Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dona. Mostrar tots els missatges

diumenge, 17 de març del 2019

Dolor en femení

Per Mireia Martínez




Roedores
Cuerpo de embarazada sin embrión
Diario de dos abortos
Autor: Paula Bonet
Edició: Literatura Random House
Pàgines: 48
ISBN: 9788439734673 
PVP: 20,90 €
Nota: ♥♥♥♥♥





 Una lectura colpidora. Una lectura que remou. Una lectura necessària. 

Paula Bonet presenta la seva obra més personal arran d’haver patit dos avortaments espontanis en poc temps. Una obra que ens parla de la pèrdua d’un fill no nascut, del desig de ser mare i de la impotència de no aconseguir-ho. Ens parla de l’avortament, un tema que sovint ve envoltat de silenci i de tabú. Ens parla d’aquest dol poc reconegut, menystingut per la societat en general.
Un testimoni valent, que a través de petits fragments, pensaments i notes del seu dietari personal comparteix amb el lector, mostrant com se sent al llarg d’aquests mesos... Bonet ha explicat que el fet de parlar i de fer pública aquesta experiència, de materialitzar aquest dolor a través del llibre Roedores ha estat una manera de fer-lo més real. Possiblement com a teràpia amb un efecte catàrtic, intentant entendre, conviure i refer-se d’un dur episodi amarat de absència, silenci i buidor. 

“Mi ratoncita estaba allí quieta, como una osa silenciosa en hibernación.”

“Te imagino como un trozo de barro esbozado, como la primera forma que se crea al sujetarlo con las manos, al apretarlo y desplazar fragmentos de materia con el dedo mojado. Una masa perfecta sobre la que después se empezará a buscar el detalle.”

Crec que aquesta obra està dotada de molta generositat... Generositat al compartir aquesta vivència, amb la qual moltes dones es poden sentir reflectides. I crec que hi ha una voluntat de consol i d’empatia, de dir: “Ep! No esteu soles”.  


 Roedores és un llibre-objecte, una edició de luxe. El dietari amb fragments íntims va acompanyat d’un desplegable il·lustrat de rosegadors que va dibuixar per a la seva filla, una peça artística en si mateixa. Exemplars de llúdriga, rata, castor o esquirol, per mencionar-ne alguns, rosegadors amb ànima que conformen aquest conte escrit i pintat per llegir-lo juntes... Un ‘animalari’ amb l’estil i la pinzellada més personal de Bonet. Dietari i desplegable  queden recollits i units amb una faixa, contenint tot el dolor i tot l’amor del món.

“Un libro que es a la vez un cuento y una carta de amor para una hija que tampoco pudo nacer.”  

divendres, 1 d’abril del 2016

Llums i ombres a l'alta costura barcelonina

Títol: A punt d’estrena
Autor: Maria Carme Roca
Edició: Columna edicions, 2016
Pàgines: 576
ISBN: 9788466417976
Nota: ♥♥♥♥ 
Preu: 22 €


Butxaques escurades i ànima buida.
La llibertat té un preu que no sé si podré pagar.


Avui us porto una proposta magnífica, una novel·la que fa un passeig per la moda al llarg del segle XX seguint la història d'una encantadora maniquí a qui recordareu durant molt temps.

Aquesta és la història de l'Eulàlia, una nena malaltissa per la qui alguns no donaven dos duros, però que per a sorpresa de més d'un, demostrarà unes immenses ganes de viure, fer-se gran i arribar a acomplir el seu somni: convertir-se en una maniquí. En una aparent vida d'èxit, on el glamour i les aparences ho són tot, rere les cortines s'amaga una desangelada realitat. 

Una família amb secrets, i dos germans que ja de petits demostren sentiments poc bonics envers la seva germana, especialment quan aquesta no es presta als seus desitjos. Dues àvies ben diferents, que mostren una cara a façana i un interior ben diferent. La manresana pretén comprar l'afecte de l'Eulàlia, que ben aviat s'adona que l'altra àvia tenia raó de posar-la en alerta, davant les discretes maquinacions dels germans.

M'agrada molt l'habilitat amb la qual la Maria Carme enfila de forma enginyosa metàfores i referències al món dels teixits i la costura al llarg de tota la novel·la i, sobretot fer-ho amb una naturalitat tan treballada que en cap cas resulta forçada.

Aquestes pàgines estan habitades per personatges d'allò més interessants. Començant per l'Eulàlia, a qui coneixem de nena i acompanyarem en el seu creixement i maduresa fins a acomiadar-la, no sense certa tristesa, ben entrada la maduresa. Però no és pas l'única, el senyor Saturnino i la Fina, dos personatges amb els qui el lector empatitza ràpidament, i que són figures cabdals en la infantesa de la protagonista. També n'hi ha que desperten emocions contradictòries en el lector, personatges amb clarobscurs, molt humans i, finalment trobem personatges reals, figures rellevants de l'època vinculades a diferents branques de la cultura del moment, com són la reconeguda crítica cultural Lina Font, l'actor Joan Capri o el matrimoni Parellada, del món de la gastronomia, pot apreciar-se un intens treball de documentació prèvia en aquesta novel·la, que enriqueix amb escreix la lectura atorgant-li un valor afegit.

A punt d'estrena és també una passejada per la Barcelona dels anys cinquanta, en la qual el lector captarà l'esperit de la burgesia catalana i l'alta costura, un món d'èlits i aparences, frivolitats i enveges. Preciosa com la seda i alhora aspra com el tul. Tot plegat amb una protagonista, com no podia ser d'una altra manera sent filla de la Maria Carme Roca, forta i valenta, que no s'acoquina davant les dificultats i lluita per aconseguir allò que desitja: arribar a ser una gran maniquí.

Fa una nit serena, encalmada, però dins meu s'hi cou la més forta de les tempestes, que em manté desperta fins a la matinada, quan caic rendida a una son lleugera que no em permet descansar com em fa falta. Un altre demà, però, se'm brinda per ser viscut. Ja ho tenen, els matins, que sempre apareixen il·luminats d'esperança, fent-nos oblidar la nit que ens ha sumit em cabòries i fet ballar amb fantasmes.

Comença a llegir aquí!

Sílvia Cantos

dijous, 16 d’abril del 2015

Ressenya Isabel, la Loba de Francia

Per Mireia Martínez

Títol: Isabel, la Loba de Francia, 
vol. 1 i 2
Autor: Thierry Gloris, Marie Gloris i Jaime Calderón
Edició: Yermo Ediciones, 2014
Col·lecció: Las Reinas de Sangre
Pàgines: 64
ISBN1: 9788494225833
ISBN2: 9788494325939
Nota: ♥♥♥♥♥

“En este mundo ser mujer es un lastre. Ser reina, un tormento a cada instante. (...) He sacrificado mi felicidad como mujer por una razón de estado.
Soy Isabel de Francia, hija del rey de Francia y reina de Inglaterra. Y estoy sola.”

A Parlem de Còmic encara no havia ressenyat cap títol de Yermo Ediciones, i això no pot ser! Avui m’estreno amb el díptic Isabel, la Loba de Francia, un còmic històric que m’ha fascinat tant per la intensitat del guió com pel dibuix magnífic de Jaime Calderón. 
Abans, però, deixeu-me parlar-vos de Yermo Ediciones, una editorial que vaig tenir l’oportunitat de conèixer amb més detall fa poques setmanes en la trobada de Còmic10X10 entre editors i bibliotecaris al Palau Marc de Barcelona. Carles M. Miralles, editor en cap i ànima de Yermo Ediciones, ens va parlar amb entusiasme del seu projecte editorial, la seva manera d’entendre el món del còmic i el seu mercat. Yermo Ediciones és una editorial jove, nascuda l’octubre de 2013, que aposta fermament per un còmic de qualitat, tant a nivell narratiu com artístic, un còmic de format gran jugant amb el llibre com objecte, un llibre regal d’aquells que dóna gust tenir entre les mans, satisfent els desitjos dels més exigents. La seva línia editorial gira al voltant de quatre grans gèneres: aventures (western, pirates...), fantasia, històric i victorià. Aquesta darrera proposta de còmic decimonònic em sembla especialment interessant, ja que dóna resposta a la creixent passió per l’època victoriana i el moviment steampunk



Isabel, la Loba de Francia és un clar exponent del còmic històric que ens proposa Yermo Ediciones. Ens situa en ple segle XIV, i ens explica la història d’Isabel de França: filla de Felip IV, rei de França, i esposa d’Eduard II, rei d’Anglaterra. Descobrim una dona que per qüestions d’estat renuncia a la seva felicitat personal, que viu amb la feixuga càrrega de mantenir, per matrimoni, el difícil equilibri entre la dinastia francesa dels Capets i l’anglesa dels Plantagenet. 

El guió de Thierry i Marie Gloris sap captar i concentrar l’essència d’aquest moment històric tan convuls a través de les intrigues, les aliances, els enfrontaments i les traïcions que se succeeixen sense aturador. Aquest còmic en dos volums es converteix en una excel·lent eina didàctica, alhora que es gaudeix d’una lectura intensa i sensual capaç de mantenir el suspens fins a les darreres pàgines. Molt lloable, per tant, la contextualització històrica, que permet seguir el discurs d’una trama complexa plena de matisos. 
Aquesta recreació assoleix les seves cotes més elevades per mitjà del realisme d’un dibuix esplèndid, sensacional i sublim (em quedaria sense adjectius...) de Jaime Calderón i color de Johann Corgié. Un dibuix preciosista de línia fina que detalla amb delicadesa la indumentària dels personatges, les joies, les teles, així com la sobrietat de l’arquitectura, els escenaris, i el refinament de la cort. Molt reeixida la Isabel de Calderón, amb rostre de solemnes i nobles faccions, impertèrrita i seriosa a vegades, dolça i femenina en d’altres. Interessants els primers plans de la reina per copsar la subtilitat de les emocions i els sentiments d’una dona que experimenta solitud, decepció i odi per un marit que la humilia. Un Eduard II que traspua fanfarroneria i tirania envers el seu poble, acompanyat per una corrua de figurants que completen a la perfecció aquest mosaic històric. 

En el primer volum, els autors ens introdueixen els personatges, la seva naturalesa i circumstàncies personals i històriques. L’alternança de solemnes cerimònies d’estat amb escenes quotidianes i intimistes, ens mostren la doble cara dels protagonistes, la règia i la humana, una dualitat plena de secrets, passió i hipocresia. Trobem una Isabel, reina i mare, enganyada i turmentada per un matrimoni infeliç, però que mostra dots d’una intel·ligència freda i calculadora. En aquesta primera entrega el valor i restitució de l’honor és un element clau de la història, i els fets finals que es desenvolupen deixen entreveure una emocionant continuació.

En el segon volum, l’acció i la diversitat d’escenaris adquireixen un ritme trepidant amb molts fronts oberts a ambdós costats del Canal de la Mànega, en terres angleses i franceses. Nous i antics personatges s’introdueixen hàbilment en la narració, i el lector, a mesura que llegeix, va lligant caps i descobrint la veritable identitat d’aquests, el factor sorpresa està servit. Ara, retrobem una Isabel forta que amb determinació es converteix en la Lloba de França, agafant les regnes del seu destí i les del seu poble per a enfrontar-se a un rei en hores baixes que s’ha forjat molts enemics. Alhora, es permet certes llicències per a descobrir la màgia de l’amor, una felicitat personal que necessitava en cos i ànima. 

La reina Isabel, com hem vist, evoluciona d’un llibre a l’altre, fet que li atorga proximitat i veracitat a ulls del lector. I així ho podem observar, fins i tot, en l’actitud que adopta en les cobertes dels dos volums. En el primer, espasa en mà i abillada amb armadura i amb les celles arrufades treu el cap entre les banderes dels Capets i Plantagenet, una reina entre dues aigües. En el segon, Isabel se’ns mostra en actitud altiva i segura, amb mirada penetrant, sostenint un falcó i una bandera dels Plantagenet, que en les urpes de l’ocell esdevé una imatge del tot premonitòria. 
Ens trobem amb un còmic extraordinari que realitza un exercici de memòria històrica recuperant la figura d’Isabel de França: filla, esposa i mare de reis. La col·lecció Las Reinas de Sangre desenvolupa aquesta tasca tant necessària com de justícia, posant en relleu el paper de grans dones en un món dominat durant segles pels homes. Leonor, la leyenda negra és una nova entrega d’aquesta apassionant col·lecció històrica en clau femenina de Yermo Ediciones. 
I per acabar la lectura de cada volum d'Isabel, la Loba de Francia, podem gaudir d'un capítol extra a manera de colofó amb magnífics i delicats esbossos i dibuixos de Jaime Calderón.

dilluns, 26 de maig del 2014

Ressenya La botiga vintage Astor Place

Títol: La botiga vintage Astor Place
Autor: Stephanie Lehmann
Traductor: Rosa Maria Borràs
Edició: Edicions 62, 2014 (català)
Edició: Maeva Ediciones, 2014 (castellà)
Pàgines: 448
ISBN: 9788429772210
Nota: ♥♥♥♥


Avui us recomano una novel·la encantadora, dotada d’estil i elegància. Dues històries, dues èpoques, dues dones i un fil del destí que les unirà.

Amagat enmig de les vores cosides a mà d’un maniguet de pell, l’Amanda descobreix un diari del 1907. Pertany a l’Olive Westcott, una jove rica que va viure a Nova York fa més de cent anys. En contra dels costums de l’època, l’Olive no volia casar-se i tenir fills, sinó que so­miava convertir-se en cap de compres d’uns grans magatzems. La mort sobtada del pare i la crisi financera de principis de segle, però, la van arrossegar fins a les portes de la pobresa. Envoltada de noies treballadores, va haver de lluitar per sobreviure i adaptar-se a un món completament diferent del que ella coneixia.  
«No em puc permetre ser sentimental. No pas ara, que l’únic actiu que tinc és la llibertat. Les coses acaben apoderant-se de les persones... si les deixem.»

Mitjançant la lectura d’aquesta novel·la, el lector fa un viatge per el segle XX, amb el qual veu la gran revolució que suposa la modernitat arribada de la mà d’electrodomèstics, lavabos, nous mètodes anticonceptius, etc., grans canvis que provoquen recel i desconfiança en moltes persones. Sorprèn, descobrir o recordar com, a principis del segle XX, una dona sola no podia allotjar-se en un hotel, en bars i restaurants hi ha zones específiques per a homes i dones, el fet de treballar no estava en absolut normalitzat per a la dona i, el conservadorisme i la manca d’informació respecte la sexualitat provocaven un munt d’embarassos no desitjats. En algun moment, aquestes pàgines poden revoltar la lectora del segle XXI, veient quin és el rol de la dona en l’època de l’Olive.

La moda i l’arquitectura novaiorquesa són autèntiques protagonistes junt amb l’Amanda i l’Olive d’una història en la qual passat, present i futur són un dilema constant per a les dues noies.

Comença a llegir aquí!


Sílvia Cantos

divendres, 8 de març del 2013

Ressenya Serena

Títol: Serena
Autor: Dolors Garcia i Cornellà
Il·lustrador: Jordi Vila Delclòs
Edició: Cruïlla, 2012
Pàgines: 256
ISBN: 9788466130257
Edat: a partir de 12
Nota: ♥♥♥♥♥


Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de Dona la recomanació d'avui és una novel·la història dirigida un públic juvenil, però certament, apta també per als adults, la història d'una noia valenta, que va tirar endavant tot i les nombroses dificultats que trobà en el seu camí: «Serena».

A l’any 1428, la Serena viu a Barcelona amb la mare i les seves germanes. Treballen molt per poder pagar el rescat del pare, captiu dels pirates. Però el dia de la Candelera, mentre són a l’ofici de Santa Maria del Mar, un terratrèmol sacseja la ciutat. A la mare de la Serena li cau una pedra al cap i mor, i la noia queda sola amb sis germanes, la més petita acabada de néixer. La Gelvira, una llevadora amiga de la família, l’ajuda a ocupar-se de les germanes, li ensenya l’ofici de llevadora i l’anima cada vegada que la noia s’enfonsa i pensa que no se’n sortiran. La Serena ha de fer front a moltes situacions adverses, però la família va tirant endavant, i de mica en mica les coses milloren.

Feia molt de temps que no m’enganxava tant a una novel·la juvenil, Dolors Garcia i Cornellà ha cuinat una història de ficció farcida amb una generosa quantitat d’ingredients reals que posen de manifest la seva cocció a foc lent, la detallada descripció de l’ofici de tapiners, les localitzacions i quotidianitats del dia a dia aconsegueixen un resultat exquisit, una història saborosa i creïble, que ens trasllada a la Barcelona del segle XV.

La relació de complicitat que s’estableix entre la Serena, decidida a tirar endavant la seva família amb la Gelvira, aconsegueix emocionar i transmetre una tendresa excepcional. Aquesta novel·la i especialment el caràcter tossut i positiu de la seva jove protagonista, malgrat totes les dificultats que assetgen a les germanes Estrany és un clam en defensa al paper de la dona tantes vegades menystingut quan no directament ignorat al llarg de la història.




Una novel·la que crec, hauria de ser de lectura obligatòria als primers cursos d’institut o als clubs de lectura; per la seva qualitat narrativa, per narrar una història que tot i ser ficció bé podria ser real, tal com ens indica al final del llibre la mateixa autora, per aconseguir que la lectura es converteixi en una fantàstica estona, per emocionar i sobretot per iniciar els joves lectors en la novel·la històrica de forma immillorable, sobren les raons, per dir-ho ras i curt: Serena és una magnífica novel·la juvenil que no pot faltar a les vostres biblioteques, s’ha de llegir.

Sílvia Cantos