Joventud: bella i idealista, temerària i inconscient.

L'artilleria de Mr. Smith. 
(Una història perfecta)

Autor: Francesc Puigpelat

Edició: Bambú, 2016

Pàgines: 200

ISBN: 9788483434055

Edat: a partir de 12 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 14,90€

Al començament, això venia a ser com un joc. Juguem als fusells. Disparem. Portem un tanc, que divertit. Juguem als herois. A salvar el país. Però tot és mentida. La mort no és cap joc: és real i l'he vista de prop.

Avui us recomano una novel·la juvenil fantàstica. Un magnífic relat que ficciona a partir d'un dels capítols més desconeguts de la guerra civil espanyola, malgrat la seva transcendència.

A Balaguer, l'any 1938 la Guerra Civil feia tremolar-ho tot, per alguns, des de la seguretat i comoditat d'una casa benestant, això era quelcom molt llunyà. Una excursió, una coneixença que esdevindrà amistat i la cruesa de la realitat, quan hi topes de ple, farà que els esquemes de la vida del Xavier es desmuntin completament, per reorganitzar-se formant un nou dibuix totalment diferent.

Hi ha diversos aspectes que m'agradaria destacar: d'una banda, l'habilitat amb la qual l'autor aconsegueix que el relat flueixi convertint-se en una lectura àgil i agradable, amb ritme i emoció manté l'interès del lector fins al final. D'altra banda, aboca llum sobre un dels capítols més desconeguts de la història del segle XX: la batalla del Segre i sobretot, la manera tan encertada de fer-ho, aconseguint que el lector aprengui molt més amb una lectura plaent que el que possiblement obtindria d'estudiar un capítol en un llibre de text.

Sovint en aquest bloc, he comentat que valoro en els llibres, el fet que m'aportin quelcom més que una bona estona de lectura, però detesto profundament que intentin alliçonar-me sobre qualsevol cosa, és per això, que admiro el treball d'autors com Francesc Puigpelat que han sabut incorporar fets i persones reals de gran rellevància històrica, dins dels seus llibres, de manera que el lector pot creure perfectament que tot el que llegeix és ficció o també creure que tot és real, però en cap cas, tindrà la percepció d'estar rebent una lliçó d'història, malgrat, en certa manera, l'està rebent i, el que és més important, si més no per a mi, desperta la curiositat sobre uns fets que poden portar-lo a explorar en un capítol apassionant del nostre passat més recent. Per destacar-ne un de concret d'aquest llibre, els lectors descobriran i entendran el concepte La lleva del biberó i pot fer-los reflexionar sobre el fet que si haguessin nascut setanta anys abans, enlloc de tenir preocupacions com ara quin mòbil tenen, el nombre de seguidors a les xarxes socials o els likes que tenen les seves fotos, podrien haver-se trobat amb un fusell a les mans i anant de dret a una mort més que provable.

Per què agradarà, a més a més? Doncs perquè l'autor no perd de vista, el seu públic, i incorpora elements que el lector exigirà, aventures, intriga, un secret que apareix ja en el títol de la història i la presència d'una de les quotidianitats més indispensables en la vida de qualsevol jove, de qualsevol moment: els dubtes, la incertesa, la confusió, la necessitat de trobar respostes, l'amistat i el naixement de sentiments confusos i complicats de gestionar. De fet, en aquest mateix bloc ja us hem recomanat un parell de propostes del mateix autor El nen que va xatejar amb Jack Sparrow (Bromera, 2015) i Romeu i Julieta (segona part) (Fanbooks, 2014).

Francesc Puigpelat i Valls (Balaguer, 1959) és professor universitari, escriptor i periodista. Es va llicenciar en Filosofia l’any 1982 a la Universitat de Barcelona. Col·labora habitualment amb el diari Avui i altres mitjans de comunicació escrita. És membre adherit de la Fundació Catalunya Oberta. Ha escrit una extensa obra narrativa, de la qual destaquen les novel·les Apocalipsi blanc (premi Josep Pla, 1999), Roger de Flor (2002), L’últim hivern de Ramon Llull (2004), Els Llops (premi Carlemany, 2005) i La segona mort de Jesús de Natzaret.

Sílvia Cantos

Ressenya El nen que va xatejar amb Jack Sparrow

Títol: El nen que va xatejar amb Jack Sparrow

Autor: Francesc Puigpelat

Il·lustrador: Oriol Malet

Edició: Bromera, 2015

Pàgines: 160

ISBN: 9788490264072

Edat: A partir de 12 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una magnífica lectura per l’estiu que és a tocar, una història sobre el bullying, la confiança en un mateix per superar els problemes amb dues fonts d’inspiració sensacionals: Jack Sparrow i Cyrano de Bergerac, bé, oi?

Si alguna dia xategeu amb Jack Sparrow, vigileu de dir-li sempre capità! Aquesta és una de les primeres coses que aprèn Martí Blesa quan guanya un concurs per mantenir un xat amb l’actor Johnny Depp, protagonista de les seves pel·lícules preferides, les de Pirates del Carib. Sí, sembla impossible que un nen de dotze anys pugui conversar amb Jack Sparrow, però en Martí ho va aconseguir i després d’això tot va canviar…

«Jack Sparrow no és només un pirata.

Representa l'optimisme, la fantasia i la llibertat.

I jo crec en aquestes tres coses.»

Una gran proposta per motivar a un jove de més d’onze anys a llegir. Una història amb ganxo, personatges propers amb els quals el lector pot identificar-se, narració àgil i situacions absolutament en voga com són els efectes col·laterals de la crisi en la vida familiar i el que malauradament sembla ser el tema estrella d’aquesta dècada a l’escola, el bullying.

L’autor utilitza intel·ligentment com a esquer una de les sagues més populars dels últims anys, Pirates del Carib. Dubto que hi hagi gaires joves que no les hagin vist i gaudit, de manera que el títol sol ja esdevé una crida. Johnny Depp és també una persona que per les moltes peculiaritats que el caracteritzen pot resultar d’allò més interessant, a més trobem amb l’inimitable Cyrano de Bergerac, un personatge que va patir per el seu físic i va emparar-se de l’enginy per superar les adversitats. Això mateix és el que farà en Martí, seguint els consells virtuals d’un guionista de Hollywood esmola la seva ploma i utilitzant les seves habilitats literàries, l’humor i la sàtira, aconsegueix destronar un grupet de brètols que es dediquen a fer-li la guitza constantment a l’institut.

Sense resultar moralista ni alliçonador, El nen que va xatejar amb Jack Sparrow sembra una fèrtil llavor que pot germina en forma d’autoestima i alliberament d’un jove, abans insegur, ara simplement feliç, una efectiva font d'inspiració per als joves lectors.

Una menció especial per al treball d'Oriol Malet, amb un estil fresc i desenfadat, ha dissenyat unes il·lustracions que complementen la història de forma immillorable, donant vida a en Martí

«La vida és plena de meravelles, 

si un té els ulls oberts per contemplar-les.»

Comença a llegir ara!

Sílvia Cantos

Ressenya Romeu i Julieta (segona part)

Títol: Romeu i Julieta (segona part)

Autor: Francesc Puigpelat

Edició: Fanbooks, 2014

Pàgines: 180

ISBN: 9788416297030

Edat: a partir de 13 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Premi Ramon Muntaner 2014

Avui us recomano una novel·la molt original, divertida i entranyable, una història amb la qual ens plantejarem una pregunta que sovint fa por de formular: es pot viure sempre enamorat? I una magnífica excusa per descobrir als lectors joves una història clàssica com poques, la del tràgic amor dels amants de Verona.

Francesc Puigpelat ens presenta una combinació explosiva: elements d’origen arcaic com la Santa Inquisició i la més rància burgesia amb un llenguatge fresc i actual, no exempt de paraulotes, que farà que el lector s’hi senti identificat. El relat inclou versos d’algunes de les obres més emblemàtiques de Shakespeare, una genial manera de descobrir la obra del cèlebre dramaturg de forma subliminal i efectiva, tot plegat amb una narradora de luxe, ni més ni menys que Judith Shakespeare, filla del cèlebre autor.

«Però havien passat cinc anys de rutina. I una pregunta planava sobre el magí dels amants: com s'entenia que, de l'amor, en sorgís l'avorriment? Quan Julieta hi pensava, es revoltava: no suportava estar vora Romeu, no tenia res a dir-li ni res a preguntar-li, no tenia ganes de tocar-lo ni de ser tocada. A Romeu li passava igual.»

Si Romeu i Julieta destaca per ser la obra per excel·lència dedicada a l’amor, tan intens i apassionat com efímer, la proposta de Puigpelat és una reflexió carregada d’una esmolada ironia sobre l’efecte del pas del temps en les relacions amoroses. Sovint, davant el final d’una història que acaba amb un amor aparentment indestructible, em pregunto, com seran aquests amants que no veuen més que les gràcies de l’altre quan hagin passat dos, quatre o sis anys? Això mateix fa l’autor i m’encanta com ha portat als límits els joves amants, que convertits en una mena de zombis desperten en el lector tendresa i

«La memòria és un dels fenòmens més sensacionals dels matrimonis: uns i altres ho tenen tot guardat. I, quan arriba el moment, despleguen la llista de greuges amb una agilitat de simi.»

Francesc Puigpelat és professor universitari, periodista i escriptor. Compta en el seu haver una extensa obra narrativa, de la qual destaquen les novel·les Apocalipsi blanc (premi Josep Pla, 1999), Roger de Flor (2002), L'últim hivern de Ramon Llull (2004), Els Llops (premi Carlemany, 2005) i La segona mort de Jesús de Natzaret (2008). Aquesta experiència es nota en llegir-lo, doncs, tot i estar escrita en un registre informal, és una novel·la rodona, molt ben tramada que barreja alguns elements reals de la biografia de Shakespeare, a banda de la seva mítica obra, amb d’altres de la seva invenció, despertant la curiositat del lector, sempre amb un punt d’humor i sàtira.

«Va aprendre una cosa que el va deixar estabornit: les estimades, per més sublims i belles que siguin, no són àngels. Tenen cos, i això significa, entre altres coses, que sota el seu ventre suau i el seu meravellós melic hi ha uns budells fastigosos.»

El jurat del Premi Ramon Muntaner va decidir, amb gran encert, atorgar-li l’honor d’aquest reconeixement en la última edició. I amb tot el que he exposat en aquesta ressenya, que ningú es cregui que parlem d’una frivolitat que desmunta un clàssic de la literatura universal, en absolut: l’essència de la història parla de l’amor i la llibertat, d’estimar sense cadenes i recordeu, davant del dubte que...

«Estem fets de la mateixa matèria que els somnis.»

Sílvia Cantos