La poètica del desert amb el blau més bell

Silbo del dromedario que nunca muere

Autor: Gonzalo Moure

Il·lustrador: Juan Hernaz

Edició: Lóguez, 2017

Pàgines: 40

ISBN: 9788494705229

Edat: de 9 a 109 anys

Nota: ©©©©©

Preu: 15,50 €

“No lo sé” eran puertas cerradas para Kinti.

Noches sin luna, tormenta sin relámpagos.

Avui us recomano un àlbum il·lustrat preciós, un text poètic embolcallat d’unes il·lustracions bellíssimes. Un llibre ideal per regalar aquest Sant Jordi i tot l’any!

Silbo del dromedario que nunca muere és una d’aquelles meravelles que de tant en tant, cauen a les teves mans. Un llibre preciós que suma l’extraordinària sensibilitat de Gonzalo Moure amb el traç exquisit de Juan Hernaz, sublimant una obra d’art, una oda a la poesia, que enamora al lector.

Sempre que llegeixo textos de Moure em captiva la gràcia i la saviesa amb la és capaç de dibuixar emocions amb paraules. Sap escollir els mots perfectes per transmetre sensacions, aconseguint una literatura onírica, amb una musicalitat i una cadència que et convida a rellegir-lo, descobrint cada vegada nous matisos, no endebades una de les seves màximes és “lo importante de la literatura es lo que sugiere, no lo que dice”. Aprofito per recomanar-vos un altre dels molts títols de l’autor El hombre que entraba por la ventana, un llibre que em va emocionar profundament en la primera lectura i, ara, anys després, segueix fent-ho de la mateixa manera. Així d’especials són les històries del Gonzalo.

En les pàgines d’aquest llibre, trobem, potser, el Gonzalo Moure més poètic. Amb un relat que homenatja els rapsodes, els que s’escriuen en majúscules, com Miguel Hernández i, els desconeguts, però no per això menys importants, com els poetes pastors de terres remotes.

Amb aquesta faula impregnada de bellesa, innocència i drama, amb un missatge d’esperança, com la que transmet la constant presència d'un bubisher^*a cada pàgina. El lector acompanya al jove Kinti, en el seu traspàs de la infantesa a la maduresa. Entendrint-se amb la descoberta que representa la màgia de la poesia per al nen, que escolta embadalit l’avi recitant l’Alcorà. L’autor transmet un profund amor pel desert, fruit del temps que hi ha passat.

Com veieu, només per això és evident que Silbo del dromedario que nunca muere és un llibre extraordinari, però els amics de Lóguez, que han cuidat fins al més petit detall en aquesta edició, han apostat per Juan Hernaz que ha creat una ambientació espectacular per a il·lustrar-lo. Sorprèn la capacitat que té per transmetre moviment a les imatges, no us perdeu les guardes on pots sentir el vent bufar des de la pàgina. D’altra banda, aconsegueix una calidesa i una bellesa emocionants que et capturen la mirada inevitablement. Terrossos i blaus predominen en una paleta cromàtica d’un magnetisme excepcional, rica en matisos, elegant i refinada. Un treball sublim! Una col·lecció d’il·lustracions que de bona gana penjaria al saló de casa meva!

Sílvia Cantos

^*bubisher és una au que augura bona sort al Sàhara.

Ressenya Yo voto por mí

Títol: Yo voto por mí
Autor: Martin Baltscheit
Il·lustrador: Christine Schwarz
Edició: Lóguez, 201
Pàgines: 30
ISBN: 9788496646094

Edat: a partir de 7 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Us recomano descobrir un llibre molt adient per compartir amb els nens i nenes aquests dies en els que la política és present a tot arreu. Una proposta que ens permet parlar de les eleccions de forma senzilla i divertida.

Cada quatre anys, els animals escullen al seu rei. Al lleó li encanten les eleccions, ja que tots voten sempre per ell. Però aquesta vegada és diferent. Un petit ratolí gris diu: "Per què serveixen unes eleccions si no hi ha alternativa? Tu necessites un candidat rival perquè sinó, això no té cap sentit!" El lleó accepta i s’obre la campanya electoral. Però resulta que el ratolí no és l’únic que també vol ser rei...

Rere l’innocent text s’hi amaguen paral·lelismes molt significatius, actes de campanya, la imatge que es transmet dels candidats (no sempre fidel a la realitat), el programa electoral (en ocasions, estratègicament dirigides), promeses tan surrealistes com inútils i la conseqüent reacció d’escapisme davant preguntes directes, facilita que aquesta sigui una lectura molt interessant, ja que per una banda, dirigida als infants no deixa de ser una història amb animals, divertida, molt humor i ritme, cosa que gairebé assegura l’èxit. Però el que valoro especialment és la possibilitat d’oferir el mateix llibre a nens no tan petits i mirar de reflexionar amb ells sobre el tema, estic convençuda que poden sorgir debats d’allò més interessants ja sigui a casa o a l’escola. Una mostra d’això que dic; un dels personatges, la ovella afirma “mi lana me pertenece“, no he pogut evitar fer el símil amb un lema que va suscitar titulars i calorosos debats en l’entorn de la dona: “El meu cos és meu”.

A més podríem dir que en la col·lecció de candidats proposats en aquestes pàgines, hi trobem uns amb tendència més conservadora, d’altres força més agosarats i tot plegat (salvant les distàncies), un mostrari força extrapolable a la realitat actual. Voldria destacar el fet que mentre llegim anem trobant algunes paraules que potser els infants desconeixen i, la lectura ens ofereix una immillorable ocasió per desgranar-ne el significat: candidat, assemblea electoral, votació, abstenció o eleccions.

Si l’estil narratiu està farcit de l’humor i la ironia característiques de Baltscheit, Christine Schwarz ha imprès el mateix to en les il·lustracions, oferint un conjunt harmònic amb imatges molt atractives, dotades de volums i expressivitat. Per tot plegat, un llibre molt recomanable, sigui quin sigui el vostre color polític aquest llibre us encantarà!

Fes-ne un tastet

Sílvia Cantos

Celebres el dia dels enamorats? Doncs regala llibres!

«Amor» Raquel Díaz Reguera (Beascoa, 2014)

He de reconèixer que no sóc de les que celebra el 14 de febrer, però és innegable que hi ha molta gent que sí ho fa, aleshores jo reflexionant al respecte he arribat a la conclusió que següent: si molta gent assegura que a Catalunya la Diada de Sant Jordi és l'equivalent al Dia dels Enamorats i, en essència regalem llibres i roses, per què no preparar una tria de títols per aquelles persones que sí que celebren aquest dia com a tal? 

Us proposo que us oblideu de les flors i els bombons, els perfums i els ninots de peluix, sigueu originals i regaleu a qui més us estimeu tendresa, dolçor i passió en forma de llibre. Us presento una tria de títols que contenen petons, abraçades i generoses dosis d'amor!

Trieu el que més us agradi i que passeu una bona vetllada!

Sílvia Cantos

Ressenya Akuratus2

Per Mireia Martínez

Akuratus²

Títol¹: + Pieza de madera y globo +

Títol²: + Columpio y chupete +

Autor: Martin Baltscheit

Il·lustrador: Ulf K

Edició: Lóguez Ediciones, 2014

Pàgines: 30

ISBN¹: 9788496646995

ISBN^2: 9788494230509

Edat: a partir de 2 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Sóc de l’opinió que el còmic pot ser una molt bona opció per a l’etapa pre lectora dels infants pel seu llenguatge seqüencial i sintètic basat en la imatge. Per aquest motiu, descobrir aquesta proposta de Lóguez em fa especial il·lusió!

L’Akuratus és un simpàtic robot blau de dos anys que arriba a la Terra en el seu coet. A partir d’aquí, se’ns presenten unes històries senzilles, plenes de tendresa, amb les quals l’Akuratus descobreix el món a través de l’experiència.

Petits aprenentatges que afronta com ho faria un infant de dos anys, amb intuïció i curiositat. Cada volum conté dues històries, cadascuna de les quals gira al voltant d’un objecte concret: un gronxador, un xumet, un joc de construcció de fusta i un globus. Esbrinar el veritable sentit i funcionalitat de cada element esdevé un repte per a l’Akuratus. Són objectes i situacions reconeixibles per als més petits que els permetran seguir el fil de la historieta amb l’ordre seqüencial propi del còmic.

Amb una gamma cromàtica de tons pastels, les il·lustracions són dolces i expressives. Tot i que cada vinyeta va acompanyada d’un text breu, una frase que complementa la il·lustració, la història podria funcionar sense mots perfectament.

L’Akuratus és un personatge entranyable i eixerit que de ben segur conquistarà als petits lectors amb el seu somriure i la seva innocència. Cada conte acaba amb el petit robot muntat al seu coet de camí a casa seva. Esperem que torni aviat a la Terra per a oferir-nos nous descobriments!

Aquí pots fer un tastet del primer volum i del segon.

Mireia Martínez