Ressenya En silencio

Per Mireia Martínez

Títol: En silencio

Autor: Audrey Spiry

Edició: Diábolo Ediciones, 2014

Pàgines: 164

ISBN: 9788415839804

Nota: ♥♥♥♥♥

"Yo estaba a un lado del mundo y tú, en el otro extremo…"

Una novel·la gràfica de color explosiu i temàtica subtil. Aquesta és la proposta d’Audrey Spiry en la que va ser la seva opera prima, i que li va valdre una nominació en la categoria de Millor Obra en el Festival d’Angouleme de 2014. Una excel·lent carta de presentació per aquesta jove promesa de la BD francesa procedent del món de l’animació. 

En silencio ens explica una història quotidiana, senzilla en aparença, però que amaga una profunditat realment sorprenent. Aquesta és la història de Juliette, una noia que de vacances amb la seva parella, en Luis, emprenen una jornada d’aventura descendint per un riu en companyia d’un matrimoni amb dues filles i un guia expert en barranquisme. 

En aquest recorregut, els personatges i també els lectors connectem amb la natura d’una manera directa i vivencial. Nadem seguint el corrent del riu, bussegem en aigua gelada, ens esmunyim entre roques, penetrem en fosques grutes... La natura en estat pur i l’aigua com a element primigeni en moviment continu es converteixen en protagonistes claus d’aquesta història. 

El poder evocador de la natura forcen a la Juliette a explorar els seus límits físics i vitals. El curs del riu esdevé una metàfora del curs de la vida, en el qual es fa preguntes i esbrina quines són les seves sensacions, i els seus desitjos més profunds. Les imatges oníriques i els records afloren a la superfície per a mostrar-se com a veritats reveladores. El descens pel rierol cap a la desembocadura fins al mar es transforma en un autèntic viatge iniciàtic, de descobriment personal, un camí cap a l’alliberació,  desprenent-se dels lligams i les pors que la retenen a una vida i una relació de parella que fa aigües... 

Aquesta història sensorial i íntima es recolza en una proposta gràfica molt potent, en la qual el color és un vehicle d’expressió de primer ordre. Una intensitat cromàtica molt fauvista que transmet vitalitat i llum. El color crea les formes i no a l’inrevés, és l’element vertebrador de la il·lustració. Audrey Spiry afirma que ella no dibuixa i després acoloreix, sinó que crea volum dibuixant directament amb el color. Concep la seva tècnica com “pintura vivent”, esculpint els personatges amb capes de color. Una artista que ens parla a través del color.

 En silencio és una experiència visual increïble que ens convida a capbussar-nos en un viatge al fons de l’ànima, silenciosa i latent. 

Ressenya Quan tornem a casa

Títol: Quan tornem a casa

Autor: Núria Gago
Traducció: Núria Parés

Edició: Columna, 2015

Pàgines: 256

ISBN: 9788466419604

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una història fantàstica que m’ha sorprès. Fresca i carregada d’emocions, una novel·la coral sobre les relacions humanes, sovint, tan estranyes i complicades com meravelloses.

«La Paula va descobrir que la mort és molt més propera del que hauria de ser i que el seu rastre no és una ombra negra amb una dalla a la mà dreta. La seva ombra és l’olor de gel, de llunyania, i una mà molt petita (la seva).»

La Paula intenta fer-se càrrec de la seva vida, però això no és una tasca fàcil quan la por et té agafada la mà. Per sort sempre pot escoltar l'Oceanne i compta amb l'ajuda del Manu, que malgrat que viu enfadat amb el món, sempre té un buit en el seu llit per a ella, i també compta amb Sergi, encara que prou feina té el pobre decidint què cal fer amb la seva vida. La Susanna fa anys que conviu amb una bomba de rellotgeria en el seu interior, una bomba que esclata en plena cara del Roberto, que intenta entendre desesperadament què li passa a la dona que estima. L'Álvaro fa anys que està tancat a l'amor, tancat al fet que l'estimin, a manera d'acte-càstig, però la Raquel intentarà que això canviï. La Laura, separada del pare de la seva filla, espera un final feliç, mentre que el Marc espera no haver jugat massa amb foc. La Natàlia ha posat un músic a la seva vida, però tot i així no escolta els violins.  I el Salva... el Salva es conformaria si pogués viatjar en el temps, però aquesta no és una novel·la de ciència-ficció. Aquí, em temo, es parla d'amor.

«El problema no són els anys que separen la teva data de naixement de la de la persona amb qui comparteixes la vida, el problema és el temps, com gairebé sempre. Un temps que es dilata i comença a donar cabuda a la monotonia, a l’avorriment i al desencant... un temps que et roba les ganes de menjar-te a petons el del teu davant i que et regala una pissarra en blanc perquè l’omplis amb el que ja no t’agrada de l’altre.»

Reconec que en un primer moment, quan vaig rebre aquesta novel·la, vaig arrufar el nas. Núria Gago, és una magnífica actriu a qui admiro i em costava de creure que estigués a la mateixa alçada com a escriptora, però qui la publicava era Columna, un segell de sòlida reputació. Doncs bé, per sortir de dubtes, res millor que capbussar-te en les seves pàgines! Ara celebro haver-ho fet, ja que he descobert una nova faceta d'aquesta dona que ha fet créixer encara més la meva admiració envers ella. Amb subtil bellesa, ha teixit diverses històries farcides d’espontaneïtat que configuren una narració amigable, talment com una conversa de cafè. Cadascuna d’elles està ben tramada i estructurada, amb personatges molt reals que desprenen autenticitat i d’entre els quals, he de destacar la Paula, per haver-me despertat tanta tendresa i empatia. Amb els sentiments per bandera, els fets vitals descrits provoquen somriures i esgarrifances, t’encomanen alegria, tristor i, fins i tot ràbia, sincerament us recomano el que per mi és un debut sorprenent!

Llegeix el primer capítol

Sílvia Cantos

Ressenya El llibre del cementiri, vol. 2.

Per Mireia Martínez

Títol: El llibre del cementiri, vol. 2.
Autor: Neil Gaiman 
Adaptació gràfica per: P. Craig Russell
Il·lustrador: David Lafuente, Scott Hampton, P. Craig Russell Kevin Nowlan, Galen Showman
Colorista: Lovern Kindzierski
Edició: Barcelona: Fanbooks, 2015
Col·lecció: Comic Books
Pàgines: 164
ISBN: 9788416297214
Nota: ♥♥♥♥♥

Em complau anunciar-vos que ja podem gaudir del segon i últim volum de l’adaptació gràfica de la novel·la juvenil El llibre del cementiri de Neil Gaiman, una història inquietant poblada de fantasmes i ànimes d’ultratomba. Aquest volum conté els tres capítols finals, del sisè al vuitè, i us asseguro que no us decebrà. La fantasia i l’aventura estan garantides!

En el primer volum vam conèixer a Ningú Owens, Ning per als amics, un nen molt especial que sent un nadó va arribar al cementiri, fugint, sense saber-ho, de l’assassí de la seva família. Acollit i educat per fantasmes, en Ning va créixer en un escenari poc convencional amb el Sr. i la Sra. Owens com a pares centenaris i en Silas, solitari vampir, com a tutor. 

En aquest segon volum retrobem un Ning ja adolescent, inconformista i desafiant que mostra una gran inquietud per establir contacte amb el món dels vius. El cementiri se li fa petit, però l’exterior és ple de perills. La discreció i l’anonimat són claus per a la seva seguretat. No obstant això, es veu implicat en diversos aldarulls que poden deixar-lo al descobert. En Ning, de mica en mica, va descobrint la seva història i els secrets de la seva veritable identitat, alhora que va prenent consciència dels poders que ha desenvolupat entre fantasmes, com la capacitat de fer-se invisible o entrar en els somnis aliens. Nous personatges i vells coneguts transiten per les pàgines, amb ritme trepidant i bones dosis d’intriga per a resoldre els interrogants oberts en el primer volum. En Ning ha de fer front al seu propi destí, ha d’enfrontar-se als seus botxins per a poder viure sense por... I nosaltres, els lectors, ens convertim en testimonis d’excepció d’aquest aferrissat combat. 

Com en la primera entrega, es tracta d’una obra coral, il·lustrada per diferents artistes. El sisè capítol a càrrec de David Lafuente presenta un dibuix dinàmic i expressiu amb una paleta de colors vius. El setè capítol, que amb les seves cent pàgines constitueix el cos més important de l’obra, factura d’Scott Hampton, mostra un dibuix suau i subtil amb colors esmorteïts. I el vuitè capítol, amb il·lustracions de P. Craig Russell, Kevin Nowlan i Galen Showman, és una cloenda esplèndida tenyida de malenconia i comiat, amb una recuperada intensitat cromàtica de blaus i liles que albiren nous horitzons. 

Quan arribem a la darrera pàgina, trobem a un Ningú Owens convertit en un homenet ben plantat, de boniques i clàssiques faccions. Un jove noble, entranyable, amb bon cor i clares conviccions, que té el ferm propòsit d’abraçar la vida amb els braços ben oberts. Li desitgem tota la sort del món!

Ressenya El darrer conte de Les mil i una nits

Títol: El darrer conte de Les mil i una nits

Autor: Santi Baró

Il·lustrador: Mercè López

Edició: Baula, 2015

Pàgines: 130
Edat: De 9 a 12 anys
ISBN: 9788447929054

Nota: ♥♥♥♥♥

Un relat entranyable sobre la força de l’amistat i el despertar del primer amor, tot plegat en un frenesí d’acció que mantindrà als lectors enganxats a les seves pàgines.

Canseixanta d’Amunt és un petit poble de muntanya on no hi passa mai res. Darrerament, però, tothom comenta l’arribada d’un metge àrab que s’ha instal·lat a la localitat amb la seva família. Un dia, sense saber d’on, apareix un llop que ataca els nens a l’escola i té atemorida tota la població. Els protagonistes es veuran involucrats en una història d’homes llop, desamor i contes i històries del passat que no van quedar mai tancades…

Santi Baró, que compta en el seu haver d’una important producció en literatura juvenil, ens ofereix un relat sensacional, unes pàgines farcides d’acció narrades amb un ritme trepidant, en les que els fets se succeeixen sense donar treva al lector. Hi ha diverses coses interessants a destacar, toca temes que fan que els nois i noies s’identifiquin amb la història, la força de l’amistat, el primer enamorament i el primer rebuig, la màgia exòtica de les mil i una nits o el plaer de compartir lectures amb la mare i al mateix temps, la necessitat d’amagar aquest plaer. Fins i tot, trobem una bibliotecària amb la que comparteixo somni! ;-)

A més de tot això, cal dir que les il·lustracions de Mercè López, destil·len una força increïble, un magnetisme que impregna les pàgines i acompanya a la perfecció la història. Una metàfora de l’efervescència dels sentiments en l’adolescència, una lectura absolutament recomanable!  

Sílvia Cantos

Ressenya Mentida

Títol: Mentida

Autor: Care Santos

Edició: Edebé, 2015

Pàgines: 242

ISBN: 9788468315782

Edat: a partir de 12

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una interessantíssima proposta per a joves, intriga, emoció i sentiments a flor de pell de la mà d’una de les autores més consagrades del panorama juvenil actual, Care Santos, una autora que és sense cap mena de dubte, garantia d’èxit.

La Xènia lluita per treure bones notes, impulsada per la il·lusió d'entrar a Medicina, però des de fa un temps el seu rendiment és més baix. I és que la Xènia s'ha enamorat, però no d'un noi del seu entorn, sinó d'un fantasma, d'una veu sorgida d'Internet amb la qual comparteix la seva passió per la lectura. Com que la Xènia és decidida i el seu amor virtual no vol quedar amb ella, es proposa sorprendre'l, de manera que comença les seves investigacions amb les poques dades de les quals disposa.

I resulta que tot és fals, una mentida, ni la foto ni el nom són reals. Qui és en realitat la seva ànima bessona? Penedida per haver descuidat els estudis, ho confessa tot als seus pares, segura d'haver estat víctima d'algun desaprensiu. Però aviat un paquet inesperat li revelarà la identitat del noi amb el qual va compartir les seves més íntimes emocions. El paquet prové de la presó de menors i conté la història d'un assassí.

Mentida és un relat apassionant que t’atrapa i no permet que et separis de les seves pàgines. La història parteix d’una estadística de la qual neix un relat autobiogràfic que sorprèn i emociona el lector. La història d’un noi i una noia, joves, que viuen realitats ben diferents.

Malauradament tenim tots en ment els recents fets succeïts a l’IES Joan Fuster, en el qual un menor de tretze anys assassinava un professor amb una ballesta. Això m’ha fet pensar en l’origen d’aquesta història, Mentida parteix precisament d’una notícia igual de terrible que aquesta, va ser el punt de partida d’una narració de ficció i, tal com ara passa, aleshores el debat generat va ser el mateix, qui té la culpa?

La Care ens mostra una visió diferent d’uns fets horribles, una nova perspectiva gràcies a la qual els lectors es qüestionaran algunes coses, doncs no hi ha dubte, que la veritat té moltes cares i en ocasions, hi ha interessos que s’escarrassen per a mostrar-nos-en només una i nosaltres no ens hem de conformar i, si tinguéssim una visió de conjunt, podria ser que la nostra impressió fos diferent a la inicial...

Un relat intens i emocionant que fa pensar, cosa realment necessària avui dia!

Primeres pàgines

Sílvia Cantos

Ressenya 50 Dracs

Títol: 50 Dracs

Autor: Heribert Masana

Il·lustrador: JuanolO

Edició: El Cep i la Nansa, 2015

Pàgines: 72

ISBN: 9788494305153

Nota: ♥♥♥♥♥

Un catàleg amb una important representació dels dracs presents al bestiari de foc, present arreu de Catalunya, una proposta fascinant que ens acosta a una de les tradicions més nostrades.

Després de dos volums seguits amb 200 gegants, ara tocava fer alguna cosa diferent, així que els autors s’han embarcat en una nova aventura: 50 dracs, un petit mostrari i una mena de cop d’ull al panorama draquer del país. Amb aquest llibre han volgut posar en dubte la idea que tots els dracs són verds. Aquí veureu que no, que per sort en tenim de verds però també d’altres colors, d’un sol cap, de dos, de tres, de cinc..., amb o sense ales, amb o sense potes, amb una o dues cues, dracs horitzontals i verticals, dracs amb faldilles, dracs que són tan llargs que semblen cuques, dracs de cartró, de fibra de vidre i de roba, fins i tot amb caps que són autèntiques talles de fusta!

Hi trobarem l'avi del Penedès, possiblement el representant més antic del recull, anterior al 1600. Un drac del qual expliquen que quan estava gairebé acabat, no agradant-li les seves formes, el mestre artesà començar a abonyegar-lo a cops de puny proporcionant-li les formes irregulars que el caracteritzen, un de molt proper a nosaltres, el de Mataró que fou estrenat precisament per la diada de Sant Jordi de 1991 i a hores  d’ara ha tingut un descendent anomenat Dragalió. Un altre que ha participat de l'espectacle teatral 'Dimonis' amb el qual ha recorregut tot el món de la mà dels Comediants, també ens parlen d’un que un cop va estar acabat, s'adonaren que no passava per la porta i hagueren de treure'ls amb cordes per els finestrals d'una galeria, fins i tot trobem un drac molt trempar amb una companya, la Draga, curiosament sempre somrient... ;)

Una proposta fantàstica que ens acosta a un dels elements més nostrats, el bestiari de foc, amb un munt de dades interessants i un calendari per seguir-ne les sortides.

Sílvia Cantos

Ressenya El so dels colors

Per Mireia Martínez

Títol: El so dels colors
Autor: Barb Rosenstock

Il·lustrador: Mary Grandpré

Edició: Joventut, 2015

Pàgines: 40

ISBN: 9788426141224

Nota: ♥♥♥♥♥

“Podia sentir el xiuxiueig dels colors barrejant-se.”

Vassili Kandinski

El so dels colors és una molt bona proposta de lectura per acostar els més petits al món de l’art i la creació artística de la mà d’un dels genis de la pintura del segle XX, Vassili Kandinski.

Picasso, Dalí o Miró, per posar alguns exemples, són noms molt coneguts pels infants, per tant, aquest àlbum il·lustrat ens brinda una excel·lent oportunitat per ampliar el ventall d’artistes, descobrir altres mestres, en aquest cas de la llunyana Rússia.

El petit Vassili, Vasya, és un bon nen que està molt avorrit del seu entorn benestant. Però, un regal inesperat, una capsa de pintures, trasbalsa tot el seu món. Vasya descobreix la seva gran passió, i, a partir d’aquell moment resta totalment subjugat al so dels colors que s’eleven en una dolça melodia, un tènue xiuxiueig. Els anys passen i els estudis de dret l’allunyen de la màgia dels colors, però la sensibilitat artística roman dins d’ell. Vassili assoleix la felicitat quan es dedica en cos i ànima a la pintura. Ell és un revolucionari i està cridat a canviar la concepció de l’art tradicional per a donar pas a l’art abstracte.

Barb Rosenstock construeix un relat ple de sensibilitat i imaginació, en el qual, pintura, so, color, música, melodia, màgia, simfonia s’entrellacen per a donar forma a l’univers de Vassili Kandinski. Amb un llenguatge poètic resseguim la història del pintor i la seva manera de sentir i fer art. La il·lustració dolça i expressiva de Mary Grandpré, fixeu-vos en els enormes ulls del petit Vasya, la pinzellada gestual, l’aire decimonònic de l’inici que deixa pas al món d’avantguarda de les darreres pàgines, el treball en collage que crea efectes de textura a manera d’estampats o papers pintats, i la paleta cromàtica dominada per blaus, liles amb explosions de color intens, creen un àlbum il·lustrat molt oníric i evocador. 

Ressenya Isabel, la Loba de Francia

Per Mireia Martínez

Títol: Isabel, la Loba de Francia, 
vol. 1 i 2

Autor: Thierry Gloris, Marie Gloris i Jaime Calderón

Edició: Yermo Ediciones, 2014

Col·lecció: Las Reinas de Sangre

Pàgines: 64

ISBN¹: 9788494225833
ISBN²: 9788494325939

Nota: ♥♥♥♥♥

“En este mundo ser mujer es un lastre. Ser reina, un tormento a cada instante. (...) He sacrificado mi felicidad como mujer por una razón de estado.

Soy Isabel de Francia, hija del rey de Francia y reina de Inglaterra. Y estoy sola.”

A Parlem de Còmic encara no havia ressenyat cap títol de Yermo Ediciones, i això no pot ser! Avui m’estreno amb el díptic Isabel, la Loba de Francia, un còmic històric que m’ha fascinat tant per la intensitat del guió com pel dibuix magnífic de Jaime Calderón. 

Abans, però, deixeu-me parlar-vos de Yermo Ediciones, una editorial que vaig tenir l’oportunitat de conèixer amb més detall fa poques setmanes en la trobada de Còmic10X10 entre editors i bibliotecaris al Palau Marc de Barcelona. Carles M. Miralles, editor en cap i ànima de Yermo Ediciones, ens va parlar amb entusiasme del seu projecte editorial, la seva manera d’entendre el món del còmic i el seu mercat. Yermo Ediciones és una editorial jove, nascuda l’octubre de 2013, que aposta fermament per un còmic de qualitat, tant a nivell narratiu com artístic, un còmic de format gran jugant amb el llibre com objecte, un llibre regal d’aquells que dóna gust tenir entre les mans, satisfent els desitjos dels més exigents. La seva línia editorial gira al voltant de quatre grans gèneres: aventures (western, pirates...), fantasia, històric i victorià. Aquesta darrera proposta de còmic decimonònic em sembla especialment interessant, ja que dóna resposta a la creixent passió per l’època victoriana i el moviment steampunk. 

Isabel, la Loba de Francia és un clar exponent del còmic històric que ens proposa Yermo Ediciones. Ens situa en ple segle XIV, i ens explica la història d’Isabel de França: filla de Felip IV, rei de França, i esposa d’Eduard II, rei d’Anglaterra. Descobrim una dona que per qüestions d’estat renuncia a la seva felicitat personal, que viu amb la feixuga càrrega de mantenir, per matrimoni, el difícil equilibri entre la dinastia francesa dels Capets i l’anglesa dels Plantagenet. 

El guió de Thierry i Marie Gloris sap captar i concentrar l’essència d’aquest moment històric tan convuls a través de les intrigues, les aliances, els enfrontaments i les traïcions que se succeeixen sense aturador. Aquest còmic en dos volums es converteix en una excel·lent eina didàctica, alhora que es gaudeix d’una lectura intensa i sensual capaç de mantenir el suspens fins a les darreres pàgines. Molt lloable, per tant, la contextualització històrica, que permet seguir el discurs d’una trama complexa plena de matisos. 

Aquesta recreació assoleix les seves cotes més elevades per mitjà del realisme d’un dibuix esplèndid, sensacional i sublim (em quedaria sense adjectius...) de Jaime Calderón i color de Johann Corgié. Un dibuix preciosista de línia fina que detalla amb delicadesa la indumentària dels personatges, les joies, les teles, així com la sobrietat de l’arquitectura, els escenaris, i el refinament de la cort. Molt reeixida la Isabel de Calderón, amb rostre de solemnes i nobles faccions, impertèrrita i seriosa a vegades, dolça i femenina en d’altres. Interessants els primers plans de la reina per copsar la subtilitat de les emocions i els sentiments d’una dona que experimenta solitud, decepció i odi per un marit que la humilia. Un Eduard II que traspua fanfarroneria i tirania envers el seu poble, acompanyat per una corrua de figurants que completen a la perfecció aquest mosaic històric. 

En el primer volum, els autors ens introdueixen els personatges, la seva naturalesa i circumstàncies personals i històriques. L’alternança de solemnes cerimònies d’estat amb escenes quotidianes i intimistes, ens mostren la doble cara dels protagonistes, la règia i la humana, una dualitat plena de secrets, passió i hipocresia. Trobem una Isabel, reina i mare, enganyada i turmentada per un matrimoni infeliç, però que mostra dots d’una intel·ligència freda i calculadora. En aquesta primera entrega el valor i restitució de l’honor és un element clau de la història, i els fets finals que es desenvolupen deixen entreveure una emocionant continuació.

En el segon volum, l’acció i la diversitat d’escenaris adquireixen un ritme trepidant amb molts fronts oberts a ambdós costats del Canal de la Mànega, en terres angleses i franceses. Nous i antics personatges s’introdueixen hàbilment en la narració, i el lector, a mesura que llegeix, va lligant caps i descobrint la veritable identitat d’aquests, el factor sorpresa està servit. Ara, retrobem una Isabel forta que amb determinació es converteix en la Lloba de França, agafant les regnes del seu destí i les del seu poble per a enfrontar-se a un rei en hores baixes que s’ha forjat molts enemics. Alhora, es permet certes llicències per a descobrir la màgia de l’amor, una felicitat personal que necessitava en cos i ànima. 

La reina Isabel, com hem vist, evoluciona d’un llibre a l’altre, fet que li atorga proximitat i veracitat a ulls del lector. I així ho podem observar, fins i tot, en l’actitud que adopta en les cobertes dels dos volums. En el primer, espasa en mà i abillada amb armadura i amb les celles arrufades treu el cap entre les banderes dels Capets i Plantagenet, una reina entre dues aigües. En el segon, Isabel se’ns mostra en actitud altiva i segura, amb mirada penetrant, sostenint un falcó i una bandera dels Plantagenet, que en les urpes de l’ocell esdevé una imatge del tot premonitòria. 

Ens trobem amb un còmic extraordinari que realitza un exercici de memòria històrica recuperant la figura d’Isabel de França: filla, esposa i mare de reis. La col·lecció Las Reinas de Sangre desenvolupa aquesta tasca tant necessària com de justícia, posant en relleu el paper de grans dones en un món dominat durant segles pels homes. Leonor, la leyenda negra és una nova entrega d’aquesta apassionant col·lecció històrica en clau femenina de Yermo Ediciones. 
I per acabar la lectura de cada volum d'Isabel, la Loba de Francia, podem gaudir d'un capítol extra a manera de colofó amb magnífics i delicats esbossos i dibuixos de Jaime Calderón.

Sant Jordi 2015

A les portes de la Diada més nostrada us oferim una Guia de recomanacions amb les novetats més interessants del panorama literari actual.

Hi trobareu lectures per totes les edats, llibres per als més petits, meravellosos àlbums il·lustrats, novel·la juvenil, còmic per petits i grans i per descomptat, un passeig per diversos estils de la millor novel·la!

Amb molta il·lusió us convidem a capbussar-vos en aquestes pàgines a fi de trobar el llibre perfecte per regalar(vos)! ;-)

Sílvia Cantos i Mireia Martínez

Ressenya col·lecció Biografia-Còmic, Muddy Mots

Per Mireia Martínez

Títol¹: Vincent Van Gogh. Cazacuervos 
Títol²: Edward Hooper. Nighthawks
Títol³: Salvador Dalí. El método paranoico
Títol⁴: Frida Kahlo. Viva México
Autor: Willi Bloss, Beatriz López Caparrós
Edició: Muddy Mots, SD Edicions
Pàgines: 28
ISBN¹: 9788494243196
ISBN²: 9788494243189
ISBN³: 9788494243165
ISBN⁴: 9788494243172
Nota: ♥♥♥♥♥

Fa pocs mesos SD Edicions ha presentat Muddy Mots, un nou segell que pretén recollir una selecció de títols inquiets i lectures curioses de característiques especials. Una definició suggeridora que promet descobrir-nos bones i sorprenents lectures! 

I per entrar en matèria, Muddy Mots s’estrena amb la col·lecció Biografía-Cómic de grans artistes a càrrec de Willi Bloss i Beatriz López Caparrós. Una proposta molt interessant per acostar-nos a la vida i l’obra de  figures cabdals de la història l’art, i que a Alemanya compta ja amb vint-i-quatre títols publicats. Ara, podem gaudir en castellà dels quatre primers volums de la sèrie dedicats a Vincent Van Gogh, Edward Hopper, Salvador Dalí i Frida Kahlo, i pròximament, Pablo Picasso, Andy Warhol, David Hockney Keith Haring. 

“Ni Derain, ni yo ni tú somos capaces de pintar una cabeza como las de Frida Kahlo.”

Pablo Picasso,

carta a Diego Rivera, 1939. 

Edward Hopper. Nighthawks.

Els còmics, amb un format molt petit, en rústega grapada i paper setinat, i amb una brevetat sorprenent, 24 pàgines, aconsegueixen un resultat molt atractiu. La simplicitat de forma, la capacitat de síntesi en el contingut, i el llenguatge senzill i clar,  converteixen aquesta col·lecció en una eina didàctica excel·lent per als més joves. En poques pàgines podem resseguir el periple vital i artístic dels protagonistes, capbussar-nos en les tècniques, els referents literaris i artístics que marquen la seva obra, i els personatges coetanis amb els quals es relacionen i que enriqueixen i amplifiquen la nostra lectura, com Gauguin, Hemingway, Dos Passos, Breton o Trotski. D'altra banda, no només descobrim curiositats biogràfiques dels artistes, sinó que podem arribar a percebre la psicologia més personal i íntima que els caracteritza i converteix en genis: manies, turments, complexos, pors... La vida errant de Van Gogh i la seva complicada relació amb les dones; la timidesa d’Edward Hooper i el seu 1,80 m amb només dotze anys; els episodis  traumàtics que marquen profundament la infantesa de Salvador Dalí; o el breu i intens affaire entre Frida Kahlo i León Trotski. 

“A menudo tenía la impresión de que Hooper estaba a punto de decir algo. Pero al final  nunca lo hacía.”

John Dos Passos,

veí i amic d’Edward Hopper. 

A manera de cloenda, cada volum compta amb la cronologia de l’artista, la bibliografia utilitzada en l’edició en qüestió, i adreces web per ampliar coneixements. Un complement fantàstic que reforça el caràcter didàctic d’aquesta col·lecció. 

Des del punt de vista gràfic funciona molt bé, amb un dibuix àgil i efectiu, i una composició dinàmica de la pàgina. El color és viu i saturat, aplicat en taques planes en el còmic de Hopper, Dalí i Kahlo; mentre que és més suau i en tons pastels en el cas de Van Gogh on a través de la gradació dels colors s’obté profunditat i perspectiva. 

“No me extrañaría que pronto los impresionistas tuvieran toda clase de objeciones contra mi forma de pintar...”

Vincent Van Gogh.

Willi Bloss és el responsable del guió i el dibuix, mentre que Beatriz López Carrapós s’encarrega del color i la traducció del text al castellà. Bloss treballa en aquesta sèrie de biografies d’artistes en còmic en format petit des de 1998, i el 2012 va rebre el premi “Deutsche Biographiepreis” per la sèrie completa. Un reconeixement merescut per una col·lecció que de manera concisa, clara i divulgadora aconsegueix captar l’atenció dels lectors. 

“Sentí en medio del pecho cómo se extendían las ramas gigantes del milenario cedro del Líbano de la venganza. Con los dientes apretados de tanto llorar, me juré arrebatar a mi madre de la muerte con las espadas de luz que algún día brillarían brutalmente alrededor de mi nombre glorioso.” 

Salvador Dalí, 1941, 

sobre la relació amb el seu pare. 

Vincent Van Gogh. Cazacuervos