Famílies escapçades

La dona de la seva vida

Xavier Bosch

Edició: Columna, 2021

Pàgines: 512

ISBN: 9788466427609

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 21,90€

 

 

De la roba de la mare, no en quedaria cap rastre. Li estalviarien el tràngol més devastador. La travessia d'haver de despenjar cada peça, sospirar a cada vestit i repetir les dues paraules més definitives. Les úniques que, als primers dies, repiquen dins del cap. Mai més. Com un batall. Mai més. A cada abric, a cada camisa, a cada llàgrima... Dos tocs. Mai més. El pitjor so. Cruel com pocs.

Avui us recomano la darrera proposta de Xavier Bosch, autor que continua explorant la vessant més emocional, tot i que recupera, en aquesta ocasió la literatura d’investigació, configurant una novel·la híbrida sensacional, en la qual les emocions afloren al ritme de les descobertes que el Joel va fent. 

«Vigila amb el que desitges perquè ho pots aconseguir» ens adverteix el Xavier i, precisament, aquesta gran veritat esclata a la cara dels protagonistes d’aquesta història: el desig de veritat, es fa realitat amb totes les seves conseqüències, no sempre agradoses. 

El drama dels nens robats és l’eix central d’una novel·la excel·lent, que despulla una veritat dolorosa, molt més propera del que molts voldrien. Que fins a tocar de l’any 2000 es seguissin produint robatoris de nadons costa de creure, però malauradament és una certesa incontestable. Les màfies organitzades al voltant d’aquests fets estaven perfectament organitzades i repartides per tot el país, escapçant una quantitat indecent de famílies, que han viscut durant anys un engany, encara avui dia sense resoldre. 

Descobrir una veritat així, sens dubte, ha de ser un autèntic terrabastall. Això mateix és el que provoca l’autor en la nissaga que protagonitza la novel·la. L’amor fraternal, però, no entén de lligams de sang, sinó de vincles emocionals i, en això el Xavier, n’és un mestre. Com ja ens té habituats, els personatges que ha construït, tenen vida pròpia, passat, present i futur; somnis i pors. En Joel, traspassa les pàgines i aconsegueix la complicitat del lector, però no és l’únic, trobareu un peculiar lladre de llibres que de ben segur us arrencarà algun somriure.    

No puc deixar d’esmentar el domini que Bosch té de l’escriptura epistolar, com passava en anteriors títols, aquí també trobem una carta, en aquest cas, de la Carmen per a en Joel, que et deixa amb una sensació de vertigen impressionant. 

Sílvia Cantos

Desfent el camí

Els camins de la Rut

Autor: Lluís-Anton Baulenas

Edició: Proa, 2019

Pàgines: 400

ISBN: 9788475887784

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 18,50€

Amb ell havia experimentat per primer cop la por d'estar bé.

Millor trencar.

Avui us recomano una novel·la intensa i salvatge com la seva protagonista, una dona independent, feminista i sobretot, lliure com el vent.

La Rut, és un esperit lliure, una dona que decideix ser mare soltera, però no només això, decideix ser una mare soltera que condueix una grua, peculiar, si més no. M’encanta el tarannà indòmit de la protagonista, de qui coneixerem el periple vital, de la mà de la seva filla, la Rutona, que l’adora. Aquest sentiment, que, generalment, de forma espontània, senten els fills per les seves mares. La noia vol restaurar i fer anar la grua tal com ho havia fet la Rut, ja que fent-ho, s'hi sent més a prop, potser resseguir les seves passes és la seva manera de fer el dol per la pèrdua sobtada i inesperada de la mare, morta als quaranta-quatre anys.

M’agrada molt la construcció de la història que alterna les veus de mare i filla, en un relat d’una certa introspecció de la Rutona que sent la necessitat de conèixer més la Rut. Aquest esperit ingovernable que va creuar el seu camí amb persones tan fascinants, com ho era ella mateixa, la senyora Cubelles de qui sorprèn la intensitat del sentiment latent envers el marit mort. A través del temps que la Rut coincideix amb ella, Lluís-Anton Baulenas ens regala algunes imatges realment sensacionals, crec que no oblidaré a la senyora Cubelles fumant la pipa del seu marit em sembla sensacional, cito: "Era una imatge voluptuosa, retallada a contrallum, gràcies a la claror de lluna que entrava pel balcó". També trobarem en Gunther i, amb ell, es retrata la crueltat amb la qual eren tractades algunes persones, que s'exhibien als circs com a monstres. Posa els pèls de punta, però són uns passatges magnífics. No puc oblidar un tàndem format per pare i fill que també creuaran les seves passes amb la Rut.

I totes aquestes fotografies de la vida de la mare, es conjuguen amb el present de la filla, la Rutona, que cerca respostes a preguntes no formulades. Reafirmar-se, potser, aquells dubtes que, en ocasions, ets incapaç de formular, però no deixen de voltar el teu pensament. Una novel·la de dues dones decidides a viure a la seva manera, tan independents i feréstegues, en ocasions, fins i tot esquerpes que, inevitablement desperten una tendresa dolça, són volubles, són vives, impecable feina de l’autor. 

Lluís-Anton Baulenas (1958), narrador i antic dramaturg, ha escrit entre d'altres, novel·les com ara Noms a la sorra (1994), El fil de Plata (1998, Premi Carlemany), La Felicitat (2001, Premi Bertrana) i Per un sac d'ossos (2005, Premi Ramon Llull). Dues obres seves han estat adaptades al cinema per Ventura Pons, Amor idiota i Anita no perd el tren. Ha estat traduït a diverses llengües com ara l'anglès, el francès, el castellà, l'italià, l'holandès i el xinès mandarí, entre d'altres. La seva narrativa busca emmarcar moments clau de la història contemporània del país, sempre des del punt de vista del conflicte de l'individu amb la societat que li ha tocat viure.  

Comença a llegir aquí

Sílvia Cantos

Les inexplicables raons d'un cor enamorat

La memòria de l’aigua

Autor: Montse Barderi

Edició: Columna, 2019

Pàgines: 384

ISBN: 9788466425605

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 19,50€

Premi Prudenci Bertrana 2019

No és que se li hagués escapat l'ànima, sinó que la sentia ben endins, però de pedra, de marbre blanc amb vetes negres.

Avui us recomano una novel·la corprenedora, emotiva, excel·lent! Una d’aquelles poques històries que et deixen amb un immillorable regust de bona literatura, aconseguint fins i tot, que les sentis sota la pell.

La memòria de l’aigua és un relat exquisit, una història de dones que estimen sense filtres, amb l'ànima descoberta i desig animal. Un amor tan descarat que pot esdevenir tòxic. Dones fortes i valentes, com la Rosalia, que és capaç d'acceptar tot el menysteniment i les burles del món, a fi de salvaguardar l'honor. Ella i la Clemència són supervivents per naturalesa. També la Núria, que dues generacions després, haurà de saltar, noves barreres, afortunadament la descoberta de Lorca, li permetrà adonar-se de la bellesa d'estimar sense estigmes. 

Montse Barderi ha construït la novel·la a través d’un excel·lent joc de veus narradores que ens van desgranant la història i que, a més, interactuen entre elles, interpel·lant-se sobre qui ha d'explicar cada cosa, amb una naturalitat tan ben aconseguida que dota a les protagonistes d’una corporeïtat sorprenent i les acosta al lector amb una versemblança sensacional. 

El maltractament envers les dones, tant físic com emocional enfronta al lector a la dura realitat amb la qual han hagut de conviure massa generacions de dones al llarg de la història i encara avui dia, no només a les cases, sinó també a l’escola o a les fàbriques. Passatges que ens rebel·len davant la flagrant injustícia. Però també hi ha la llum diàfana de l’amor, doncs La memòria de l’aigua és també una novel·la sobre l’amor, sobre les múltiples formes d’estimar: amb un amor lliure, generós i sincer algunes vegades i, amb un amor captiu i traïdor, fins i tot tòxic, en d’altres.

La literatura i la maternitat són també dos puntals importants de la trama, enamorant amb la seva prosa carregada de poètica, aquell que es trobi deambulant dins d’aquestes pàgines, de tot cor us recomano que no us negueu la oportunitat de captivar-vos amb una lectura digna de ser reconeguda amb el Premi Prudenci Bertrana i amb tots els que vulguin donar-li. Feu-vos un regal, llegiu-la!

Montse Barderi és escriptora, periodista i filòsofa, especialista en estudis de gènere, és autora de vuit llibres tant de literatura com de filosofia pràctica. Ha estat traduïda a l’italià, al romanès i al portuguès. Els seus darrers llibres, tots ells publicats a Columna, són Camí d’anada i tornada, escrit amb Emma Vilarasau, i el llibre de relats il·lustrat Dones úniques. Dones d’aquí que no podràs oblidar. Col·labora mensualment a la secció Tribuna d’El Punt Avui. Ha estat membre de la junta Filosofia i Gènere de la Universitat de Barcelona, subdirectora amb Fina Birulés del X Simposium Internacional de Filòsofes IAPh, patrona fundadora de la Fundació Maria-Mercè Marçal, forma part del projecte guanyador eTwinning 2015 en l’àmbit Europeu de Ciutats Educadores i el 2019 ha estat nomenada comissària de l’Any Teresa Pàmies per la Institució de les Lletres Catalanes.

Sílvia Cantos

Atrapats en la mentida

Els impostors

Autor: Pilar Romera

Edició: Columna, 2019

Pàgines: 336

ISBN: 9788466425513

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 19,50€

L'absència quan algú és present és el càstig més terrible. I el més injust.

Avui us recomano una novel·la magnífica, un retrat exquisit de la impostura, amb tres protagonistes que són grans perdedors: en la guerra, en l’amor i en la vida.

He de reconèixer que m’ha fascinat la grandesa narrativa d’aquesta novel·la. L’autora aconsegueix, amb aparent facilitat, captivar al lector amb la història de Dora, Miquel i Bonaventura. Un relat on la mentida és el motor d’uns i altres, des de mitges veritats fins a enganys monumentals.

Barcelona, abans i després de la guerra, és l’escenari principal on es desenvolupa la novel·la. La ciutat pren una rellevància digna, gairebé, de considerar-la un personatge més, doncs Pilar Romera excel·leix en la seva habilitat a l’hora de descriure els espais. Els mercats i la vida que s’hi cou, inspiració cultural, en ocasions, inconscient. La comissaria de Via Laietana, un indret, gairebé maleït, un nom que només de ser pronunciat feia estremir. La Criolla l’explosió de la rauxa i el transformisme, un retrat de la Barcelona més canalla. I fora de la ciutat, dos-cents quilòmetres al nord, un lloc per oblidar: Argelers, un infern gelat per el qual va passar massa gent, persones que es van veure deshumanitzades, però tot i així, van mantenir l’esperança, en un moment de la lectura, la Pilar dibuixa una imatge amb una munió de punys alçats que genera un desassossec del lector, excel·lent, sublim.

I si parlem del gran treball fet amb els espais, és de justícia destacar, també, la creació dels personatges. Dora, Miquel i Bonaventura traspassen el paper, però també el comissari Fuentes o Paco són caràcters magníficament arrodonits, que arrosseguen secrets, mentides, temors i rancúnies. Que estimen i odien. A través d’ells, veiem les voltes, i salts mortals, a les que, en ocasions, ens exposen la vida i l’atzar capritxós posant-nos a prova. Inevitablement, un cop finalitzada la lectura d’Els impostors em vaig trobar preguntant-me a mi mateixa, i jo, què seria capaç de fer a fi de tirar endavant? Fins on estaria disposada a arribar?

©Ivan Giménez

Pilar Romera (Riba-roja d'Ebre, 1968) es va llicenciar en Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, on treballa, i va cursar un màster en realització de guions cinematogràfics i televisius a la Universitat Autònoma de Barcelona. És autora de les novel·les L'esperit de vidre (1993, X Premi Riber d'Ebre de narrativa), Dins la boira (Columna-Tresmall, 1997) i Li deien Lola (Columna, 2016). Ha participat en els llibres col·lectius L'Ebre, un riu literari (URV, 2017), i Assassins de l'Ebre (Llibres del Delicte, 2019). L'any 2017 va ser guardonada en la primera convocatòria de les Beques d'Escriptura Montserrat Roig, atorgades per l'Ajuntament de Barcelona i la Unesco.

Sílvia Cantos

Llegeix-ne un tastet aquí mateix!