Títol: Kalimán en Jericó
Autor: Àngel Burgas
Edició: Bambú, 2014
Pàgines: 140
ISBN: 9788483433102
Edat: a partir de 14 anys
Nota: ♥♥♥♥♥
Avui us recomano una proposta per joves i grans, la història d’un grup de
nens i joves als quals la vida els ho ha posat molt difícil, un relat sobre la
superació i la capacitat dels humans de reinventar-se.
Vaig arribar a Medellín buscant l’Adrián i vaig conèixer en Nahum, l’Hernán
Darío, en Jonathan, en Víctor Manuel, en Fernando, en Juan Esteban, en Rubén
Darío, en Wilinton, en Douglas, en José Daniel, l’Ángel Antonio, en Julio i en
Fabio. A Barcelona jo sóc en Santiago, però aquí, a la Fundación Faro de
Jericó, sóc Kalimán, l’heroi que escolta les històries reals d’uns nois ferits,
maltractats, desterrats de la bona vida. No es pot esborrar allò viscut, i
aprendre a caminar de nou no és tasca senzilla. Però els pelaos de Faro també són Kalimanes, han abandonat el carrer, les
drogues i el malviure per a començar a mirar cap al futur amb esperança.
El 2011 l’Àngel va viatjar a
Medellín (Colòmbia) gràcies a la Fundación
Taller de Letras de Jordi Sierra i Fabra, allà va conèixer els responsables
de Faro Jericó, un centre de reinserció per a pelaos, nens i joves menors d’edat que malviuen al carrer, en un
món fosc de delinqüència, drogues, violència i addiccions, en una realitat
corprenedora. L’experiència viscuda allà va ser inoblidable, bonica i alhora
trista, l’Àngel ens la desgrana amb tendresa en aquestes pàgines que esdevenen
una lectura agredolça i necessària.
«Aquel grupo de niños y
jóvenes representaban la victoria de la luz sobre la oscuridad, la esperanza
del futuro tres un pasado de dolor y miseria. Faro era el limbo de los niños.»
L’autor dóna veu a un grup
de nens i nois que relaten les seves vivències personals amb punyent
sinceritat, obrint-nos els ulls a una realitat cruel, i és que en Santiago
arriba a Faro buscant l’Adrián, un nen castigat injustament per la vida, però
allà s’adona, que el noi és només un de tants, a Faro les històries com la seva
són la trista quotidianitat. Les experiències narrades en primera persona
impacten al lector que topa amb una realitat difícil d’entendre per un jove
d’aquí.
«La Fundación no era una
escuela o sí, recapacitó Fabio, pero no una escuela de libretas, pizarras y
lecciones, sino una escuela de la vida.»
L’Àngel Burgas escriu des de fa
anys, té en el seu haver una extensa bibliografia, amb una bona colla de títols
recomanables, d’entre els que m’agradaria destacar Noel
et busca (La Galera, 2012). Tot i que ha treballat amb diferents registres,
el gènere juvenil és on més ha treballat. Sap com escriure per arribar a aquest
públic, però alhora també a l’adult, aquest títol encaixaria dins el que ara es
coneix com a novel·la crossover, és a
dir, títols aptes tant per públic juvenil com adult.
A Kalimán en Jericó trobem moments
divertits i entranyables com ara quan el Santiago narra històries catalanes de
por als nois, o com els residents de Faro riuen amb ganes escoltant la
sonoritat de les paraules pronunciades en diverses llengües. De fet crec que
aquest llibre és una proposta que els professors de secundària haurien de tenir
molt en compte, ja que partint de la narració d’una magnífica història, poden
treballar-se eixos diversos com la llengua, la drogodependència, la desigualtat,
la solidaritat, etc.
Una petita menció a la il·lustració de la coberta que s’estén fins la
contra, obra de David de las Heras, és una bella imatge molt poètica que s’addiu
a la perfecció amb la novel·la. L’Àngel assegura que entre moltes altres coses,
li agrada la gent solidària i altruista, la gent autèntica, honesta i
conseqüent, després de llegir aquest llibre penso que descriuria l’autor amb
aquestes mateixes paraules i no em sorprèn que algun dels pelaos el veiés amb capa i turbant com un autèntic Kalimán.
Sílvia Cantos
