres tipus d'obres

Creiem que el programari i la documentació que es publiquen haurien de ser programari lliure i documentació lliure. Recomanem també fer o convertir en lliure qualsevol mena d'obra educativa o de referència, utilitzant llicències de documentació lliure com la Llicència de Documentació Lliure de GNU (GNU FDL).

Per a articles d'opinió i estudis científics, recomanem la llicència Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0 Estats Units d'Amèrica, o la simple llicència «només còpies literals» abans esmentada.

No sostenim que les obres artístiques o d'entreteniment hagin de ser lliures, però si voleu fer-les o convertir-les en lliures, us recomanem la Free Art License (Llicència d'Art Lliure).