Bella confusió

Dunes

Autor: Muriel Villanueva

Il·lustrador: Ferran Orta

Edició: Babulinka Books, 2019

Pàgines: 171

ISBN: 9788412080810

Nota: ♥♥♥♥♥

Edat: A partir de 12 anys

PVP: 15,50€

De sobte m'he adonat que jo també hi compto. Que no tot a la vida ha de ser comprendre i estimar els altres i cuidar de tothom. Que necessito cuidar-me jo. Jo!

Us proposo una novel·la juvenil excel·lent, una història iniciàtica, un clam a la bella adolescència i al despertar de la consciència ecològica. Tot plegat adobat d’una autèntica revolució hormonal, no us perdeu aquest estiu a Dunes!

Sempre és un plaer retrobar-te amb personatges que han niat al teu cor, després de llegir-los. Cinc anys després, la Duna i en Max, segueixen molt vius al meu paisatge literari personal, per això m’ha fet especialment feliç tenir a les mans, una nova història seva, en la qual, he pogut seguir veient com creixen, descobrint la grandesa d’algunes sensacions immenses com ho van fer aleshores amb amistat, enyor o amor. Ara, un nou sentiment aflora en la vida de la Duna, la gelosia. En Max, per la seva banda, a catorze anys, plenament adolescent, pateix les transformacions del seu cos que s'entesta a mostrar el que ell no sent que és, se sent aclaparat per les sensacions i sentiments que el torturen, fins i tot l'amor incondicional de la família.

Cal dir, però, que no és imprescindible haver llegit l’anterior títol per poder capbussar-se en aquest, tot i que jo us animo molt sincerament a fer-ho, doncs tant un com l’altre, són deliciosos. Però si algú arriba a Dunes de nou, podrà llegir la història, sense tenir sensació de mancar-li cap informació, mentre que qui hagi passat per l’anterior novel·la, captarà matisos i recordarà trames que li faran, encara més, plaent la lectura.

La Muriel ha fet una feina exquisida amb els personatges, ha sabut fer-los evolucionar en la justa mesura, amb tant d’encert que costa de creure que no s’hagi basat en persones reals a l’hora d’escriure’ls. No és d’estranyar, veient la seva trajectòria literària, és sense cap mena de dubte, una escriptora que qualsevol que s’estimi els llibres i les bones històries, ha de llegir.

La nova relació de la mare de la Duna amb el Manel, provoca diversos moments de rebuig cap a la nova parella i d'enyorança profunda del pare mort. Adonar-se que no el veurà envellir ni viure més instants de petites complicitats la destarota, he de reconèixer que la lectura d’alguns paràgrafs m’han sacsejat per dins i m’han negat els ulls. El súmmum de la tendresa és la carta que la jove li escriu, absolutament preciosa!

«De pare, ja en vaig tenir un. El vaig estimar molt, em va estimar molt, i després es va morir sense preavís i em vaig quedar feta caldo. No tinc ganes de tenir un altre pare.»

A Dunes a més de l’univers emocional dels personatges, s’hi reflecteix una consciència social molt interessant, a través d’una iniciativa que lideren els nens i joves de la colla a fi d’evitar els abusos urbanístics que amenacen de degradar vertiginosament el paisatge bucòlic que emmarca la narració d’aquest estiu de canvis. L’autora s’ha inspirat en la situació actual a Aiguafreda i Begur.

Destacar, també, la qualitat i bellesa de les il·lustracions de Ferran Orta, que amb excepcional delicadesa ha sabut embolcallar les pàgines d'aquesta història, creant una col·lecció d'il·lustracions que repiren la mateixa sensibilitat que les paraules de la Muriel.

Muriel Villanueva és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, diplomada en Educació Musical, professora d’escriptura creativa i mestra de música. Ha publicat el conte infantil La Tània i totes les tortugues (Cruïlla), el poemari Poemes sense punts de goma (Institut d’Estudis Ilerdencs); per al públic jove Duna (Babulinka Books) i Rut Sense Hac (Columna Edicions); a més de cinc novel·les: Mares, i si sortim de l’armari? (Empúries, traduïda a quatre llengües), Jo toco i tu balles (Montflorit), Baracoa (Montflorit), La gatera (Ara Llibres) i Motril 86 (Proa). Ha rebut diversos premis, entre els quals destaquen el Just M. Casero de Novel·la Curta, el de la Crítica dels Escriptors Valencians, Les Talúries de Poesia i el Carlemany per al Foment de la Lectura. 

Ferran Orta es va formar com a il·lustrador a cavall entre Tarragona (Escola d’Art i Disseny) i Barcelona (Escola de la Dona), on va cursar els seus estudis en il·lustració, àlbum il·lustrat i edicions personals. Ha col·laborat en diferents projectes editorials i exposicions tant de caràcter individual com col·lectiu, d’entre els quals destaquen: Premi Taronja en Il·lustració (2011), Saló del Llibre de Mollerussa (2013 i 2014), murals infantils a la Vall d’Hebron (2014), i va ser seleccionat al WeArt Festival Barcelona (2014). 

Sílvia Cantos